48 DIVENDRES, 17 DE MAIG DEL 2019 ara Estils La immensitat dels oblidats anys 70 Un llibre recorre el llegat d’aquesta dècada que va canviar la nostra manera de viure homes i dones: “Les dones van des- TONI VALL 01. Un quiosc ple de revistes cobrir que el sexe no només era per BARCELONA als anys 70. ¿QUÉ FUE DE LOS 70? tenir fills. Tot un alliberament”. El 01 (ARZALIA EDICIONES) 02. Una festa llibre explica que, en aquest con- ls setanta no s’acaben infantil de l’època. XAVIER BERTRAL text, hi va haver qui va entendre E mai. Van ser una dècada de canvis, experimenta- ció, evolució, trenca- ment, estètica molt re- coneixible. Vistos des de la perspec- tiva d’avui, són deu anys en què Es- panya va canviar d’era. No tothom 02 que el feminisme calia que anés ben associat amb la política perquè, a més de canviar els hàbits, també canviessin les lleis. Si alguna cosa de ¿Qué fue de los 70? impressiona a primer cop d’ull és la seva entitat visual. Bona part està content amb els resultats. El fa- del material utilitzat sorgeix de l’ar- mós i simbòlic règim del 78, avui ob- xiu de Gassió, de la seva experiència jecte de descontentament, respon a com a fotògraf durant bona part dels unes expectatives segons per a qui anys que retrata al llibre. La seva fei- frustrades i segons per a qui plena- na en publicacions com Ajoblanco, ment complertes. Sigui com sigui, Interviú, Lib i El Jueves li va perme- els 70 van ser anys de canvis en tre conèixer la realitat de l’Espanya molts terrenys del coneixement: la de la segona meitat de la dècada i ai- música, el cinema, els costums quo- xí caçar instantànies de progrés pe- tidians, la publicitat, els valors soci- rò també d’estancament: “L’evolu- ònica, les als, el periodisme, l’electrònica, ció donava lloc a contrastos molt relacions familiars... Unss evidents i molt sagnants”. Existia la canvis que avui alguns rei- famosa Espanya profunda, envelli- vindiquen amb passió re- da, negra. Impacta en especial una tro, i d’altres hi recorren n foto dels Ancares de Lleó en què amb afany revisionista perr 03 s’observa que l’any 1978 hi havia intentar entendre i explicarr persones que vivien en condicions què va passar en una porció ó de misèria extrema, en barraques de temps tan densa. Xavierr il·luminades per un foc que sempre 04 Gassió és una d’aquestess estava encès. Tal com destaca Gas- persones. sió, si no fos per un pot de Cola Cao, Fotògraf i periodista, pro-o- la foto podria emmarcar-se al segle fund coneixedor de la cultu- u- XIX. Com a element d’interès col·la- ra popular de l’últim mig se- e- teral i complementari a aquest as- gle, en especial del món edi- i- pecte, hi ha les comunicacions, el torial i televisiu –director de ciutadà que començava a viatjar i a Los años del No-Do–, Gassió ió conèixer món, interessat pel que acaba de publicar el llibre re passava més enllà del seu entorn ¿Qué fue de los 70? Crónica ca més immediat, que tot just comen- ilustrada de los años del cam- m- çava a deixar de fer olor de resclosit. bio, d’Arzalia Ediciones (06). 6). A nivell personal, Gassió destaca Es tracta d’un llibre luxós, ex- que el seu primer viatge va ser el haustiu i profusament il·lus- us- 1971, i que per poder-se casar civil- trat –és important fer menció ció ment, l’any 1976, primer va haver del disseny i maquetació ó de d’apostatar. És sens dubte un detall Luis Brea– que al llarg de 430 pàgi- 03. Un anunci d’una nina. ¿QUÉ FUE DE LOS 70? (ARZALIA EDICIONES) 04. Heidi, una sèrie mítica d’allò més revelador d’un altre dels nes recorre amb mirada divulgativa d’aquella època. TVE 05. La portada del llibre. ¿QUÉ FUE DE LOS 70? (ARZALIA EDICIONES) elements que el llibre posa en valor: i també lúdica molts aspectes que el canvi de paràmetres en les relaci- cal tenir en compte a l’hora de re- ons humanes, tant entre pares i fills moure la memòria i treure suc de com entre les parelles. I, adherit a l’imaginari col·lectiu dels 70. El pri- viscut i el que s’ha conegut