e-ISSN 2037-6588 ISSN 0392-4777 Rassegna iberistica Vol. 42 – Num. 112 – Dicembre 2019 La internacionalització de la novel·la catalana El cas de Pedra de tartera, de Maria Barbal, i la seva recepció al món germànic Jordi Jané Lligé Universitat Autònoma de Barcelona, Espanya Abstract This article analyses the translation and reception within the German speak- ing countries of Maria Barbal’s novel Pedra de tartera (Stone in a Landslide). The article focuses on two main issues: on the one hand, external factors that determine the projec- tion abroad not only of Maria Barbal’s work, but more generally of Catalan literature; on the other hand, literary factors that define the novel’s reception abroad. For the first set of factors, this study describes the role played in this process by the Institut Ramon Llull, several publishing houses, literary agencies and international book fairs. For the second set of factors, it analyses the reaction of academia, literary criticism and the media, and, equally important, the opinion of Heike Nottebaum, German translator of the book, and Rainer Nitsche German publisher. Keywords Maria Barbal. Pedra de tartera. Contemporary Catalan Novel. Internation- alisation of minority language literatures. Sumari 1 Introducció. – 2 La difusió internacional de l’obra de Maria Barbal en dades. La difusió a Alemanya. – 3 La projecció internacional de Maria Barbal. El cas alemany. – 3.1 Factors estructurals. – 3.2 Factors intrínsecament literaris. – 4 A tall de conclusió. Peer review Submitted 2019-01-25 Edizioni Accepted 2019-09-18 Ca’Foscari Published 2019-12-04 Open access © 2019 | cb Creative Commons Attribution 4.0 International Public License Citation Jané Lligé, Jordi (2019). “La internacionalització de la novel·la ca- talana. El cas de Pedrade tartera, de Maria Barbal, i la seva recepció al món germànic”. Rassegna iberistica, 42(112), 427-446. DOI 10.30687/Ri/2037-6588/2019/112/009 427 Jordi Jané Lligé La internacionalització de la novel·la catalana 1 Introducció A l’hora1 de parlar del procés d’internacionalització de la novel·la i la narrativa catalanes, que cal considerar un fenomen bàsicament con- temporani, hi ha alguns noms que són d’obligada referència: Mercè Rodoreda, que n’és una pionera de caràcter excepcional ja a finals dels seixanta2 del segle passat, Quim Monzó i Sergi Pàmies durant la dècada dels noranta, i en els darrers anys Albert Sánchez-Piñol, Jaume Cabré i, per descomptat, Maria Barbal. També hi ha una da- ta clau, que és la Fira de Frankfurt de 2007,3 que tingué la virtut de situar la literatura catalana al mapa literari internacional i que de- mostrà la importància estratègica de les fires internacionals del lli- bre en aquest procés de divulgació, com veurem. Sense cap mena de dubte, tal com assenyala Claudia Kalász parlant de les relacions cul- turals germano-catalanes amb motiu de Frankfurt 2007: «val la pe- na recordar que els romanistes alemanys i suïssos ja es van interes- sar per la llengua i la literatura catalanes cap a finals del segle XIX. Solitud, la novel·la de Víctor Català […] ja havia aparegut en la tra- ducció d’Eberhard Vogel el 1909» (Kalász 2008, 154). Observació que és pertinent també en referir-nos a altres branques de la tradició ro- manística europea, com la francesa o la italiana. Però si és efectivament cert que anteriorment a la Fira de Frank- furt, i de fet des de finals del segle XIX, és possible trobar traduc- cions d’autors catalans a l’alemany,4 especialment de poesia, també és cert que es tracta sovint d’iniciatives molt aïllades, amb tirades d’edició molt limitades, i que responen a un impuls molt personal, com l’esmentada Solitud de Vogel (que també traduí Els sots ferés- tecs de Raimon Casellas o Revolta de Josep Pous i Pagès) (Terés 2008; Julià 2008), i/o bé adreçades a un públic altament especialitzat. Així ho demostren les antologies de poesia de Johannes Fastenrath, Ca- 1 El present article és resultat de la ponència presentada a la jornada «A propòsit de Pe- dra de tartera, de Maria Barbal» el dia 31 d’octubre de 2018 a la Sala Beckett de Barcelo- na, organitzada pels grups de recerca «Literatura Catalana, món editorial i societat (LiC- MES, UOC)» i «Grup d’estudi de la traducció catalana contemporània (GETCC, UAB)», del qual soc membre, sota la coordinació de Montse Gatell i Teresa Iribarren (UOC). 2 Amb La Plaça del Diamant (1962) s’inicia el recorregut internacional de l’obra de Mercè Rodoreda, que segueix mantenint la seva vigència fins a l’actualitat, a hores d’ara ja acompanyada de l’etiqueta d’‘autora clàssica’ o ‘gran dama de la literatura ca- talana’. Ja l’any 1965 es publicava la versió castellana d’aquesta novel·la, i el 1967 l’an- glesa. L’any 1970 en seguiren les traduccions al polonès i a l’italià. Per assenyalar no- més tres traduccions emblemàtiques més d’aquesta obra, l’any 1971 fou traduïda al francès, el 1974 al japonès i el 1979 a l’alemany. 3 La significació d’aquesta fira en el procés d’internacionalització de la literatura ca- talana s’analitza en detall a Jané-Lligé 2012. 4 Ho han estudiat Cornelia Eisner (2010); Ferran Robles i Sabater 2005a, 2005b, 2008; Maria Wirf i Pilar Estelrich (2004). Ferran Robles i Sabater (2008) n’ofereix una selec- ció cronològica als Annexos de Carrers de frontera, vol. 2. 428 Rassegna iberistica e-ISSN 2037-6588 42(112), 2019, 427-446 ISSN 0392-4777 Jordi Jané Lligé La internacionalització de la novel·la catalana talanische Troubadore der Gegenwart, de 1890, que recull l’obra de noranta-un poetes de la Renaixença, o la de Rudolf Grossmann, Ka- talanische Lyrik der Gegenwart, de 1923, que en recull la de qua- ranta-dos, incloent-ne ja de modernistes i noucentistes. Més moder- nament cal parlar de l’antologia poètica que elaboraren Johannes Hösle i Antoni Pous l’any 1970 amb motiu dels Jocs Florals a l’exili que se celebraren a Tübingen aquell mateix any, Katalanische Lyrik im zwanzigsten Jahrhundert: Eine Anthologie5 – l’única traducció del català a l’alemany que veié la llum durant l’època franquista; o bé de l’antologia de narrativa breu confegida ja només per Johannes Hösle l’any 1978, quan Antoni Pous ja havia mort, Katalanische Erzähler.6 De l’any 1979 data l’antologia de Tílbert Dídac Stegmann, Sagen wir Nein = Diguem no. L’excepció en aquest panorama inicialment dominat pels reculls i les antologies de difusió molt limitada, com dèiem, és Mercè Rodo- reda, en qui Siegfried Unseld, l’influent editor de la prestigiosa edi- torial Suhrkamp, que la coneixia i que la va tractar, ja va saber reco- nèixer una de les grans figures de la literatura contemporània. Així, l’any 1979 Unseld publicava la traducció alemanya de La plaça del Diamant (Auf der Plaça del Diamant) en versió de Hans