16 El Sot de l’Aubó · XVIII · 69 (2019) · p. 16-20 © Centre d’Estudis Canetencs Noms de persones als carrers de Canet (6) Mossèn Cinto Verdaguer i la seva relació amb Canet1 Jordi Pomés Vives Universitat Autònoma de Barcelona People’s names in the streets of Canet de Mar (6) Jordi Pomés analitza la relació que Jordi Pomés explores the relationship that l’eminent poeta Jacint Verdaguer va tenir the prominent poet Jacint Verdaguer had amb Canet de Mar. Ben probablement fou with Canet de Mar. It is most probable Lluís Domènech i Montaner la persona que that it was Lluís Domènech i Montaner who inicià el fort vincle entre mossèn Cinto i la started the strong link between Father població. Ambdós es coneixien almenys des Cinto and Canet, as the men knew each de mitjans dels anys 70 del segle XIX. other at least from the 1870s, they were Col·laboraren professionalment i entaularen professional collaborators and forged a una gran amistat. A partir de Domènech, strong friendship. Through Domènech, Verdaguer conegué els amos del Castell de Verdaguer met the owners of the Castle Santa Florentina, Ramon de Montaner i of Santa Florentina, Ramon de Montaner Florentina Malató. Mossèn Cinto també fou i Florentina Malató. Father Cinto also molt amic d’aquest matrimoni, el qual became a good friend of this couple, who convidà al poeta en diverses ocasions a invited the poet on different occasions sojornar uns dies a la seva Casa Forta de to stay for a few days in their Castle in Canet. Verdaguer dedicà a Malattó dos Canet. Verdaguer dedicated two poems poemes amb motiu de la seva mort el 1900 to Malattó when she died in 1900 as well i també dedicà una quarteta a la Mare de as a quatrain to the Virgin of Déu de la Misericòrdia. Misericòrdia. Paraules clau: Jacint Verdaguer, Lluís Domènech i Montaner, Keywords: Jacint Verdaguer, Lluís Domènech i Montaner, Florentina Malató, Ramon de Montaner, Jaume Collell, Narcís Florentina Malató, Ramon de Montaner, Jaume Collell, Narcís Verdaguer Callís. Verdaguer Callís. J acint Verdaguer (1845-1902), qualificat multitudinàries de la història de Catalunya. Hi per molts com el poeta més genial que assistí gent de totes les condicions socials i mai ha tingut Catalunya, és potser un polítiques. 2 Sagarra, a les ‘Memòries’, diu que dels personatges il·lustres més estimats va ser l’enterrament més transversal que hi pels catalans de l’últim terç del segle XIX havia hagut mai al país. A Canet, des del i de tot el segle XX. Ho arribà a ser ja abans de moment de la seva mort i durant uns dies, es morir al 1902, durant els últims anys de la seva féu onejar una bandera catalana a mig pal -en vida, quan es va entregar a socórrer i a ajudar senyal de dol- en el turonet de Sant Pere, a la gent més pobre i necessitada. El seu l’ombra de la Creu de Pedracastell. Fins i tot es enterrament a Barcelona, en el que no hi faltà v a p r o j e c t a r, d e s d ’ a l g u n a i n s t à n c i a una representació de canetencs, va suposar una governamental catalana, convertir una de les de les manifestacions de dol més muntanyes més conegudes de Montserrat, el El Sot de l’Aubó · XVIII · 69 (2019) Jordi Pomés Vives 17 Però el fet de tenir un carrer amb aquest nom no respon només, com a la majoria dels centenars de poblacions catalanes, a la voluntat d’honorar a una de les màximes figures de la literatura catalana i a una gran persona plena de virtuts que, com els grans profetes, va saber predicar amb l’exemple. Canet, a més d’aquestes raons, en tenia i en té d’altres per honorar a aquest gran home: Canet fou, de fet, una de les poblacions del Maresme en què mossèn Cinto hi estigué més vinculat. Mn. Cinto Verdaguer i Lluís Domènech i Montaner: dos grans amics i col·laboradors Visità la nostra població moltes vegades, algunes Cavall Bernat, en una gegantina estàtua de d’elles per passar-hi algunes temporades, entre Mossèn Cinto. El famós arquitecte modernista els anys 80 i 90 del segle XIX. I fruit d’aquestes Eduard Ferrés va fer passos seriosos per fer visites ens deixà alguns poemes i escrits realitat aquest projecte. 