E Família MARE, Estem de pont i diverses famílies pas- sen uns dies juntes a la muntanya. Els infants juguen i s’ho passen bé. N’hi ha que veuen dibuixos a la tauleta des- prés de sopar i n’hi ha que han d’anar Educar amb totes les lletres. Una guia per als pares, demanar als nens que es controlin i que, per exemple, no s’aixe- quin de taula per anar a jugar amb tots els altres és demanar massa. “Els infants PARE, I PER a dormir. Alguns poden marxar sense són persones que estan en formació. El recollir les joguines mentre d’altres es nen és del moment, no del futur; el futur queden endreçant emmurriats. I cada l’ha d’aprendre. Viu el present i quan vegada sorgeix la mateixa pregunta: ¿i veu que algú altre fa una cosa que li agra- per què jo no? da, s’hi sent cridat”, explica Timoneda. QUÈ JO NO? ¿Com han d’explicar els pares el fet Entén que el fre de mà no l’han de po- que cadascú tingui unes normes? Quan sar els nens sinó els pares: “Gràcies a som amb altres famílies, ¿s’han de aquestes oportunitats, pares i mares te- mantenir o flexibilitzar? Si l’infant fa nim l’ocasió d’educar aquestes emoci- una rebequeria per traspassar una línia ons. Hi ha una base neurocientífica que vermella, com hem d’actuar? Per a diu que posar normes i marcar límits fa Els infants pregunten quan perceben normes Amalia Gordóvil, doctora en psicologia, que maduri la zona del cervell que des- professora de la UOC i psicòloga del prés pot controlar les emocions”. diferents. En aquests contextos, ¿les famílies centre GRAT, el fet que la canalla cap- DESIG VERSUS LÍMITS han de flexibilitzar els límits o mantenir-los? tin la diferència i es facin preguntes és un senyal positiu. “Fins als 6 anys –diu– ¿I per què jo no em puc treure les saba- els infants estan molt centrats en el de- tes? ¿I per què jo li he de demanar per- sig propi. Comencen a entendre que si dó si ell abans m’ha empentat i no s’ha fan una determinada cosa, el pare o la disculpat? ¿I per què jo no…? La pre- mare s’enfadaran, però el desig té tan- gunta sorgeix una vegada i una altra. El ta força que els costa frenar-se”. debat de com han de respondre les fa- Per a Carme Timoneda, professora mílies és ben viu. Gordóvil explica: “Hi del departament de pedagogia de la Uni- haurà moments que ens serà més fàcil NEREIDA CARRILLO versitat de Girona i autora del llibre explicar-ho i tindrem més paciència i El consell Organitzem-nos! Pactem normes? Les situacions conflictives de vegades es poden preveure. Si coneixem les famílies que compartiran àpat, excursió o vacances amb nosaltres, podem intuir que hi haurà límits diferents i, per tant, els nens preguntaran, exigiran saltar-se’ls o s’enrabiaran. Pactem normes? “Hi ha famílies que ho fan, però has d’arribar a un consens, i això no és fàcil –opina la psicòloga Amalia Gordóvil–. De vegades pot arribar a ser una font de problemes entre els adults”. Recomana coherència i que les famílies no marquin directrius als seus fills “pel que pugui pensar algú altre”. L’apunt I si no ens fan cas... ens enrabiem, també? I si no fan cas, perdem els estreps? “Als adults també ens costa gestionar el nostre món intern –reflexiona Timoneda–. Si el que està fent el nostre fill no ens agrada i ens comporta un conflicte o una situació de ridícul davant d’altra gent, és molt important gestionar bé la nostra ràbia en aquell moment. Perquè de vegades els infants paguen la nostra frustració. Això és un error. Si perdem els nervis, si cridem, si amenacem, tot se’n va en orris”. 