Weiss (que fins a Frankfurt 2007 comptava amb 11 edicions), i l’any 1982 la de Mirall trencat (Der zerbrochene Spiegel), a càrrec d’Angelika Maas (i que l’any 2000 ja anava per la sisena edició). A partir de Rodore- da, i especialment a partir de la dècada dels noranta, es produeix un increment progressiu de traduccions de literatura catalana a l’ale- many, caracteritzat per una presència cada vegada més gran de nar- radors i per la irrupció de joves dramaturgs com Sergi Belbel, que obtindran grans èxits en l’escena alemanya; tot plegat en detriment de la traducció de poesia, gènere que havia estat dominant fins ales- hores tot i que sempre com a gènere molt minoritari i molt associ- at a la reivindicació nacional. D’aleshores ençà, comptarem amb un nòmina de traductors especialitzats cada vegada més nombrosa, fi- gures que ha tingut un paper clau en la difusió de la cultura catala- na a Alemanya: Tilbert Dídac Stegmann, Eberhard Geisler, Fritz Vo- gelsang, Hans-Ingo Radatz, Monika Lübcke, Theres Moser, Angelika Maas o Heike Nottebaum, per citar-ne algunes de les més actives. En els darrers anys he tingut ocasió de tractar el recent fenomen de la internacionalització de la novel·la catalana en diferents treballs, especialment vinculats amb la difusió d’autors catalans en terres ger- màniques.7 D’una banda és per això que en l’anàlisi de la difusió in- 5 Títol que es podria traduir per: Poesia catalana del segle XX: una antologia. 6 Títol que es podria traduir per: Narradors catalans. 7 Al costat del treball al voltant de la Fira de Frankfurt ja esmentat, l’any 2017 vaig presentar en el marc del II Symposium on Literary Translation and Contemporary Iberia 429 Rassegna iberistica e-ISSN 2037-6588 42(112), 2019, 427-446 ISSN 0392-4777 Jordi Jané Lligé La internacionalització de la novel·la catalana ternacional de l’obra de Maria Barbal, concretament de Pedra de tar- tera, em centraré particularment en la seva divulgació en el context cultural alemany. Més enllà d’això, el cas d’Alemanya constitueix un exemple extremadament il·lustratiu i vàlid per tal de posar de relleu tots els factors i tots els actors que han intervingut i segueixen in- tervenint en aquest complex procés. Voldria ressaltar que per dur a terme l’actual treball, a banda de tenir presents les entrevistes efectuades en anteriors ocasions – com les que l’any 2011 vaig mantenir amb la mateixa Maria Barbal en ocasió de Frankfurt 2007 així com amb diferents editors alemanys i catalans, crítics literaris, professors universitaris i traductors –, he comptat en aquesta ocasió amb les inestimables aportacions de Rainer Nitsche – editor alemany de Barbal, de l’editorial Transit – i de Heike Nottebaum – la seva traductora a l’alemany.8 2 La difusió internacional de l’obra de Maria Barbal en dades. La difusió a Alemanya Maria Barbal ha estat traduïda a setze llengües: la llengua a la qual més vegades ha estat traduïda la seva obra és el castellà, amb sis tí- tols, i la segona l’alemany, amb quatre títols; segueixen l’eslovè i el portuguès, amb dos títols respectivament. Les llengües que dispo- sen d’un sol títol traduït són les següents: anglès, asturià, francès, hebreu, hongarès, italià, neerlandès, occità, romanès, serbi, suec i turc.9 Pedra de tartera és sens dubte la seva obra més emblemàtica i s’ha traduït a totes les llengües esmentades. A Alemanya, Barbal ha aconseguit una continuïtat d’edició que cal qualificar d’excepcio- nal: d’ençà de la publicació de Pedra de tartera l’any 2007, amb el tí- tol Wie ein Stein im Geröll, i de la qual se’n van vendre 30.000 exem- plars en poques setmanes, hi ha mantingut casa editorial fins fa ben poc, Transit, traductora, Heike Nottebaum, i un bon ritme de traduc- ció. Aquest és el llistat d’obres traduïdes fins ara: • 2007 – Wie ein Stein im Geröll (Pedra de tartera). Transit. Tra- ductora Heike Nottebaum; • 2008 – Inneres Land (País íntim). Transit. Traductora Heike Not- tebaum; (Dublin City University) una ponència sobre la traducció a l’alemany de la novel·la In- certa glòria de Joan Sales, que duia per títol «Reception of Catalan Novels about the Spanish Civil War in German Speaking Countries: the Case of Incerta glòria (Flüchti- ger Glanz)» (treball pendent de publicació). 8 Ambdós van contestar prolixament a les preguntes que els vaig adreçar per correu electrònic durant els mesos d’octubre i novembre de 2018. 9 Consulta a la base de dades TRAC, de l’Institut Ramon Llull: https://www.llull. cat/catala/recursos/trac_traduccions.cfm (2019-10-28) 430 Rassegna iberistica e-ISSN 2037-6588 42(112), 2019, 427-446 ISSN 0392-4777 Jordi Jané Lligé La internacionalització de la novel·la catalana • 2009 – Emma (Emma). Transit. Traductora Heike Nottebaum; • 2011 – Kampfer (Càmfora). Transit. Traductora Heike Notte- baum; • 2013 – Ein Brief aus der Ferne (Càmfora). Diana. Traductora Heike Nottebaum. Tot i que abans de ser traduïda a l’alemany, Pedra de tartera ja ho ha- via estat a l’asturià (1992), al castellà (1994), al portuguès (2000), al francès (2004) i al romanès (2005), el fet de ser publicada a Alema- nya, com assenyalen tots els editors, despertà la curiositat d’un bon nombre d’editors del centre i de l’est d’Europa, dels països escandi- naus, sobretot, i també d’Israel i Turquia, que són els mercats que més pendents estan del que passa editorialment parlant al país ger- mànic. El mercat francès i, per descomptat, l’anglosaxó tenen una dinàmica pròpia i es guien per altres criteris de referència, tot i que no ignoren, naturalment, el que passa a Alemanya. Així doncs, l’any 2009 la novel·la es publicà al serbi, al neerlandès i a l’eslovè,10 l’any 2011 a l’italià, l’occità, l’hebreu i l’anglès, l’any 2015 al turc i al suec i l’any 2018 a l’hongarès. Un altre aspecte que tots els editors amb qui he parlat coincidei- xen a destacar és la importància que té per a qualsevol obra cata- lana que aspiri a iniciar el camí de la difusió internacional el fet de disposar de traducció al castellà. Si no en disposa, el dubte sobre la viabilitat de la traducció es planteja de seguida: si un mercat com el castellà no s’hi interessa, quina perspectiva pot tenir una obra en un context cultural molt més allunyat?, es pregunten els editors. En el cas d’una obra com Incerta glòria, Mísia Sert,11 subratllava en en- trevista personal l’interès de l’aleshores director de l’Institut Llull, Àlex Susanna, d’apostar per una bona traducció i una bona edició en castellà que li obrís les portes a la difusió internacional. Pel que fa al paper de la crítica literària d’actualitat, factor clau en la difusió d’autors i obres en el mercat contemporani, cal desta- car en el cas alemany que aquesta estigué especialment pendent de les novetats catalanes aparegudes en el context de la Fira de Frank- furt, com no podia ser d’altra manera, fet que, com dèiem, demostra la importància estratègica d’aquests esdeveniments. Pel que fa a Ma- ria Barbal, i com a conseqüència del gran èxit editorial que significà Pedra de tartera, la crítica literària estigué pendent també de l’apa- rició al mercat alemany de les noves traduccions de l’autora, especi- 10 Simona Škrabec, la traductora de Barbal a l’eslovè, m’aclareix en conversa personal que les traduccions del català a aquesta llengua, tenint en compte que es tracta d’una llengua i un mercat molt reduïts, tampoc no segueixen les directrius del mercat alemany. Cal atribuir en aquest cas a la iniciativa personal, i molt concretament a l’estreta col·la- boració que Škrabec manté amb l’editorial universitària Studentska zalozba, aquest èxit. 11 En entrevista del dia 27 de setembre de 2017. 