3 No conec cap més relacionats directament amb la població: una projecte d’aquest tipus per honorar alguna quarteta a la Mare de Déu de la Misericòrdia -el personalitat catalana. I és que Verdaguer és la santuari de la qual visità nombrosos cops des celebritat el reconeixement de la qual ha generat de 1880-, una rondalla sobre la devoció que els i encara genera més consens a Catalunya. És mariners sentien per aquesta Mare de Déu i l’únic de les grans persones de renom catalanes també dos poemes dedicats a Florentina Malató, que ha estat capaç de romandre en el esposa de Ramon de Montaner (1828-1921) - nomenclàtor dels carrers catalans al llarg de les senyor del castell de Santa Florentina i amo de diferents conjuntures polítiques del segle XX la molt important editorial Montaner i Simon (monarquia d’Alfons XIII -inclosa la dictadura (vegeu els poemes i un fragment de la rondalla de Primo de Rivera-, República, guerra civil, a l’annex). franquisme i actual etapa democràtica). No n’hi Verdaguer va fer una forta amistat amb la ha cap més. I això té un mèrit extraordinari i família Montaner. L’any 1899 anà a la Casa Forta ens parla dels grans valors de mossèn Cinto, d’aquesta família (que aviat esdevindria el capaç de ser acceptat i lloat per tothom i totes famós Castell de Santa Florentina) 5 per batejar les ideologies polítiques (incloses les més R a m o n d e C a p m a n y i M o n t a n e r, n é t d e l extremes, des dels revolucionaris anarquistes matrimoni Montaner-Malató. 6 I l’any següent, en als franquistes més recalcitrants). concret al desembre de 1900, quan morí I Canet no va ser ni és una excepció en aquest Florentina Malató, mossèn Cinto participaria sentit. Tenim un carrer ben cèntric, encara que ben activament als seus actes fúnebres, a banda curt, dedicat a aquest excels poeta. El carrer de la confecció del seu recordatori. Si bé aquests està ubicat entre els carrers Vall i Oliver. Té actes començaren a Barcelona, acabaren el dia una forma semicircular (en forma d’»U»). El nom següent quan es traslladà el cadàver a Canet de Mossèn Cinto Verdaguer es va posar a aquest per ser enterrat; per això Verdaguer vingué a la carrer durant la 2a República en una data nostra població per figurar a la presidència del desconeguda, entre l’abril de 1931 i el juliol de dol. 7 Mossèn Cinto havia mantingut molt bona 1936 (en tot cas, abans de l’esclat de la relació amb l’esposa de Ramon de Montaner guerra). 4 Serà l’únic dels 17 noms nous de carrer durant les estades que passà a la mansió que van introduir els republicans en temps de canetenca d’aquesta família. pau que tenia alguna significació religiosa; serà De fet, segurament Verdaguer degué conèixer també l’únic nom d’aquest tipus que les als Montaner a través del genial arquitecte Lluís autoritats municipals van respectar durant la Domènech i Montaner, el qual tenia una profunda guerra (quan van eliminar la resta de noms de vinculació tant familiar com professional amb sants i religiosos); i serà l’únic nom nou que Canet. 8 Era nebot dels Montaner. Mossèn Cinto i s ’ h a v i a p o s a t d u r a n t l a Re p ú b l i c a q u e Lluís Domènech es coneixien des d’almenys respectaran els franquistes. Déu n’hi do el mèrit mitjans dels anys 70, quan pogueren coincidir que tenen aquests tres fets! Només mossèn en les tertúlies que es realitzaven a l’Associació Cinto ho podia aconseguir! Catalana d’Excursionisme. Tots dos eren amants 18 El Sot de l’Aubó · XVIII · 69 (2019) Jordi Pomés Vives de l’excursionisme i eren assidus a aquestes Enric i Eduard Domènech i Montaner, Melcior de tertúlies. 9 En qualsevol cas, l’any 1877 ja Palau, Joan Sardà, Narcís Oller, Francesc Matheu col·laboraren professionalment. Domènech i Ramon Picó Campanar. 