gràcies pata quebrada i tancada a la cuina ja això, la liberalització d’hàbits de mer que s’afanya a recalcar és que es a la curiositat per l’estètica tan par- Feminisme no colava més. Existia encara molt consum relatius a la desinhibició se- tracta d’una dècada molt poc histo- ticular i identificable dels setanta. Van ser uns masclisme fomentat per l’Església xual: els espectacles eròtics, el cine riada: “Sembla que només passés la Des dels entreteniments infantils i l’Estat, que es va esberlar decisiva- X i S, les publicacions del destape, mort de Franco i la Transició, cos- fins al tabac, la publicitat de men- anys decisius ment”. I menciona noms cabdals en etc. Unes aportacions que, de fet, ta trobar una voluntat d’explicació jar i beure, la propaganda política, en la el lideratge com els de Lidia Falcón també mereixen una mirada crítica més transversal que abraci la vida l’automoció, les telecomunicacions, reivindicació i Montserrat Roig. “Part del proble- tenint en compte el paper gairebé quotidiana, els canvis socials i mo- la cançó protesta, l’espanyolada, les dels drets de ma era que s’havia rebut una educa- sempre submís de la dona. rals...” Per a Gassió, així com els revistes underground i contracultu- les dones ció pèssima. L’important era que a anys seixanta van estar marcats pel rals, el destape, el TP i Interviú, l’Un, partir de llavors els homes anessin Imatges i arxiu personal desarrollismo, l’auge del turisme, dos, tres i Los ángeles de Charlie, de bracet amb les dones en l’apre- La potència visual del llibre –unes l’obertura cap a l’exterior..., la dèca- Benny Hill, Ajoblanco, El Víbora, la nentatge d’aquests nous temps”, ar- 1.300 imatges– surt de les seves fo- da posterior és quan la gent s’abo- legalització dels partits, les mani- gumenta. I conclou: “No era normal tos, però l’autor també ha utilitzat ca a l’experimentació de tot tipus, festacions, la llibertat d’expressió... que fins que entraves a la universi- el nombrós material documental des de les drogues fins a la música i l’explosió feminista. tat no sabessis res de qui eren les do- del seu arxiu personal: portades de progressiva, amb afany vitalista i L’autor fa una èmfasi especial en nes, què pensaven ni què sentien!” revistes i còmics, fotos de progra- subversiu. aquest aspecte, ja que els anys que En aquesta revolució hi havia tingut mes i sèries, discos i molta, molta, El llibre de Gassió és un autèntic retrata el llibre són decisius en la re- un pes específic fonamental l’arri- molta publicitat de l’època: “Soc devessall d’estímuls, una sacsejada ivindicació dels drets de la dona, bada de la píndola anticonceptiva, a molt fan de la publicitat, el seu de records, d’imatges clàssiques, un l’equiparació, la independència del finals dels anys seixanta, que va can- llenguatge i el seu disseny. Aquests busseig per la memòria del que s’ha marit, etc.: “La funesta creença de la viar radicalment les relacions entre elements et permeten veure els ara DIVENDRES, 17 DE MAIG DEL 2019 49 estils 05 rols de gènere que transmetien les campanyes”. “Per conèixer els setanta has de conèixer la seva música!”, exclama convençut l’autor. I la seva tele, es- clar! La tele la coneix bé, forma part de la seva formació. Va ser guionis- ta de l’Un, dos, tres, director de La palmera, va fer guions per a Xavier Sardà i va treballar amb el mític Luis Arribas Castro, un referent radiofò- nic. És eloqüent la reflexió de Gas- sió quan s’atura un moment i pen- sa en el sentit global que ha constru- ït amb el seu llibre: “Impressiona molt veure que tard que es va fer tot en aquest país”. Es refereix a la Transició: “Es va fer tan bé com es podia en aquell moment”. El pro- blema, segons ell, va arribar amb la dècada posterior, els també fasci- nants anys vuitanta: “Les coses po- sitives de la Transició no es van sa- ber consolidar com tocava i molta gent va cometre abusos de tota me- na, abusos polítics bàsicament”. “Ara patim d’això”, conclou.e