431 Rassegna iberistica e-ISSN 2037-6588 42(112), 2019, 427-446 ISSN 0392-4777 Jordi Jané Lligé La internacionalització de la novel·la catalana alment de la publicació de País íntim (Inneres Land). Barbal ha estat ressenyada a les pàgines de les publicacions periòdiques en llengua alemanya més importants i prestigioses: al setmanari Die Zeit i als feuilletons (suplements culturals) dels diaris Frankfurter Allgemeine Zeitung (FAZ), Neue Zürcher Zeitung (NZZ) i Süddeutsche Zeitung, per esmentar els de més divulgació i renom, i també als programes culturals d’un bon nombre d’emissores de ràdio. Pedra de tartera, a més a més, va ser recomanada fervorosament l’any 2007, també en el context de la Fira de Frankfurt, al popular programa televisiu Le- sen!, per la seva conductora, la influent crítica Elke Heidenreich, fet que desencadenà les extraordinàries vendes d’aquesta obra a Alema- nya, convertida durant unes setmanes en un bestseller. 3 La projecció internacional de Maria Barbal. El cas alemany Per tal de circumscriure i caracteritzar adequadament el procés d’in- ternacionalització de l’obra de Maria Barbal, i en general de la litera- tura en català, cal tenir en compte dos tipus de factors que concor- ren paral·lelament, i que tractaré seguidament de forma separada: 1. Factors estructurals, que tractaré de forma genèrica i global. 2. Factors intrínsecament literaris, que analitzaré en l’exemple de la recepció alemanya de Pedra de tartera. 3.1 Factors estructurals En primer lloc cal no perdre de vista que Barcelona és un centre edi- torial de primer ordre a escala internacional, especialment pel que fa a l’edició en llengua castellana, i que compta amb un gremi d’editors molt actiu i influent. Igualment, cal destacar l’existència a la capital catalana d’importants agències literàries i d’editors molt ben connec- tats, que poden presumir d’una gran perícia professional. L’èxit in- ternacional, anterior a Frankfurt, d’autors com Quim Monzó o Ser- gi Pàmies en la dècada dels noranta del segle passat, o el d’Albert Sánchez Piñol ja al segle XXI és en bona mesura mèrit seu. També el seu paper en la promoció, acceptació i articulació de la candidatu- ra catalana com a ‘convidada d’honor’ de la Fira de Frankfurt 2007 fou determinant. No va ser, tanmateix, fins al moment en què hi ha- gué una implicació decidida de les administracions públiques catala- nes – amb el suport de les espanyoles –, que aquesta presència arri- bà a concretar-se i prendre cos, per acabar conformant allò que cal considerar tal vegada l’impuls més decisiu al procés d’internacionalit- zació de la literatura catalana que s’ha donat mai fins ara. En aquest 432 Rassegna iberistica e-ISSN 2037-6588 42(112), 2019, 427-446 ISSN 0392-4777 Jordi Jané Lligé La internacionalització de la novel·la catalana sentit, la creació l’any 2002 de l’Institut Ramon Llull (IRL) és clau.12 L’IRL fou creat amb l’objectiu de promoure la llengua, la cultura i la literatura catalanes a l’exterior, així com la difusió del seu aprenen- tatge, especialment en l’àmbit universitari.13 Convé recordar, però, que abans de l’existència de l’Institut Llull ja existia una important xarxa de lectorats, vinculats principalment a càtedres de filologia romànica, les quals ja duien a terme una importantíssima tasca de difusió acadèmica del català, sobretot a partir dels anys cinquanta, seixanta o setanta del segle passat, depenent del país, i que l’IRL in- tegrà en el seu organigrama. Sigui com sigui, aquesta tasca de difusió lingüística i cultural es- tà actualment molt vinculada al procés que ens ocupa. A través del foment a l’exterior de l’ensenyament de la llengua i la literatura ca- talanes en àmbit universitari es persegueix un objectiu primordi- al: la formació de professionals a les universitats de tot el món que puguin desenvolupar més tard en els seus respectius països feines d’agent cultural, de traductor, de lector editorial, de crític literari, o bé d’especialista en llengua i literatura catalanes a la universitat. La presència del català als plans d’estudi de les facultats i departa- ments de llengües modernes del món és crucial, ja que altrament la llengua i la literatura catalanes es veurien condemnades a la invisi- bilitat, i, de fet, respon a uns interès existent ja des d’antic en alguns països, però que ha anat creixent a tot el món en els darrers anys. Fruit d’aquest interès ha estat també la creació de diferents associa- cions internacionals d’especialistes en llengua i literatura catalanes, responsables de publicacions periòdiques i de l’organització de con- gressos vinculats a la filologia catalana, que, ara ja amb una llarga trajectòria a les seves espatlles, contribueixen enormement a la pre- sència en l’àmbit científic internacional dels estudis de catalanística.14 A banda de la coordinació dels ensenyaments de llengua i litera- tura catalanes a l’exterior, l’IRL s’encarrega de la difusió de l’activi- tat cultural catalana a tot el món mitjançant l’organització d’exposi- cions, lectures, concerts, cicles de teatre o cinema, etc. Més acostats ja al tema que ens ocupa, l’IRL és també, d’ençà de Frankfurt 2007, el responsable d’articular la presència de la literatura catalana a les 12 Sergio Vila-Sanjuán ofereix una detallada descripció dels prolegòmens de la Fira a la seva Guia de la Fira de Frankfurt per a catalans no del tot informats (2007). 13 Es pot consultar les activitats que duu a terme l’IRL a: https://www.llull.cat/ catala/home/index.cfm (2019-10-28). 14 Anglo-Catalan Society; Association International Française des Catalanistes; As- sociazione Italiana di Studi Catalani; Deutscher Katalanistenverband; North American Catalan Society; Associació de Catalanistes de l’Amèrica Llatina; Associació Internaci- onal de Llengua i Literatura catalanes. 