62 DIUMENGE, 8 DE MARÇ DEL 2020 ara Estils ‘Matxitrols’: el masclisme es fa sentir a les xarxes Ignorar, contestar amb ironia, bloquejar o buscar la sororitat són algunes de les receptes contra els atacs que moltes dones reben online persona aquesta violència de gène- Catalán explica que alguns perver- universitaris–, aporta dades inte- NEREIDA CARRILLO PÉREZ re a les xarxes. És quan parla de fe- Menystenir tits li envien “fotopenis” al mòbil de ressants, com ara que en el 45% dels BARCELONA minisme que li plouen les punyala- L’insult per feina. A més de pel seu discurs fe- casos elles coneixen els seus agres- des tuitaires més viscerals: “Aparei- minista, ella també és amenaçada sors i que la xifra d’agredides que els eminazi, fas fàs- xen ofesos i es queixen. M’agrada motius de per la seva professió: “Hi ha gent denuncien no arriba al 20%. “F tic”, “Corregeix el molt la discussió sana, però el pro- gènere és una que pensa que una sexòloga és una “La majoria de webs i xarxes soci- teu front, que t’es- blema és que arriben de males ma- de les maneres prostituta que t’ajuda a superar als són com xili per a les dones: fan tàs quedant cal- neres i van a l’insult, a l’objectivitza- més habituals traumes sexuals”. Juntament amb més aviat mal”, descriu la cofunda- ba”, “On t’has dei- ció, a desautoritzar la teva postura d’atacar l’insult, l’assetjament sexual és l’al- dora de Donestech. Vergés afegeix xat el sostenidor?” Aquests són no- dient que ets lletja, estàs grassa, tra forma que pren l’odi cap a elles que les que tenen o han tingut una més alguns dels incomptables in- portes ulleres o no”. Núria Vergés, a través d’internet. Tot plegat té parella masclista són el blanc més sults que ha rebut a les xarxes la doctora en societat de la informa- Coneguts conseqüències fatals, danys psico- habitual, però els matxitrols també periodista i escriptora Anna Pache- ció, professora de sociologia a la UB En el 45% lògics, però també s’erosiona la se- s’acarnissen amb les feministes i co per la seva xerrada sobre feminis- i cofundadora del Col·lectiu Dones- va llibertat i pot desembocar en im- amb les joves, que tenen “moltes me al programa de televisió Opera- tech, explica que l’insult per motius dels casos pactes físics. Catalán reflexiona so- més relacions afectives o sexoafecti- ción Triunfo. A la periodista, que es de gènere és una de les maneres més les dones bre l’efecte que els matxitrols han ves per mitjà de les tecnologies”. A va definir com una “feminista radi- habituals d’atacar les dones a les coneixen tingut en ella: “No soc conscient causa del “pòsit masclista a la soci- cal”, li han plogut crítiques que xarxes: “Titllar de puta, grassa, llet- els agressors, d’haver-me censurat a l’escriure, etat –es queixa Vergés–, hi ha tot un l’acusen d’“adoctrinar” i ha sigut el ja i tonta és el més habitual. Els in- diu un estudi però m’he censurat molt a l’hora de vessant d’atacs a les dones que tenen blanc de tota mena de trols, dels sults sempre van a desempoderar mostrar la meva imatge”. veu, que estan empoderades. Les po- anomenats matxitrols. Aquest epi- les dones, a estigmatitzar-les. I te- lítiques, siguin de la ideologia que si- sodi és només una petita mostra de nen aquest component de gènere, Agressors coneguts i impunes guin, són atacades per la seva con- la realitat hostil que viuen moltes de control social sobre els cossos de Qui hi ha darrere dels dards digitals dició de dona, també les esportistes, dones cada dia a les xarxes socials. les dones, la seva sexualitat, les se- cap al que és femení? “Darrere les artistes i les feministes”. En Pacheco no ha sigut l’única ni serà ves imatges i les seves capacitats d’atacs online a través de Facebook aquest sentit, Catalán reflexiona: l’última a qui intenten devorar els presents i futures”. i WhatsApp hi ha parelles o expare- “Les dones que es fan fotos sexis i les matxitrols, individus que assetgen Isabel Muntané, periodista, pro- lles. És això el que fa que els impac- pengen a les xarxes no molesten. Per les dones a les xarxes des d’una po- fessora de periodisme a la UAB i sò- tes de les violències sobre les perso- contra, les dones amb discurs sí”. sició masclista i reaccionària. Per cia d’Almena Cooperativa Feminis- nes siguin tan forts”, analitza Ver- L’odi digital cap a les dones no és què ens ataquen? Què volen? Què ta, també ha patit atacs: amenaces gés. Això es desprèn d’una enquesta nou, va mutant. Amb els comentaris fem per desinflar-los i aconseguir de violació, fotos obscenes i de pis- sobre violències online encarrega- a les webs la radiografia era molt si- estar còmodes en uns espais, els di- toles, expressions vexatòries… “So- da per l’Institut Català de les Dones milar. De fet, el diari The Guardian gitals, que són també nostres? bretot, quan parlo de temes de vi- que, malgrat tenir una mostra redu- va analitzar 70 milions de comenta- La sexòloga i terapeuta de parella olència i agressions sexuals els mo- ïda i no representativa –270 respos- ris rebuts entre el 2006 i el 2016 i Sílvia Catalán ha viscut en primera lesta moltíssim”, relata Muntané. tes, sobretot de dones amb estudis va concloure que, de les 10 plomes ara DIUMENGE, 8 DE MARÇ DEL 2020 63 estils 