18 DIUMENGE, 26 DE MAIG DEL 2019 ara política El paper amb la distribució dels 41 regidors i el micròfon que tenen assignat encara es podia veure damunt la taula de so, on era des de l’últim ple. MANOLO GARCÍA de Joaquim Forn a les mans. El dia Crònica TONI VALL El passat, viu dins de la constitució del nou consisto- ri, que es farà al Saló de Cent, Forn hi serà. Arribo al saló Carles III, el BARCELONA os-cents trenta anys l’Ajuntament i dels balcons que donen a Sant Jau- me. Des de les altures és més còmo- de observar els candidats fent-se fo- tos i recordar el ritual del passeig de D d’història i encara en peu en plena Ciutat Ve- lla de Barcelona. M’ho recorda un furgó iso- tèrmic aparcat al carrer Ferran, a dues passes de la plaça Sant Jaume. Sí, Can Culleretes va obrir el 1786 proscrit al carrer El dia de reflexió és propici al simbolisme, sovint substitutiu de la propaganda explícita l’alcalde acabat de proclamar –i de tots els nous regidors– travessant la plaça per saludar el president de la Generalitat. Qui sap si enguany ho faran tots: els de Ciutadans han dit que no entraran a la Generalitat mentre hi hagi la pancarta que diu i continua servint als seus comen- “Llibertat d’expressió i d’opinió” sals en ple epicentre de l’especula- penjada a la façana. ció i l’expulsió dels veïns. Em diri- nya. Un turista israelià s’acosta a ma a cedir la presidència a un “àrbi- Al passadís d’alcaldia, just darre- geixo a l’Ajuntament en la jornada Manuel Valls. L’ha reconegut com Curiós tre” que simbolitza una parlamenta- re el Saló de Cent, hi ha l’imponent de reflexió d’una campanya electo- a ex primer ministre francès i li es- Un turista rització de l’acte i evita un presiden- tríptic que Antoni Clavé va fer per a ral en què tothom parla molt de tu- tranya veure’l allà. Valls li fa un re- israelià cialisme excessiu de la figura de l’al- l’Ajuntament de Barcelona, i una risme, top manta, seguretat i inde- sum ràpid de la seva nova situació s’acosta a Valls calde, perquè aquest no sigui desca- mica més enllà l’entrada a la canti- pendència i molt poc del passat, de política i li etziba: “I’m a friend of radament art i part dels plens. En na, on els dies de ple pots prendre la personalitat dels barris i l’aniqui- Israel”. Començo el passeig pels sa- i li pregunta tota la història democràtica de un cafè amb llet i una pasta. La bar- lació ultraliberal que pateix la ciu- lons, les estances i els repartidors què hi fa a l’Ajuntament l’únic que ho ha fet ha ra de fusta és vella, de les que tat. A l’entrada del carrer Avinyó buits. Els bustos dels comtes de Barcelona sigut Xavier Trias, que li va confiar la m’agraden a mi, i els tres tamborets hi ha reunits ben bé cinquanta o Barcelona –els pares del rei emèrit tasca d’àrbitre a Joan Puigdollers. també, amb entapissat de polipell. seixanta joves estudiants orientals. Joan Carles– subsisteixen, irreduc- Té gràcia colar-se al galliner de El marbre de la petita cuina és Penso que hi deu haver un hostel tibles. Es van salvar del tsunami an- Vestigi premsa i convidats i detectar l’últim d’aquell portuguès que abans hi ha- per allà. Però no. Estan esperant tiborbònic dels primers compassos Sobre la taula vestigi de la legislatura extingida: so- via a totes les cases. Ara hi posen un que obri la botiga d’Adidas que hi ha de l’última legislatura, quan Ada de so del saló bre la taula de so hi ha les cares dels succedani anomenat silestone. El just al davant de La Central Alpar- Colau i el llavors comissionat de de plens hi ha quaranta-un regidors i tots tenen el passat és present a totes les estan- gatera, un altre d’aquells comerços memòria històrica Xavier Domè- seu número de micròfon assignat. ces de l’Ajuntament. Els vitralls, els històrics que tal com van les coses nech van fer retirar el bust de Joan les cares dels Com cada divendres a la tarda i ca- frescos de l’escalinata esquerra, els sembla un miracle que sobrevis- Carles de la sala de plens. Des de lla- 41 regidors da dissabte al matí, el Saló de Cent quadres, els tapissos, la fusteria no- quin. I encara més si els plantifi- vors cap resolució ha obligat a res- del mandat està preparat per celebrar un casa- ble, les estàtues de Miró, Hugué i quen una botiga d’Adidas a la vore- tituir-hi la presència reial. Només ment. És fàcil que alcaldes i regidors Viladomat. Els escuts metàl·lics de ra del davant. fa quatre anys, però llavors Domè- reconeguin que oficiar casaments és Subirachs i el Renault 1908, La Ge- Serà interessant passejar per nech encara no sabia que seria di- una de les facetes més boniques de la noveva, aparcat al pati interior. El l’Ajuntament buit el matí de la jor- putat a Madrid i cap de files dels co- seva feina. Avui segur que no serà passat és aplom, personalitat, his- nada de reflexió. Bé, buit relativa- muns al Parlament. Quina barbari- l’alcaldessa, l’encarregada de fer-ho. tòria. A l’interior de l’Ajuntament ment. Els alcaldables hi venen per tat, el pas del temps! El dia de reflexió és propici al ningú el qüestiona. Just al revés del fer-se les fotos de grup per a Efe i El A Barcelona el cerimonial dels simbolisme, sovint substitutiu de la que passa a l’exterior, als carrers de País. S’esperen tots al mig de la pla- plens és bastant especial. A les grans propaganda explícita. Veig que Elsa la ciutat, on ningú vetlla per ell, on ça amb els seus equips de campa- ciutats la tradició no escrita acostu- Artadi es fa les fotos amb un retrat està proscrit.e