433 Rassegna iberistica e-ISSN 2037-6588 42(112), 2019, 427-446 ISSN 0392-4777 Jordi Jané Lligé La internacionalització de la novel·la catalana fires internacionals del Llibre:15 Frankfurt 2007; París 2013; Göte- borg 2014; Varsòvia 2016; Bolonya 2017; i, de fet, és també l’organis- me que assumeix la tasca de promoció de la literatura catalana en- tre els editors estrangers a través de programes de col·laboració o d’ajuts a la traducció.16 Tal com assenyalen els editors a qui he entrevistat, catalans i ale- manys, als diferents mercats editorials nacionals les literatures es- trangeres són d’entrada poc comercials i poc visibles, a excepció de les grans, com l’angloamericana o la francesa, i a excepció d’aquelles que han aconseguit crear una etiqueta molt definida (com les literatu- res escandinaves, associades contemporàniament a un determinat ti- pus de novel·la negra). Només cal que pensem en la imatge que tenim nosaltres de literatures com l’hongaresa, la danesa, o fins i tot avui dia, d’una literatura de les dimensions de l’alemanya. Piero Salabè,17 l’editor alemany d’Incerta glòria, remarcava en aquest sentit la im- portància dels noms: fins a quin punt els lectors alemanys associen Jaume Cabré o Albert Sánchez Piñol, potser els nostres autors més internacionals a hores d’ara, a la literatura catalana? Cabré i Sánc- hez Piñol són un nom per ells mateixos. Maria Bohigas18 destacava, per la seva banda, que en moments puntuals les literatures petites o desconegudes acompleixen una funció regeneradora de l’oferta li- terària, en tant que exòtiques, diferents, noves. La posició de la lite- ratura catalana, tanmateix, tampoc acaba de respondre plenament a aquesta categoria: sí que és, efectivament, una literatura petita i mal coneguda, però absolutament inserida en la tradició occidental. Justament en parlar de la redescoberta i rellançament internacional d’Incerta glòria, la mateixa Maria Bohigas comentava que es tracta d’una novel·la que el lector europeu reconeix absolutament dins la seva tradició i, en part, aquesta és la raó del seu èxit actual. La tasca duta a terme des de la creació de l’Institut Ramon Llull és ingent. És una feina que Mísia Sert qualifica de «feina de formi- gueta» i que consisteix a anar sembrant llavors: es tracta d’inversi- ons a llarg termini. Es correspon, comenta Sert, a una tasca pròpia d’ambaixada cultural que altres institucions similars o homòlogues ja desenvolupen: els instituts de cultura de la majoria d’estats, amb més o menys recursos econòmics. En el cas català, a banda de la lò- 15 A la Fira del Llibre de Guadalajara, de l’any 2004, on Catalunya també fou la cul- tura convidada, l’IRL encara no assumí aquest paper. 16 En aquest sentit, l’IRL dugué una tasca pionera també durant la Fira de Frank- furt. Es traduïren un total de cinquanta-tres títols a l’alemany aquell any i s’aplicà el criteri de la universalització dels ajuts: tothom que va presentar un projecte de traduc- ció d’una obra literària del català a l’alemany, va rebre aquest suport econòmic. Poste- riorment, aquest criteri s’ha hagut d’anar reajustant i modificant. 17 En entrevista mantinguda telefònicament el dia 17 d’agost de 2017. 18 En entrevista mantinguda telefònicament el dia 7 de setembre de 2017. 434 Rassegna iberistica e-ISSN 2037-6588 42(112), 2019, 427-446 ISSN 0392-4777 Jordi Jané Lligé La internacionalització de la novel·la catalana gica limitació pressupostària, però, sovint cal heure-se-les amb cer- tes reticències, justament pel fet de no tractar-se d’una institució estatal. Pel que fa a les polítiques de promoció editorial, assenyala, cada vegada es van desenvolupant estratègies més efectives. A ho- res d’ara ja no es tracta tant que una obra es tradueixi i es publiqui a l’estranger a qualsevol preu, sinó que cal tenir en compte en quina editorial es publica, quina difusió se n’espera i entre quin públic. És una qüestió estratègica: publicar sota el segell Suhrkamp, com Ca- bré, o a Transit, com Barbal, o aconseguir que Hanser publiqui In- certa glòria, de Joan Sales, ja assegura que un determinat tipus de públic potencial sigui susceptible de sentir curiositat pel producte. L’estratègia és haver canviat de criteri: qualitat enlloc de quantitat. A més, afegeix, cal combinar la traducció de clàssics amb la de lite- ratura contemporània. I no descuidar-se de la importància de la lite- ratura infantil i juvenil. Tot i que el boom de Frankfurt ja ha passat, una de les coses que n’ha quedat és la continuïtat de la feina en altres fires i, amb ella, el reconeixement per part d’editors i d’agents literaris internacionals de la cultura catalana com d’una realitat dinàmica i palpable. La fei- na dels editors estrangers esdevé aleshores, també, estratègica, es- pecialment pel que fa a la difusió d’autors i obres als respectius pa- ïsos. Sovint són les mateixes editorials les que fan de pont amb els mitjans de comunicació respectius. Tal com assenyala Rainer Nitsc- he en parlar dels seus contactes als mitjans, és part de la seva fei- na. I en aquest sentit cal recordar, com assenyalàvem abans, la im- portància de comptar amb crítics de prestigi i solvència que estiguin sensibilitzats pel tema. 3.2 Factors intrínsecament literaris L’existència d’unes plataformes estructurals que facin possible la circulació fluïda del producte literari és avui una condició fonamen- tal, com hem vist, per a la divulgació de qualsevol literatura en àm- bits culturals i mercats aliens, i això afecta de forma molt especial la divulgació de la literatura catalana. A aquesta dimensió comerci- al i de projecció cultural del producte literari, cal afegir-hi, per des- comptat, la consideració de les característiques, l’interès i les quali- tats literàries que distingeixen una obra. Partint de l’èxit de recepció obtingut en el propi àmbit cultu- ral – que és la condició prèvia i indispensable per tal de plantejar-se la viabilitat d’una obra en altres àmbits culturals –, i per tant, comp- tant ja amb una obra en certa manera ‘etiquetada’ literàriament, el que ens convé valorar ara és la reacció dels editors, dels traductors i de la crítica literària – d’actualitat i/o acadèmica – estrangers. Ells són els indicadors a què podem remetre’ns a l’hora de valorar l’ac- 435 Rassegna iberistica e-ISSN 2037-6588 42(112), 2019, 427-446 ISSN 0392-4777 Jordi Jané Lligé La internacionalització de la novel·la catalana ceptació literària que l’obra ha obtingut en el nou context cultural. Per descomptat, l’èxit comercial també ens ajuda a precisar la natu- ralesa de la nova recepció. En el cas de la recepció de Pedra de tartera a Alemanya és per- tinent començar destacant el rerefons històric en què s’emmarca la novel·la. Els editors amb qui he parlat assenyalen la Guerra Civil es- panyola com una temàtica que encara avui segueix