16 Tots ells, junt amb dibuixà la portada del poemari verdaguerià l’autor de l’obra, Àngel Guimerà, celebraren L’Atlàntida (publicada aquest mateix any). l’estrena amb una fontada a la masia de Can Ambdós prohoms es reunien al voltant d’aquest Roca Pagès de Sant Pol. Desconeixem, però, si any per fer lectures de l’epopeia atlàntica al pis mossèn Cinto també s’apuntà a aquesta barceloní de Verdaguer, al carrer de la Canuda. 10 excursió. A la fotografia que immortalitzà la Més tard, el 1885, l’arquitecte dibuixaria també trobada no hi surt. Malgrat la gran amistat que la portada de Canigó, un dels llibres més l’unia amb Lluís Domènech i altres que hem importants de mossèn Cinto. Per a tal fi, aquest esmentat, sabem que no solia freqüentar les mateix li envià un esbós de la muntanya del r e u n i o n s d e l s s e c t o r s c a t a l a n i s t e s d e La Canigó per tal que li fes una il·lustració per al Renaixença. 17 seu poemari, que sortí publicat l’any 1886. Anys Un últim factor -però no per això menys després, Domènech farà un petit homenatge a important- va intervenir a reforçar la vinculació Verdaguer reproduint en la façana de l’Ateneu de mossèn Cinto amb Canet: la seva relació amb de Canet –l’actual biblioteca- alguns episodis de el seu cosí germà Narcís Verdaguer Callís, l’Atlàntida. L’amistat que ambdós es tenien es personalitat política destacada del catalanisme manifestà també en el fet que el 1881 mossèn ja a finals del segle XIX. El sogre d’aquest últim Cinto batejà el fill primogènit de Domènech i comprà el 1882 el mas canetenc de la Roca del Montaner: Pere Domènech i Roura. Ram, avui conegut com Cal Dr. Manresa (i abans El matrimoni Montaner-Malató convidà força conegut com cal Pare Joan). Aquesta fou l’altra vegades a Verdaguer a passar uns dies a Canet. casa (la primera va ser la Casa Forta dels Probablement en alguna d’elles coincidí amb el Montaner) en què mossèn Cinto passà algunes canonge i també poeta i escriptor Jaume Collell, temporades a Canet. En aquest cas convidat pel gran amic de mossèn Cinto. 11 Collell també va seu cosí. 18 El doctor canetenc Marià Serra apuntà ser convidat en algunes ocasions per la família que al poeta, sempre delerós per conèixer de Montaner. De fet, Ramon de Montaner, el seu prop les contrades que visitava, «li anava bé gendre Ricard de Capmany -reconegut pintor i passejar pels corriols de les vinyes» pròximes decorador modernista- i Lluís Domènech van ser al mas de la Roca del Ram. 19 També en aquesta durant dècades (entre els anys 80 i principis dels masia (igual que a la Casa Forta) mossèn Cinto anys 20) els principals animadors, promotors i coincidí amb alguna important personalitat sostenidors culturals de Canet. 12 I ho feren, catalana, com els ja esmentats Àngel Guimerà d’entre altres maneres, convidant a Canet a o Jaume Collell. 20 Aquest últim tenia força destacats escriptors i artistes. Segons Xavier relació amb Narcís Verdaguer. Aquest cosí del Mas, van funcionar com un autèntic deus ex poeta va ser durant uns anys corresponsal del machina de la majoria de les iniciatives socials, setmanari La Veu de Montserrat (1871-1901), intel·lectuals, artístiques, culturals i fins i tot que havia estat fundat i dirigit per Jaume urbanístiques d’aquesta població. 13 Tant Ramon Collell. També mossèn Cinto hi col·laborà de Montaner (amo de l’empresa editora que habitualment amb articles. probablement tenia més envergadura de tota Durant les estades al Mas de la Roca, sens Espanya) 14 , com Ricard de Capmany, com Lluís dubte Jacint Verdaguer també aprofitava per Domènech, estaven molt ben relacionats amb veure’s amb el seu amic Lluís Domènech així l’elit intel·lectual i cultural catalana del com amb la família Montaner, a banda que no moment. No fou casual, per exemple, que Àngel deixà mai de visitar el santuari de la Mare de Guimerà decidís estrenar a l’Ateneu de Canet Déu de la