ara DIJOUS, 26 DE SETEMBRE DEL 2019 33 cultura FOTOGRAFIA El ‘Déu’ Pomés sempre havia volgut portar bastó Foto Colectania acull un homenatge al fotògraf una virtut recurrent en els bons Crònica Personalitat fotògrafs, la capacitat d’arribar jo- “Era acollidor, ves a aquest art i enlairar-se molt TONI VALL aviat, fer-se un nom amb rapide- BARCELONA entranyable i sa: “Ell sempre deia que les fotos, divertit”, diu per ser bones, no havien de consu- Eduardo mir-se en la seva pròpia anècdota. ls de la meva genera- Mendoza El que tenen a dins ens ha de por- “E ció li dèiem el Déu”. sobre Pomés M’ho explica el gran fotògraf Antoni Ber- nad poc abans de co- mençar l’homenatge a Leopoldo Po- més organitzat per la Fundació Foto Colectania. “Tenia molt bon gust, i es- Inquietud “Era un artista polifacètic, tar sempre al que hi ha a fora”. I posa tres exemples de l’extensa obra de Pomés. Una foto al metro, amb el rostre de tres monges més expressiu impossible. Una altra al carrer, amb una àvia i les seves tres netes caminant. I la tercera, tar amb la Karin encara va fer que en volia ser gran a la Rambla, amb la loteria Valdés, tingués més”, explica Bernad. La Ka- abans d’hora”, una rellotgeria, pòsters de pel·lí- rin és Karin Leiz, la gran col·labora- explica Xavier cules i al mig del passeig la Karin, dora de Pomés, la mare dels seus fills, Mas de Xaxàs aturada i pensativa. la seva millor confident. Evident- “Era un artista polifacètic, vo- ment, no s’ha perdut l’homenatge i lia ser gran abans d’hora i crema- també escolta les intervencions va etapes de manera accelerada d’Eduardo Mendoza, Manolo Lagui- –diu el periodista Xavier Mas de llo i Xavier Mas de Xaxàs, els encarre- Xaxàs–. Era molt rar que en una gats de glossar la figura del decisiu fo- foto seva no hi hagués persones. tògraf i publicista, que va abandonar La seva tècnica era senzilla: fixa- aquest món el mes passat. va la mirada sense buscar res en “Era acollidor, entranyable i di- concret però trobant sempre vertit”. Així resumeix Mendoza la moltes coses. Era un poeta que, personalitat d’algú amb qui va tre- com la gran majoria dels poetes, ballar de ben a prop sent el comissa- es va haver de buscar la vida d’al- ri de l’exposició que la Virreina va tres maneres”. Podia ser poeta dedicar a Pomés: “Era fàcil treballar fent una truita, escalivant una al- amb ell sempre que tinguessis clar bergínia al foc o explicant-te com què volia i què no volia. Es mostra- era de diferent beure aigua amb va receptiu i obedient i tenia una co- una copa de cristall o amb un got sa claríssima: tot el que deia la Ka- de plàstic. rin anava a missa”. L’escriptor des- L’actor Gabino Diego, a qui taca també que, igual que Pla, Dalí Pomés va dirigir en un dels i Ferran Adrià, era un artista i un ho- anuncis de Freixenet, recorda me amb un gran sentit pràctic; la també el que li va ensenyar sobre creativitat i la qualitat mai li feien fotografia: “Volia que la foto no perdre de vista el client: “Combina- s’acabés mai, que la seva història va les facetes d’empresari i d’artista continués sempre”. I el que li va amb una facilitat quasi de tobogan”. dir el dia que se’l va trobar amb El fotògraf Manolo Laguillo com- un bastó que l’ajudava a caminar: para Pomés amb Robert Frank, tam- “Sempre he volgut portar bastó. bé desaparegut fa poc, i assenyala Ara per fi puc!”e Manolo Laguillo, Xavier Mas de Xaxàs i Eduardo Mendoza a l’homenatge d’anir a Leopoldo Pomés a la Fundació Foto Colectania. CRISTINA CALDERER