despertant una certa curiositat entre el públic germànic, tot i que, com remarca Kirs- ten Brandt19 – la traductora entre altres de Jaume Cabré i d’Incerta glòria a l’alemany –, és un tema sobradament present a les llibreries d’aquell país. En aquest sentit, Piero Salabè, l’editor alemany d’In- certa glòria, remarca que no es pot oblidar que la perspectiva cata- lana – específicament la dels escriptors en llengua catalana, ente- nent aquest fet com un fet literari diferencial significatiu – ha estat ignorada o ha romàs pràcticament desconeguda entre el públic ger- mànic. D’aquesta manera, obres clàssiques com Incerta glòria, res- catada de l’oblit ara fa uns anys, o bé algunes de les novel·les con- temporànies de Jaume Cabré o de Maria Barbal, que també tracten aquest tema de forma més o menys central, aporten una visió nova i diferent, que el públic alemany pot apreciar. Però si restringíssim l’èxit de Pedra de tartera a la temàtica del conflicte civil espanyol, apunta Rainer Nitsche, ens equivocaríem: la perspectiva femenina i l’articulació de la veu narrativa han estat claus en la gran rebuda que la crítica i els lectors alemanys han dis- pensat a l’obra. L’editor de Transit remarca que són justament aques- tes dues dimensions de l’obra les que han aconseguit fidelitzar un determinat públic, sobretot femení, fet que ha permès la continuïtat d’edició de les obres de Barbal al país germànic. Nitsche qualifica la llengua emprada per la narradora de senzilla, clara i poètica alho- ra. És mitjançant la simplicitat d’aquesta llengua, diu Nitsche, que la narradora aconsegueix retratar l’atmosfera que es respira en un po- ble de muntanya aïllat, barreja de duresa, crueltat i compassió, que es veu agreujada per la irrupció de la Guerra Civil. És un text literà- riament molt eficaç i ben construït, destaca Nitsche. Pel que fa l’estil, també Heike Nottebaum, la traductora a l’ale- many de Pedra de tartera, destaca que un dels aspectes més fasci- nants de l’obra – alhora que un dels reptes a què ha de fer front el tra- ductor – és la sobrietat i el lirisme del llenguatge que fa servir Barbal. És el llenguatge d’una dona que no està acostumada a verbalitzar els seus sentiments i, en part justament per això, que es val d’unes ex- pressions i unes imatges que causen gran impacte al lector i que són d’una gran bellesa. El català de Conxa, característica que identifi- ca el personatge de forma inequívoca, es correspon a la variant dia- 19 En entrevista realitzada el dia 20 de setembre de 2017. 436 Rassegna iberistica e-ISSN 2037-6588 42(112), 2019, 427-446 ISSN 0392-4777 Jordi Jané Lligé La internacionalització de la novel·la catalana lectal pallaresa. Nottebaum assenyala que de seguida va veure molt clar que no tenia cap sentit intentar trobar una variant dialectal en alemany que pogués reunir característiques similars a les del par- lar de Conxa – un parlar de muntanya, per exemple – i que va optar per fer servir una variant molt propera al registre oral col·loquial. Pel que fa a l’interès despertat per l’obra entre el públic, la tra- ductora alemanya ens remet a l’experiència de les nombroses lectu- res i presentacions que, juntament amb Maria Barbal i sovint acom- panyades pel catedràtic de literatura de la Universitat de Konstanz Pere Joan Tous, va fer per tot Alemanya al llarg de 2007, sobretot, però també més tard, amb motiu de la publicació de les posteriors novel·les de l’autora catalana. Nottebaum remarca que les obres de Barbal i les seves respectives traduccions han estat presentades a zones molt diverses del país germànic, a grans ciutats i a pobles pe- tits, tant a zones industrials com rurals, i en contextos també molt diferents: en universitats, llibreries, centres culturals i de lectura, cafès, biblioteques, etc. Reprodueixo tot seguit un fragment del text que em va fer arribar Heike Nottebaum per correu electrònic, en el qual, al costat de constatar que l’obra ha estat seguida majoritària- ment per un públic femení, relata el següent: Und überall sind wir auf Menschen gestoßen, die an dem Roman interessiert waren, an seinem Inhalt, am historischen Hintergrund und nicht zuletzt auch an den Berührungspunkten mit Deutsch- land. Da war eine große Wissbegierde auf Seiten des Publikums, etwa im Hinblick auf die Tatsache, dass Maria Barbal aus Spani- en kommt und nicht auf Spanisch schreibt. […] Der unmittelba- re Kontakt zu den Lesern von Wie ein Stein im Geröll, die Empa- thie, ja die Begeisterung war sowohl für Maria Barbal als auch für mich eine beeindruckende Erfahrung. Da war sehr viel Empathie zu spüren, Begeisterung für den Roman, der vielen zudem als Pro- jektionsfläche diente, ein großes Identifikationspotential bot. Ein hartes und entbehrungsreiches Leben, Armut und Abhängigkeit, Entwurzelung und Verlust, dies sind keine kultur- oder epochen- gebundene, sondern ganz universelle Erfahrungen.20 20 I pertot arreu vam trobar gent que s’interessava per la novel·la, pel seu contin- gut, pel rerefons històric i també, i no en menor mesura, pels punts de contacte exis- tents amb Alemanya. Arreu despertà una gran curiositat entre el públic el fet que Ma- ria Barbal vingués d’Espanya però no escrivís en espanyol. […] El contacte directe amb els lectors de Pedra de tartera, l’empatia, o l’entusiasme, van ser tant per a Maria Bar- bal com per a mi una experiència impactant. Es notava una gran empatia, un entusias- me per una novel·la que per a molts servia, a més, de pantalla de projecció, que oferia un gran potencial d’identificació. Una vida dura i plena de privacions, de pobresa i de- pendència, de desarrelament i pèrdues: tot plegat experiències no limitades cultural- ment o històricament, sinó experiències plenament universals (les traduccions al cata- là de textos alemanys, si no s’indica una altra cosa, són meves). 