08 04 01 2020 aracriatures n’hi haurà d’altres que els direm «Per- mílies volen evitar. I flexibilitzar les què sí». No hi ha cap opció bona ni do- normes es converteix en una tempta- lenta. Un «Perquè sí», que està mal ció. Però, és una solució? Per a Gordó- vist, tampoc no és sobrer. De vegades vil la flexibilitat ha d’anar condiciona- els adults també hem d’acatar condici- da pel tipus de norma i d’infant: “Les ons que no entenem o trobem injus- normes van vinculades als valors. Ca- tes”. El fet de raonar-ho, afegeix Gor- da família és diferent i té uns valors di- dóvil, facilita que l’infant pugui anar ferents. Si és una norma que està vin- incorporant la norma, tot i que, en culada a un valor molt nuclear, com qualsevol cas, no serà de manera im- ara el respecte als altres o a la impor- mediata. I cal saber gestionar la seva tància de compartir, com a mare o pa- frustració. re el millor per inculcar-li aquell valor Timoneda aconsella a les famílies és ser consistent i mantenir-la”. explicar els perquès amb seguretat i de manera que els infants ho puguin en- FLEXIBILITAT SEGONS tendre i fer-s’ho seu. Els exemples o L’INFANT I EL CONTEXT les metàfores poden ser un bon recurs. Per a Gordóvil, si no es tracta d’un va- “Per exemple, podem dir-los: «Mira, lor rellevant cal valorar-ho segons la així com en cada esport hi ha diferents criatura. “Hi ha infants que necessiten normes i totes són vàlides, a casa ca- més límits. Si es tracta d’un nen que dascú marca unes normes diferents. necessita molts límits, com més flexi- Cadascú té les seves i totes són bones. ble siguis, pitjor”. Per a l’experta de la Aquí a casa juguem amb aquestes nor- UOC sempre cal valorar i decidir en mes i, per tant, nosaltres creiem que és funció del que necessiti el fill i no del molt important no treure’s les sabates que requereixi l’adult. Per exemple, perquè ens podem refredar»”. una mare es pot sentir empesa a ser El desig es fa fort. El raonament no molt flexible perquè els seus pares l’apaivaga. L’infant fa morros i pica de eren molt exigents amb ella, sense peus. Són comportaments que les fa- pensar si el que la seva criatura neces- sita són límits ferris o flexibilitat. Ti- moneda, per la seva banda, demana te- GETTY nir en compte la situació: “Ens podem equivocar molt si mantenim una nor- ma rígida quan no toca”. Així, per poder traçar línies verme- lles i que no es desdibuixin, cal una bo- na relació de les famílies amb els seus fills i, sobretot, coherència. En aquest sentit, Timoneda reflexiona: “Sense perdre el rol de pare o de mare, hem de tenir una molt bona relació amb els fills”. Gordóvil remarca la importància de la coherència: “Si volen que un nen compleixi una norma, els progenitors han d’anar a l’una. A més, el que fem nosaltres tampoc ha de contradir el que diem. Si jo dic una cosa i en faig una al- tra, per al nen pesarà més el que jo li mostro que no pas el que li dic”. ¿I què passa si qui incompleix una norma és un adult? El veí que creua en vermell, el professor que ha cridat a classe… “Si un adult té una conducta que nosaltres creiem que està fora de lloc, no podem negar que passa. Als nens no els podem enganyar o suavit- zar una situació intentant que no se n’adonin, perquè són intel·ligents”, re- marca Timoneda. Llavors, què hem de fer? La docent de la UdG respon: “Sem- pre els podem dir que de vegades hi ha persones que s’equivoquen i que, en aquell moment, aquell adult s’ha equi- vocat. Ens passa a tots. I reconèixer l’error no vol dir desmerèixer la perso- na ni fer cap crítica. Així l’infant sent que li fem costat i li donem un model de gestió”. Timoneda anima les famílies a educar i a fer-ho amb tranquil·litat i se- guretat: “Crec que la base de moltes si- tuacions que generen conflictes entre adults es troba en els valors que trans- metem en la més tendra infància. I cal que eduquem amb totes les lletres”. ¿I per què no fer-ho? ✖ aracriatures 04 01 2020 09