Misericòrdia. El santuari guardà fins dues de les seves obres dramàtiques (Judit de al 1936 la quarteta que mossèn Cinto dedicà a Welp i Gal·la Placídia) en les quals tant Lluís la Mare de Déu -escrita sembla ser que al 1890- Domènech, com els seus germans, com el seu així com un poema dedicat a Cristòfol Colom nebot Ricard de Capmany hi van tenir una dins un àlbum que es va elaborar amb motiu de participació directa. L’arquitecte va dibuixar i l’homenatge a aquest navegant que es féu a pintar els decorats. Judit de Welp es va estrenar Canet el setembre de 1892 per celebrar el quart el 20 d’octubre de 1883 i, segons el doctor i centenari del descobriment d’Amèrica. 21 erudit local canetenc Marià Serra, mossèn Cinto Probablement mossèn Cinto també sentí, com assistí també a l’estrena al costat de la plana molts canetencs, devoció per aquesta Mare de major dels poetes i literats catalans. 15 Vingueren Déu. És molt possible que les primeres visites a Canet per actuar o bé per assistir en l’estrena que féu al Santuari es remuntessin al 1880, any els més destacats intel·lectuals catalans del en què començà a freqüentar la veïna població m o m e n t , c o m J o s e p Y x a r t , E d u a r d To d a , de Caldetes, on residia un altre cosí germà seu, Joaquim Riera Bertran, Artur Masriera, Frederic el metge Joaquim Salarich i Verdaguer, i on Soler (Pitarra), Pere Aldavert, els germans Lluís, passaria algunes estades més o menys llargues. El Sot de l’Aubó · XVIII · 69 (2019) Jordi Pomés Vives 19 Fontada i dinar a can Roca Pagès de Sant Pol el 21 d’octubre de 1883 amb el més selecte de la intel·lectualitat catalana del moment. (CEDIM) Està documentat que durant aquests sojorns va fer algunes excursions fins al santuari de la Misericòrdia. 22 De fet, aquestes estades a Caldetes (i, per tant, també les escapades cap a Canet) s’intensificaren quan al 1883 els marquesos de Comillas, dels quals mossèn Cinto en va ser durant uns anys el seu capellà domèstic, es van fer construir una casa d’estiueig en aquesta població. No cal dir, doncs, que aquesta connexió amb Caldetes col·laborà a reforçar el vincle de Verdaguer amb tot el Maresme i, en concret, amb Canet, on mai va deixar de tenir-hi almenys tres grans pols d’atracció que l’uniren amb aquesta població: el seu cosí Narcís Verdaguer, els seus grans amics Lluís Domènech i tota la família Montaner i, per descomptat, també la Mare de Déu de la Misericòrdia. Al capdavall, aquests pols foren els que permeteren que tot el poble de Canet pogués ser viu testimoni tant de la presència física de mossèn Cinto com de les seves virtuts com a poeta i persona. Aquestes virtuts es volgueren posar en relleu amb posterioritat a la seva mort, no només dedicant-li el nom d’un carrer, sinó també amb altres actes més o menys significatius, com ara la col·laboració de l’Ajuntament a la subscripció que es va obrir a nivell de Catalunya el 1913 per aixecar-li un monument a Barcelona o bé deu anys més tard escenificant, amb molta solemnitat, el poema Santuari de la Misericòrdia. (Arxiu Carles Sàiz) Canigó23 a la recent estrenada Escola de Teixits. 20 El Sot de l’Aubó · XVIII · 69 (2019) Jordi Pomés Vives Annex Quarteta dedicada a la Mare de Déu de la Misericòrdia [1890?] i que figurava, autògrafa, a l’àlbum de visites del santuari, el qual desaparegué amb l’incendi que hi hagué arran de la repressió anticlerical del juliol de 1936. Aquesta poesia fa uns anys es va posar en una de les plaques a la plaça que hi ha davant mateix del Santuari. Sortint de vostra ermita, un do us demanaré: que em torneu la visita l’instant que em moriré Font amb el fragment de poesia de Verdaguer al Castell de Santa Florentina. (CEDIM) [LLANAS, Manuel i SOLDEVILA, Llorenç, Verdaguer i el Maresme, Barcelona, Ajuntament de Caldes d’Estrac, 2002:78] Primer dels dos poemes que dedicà a Florentina Malató. Fragment de la rondalla sobre la Mare de Es troba cisellat