437 Rassegna iberistica e-ISSN 2037-6588 42(112), 2019, 427-446 ISSN 0392-4777 Jordi Jané Lligé La internacionalització de la novel·la catalana Maria Lacueva,21 que ha estat lectora de català a diverses universi- tats alemanyes, relata que la programació de Pedra de tartera com a lectura de curs va ser un èxit entre els estudiants de català i que el fet que poguessin gaudir d’una presentació amb l’autora i la traduc- tora a la Universitat de Heidelberg va ser d’un interès excepcional. Sense moure’ns de l’àmbit universitari, cal remarcar que la tra- ducció alemanya de Pedra de tartera, ja des de la primera edició (Barbal 2007), va acompanyada d’un epíleg del professor Pere Joan Tous,22 el qual, com hem esmentat, fou present en nombroses de les presentacions de les obres de Barbal a Alemanya. L’epíleg duu per tí- tol «Ein Leben, so lang. Anmerkungen zu einem katalanischen Klas- siker der Gegenwart» (Tous 2007a) 23 i cal considerar-lo al costat del capítol «Innere Landschaften nach der Schlacht. Zwei Romane von Maria Barbal: Pedra de tartera (1984) und País íntim (2005)» (Tous 2007b),24 que n’és una adaptació i ampliació per al volum Narrative Neuanfänge. Der katalanische Roman der Gegenwart.25 En aquesta darrera publicació es recullen un conjunt d’articles d’autoria diver- sa al voltant d’escriptors i novel·les catalanes que, d’ençà de la publi- cació de La plaça del Diamant l’any 1962 i fins a novel·les publicades a començaments del segle XXI, com La pell freda d’Albert Sánchez Piñol, han marcat les tendències de la narrativa catalana contem- porània. En el capítol introductori del volum, la publicació del qual no deixa de ser un símptoma de la vitalitat de la catalanística a Ale- manya, Àlex Broch i Isidor Cònsul (traduïts per Michael Ebmeyer), hi esmenten Maria Barbal com a representant de la generació dels 70, generació d’escriptors que ja no foren testimonis directes de la Guerra Civil, però sí de les seves immediates conseqüències. Justa- ment un dels eixos principals dels articles de Tous esmentats consis- teix a ubicar Pedra de tartera en el seu context històric d’aparició. Tous explica a un públic majoritàriament desconeixedor d’aquestes circumstàncies, l’alemany, la singularitat d’una obra que reivindica- va la memòria i el reconeixement de les víctimes del franquisme en un moment, l’any 1982, en què tàcitament s’havia imposat l’anome- 21 En intercanvi de correus electrònics entre el 10 i el 16 d’octubre de 2018. 22 Tous té la condició de catedràtic emèrit d’ençà del mes de setembre de 2018. 23 Que es podria traduir per «Una vida, tant de temps. Apunts a un clàssic català con- temporani». A l’edició de butxaca, publicada per primera vegada l’octubre de 2008 per l’editorial Diana (Barbal 2008), s’hi inclou un petit afegit que duu per títol «Nachtrag zur Taschenausgabe» (Apèndix a l’edició de butxaca) on Tous (2008) es fa ressò de la reacció de la premsa i els mitjans de comunicació alemanys a la publicació de l’obra. 24 Que es podria traduir per «Paisatges interiors després de la batalla. Dues novel· les de Maria Barbal: Pedra de tartera (1984) i País íntim (2005)». 25 Publicada l’any 2007 a càrrec de Pilar Arnau, Gero Arnscheidt, Tilbert D. Steg- mann i Manfred Tietz, i que es podria traduir per Noves tendències narratives. La no- vel·la catalana contemporània. 438 Rassegna iberistica e-ISSN 2037-6588 42(112), 2019, 427-446 ISSN 0392-4777 Jordi Jané Lligé La internacionalització de la novel·la catalana nat «pacte de la transició», també en el món de les lletres, que Tous anomena «pacte del silenci». Tous descriu l’ambient literari d’ales- hores de la següent manera: Nicht zuletzt gehörte es zum ästhetisch guten Ton, Stadtliteratur zu schreiben, dazu beizutragen, Barcelona als pulsierender Metro- pole ein postmodernes literarisches Denkmal zu setzen. Politisch nicht ganz opportun war es zudem, einen Roman zu schreiben, der die gesellschaftliche wie juristich noch unbewältigte Vergangen- heit des faschitischen Terrors während des Bürgerkriegs und un- mittelbar danach zum Thema hatte. (Tous 2007b, 167)26 Tous, a banda del context històric d’aparició, analitza en els seus tre- balls diversos aspectes literaris de l’obra primerenca de Barbal tot relacionant-la amb La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, i fent evidents uns paral·lelismes que neixen inequívocament de la volun- tat de la mateixa Barbal i que no passen desapercebuts al lector: les protagonistes femenines i el seu origen humil – l’un urbà, l’altre ru- ral –, la seva condició de víctimes i testimonis silents de la Història, la seva resignació i l’actitud davant la nova vida, la història d’amor subjacent a la trama… A banda d’això, Tous també assenyala un al- tre nucli temàtic ja present a Pedra de tartera i que constituirà un dels eixos centrals de la producció posterior de Barbal: la descripció de la pèrdua d’un món, el de l’alta muntanya pirenaica, que, tal com era, ja ha desaparegut per sempre més, així com l’arribada massiva i anònima de gent de procedències diverses a les noves barriades de la conurbació barcelonina. En bona mesura, els articles de crítica apareguts a la premsa d’ex- pressió alemanya amb motiu de la publicació de la traducció de Pedra de tartera es fan ressò de la majoria de les qüestions fins ara esmen- tades.27 Majoritàriament es tracta d’articles rigorosos, ben fonamen- tats i ben escrits, dels quals he fet una tria de comentaris significa- tiva,28 tenint en compte d’una banda el lloc d’aparició – i per tant el seu impacte potencial –, i d’altra banda els aspectes variats de l’anà- lisi crítica que s’hi presenten. 26 Cal no oblidar que estèticament parlant el que tocava era fer literatura urbana, contribuir literàriament a retre un homenatge postmodern a Barcelona en tant que vi- brant metròpoli. A més a més, no era del tot oportú, políticament parlant, escriure una novel·la que se centrés en el passat de terror feixista que representava la Guerra Ci- vil i els anys immediatament posteriors, socialment i jurídicament encara no superat. 27 Pere Joan Tous en cita uns quants al seu apèndix a l’edició de butxaca alemanya, «Nachtrag zur Taschenausgabe» (Tous 2008). 28 Marc Dueñas, de l’Institut Ramon Llull, me n’ha fet arribar en arxiu PDF un to- tal de vint-i-dos. 439 Rassegna iberistica e-ISSN 2037-6588 42(112), 2019, 427-446 ISSN 0392-4777 Jordi Jané Lligé La internacionalització de la novel·la catalana El crític Florian Welle ofereix en el seu article «Die Axt und das Herz», publicat al Süddeutsche Zeitung,29 una valoració general de l’obra i en destaca la multiplicitat de lectures: So spiegelt sich auf den gerade mal hundert Seiten die große His- torie des zwanzigsten Jahrhunderts in der kleinen. Wie ein Stein im Geröll ist auf mehreren Ebenen zu lesen, als politischer Roman, als gesellschaftliches Gemälde und als das Schicksal einer bildungs- armen, ihr ganzes Leben hart arbeitenden Frau. (Welle 2007)30 Una mica en la mateixa direcció, però destacant la veu de la prota- gonista en tant que articuladora de tots els elements de la novel·la, escriu Bernardette Conrad a l’article «Der Geruch nach Alltag», apa- regut al suplement Literatur que el setmanari Die Zeit dedicava a la Fira de Frankfurt,31 i en especial a Catalunya com a convidada d’ho- nor, les següents paraules: Conxa erzählt sich selbst als Teil einer Landschaft; als lebendige Antwort auf die strikten Ordnungen von Natur, Arbeit, Tradition, Religion. Und wie erstaunlich auch immer, sie erzählt ihr Leben weniger als Ansammlung von Verlusten als von Momenten: Ge- heimnisse also, in denen sich, wie widersprüchlich auch immer, bündelte, was ihr Leben war. (Conrad 2007)32 En el mateix article, Conrad es fa ressò d’aquell aspecte que Pere Jo- an Tous destacava pel que fa a la singularitat de Pedra de tartera en el seu context històric d’aparició. Aquesta precisió és encara més sig- nificativa, si convé, si tenim que en compte que, en el moment d’apa- rició de la novel·la a Alemanya, les circumstàncies que definiren l’Es- panya de la transició eren absolutament desconegudes per a la gran majoria dels potencials lectors alemanys. Conrad escriu: Mit Wie ein Stein im Geröll ist die 1949 geborene, selbst zwischen den Pyrenäen und Barcelona aufgewachsene Maria Barbal erzäh- lerisch zur Generation ihrer Großeltern zurückgekehrt; zu einem 29 El títol, que reprodueix un motiu de la novel·la, és «La destral i el cor». 