8-M PENNY SLINGER L’artista anglesa, nascuda el 1947, va trencar molts esquemes als 70 reivindicant la igualtat de drets entre la sexualitat femenina i la masculina amb ironia i humor. En aquell moment encara costava que s’entengués que les dones poguessin gaudir del sexe. Utilitzant el seu propi cos, va atacar la subordinació a l’home amb peces com Promised a bed of roses (1973). IRENE GUTIÉRREZ ALGADO més atacades, vuit eren dones i dos utilitzar estratègies com ara màsca- xir “comunitats per actuar juntes”. eren homes negres. Sobretot quan res o identitats col·lectives. Consells Quan volen que “marxem, que ho escrivien sobre temes suposada- Per a Muntané, la resposta que deixem, que ens morim soles, que Mil i una violències S’aconsella masclistes online ment masculins com tecnologia o cal donar a aquests trols reacciona- ens autosuïcidem”, reflexiona aques- esports. Tanta animadversió pot ris depèn del moment personal i del documentar i ta sociòloga, una bona estratègia és desembocar en suïcidis digitals. cas de cada dona. “De vegades –con- visibilitzar contestar amb “ironia, humor i ale- A internet hi ha mil i una maneres “Quan tanques xarxes pels atacs tinua la professora de la UAB– la de- els atacs i gria”. Vergés afegeix: “Quan et volen d’atacar les dones. I de defensar- –segueix Vergés–, et suïcides virtu- cisió és desaparèixer durant un denunciar els trista, deprimida i desgraciada, el fet se. La guia Redes sociales en pers- alment. Això té uns impactes forts temps. D’altres és contestar. Però assetjadors que estiguis feliç és resistir”. pectiva de género, editada per la sobre les teves possibilitats labo- has d’assumir el grau de violència Totes les expertes coincideixen Junta d’Andalusia i coordinada rals, econòmiques, educatives, que pots rebre”. Per la seva banda, a demanar més responsabilitat i ac- per Vergés, ho recull. Els atacs ba- emocionals i relacionals. I ja parti- Catalán opina: “Si la interacció és Resposta ció tant a les plataformes com a les sats en insults o l’assetjament se- cipem menys que ells en el disseny amb educació, aconsello respondre. Les expertes administracions. Muntané no en- xual i l’extorsió són freqüents, pe- de la tecnologia. No podem perme- Ara, no hem d’entrar en discussi- tén per què xarxes com Facebook rò n’hi ha d’altres. Els repassem: tre’ns el luxe de ser-ne expulsades”. ons. Jo de vegades els acabo bloque- reclamen censuren mugrons i dones alletant ‘Mansplaining’: Quan un home ex- jant perquè no crec que vinguin a més i no fan el mateix amb atacs a les do- plica a una dona coses que ja sap, Ignorar, bloquejar i ser felices buscar una resposta. Venen a desfo- acció a les nes: “Si una dona despullada vio- amb to paternalista. O quan un Davant de tot això, què fem? ¿Els con- gar-se. Ara l’element de ràbia som plataformes i lenta, aquests continguts també vi- home monopolitza la conversa. testem o els ignorem? ¿Denunciar- les dones”. Aquesta sexòloga té un l’administració olenten part de la població”, desta- ‘Flaming’: Atacs hostils que volen los és una bona opció? El Kit contra as a la màniga. Comenta entre ria- ca. Afegeix que cal més facilitat per refermar una posició de superio- les violències masclistes online, elabo- lles que amb trols “molt pesats” de- denunciar i que sigui més difícil ritat. El propòsit final és crear un rat per Donestech amb el suport de mana ajuda a les seves “amigues fe- obrir nous perfils. Per la seva ban- ambient hostil per expulsar les l’Ajuntament de Barcelona, la Uni- minazis”. La sororitat i la consigna da, Catalán demana més formació dones i altres col·lectius. versitat de Barcelona i l’Associació Don’t feed the trol funcionen. El que i consciència social a més d’impli- ‘Doxing’: S’anomena així el fet Cultural de Dones per a la Recerca i sembla que no funciona tant, al- car els homes en la detecció i el fre d’atacar les dones o altres perso- l’Acció, proposa algunes accions com menys en opinió de Muntané, són d’aquestes situacions. Vergés cri- nes utilitzant informació perso- ara documentar i denunciar els asset- les denúncies a les plataformes: “He tica el “desinterès de les xarxes i nal i privada. jaments, visibilitzar les agressions, aconseguit que tanquessin comp- l’administració per intentar fer Robatori d’identitat: Passa per bloquejar o silenciar els agressors, tes, però després n’obren d’altres”. una diagnosi” i exigeix més equips exemple quan algú roba les con- crear comunitats i construir espais Abans de prendre una decisió, experts en gènere per ajudar les trasenyes de les xarxes socials a amigables per a les dones. A més, Vergés recomana “analitzar riscos afectades. Mentre esperen les pla- una dona i es fa passar per ella també planteja mesures preventives propis i capacitat d’assumir danys”. taformes i les administracions, les per vexar-la. També obrir comp- contra les violències masclistes on- Totes les respostes són lícites. A més dones ja s’han començat a organit- tes falsos que volen suplantar la line, com per exemple destruir mate- de les receptes anteriors, proposa zar per denunciar, per protegir-se, seva identitat. rial sensible, prioritzar eines lliures o crear més continguts feministes i tei- per ajudar-se i per riure.e