a la font de la capella de Santa Déu de la Misericòrdia: Florentina, que va esculpir Anton Samarra. L’ermitana (dona vella) de la capella de la Naix una font cristallina Misericòrdia de Canet, diu que ella, un dia, de vostra capella al peu, trobà la Verge tota mullada i empolsada de símbol de l’aygua divina sorra i amb lo front rajant de suor. Ella exclamà: de que vos sou dolça deu. - Quin trànsit hi haurà hagut a la mar! ¡Oh font dolça y regalada, Al cap de pocs dies, se presenta un capità d’un de vostres aygues del cel barco que s’havia perdut, que venia de genollons donaumen una tirada, des de Canet. Llavors giraren de cara a mar la que la del mon es de fel! santa imatge, que estava de cara a muntanya [PINYOL TORRENTS, Ramon, «Uns textos [LLANAS, Manuel i SOLDEVILA, Llorenç, necrològics verdaguerians oblidats: els del Verdaguer i el Maresme, Barcelona, Ajuntament recordatori de Florentina Malató (1900)», Anuari de Caldes d’Estrac, 2002:78] Verdaguer 13, 2005:190]. Tomba de Florentina Malató a la cripta del Castell de Santa Florentina que conté, cisellada, la poesia de Verdaguer. (CEDIM) El Sot de l’Aubó · XVIII · 69 (2019) Jordi Pomés Vives 21 Poema en la cripta del castell de Santa 9 SOLDEVILA, Llorenç, «Jacint Verdaguer i el Maresme» dins Professor Joaquim Molas. Memòria, escriptura, Florentina història, Barcelona, Publicacions de la UB, 2003:1057. Correspon a l’estrofa número 12 del poema 10 PINYOL TORRENTS, Ramon, «Uns textos necrològics verdaguerians oblidats: els del recordatori de del recordatori de Florentina Malató. És l’única F l o r e n t i n a M a l a t ó ( 1 9 0 0 ) » , A n u a r i Ve r d a g u e r 1 3 , estrofa que Verdaguer va escriure a propòsit per 2005:190. a aquell recordatori. És la que l’escultor Blay va 11 LLANAS, Manuel i SOLDEVILA, Llorenç, Verdaguer i el cisellar anys després a la capçalera de l’estàtua Maresme, Barcelona, Ajuntament de Caldes d’Estrac, 2002:74-75. jacent de Florentina Malató, que es pot veure a 12 Ramon de Montaner, Lluís Domènech i Montaner i la cripta funerària del Castell de Santa Ricard de Capmany i Roura (1873-1947) estaven molt Florentina. ben emparentats. Ja hem dit que el primer era oncle del segon i sogre del tercer. Ara afegim que aquest tercer Serví á Santa Florentina, era alhora nebot del segon. La seva mare, Francesca y aquesta Verge divina Roura Carnesoltes, era germana de l’esposa de Lluís Domènech, Maria Roura Carnesoltes. volguéla, en premi á son zel, 13 M A S G I B E RT, X a v i e r, « L’ e m p r e m t a h i s t ò r i c a i en Cel y terra aprop de ella: cultural...:157. en la terra en sa Capella, 14 LLANAS, Manuel, L’edició a Catalunya: el segle XIX. y al seu costat en lo Cel. Barcelona, Gremi d’Editors de Catalunya, 2004:244-252. 15 Dietari del Dr. Marià Serra i Font. Canet de Mar 1880- 1 9 2 6 , C a n e t d e M a r, C e n t r e d ’ E s t u d i s C a n e t e n c s , [PINYOL TORRENTS, Ramon, «Uns textos 2006:397-398 (juny 1902); 46-47 (octubre 1883). necrològics verdaguerians oblidats: els del 16 Els quatre primers foren els qui van fer d’actors. La resta foren assistents. A banda d’aquests vingueren recordatori de Florentina Malató (1900)», Anuari altres escriptors i intel·lectuals catalans. Consta que Verdaguer 13, 2005:195]. van venir a Canet els més importants del moment. Malauradament, però, no disposem de la llista sencera d’aquesta elit cultural que es desplaçà fins a Canet. 17 SOLDEVILA, Jacint Verdaguer i el Maresme... :1057 18 Almenys fins al 1893, any d’inici de la crisi i de l’enemistat dels dos cosins (LLANAS i SOLDEVILA, Verdaguer i el Maresme...:74). 1 Agraeixo molt a Xavier Mas, a Carles Sàiz i a Iolanda 19 LLANAS i SOLDEVILA, Verdaguer i el Maresme...:74. Serrano tota la informació i orientacions bibliogràfiques 20 ROVIRA, Josep, «Glossa canetenca a la història del i documentals que m’han ofert per elaborar aquest catalanisme polític» a Festa Major, 1980. article. 