30 D‘aquesta manera, la història en majúscules del segle XX queda reflectida en la lle- tra petita d‘aquest centenar de pàgines. Cal llegir Pedra de tartera en claus diferents, en tant que novel·la política, com a retrat social i en tant que història d‘una dona poc instruïda que ha treballat durament tota la seva vida. 31 El títol de l’article es podria traduir com «L’olor del dia a dia». 32 La Conxa es presenta a si mateixa com a part d‘un paisatge; com a resposta vivent a les estrictes exigències de la natura, la feina, la tradició, la religió. I per sorprenent que sembli, presenta la seva vida menys com a recull de pèrdues que com a recull d‘instants: secrets per tant en els quals, per contradictori que sembli, s‘entreteixeix la seva vida. 440 Rassegna iberistica e-ISSN 2037-6588 42(112), 2019, 427-446 ISSN 0392-4777 Jordi Jané Lligé La internacionalització de la novel·la catalana Zeitpunkt als «Erinnerungsliteratur» im Spanien der frischen Wunden und des Bedürfnisses nach Versöhnlichkeit noch kein Thema war. (Conrad 2007)33 Més enllà de la premsa especialitzada, dues plataformes de gran im- pacte mediàtic s’ocuparen de Maria Barbal i de la seva obra Pedra de tartera durant la tardor de 2007, fet que cal vincular sens dubte amb el posterior èxit de vendes de la seva obra: d’una banda la re- vista Brigitte, publicació destinada al públic femení en què els temes culturals ocupen un lloc prioritari i en les pàgines de la qual la pe- riodista Julia Macher (2007) reproduïa una llarga entrevista a Maria Barbal, feta en els escenaris on discorren els fets relatats a Pedra de tartera.34 D’altra banda, la popular crítica literària Elke Heidenreich dedicava paraules molt elogioses a l’obra de Barbal al seu programa televisiu Lesen!, ofert en el context de la Fira de Frankfurt de 2007, i n’oferia una visió vital i íntima:35 Dieses Buch ist von einer Ruhe, Kraft und Schönheit, die über- wältigend ist. Ich habe so was lange nicht gelesen. Und es lehrt uns, wie kurz unser Leben ist und was eigentlich wirklich wich- tig ist – letztlich nur lieben, geliebt werden, aufrecht bleiben und sich ein Gefühl für Schönheit bewahren. […] Dieses Buch hat et- was, was nur ganz wenige Bücher ganz selten haben. Man liest es und bekommt Kraft. Es ist traurig, aber es ist niemals wehlei- dig. Ja, danach hat es jetzt jedes andere Buch wirklich schwer.36 Finalment, i arran de la publicació de la traducció de Càmfora a l’ale- many, Brigitte Kramer, ja a l’any 2011, i fent un repàs de les diferents obres de Barbal traduïdes a l’alemany fins aleshores, en destaca la proximitat amb el lector en tant que característica definitòria de la narrativa de Barbal. Kramer escrivia a l’article titulat «Auf Augen- 33 Amb Pedra de tartera, Maria Barbal, nascuda l‘any 1949 i criada entre els Pirineus i Barcelona, retorna literàriament a la generació dels seus avis; en un moment històric en què a l‘Espanya de les ferides encara obertes i de la necessitat de reconciliació, de la «literatura de la memòria» encara no se’n sentia a parlar. 34 L’entrevista duia per títol «Die Welt der Maria Barbal» («El món de Maria Barbal»). 35 Les paraules de Heidenreich es veuen parcialment reproduïdes a la contraportada de l’edició de butxaca alemanya de la novel·la i, citades més extensament, a l’apèndix ja esmentat de Pere Joan Tous, de la mateixa edició (Tous 2008, 181). 36 Aquest llibre és d’una serenor, d’una força i d’una bellesa abassegadores. Fa temps que no llegia res de semblant. I ens ensenya com és de curta la nostra vida i què és el que de debò hi compta – al capdavall estimar, ésser estimat, saber conservar la inte- gritat i un sentit per la bellesa. […] Aquest llibre té una cosa que només tenen ben pocs llibres, i ben rarament. El llegeixes i t’omple de força. És trist, però no cau mai en el la- ment. Sí, qualsevol altre llibre ho té ben difícil ara. 441 Rassegna iberistica e-ISSN 2037-6588 42(112), 2019, 427-446 ISSN 0392-4777 Jordi Jané Lligé La internacionalització de la novel·la catalana höhe mit dem Leser», publicat al Neue Zürcher Zeitung (NZZ),37 les següents paraules: Die Heldinnen sind weder besonders gebildet noch eloquent: Auf ihre Art arbeiten sie sich zu Erkenntnissen durch, die ihnen helfen, die Ereignisse zu verstehen – oder wenigstens Frieden mit ihnen zu schliessen. Dabei gibt Barbal ihren Protagonistinnen eine einla- dende Alltäglichkeit, mit der sie sich ausdrücken und nachdenken, und stellt sie damit auf Augenhöhe der Leserschaft. (Kramer 2011)38 I més endavant reforça aquesta idea de la identificació amb els lec- tors de la manera següent: Doch Barbal schaffte es auch damals, mit ihrer ruhig und schlicht erzählten Geschichte die Menschen zu berühren. Sie stellt die Be- obachter am Rande ins Zentrum, diejenigen, die sich nicht trau- en, laut zu sprechen, die erröten und zu stottern beginnen, wenn man sie anredet. Diesen Menschen mit kleinem Ego entlockt Ma- ria Barbal grosse Geschichten. (Kramer 2011)39 4 A tall de conclusió El tret que coincideixen a destacar crítics i estudiosos, així com l’edi- tor i la traductora de Barbal en els testimonis aportats, i molt parti- cularment pel que fa a de Pedra de tartera, és la universalitat de les experiències humanes que l’autora hi retrata, així com l’encert de presentar-les adoptant una perspectiva i servint-se d’un llenguatge capaços d’establir ponts amb els lectors i fer-los-en partícips. L’èxit i les bones crítiques obtingudes per aquesta obra tant a Catalunya com a l’exterior, i així ho demostra el cas alemany, descansen en bo- na mesura en aquest fet incontestable. Amb tot, si la universalitat de l’obra literària és un requisit indispensable per a la seva projec- ció més enllà del propi àmbit lingüístic i cultural, l’anàlisi presenta- 37 L’article es publicà el 10 de desembre de 2011. El títol es podria traduir com «A la mateixa alçada dels ulls que el lector». 