aracriatures DISSABTE, 8 DE FEBRER DEL 2020 GETTY EN MOVIMENT ES CREIX MILLOR P. 4-5 AFAVORIR LA MOTRICITAT AJUDA ELS INFANTS A DESCOBRIR EL COS I EL MÓN Portada Afavorir la motricitat dels infants els ajuda a descobrir el cos i el món i a relacionar-se amb els altres MOURE’S LLIURE PER CRÉIXER MILLOR A Ara el braç dret i ara l’esquerre. La nena gateja segura, delerosa d’explo- rar el món, expectant per trobar al seu pas alguna cosa que li cridi l’aten- ció. Potser una pilota, una panera plena de llibres tous, unes fustes…? L’adult gateja i persegueix la criatu- ra. La nena s’escapa i riu sorollosa- ment. Finalment, es troben i juguen a tapar-se amb mocadors: tat! Des del naixement fins a l’adolescència, el moviment és clau per adquirir expe- riències i fer-se gran. Mar Pérez, di- rectora del CEIF Joaquim Blume i professora d’educació infantil a la UAB, ho explica així: “El que necessi- ta una criatura per poder desenvolu- par-se és tenir les necessitats bàsi- ques satisfetes –l’alimentació, la hi- giene i la son–, un vincle afectiu posi- tiu i, finalment, moviment i sensacions sensorials. Si li falta algu- na cosa, ja no podem parlar d’un des- envolupament integral”. Amb el joc dels mocadors, la nena ha après l’absència i la presència. I s’ho ha passat d’allò més bé sent per- seguida. “A partir del moviment, des- cobrim el propi cos i l’entorn que ens NEREIDA CARRILLO envolta, i es desenvolupen funcions 04 08 02 2020 aracriatures tem en l’etapa de la humanitat en què se. Normalment, els infants necessiten els nostres nens es mouen menys es- ser trobats”. Altres signes d’alerta són pontàniament –lamenta Serrabona–. el moviment descontrolat o bé el fet de Com afavorir el I això té conseqüències. Limitem els caminar sempre de puntetes. “Si es des- moviment a casa infants pel model de vida que tenim, carta un problema físic –explica la pro- sobretot a les ciutats grans, i també per fessora de la UAB–, de vegades hi ha un la por excessiva a l’acció motriu del tema emocional al darrere. Són infants Hi ha moltes coses que les nen. Estem segrestats per la por”. Els que no volen la realitat que estan vivint famílies poden fer per experts recomanen trobar o crear es- per raons molt diverses. Algunes d’elles afavorir el moviment lliure pais segurs per als infants, on es puguin poden ser dificultats en l’entorn fami- de la canalla. moure, jugar i desenvolupar-se. Per als liar o bé una experiència dolenta a l’ho- nadons, n’hi ha prou amb una manta ra de treure el bolquer o el xumet”. El ➜ A terra. Mar Pérez aconsella a terra. A mesura que vagin creixent fet d’estar tristos es pot traduir, segons posar els nadons a terra amb una caldran habitacions més grans, sense Serrabona, en “menys conductes d’ex- manta: “Panxa enlaire, perquè endolls ni caires; i, més tard, parcs al ploració” o bé, al contrari, en “movi- necessiten una superfície que els carrer o sales de psicomotricitat. ment de descàrrega, descontrolat, en faci sentir l’esquena”. Al seu La Mireia va cada setmana amb la se- circuit”. El coordinador del màster de article “Tot comença per va filla a L’Espai, la sala de psicomotri- la URL afegeix: “Si no hi ha plaer per l’esquena”, l’experta en citat i psicologia que dirigeix Joaquim l’experimentació, per la relació, per es- psicomotricitat Noemí Beneito Serrabona a Barcelona. Hi van comen- tar connectat amb la vida, això té reper- assegura que posar els nadons çar a anar quan la nena tenia deu mesos cussions a escala motriu però també en en aquesta posició els fa estar i ara està a punt de fer tres anys. “Quan la pròpia autoimatge”. més tranquils i atents i milloren la arribem –explica la Mireia– ens traiem Serrabona llança un missatge de cal- comunicació i la capacitat de les sabates, ens posem mitjons antillis- ma a les famílies patidores: “Gairebé manipulació. cants, xerrem una mica i, llavors, nor- tots els nens i nenes es protegeixen a si malment a la sala hi ha alguna propos- mateixos i tenen una certa visió del pe- ➜ Balancins i parcs, amb ta amb blocs d’escuma de construcci- rill. Està bé dosificar els perills; però ai- limitacions. És clar que si ons, teles, joguines, material sensorial xò no ha d’impedir a la criatura experi- només hi ha un adult amb el i pilotes i, a partir d’aquí, ella va fent”. mentar i moure’s”. Per la seva banda, nadó i s’ha de dutxar o cuinar, Tant la Mireia com la seva filla gaudei- Pérez defensa el moviment lliure i l’ac- posarà el petit en un balancí o un xen de l’estona que passen plegades tivitat autònoma, que permeten que la parc, però els experts movent-se i enfortint