21 El Dr. Marià Serra convidà per carta (datada el 2-9- 2 La Costa de Llevant,15-6-1902:7. 1892) a Mossèn Cinto per tal que participés a aquestes 3 La Costa de Llevant, 6-7-1902:5. festes commemoratives del 4rt centenari del 4 Després de consultar els padrons d’habitants del 1930 descobriment d’Amèrica i li demanà un poema al·lusiu. i del 1936, vaig poder comprovar com els ajuntaments Ve r d a g u e r n o p o g u é c o n t e s t a r l a c a r t a p e r q u è e s republicans canetencs d’abans de la guerra (és a dir, trobava de viatge. Per això el mateix Serra li envià una dels que governaren entre l’abril de 1931 i el juliol de segona carta (22-9-1892) on es lamentava que el dia 1936) introduïren els següents noms nous de carrers: Pi d’honorar la memòria de Colom a Canet no s’hagués Margall (en lloc de Plaça Colomer), Fermín Galán (en lloc pogut aplaudir el nom de mossèn Cinto i li demanava de Riera de Sant Domènec), García Hernández (en lloc igualment (tot i ja haver-se fet la celebració) un poema de Riera de la Torre), República (en lloc d’Ample), 14 dedicat a Colom per afegir a l’àlbum commemoratiu que d’abril (en lloc de Misericòrdia), Catalunya, Barcelona, recollia tots els poemes i escrits fets per les festes i Dr. Robert, Martí Julià (l’actual Pere Deleglise), Ignasi que s’havia de guardar al Santuari de la Mare de Déu. Iglesias (el carreró que dóna sortida a la part de dalt Aquest àlbum també devia desaparèixer el juliol de 1936 del carrer de l’Alba), Lluís Domènech, Plaça Llibertat en esclatar la guerra (LLANAS i SOLDEVILA, Verdaguer i (l’actual Plaça de la Indústria), President Macià, Prat el Maresme... :78-79). Verdaguer acceptà finalment de la Riba (en lloc d’Abell baix), Mancomunitat, Marià escriure el poema. La darrera estrofa d’aquest deia: Serra i Mn. Jacint Verdaguer (en lloc d’Oliver baix). Els De Barcelona en la Seu,/de Jesucrist á las plantas, cinc primers es van aprovar en el ple municipal del 16-5- mentres ella fa oració,/lo colom es de tornada: duya 1931. En el mateix ple s’especificava que «quedan un nou Mon en son bech/y als peus de Cristo’l posava. aceptadas las restantes rotulaciones de calles que El poema sencer es pot llegir a l’opuscle Descripció de figuran en las propuestas aprobadas, aún cuando las las festas que celebrá la Costa de Llevant de Catalunya designaciones de calles se efectúe por acuerdos en la Vila de Canet de Mar durant los dias 8,9,10 y 11 parciales». de setembre del any 1892 en memoria de Cristófol 5 Seria el mateix arquitecte Domènech i Montaner el qui Colom: travalls en prosa y en vers que’s llegiren en la es faria càrrec de les obres. Ramon de Montaner va sessió literaria donat tot á la estampa per un comprar la casa l’any 1882. Les obres per transformar- canetench, Barcelona, La Renaixensa, 1893. la en castell es realitzaren entre 1900 i 1910. 22 LLANAS i SOLDEVILA, Verdaguer i el Maresme...:18- 6 Ramon de Capmany esdevindria un important pintor 19, 22, 74: NADAL, Joaquim M. de, Un ‘tros´ de català. Barcelona. Caldetas 1800, 1951:150. 7 La Veu de Catalunya, 7-12-1900. 23 L’Ajuntament donà 50 pessetes per col·laborar en la 8 Tant la mare com l’esposa de l’arquitecte eren d’origen subscripció ( Dietari del Dr. Marià Serra i Font : 617 c a n e t e n c . Ve g e u M A S G I B E RT, X a v i e r, « L’ e m p r e m t a (març de 1913)). La interpretació del poema Canigó anà històrica i cultural de Lluís Domènech i Montaner a a càrrec dels Pomells de Joventut de Canet. La part del Canet de Mar», Domenechiana, vol.1, setembre de 2013; cant anà a càrrec d’un cor de nois i noies pomellistes i DOMINGO, Josep M. «Verdaguer i Domènech i Montaner. comptà amb música apropiada i composta expressament A propòsit d’uns inèdits verdaguerians de la Casa-Museu pel mestre Tomàs Jover (Dietari del Dr. Marià Serra i Domènech i Montaner», Revista de Catalunya, 178 (no- Font:908-909 (juny 1923). vembre de 2002).