38 Les heroïnes no són ni especialment cultes ni eloqüents: a la seva manera acon- segueixen arribar a certeses que els ajuden a entendre els fets –o almenys a conviu- re-hi en pau. Barbal dona a les seves protagonistes una quotidianitat captivadora amb la qual s‘expressen i reflexionen, i d‘aquesta manera les situa en una posició en què miren els lectors cara a cara. 39 Però Barbal, amb la seva història plena de serenor i senzillesa, ja va saber commou- re la gent també aleshores. Situa al centre aquells que s’ho miren tot des dels marges, aquells que no gosen alçar la veu, que quan els algú se’ls adreça es posen vermells i s‘em- barbussen. D‘aquesta gent amb l‘ego petit Maria Barbal en sap extreure grans històries. 442 Rassegna iberistica e-ISSN 2037-6588 42(112), 2019, 427-446 ISSN 0392-4777 Jordi Jané Lligé La internacionalització de la novel·la catalana da en aquest article també posa de manifest que en el nostre món globalitzat són necessàries més que mai unes plataformes de difusió potents que en garanteixin la visibilitat i la difusió. El procés d’in- ternacionalització que la literatura catalana ha experimentat en les darreres dècades té molt a veure amb l’existència d’aquestes plata- formes i amb una voluntat institucional clara: la creació de l’Institut Ramon Llull, la competitivitat demostrada per editors i agències li- teràries o la presència continuada de la literatura catalana a les fi- res internacionals del llibre són alguns dels elements més rellevants que l’han fet possible. Sense cap mena de dubte, l’èxit d’aquest pro- cés ha tingut una conseqüència col·lateral de gran rellevància, la va- loració de la pròpia literatura. La literatura produïda a casa nostra pot i ha de traspassar fronteres. Clourem aquesta breu anàlisi reproduint un fragment de la pri- mera part de Pedra de tartera en el qual Conxa, la protagonista, fa una reflexió sobre la naturalesa del llenguatge, en aquest cas re- ferint-se a la variació dialectal – que no deixa de ser riquesa lingüís- tica –, que és perfectament aplicable a la idea de la validesa univer- sal de la literatura: Dieses Mädel wird auch jedes Jahr schnuckeliger, und was für schönes und lockiges Haar sie hat! In Pallarès sagt man nicht »Mädel« oder »schnuckelig«, doch ich fand diese Worte drollig, und ich verstand sie, obwohl ich sie nicht gebrauchte. Ich dachte bei mir, eine Sprache ist wie ein Werkzeug, jeder hat seine eigene Art, damit umzugehen, auch wenn es für ein und diesselbe Sache gut ist. (Barbal 2007, 22-3) O dit aquesta vegada amb les paraules de l’original de Barbal: aquesta noia cada cop se us fa més maca; i quins cabells més on- dulats i bonics que té! A Pallarès no es diu ‘noia’ ni ‘maca’; aques- tes paraules que jo entenia sense fer-les servir em feien gràcia, i pensava que una llengua és com una eina que cadascú l’agafa a la seua manera, encara que serveixi per a la mateixa cosa.40 40 Faig servir l’edició de butxaca de l’editorial Columna (Barbal 2016, 32). 443 Rassegna iberistica e-ISSN 2037-6588 42(112), 2019, 427-446 ISSN 0392-4777 Jordi Jané Lligé La internacionalització de la novel·la catalana Bibliografia Allen, Ester (ed.) (2007). Ser traduït o no ser. Informe PEN / IRL sobre la situa- ció internacional de la traducció literària. Barcelona: Institut Ramon Llull. Barbal, Maria (1985). Pedra de tartera. Barcelona: La Magrana. Barbal, Maria (2007). Wie ein Stein im Geröll. Übersetzt von Heike Nottebaum. Berlin: transit. Barbal, Maria (2008). Wie ein Stein im Geröll. Übersetzt von Heike Nottebaum. Berlin: Diana. Barbal, Maria (2016). Pedra de tartera. Barcelona: Columna. Broch, Àlex; Cònsul, Isidor (2007). «Der katalanische Roman der letzten fünf- zig Jahre. Ein Überblick». Arnau, Pilar; Arnscheidt, Gero; Stegmann, Tilbert D.; Tietz, Manfred, Narrative Neuanfänge. Der katalanische Roman der Ge- genwart. Berlin: tranvía, 7-22. Conrad, Bernardette (2007). «Der Geruch nach Alltag». Die Zeit Literatur, Oktober. Eisner, Cornelia (2010). La recepció de la narrativa catalana als països de par- la alemanya: 1979-2009. Treball de recerca dirigit per Pilar Estelrich i Mar- cel Ortín, en el marc del doctorat de Comunicació Bilingüe de la Universi- tat Pompeu Fabra. Jané-Lligé, Jordi (2012). «L’impacte de la Fira de Frankfurt a Alemanya». Iribar- ren, Teresa; Škrabec, Simona (eds), Constel·lacions variables. Literatura en la societat de la informació. Barcelona: UOC, 145-85. Julià, Lluïsa (2008). «La traducció de Solitud a l’alemany». Pons, Škrabec 2008, 118-19. Kalász, Claudia (2008). «Una percepció més aguda, però amb punts cecs». Pons, Škrabec 2008, 154-5. Kramer, Brigitte (2011). «Auf Augenhöhe mit dem Leser». Neue Zürcher Zei- tung, 10. Dezember. Macher, Julia (2007). «Die Welt der Maria Barbal». Brigitte Extra, 22. Pons, Arnau; Škrabec, Simona (curadors) (2008). Carrers de frontera. Passat- ges de la cultura alemanya a la cultura catalana, vol. 2. Barcelona: Institut Ramon Llull. Robles i Sabater, Ferran (2005a). Bibliografia de la literatura catalana en versió alemanya – narrativa, poesia, teatre. Aquisgrà: Shaker. Robles i Sabater, Ferran (2005b). «Les traduccions alemanyes de literatura ca- talana». Zeitschrift für Katalanistik, 19, 215-29. Robles i Sabater, Ferran (2008). «Traduccions i adaptacions de literatura cata- lana a l’alemany». Pons, Arnau; Škrabec, Simona (curadors), Carrers de fron- tera. Passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana, vol. 2. Barcelo- na: Institut Ramon Llull, 430-7. Terés, Assumpta (2008). «Les traduccions d’Eberhard Vogel». Pons, Škrabec 2008, 112-17. Tous, Pere Joan (2007a). «Ein Leben, so lang. Anmerkungen zu einem katala- nischen Klassiker der Gegenwart». Barbal 2007, 109-3. Tous, Pere Joan (2007b). «Innere Landschaften nach der Schlacht. Zwei Roma- ne von Maria Barbal: Pedra de tartera (1984) und País íntim (2005)». Arnau, Pilar; Arnscheidt, Gero; Stegmann, Tilbert D.; Tietz, Manfred, Narrative Ne- uanfänge. Der katalanische Roman der Gegenwart. Berlin: tranvía, 162-74. Tous, Pere Joan (2008). «Nachtrag zur Taschenausgabe». Barbal 2008, 179-84. 444 Rassegna iberistica e-ISSN 2037-6588 42(112), 2019, 427-446 ISSN 0392-4777 Jordi Jané Lligé La internacionalització de la novel·la catalana Tous, Pere Joan (2011). «Càmfora oder die Verstrickungen des Lebens. Maria Barbals Variationen über das Unglücklichsein und den aufrechten Gang». Barbal, Maria, Càmfora. Berlin: Transit, 292-302. Vila-Sanjuán, Sergio (2007). Guia de la Fira de Frankfurt per a catalans no del tot informats. Barcelona: La Magrana. Welle, Florian (2007). «Die Axt und das Herz». Süddeutsche Zeitung, 4. Juli. Wirf, Maria; Estelrich, Pilar (2004). «Zur Übersetzung aus dem Katalanischen». Kramer, Johannes; Niederehe, Hans-Josef (eds), Romanistik in Geschichte und Gegenwart, 10(1), 33-54. 445 Rassegna iberistica e-ISSN 2037-6588 42(112), 2019, 427-446 ISSN 0392-4777