vincles. Aquesta criatura participi amb la globalitat del recomanen no abusar-ne. No mare va optar per la psicomotricitat seu cos. I també opta pel contacte cor- afavoreixen posicions ni perquè buscava un acompanyament en poral amb el pare o la mare: “En els in- moviments naturals. “El parc és la criança, i descriu així el que els ha fants occidentals hi ha falta de contac- tou i els nadons necessiten un aportat: “Per a ella ha suposat un guany te corporal. Ara hi tornem amb la cri- terra ferm per sentir els peus. en tot el que és el món motriu. La sen- ança natural. Necessiten aquest con- També posar-se dret és artificial to molt segura en el moviment, gaudeix tacte, la contenció dels braços. Hi ha perquè s’agafen dels foradets”, moltíssim i he anat veient com cada ve- cultures en què el contacte corporal és recalca Pérez. Molts experts gada s’atrevia a anar més enllà. I, sobre més gran; en canvi, falta exploració desaconsellen també els nosaltres, hem fet un treball de refor- sensorial. Perquè el cervell es desenvo- caminadors, en què la posició çar el vincle molt maco”. lupi com toca ho ha de tenir tot”. El tampoc és natural. Serrabona explica que a la sala fan moviment és vida i vincle per als in- GETTY dos tipus de treball: preventiu, “amb fants i les famílies; quan un es mou hi infants i famílies que busquen trobar ha vida i vida conjunta. ✖ motrius, cognitives i relacionals. El espais d’experimentació i millora de moviment és vida”, opina Joaquim les seves habilitats, tant motrius com Serrabona, coordinador del màster cognitives i relacionals”; i un treball te- en psicomotricitat de la URL i coor- rapèutic, amb infants, als quals “l’apre- dinador del grup de treball en psico- nentatge psicomotriu els ajuda molt a motricitat del Col·legi de Psicòlegs de reorganitzar-se i a resoldre les seves Catalunya. “Els infants no tenen al- dificultats”. Com la de Serrabona, hi ha tra manera d’aprendre conceptes altres sales a Barcelona i en més ciutats matemàtics com dins i fora que no si- que fan aquest acompanyament psico- Jocs per a l’estimulació i el vincle gui des de la seva corporeïtat. El nen motriu. També en algunes escoles es fica dins una capsa o una manteta bressol impulsen la psicomotricitat, ja La descoberta del cos i el joc Sense interrupcions. Apagar o i entén què és dins i fora”, explica Pé- sigui en família, per enfortir vincles són claus a la primera apartar els mòbils mentre es juga rez, investigadora al Grup de Recer- –com a l’escola bressol que dirigeix infància. amb la canalla ajuda a dedicar-los ca en Desenvolupament Psicomotriu Mar Pérez–, o bé amb sessions amb els un temps de qualitat. Pérez de la UAB. I aprenen més coses: “Si infants. La psicomotricitat ens ajuda Joguines casolanes. Hi ha demana als adults que apreciïn partim de la base que la unitat corpo- a entendre el món emocional dels nens moltes maneres de confeccionar l’activitat autònoma dels infants ral és un procés, les experiències sen- i nenes en un moment en què la seva joguines casolanes per a sense anticipar-s’hi, sabent sorials i propioceptives ajuden a cre- capacitat d’expressar-se amb paraules l’estimulació visual, auditiva i del esperar. Les possibilitats de joc ar-la”, diu Pérez. I afegeix: “Dels 0 als encara és limitada. tacte. Amb ampolles petites plegats són immenses: perseguir, 6 o 8 anys s’està desenvolupant l’es- d’aigua o de suc buides, hi podem aparèixer i desaparèixer, construir corça sensoriomotriu; per tant, DETECTAR EMOCIONS I posar cigrons o cintes de Nadal i destruir… A la primera infància aquestes experiències són vitals per DIFICULTATS brillants. També amb un penjador predominen els jocs presimbòlics, a un bon creixement”. “Fem servir caixes de cartó perquè són de mocadors ple de en què els objectes encara no un espai contenidor –comenta Pérez–. circumferències, hi podem cosir o representen coses. Serrabona POR AL MOVIMENT DE De vegades, els infants es fiquen a la cai- posar textures diferents. “Amb defensa la psicomotricitat des de L’INFANT xa perquè volen estar tancats. Que un material no estructurat –opina la primera infància fins a El poc temps dedicat a la criança, la fal- dia s’hi fiqui i no vulgui relacionar-se Pérez– és la criatura qui juga al l’adolescència per “treballar totes ta d’espais segurs, les eines externes i amb ningú està bé. Ara, si una criatura que vol i com vol”. les dimensions de la persona”. també la por dels adults limiten, de ve- ho fa a cada sessió, vol dir que hi ha al- gades, el moviment de la canalla. “Es- guna cosa que fa que necessiti amagar- aracriatures 08 02 2020 05