ara DISSABTE, 22 DE FEBRER DEL 2020 47 ara arallegim llegim Una elegia incompleta dels bells dies La nostàlgia: com prés d’una experiència de bohèmia ma vacil·lant i discursiva que cris- gairebé ignorada en benefici d’un fi- deia Josep Pla del i “tertúlies inacabables, banyades tal·litza en un gavadal d’adjectius. nal que homenatja la nostàlgia. tomàquet, quan- amb vi barat i impostures de vivi- Els fills de la bohèmia són “indòcils Vallbona opta per resoldre la DAVID VIDAL tes receptes ben dor” per buscar-hi els amics per- fills perduts” de guerres “violentes” història amb una nouvelle que amb CASTELL intencionades no duts. I així la història reconstrueix i odis “irreparables” que miren amb prou feines supera les 130 pàgines. ha fet malbé en ex- un triangle amorós entre una musa ulls “infectes” i viuen en hotels “ro- Això el duu a accelerar els episo- cés? Com a emo- de l’esquerra radical, que es fa dir nyosos i tronats”. La veu del Ricard dis, a una mera enunciació de tra- ció que ens posa davant la fugacitat i Jane en homenatge a la Birkin, un avança i retrocedeix, divagadora i mes secundàries i a caure en l’es- la fragilitat de les conviccions i de la situacionista i escriptor, Patrick tòpica –“aquest McDonalds era un quematisme en alguns personat- vida, neix d’un desig de passat i d’una Molino, i un jove vagabund, el Mar- bistrot, totes les ciutats s’assem- ges. L’acceleració afavoreix alguna frustració pel present. ¿Sempre és, tí, amic del narrador des de la infan- blen avui”–, i sovint provoca que el falta de raccord i també que les però, un motor narratiu reaccionari? tesa però que va decidir quedar-se a lector surti del relat. París –“gene- tres veus narradores s’assemblin ¿També pot servir per a la crítica i París quan havien de tornar plegats rosa amb la bellesa”– és un perso- ELS BONS DIES molt entre elles tot i pertànyer a per a la transformació i el creixe- a Barcelona, als vuitanta. natge més de la història: durant tot RAFAEL VALLBONA personatges tan diferents (!). ment? La història de la literatura res- El Ricard vol saber què se n’ha fet, el llibre els narradors senten la ne- AMSTERDAM Malgrat aquestes irregularitats, pon que sí, que la nostàlgia mogué, però sembla que sobretot es busca a cessitat de situar sobre el mapa ca- 140 PÀG. / 17,50 € la novel·la ens arrossega fins al final per exemple, Odisseu i Orfeu, i que va ell mateix. La Jane –“el posat làn- da bistrot, cada cafè, cada parc. amb una eficàcia incontestable. De ser el motor de la davallada als in- guid s’havia convertit en un gest plà- En els capítols següents, el relat Vallbona sabem que és un escriptor ferns de Dant, ben valent ell. cid, de conformació”– s’havia ajun- canvia de to i de veu narradora i talentós, amb més de seixanta lli- Els bons dies (Amsterdam) és una tat amb el Patrick, filla i caseta al s’eleva, senzill i fascinant: la histò- bres publicats, guanyador d’un es- novel·la transparent, en aquest sen- parc Brassens incloses: la vida petit- ria de la Jane, també des d’un narra- plet de premis. El 2019 va guanyar el tit, des del títol. El motor narratiu és burgesa que havien odiat i que els dor protagonista, condueix a un Roc Boronat amb aquest text. No la distància amb el present que sent durà a la tragèdia. Tots quatre com- tram final, en veu del Martí, músic sabem si és per això que la Jane i els el Ricard, un escriptor que frega la parteixen la incapacitat de sobreviu- vagabund, l’únic dels quatre fidel a seus derrotats amics no han pogut seixantena que fuig de l’angoixa que re al món adult i anodí. la bohèmia. En el terç final irromp gaudir d’una elegia més generosa i li genera l’octubre del 2017. L’enyor L’entrada al relat és, en certs mo- una inesperada trama criminal, pre- decantada, com les que Vallbona ha el fa tornar a París trenta anys des- ments, plana, feixuga, amb una for- sentada de manera sumària però escrit en altres ocasions.✒