40 DISSABTE, 11 D’ABRIL DEL 2020 ara ara llegim arallegim L’origen del clarobscur l’aire tremolós”. Per contra, el lector entropessa amb un abús d’adjectiva- ció i una tendència a la divagació edi- torial contra la qual el mateix Capo- en Truman Capote te va clamar en el pròleg de l’últim dels seus llibres, Música per camale- ons, un manifest a favor de l’escriptu- ra escènica, dialogal, gairebé esque- màtica, on es maleïa per haver escrit A sang freda “amb massa paraules”. Grady McNeil és En aquest sentit, en part per la im- una papallona portància que prenen l’escena i el di- DAVID atrapada en una àleg a Creuer d’estiu, hi detectem VIDAL bossa de caramels també el regust del teatre d’explora- CASTELL de menta. Quan ció emocional i conflicte ètic de Ten- l’estiu entra pels nessee Williams, autor d’Un tramvia finestrals del dú- anomenat desig. Certament, la Grady plex de Park Avenue, ho fa amb una és membre d’una certa reialesa de llum estranya: per primer cop en els Nova York –com la que després pro- seus 17 anys de vida no anirà amb els tagonitzaria una de les seves últimes pares de creuer d’estiu per Europa obres, Pregàries ateses (1973, dispo- –còctels, Costa Blava, iots, vestits de nible en català a Quaderns Crema)–, Chanel–, es quedarà a Nova York. Ara però ens recorda més un personat- projecta en secret una vida rebel al ge també entre dos mons, encara per seu destí: una història d’amor amb néixer de l’obra de Capote, la Holly Clyde Manzer, vigilant d’un aparca- Golightly d’Esmorzar al Tiffany’s. ment, veterà de guerra, jueu d’un Com ella, se sent fastiguejada de la vi- Brooklyn que Grady no sap ni on és. da mundana i banal, dels còctels de El Clyde ve d’un altre món i és l’es- xampany al Bamboo Club i de les fo- tampa del perdedor: tragèdia a la mi- tos al suplement de societat del New rada i silenci als llavis. Quan perd York Times. La Grady vol preparar també la Grady i ha de buscar-la als pastissos al seu home mentre ell, ma- Hamptons, al tram final de la novel·la, tusser emocional, escolta els partits s’hi presenta amb una bosseta buida de beisbol a la ràdio. El globus que al de caramels i una papallona que ha Zoo de Central Park es va desinflant capturat dins: com a regal, la imatge. mentre parlen prefigura la forma Pocs narradors nord-americans com l’amor decau. En l’esclat de la han usat l’evocació de la imatge com llum estival, en les platges dels Truman Capote. La prosa, ben treba- Hamptons, mentre en segon pla una llada –“cada paraula em costa sang”–, parella munta uns cavalls enjogas- és àgil: com les imatges que la il·lumi- sats que entren i surten de l’oceà, ar- nen, és sensual, carbònica, ambigua; riba la foscor, que imparable corca- mai lleugera. Aquesta novel·la de jo- rà el final de la història i de la Grady. ventut inèdita, Creuer d’estiu (Ana- Com al ball en blanc i negre que grama), descoberta de forma rocam- va organitzar el 1966 a Nova York, bolesca i publicada per la Truman Ca- en l’obra i en la vida de Truman Ca- pote Literary Trust el 2006, l’autor la pote hi conviuen la passió enjogas- va començar cap al 1943, és a dir, quan sada de la vida sensual amb el xis- tot just publicava el seu primer relat, cle i la gropada de totes les foscors The walls are cold, i encara no era ni que ens sotgen. No és culpa de nin- una jove promesa de les lletres. És gú que les papallones visquin només cert que, segons explica el seu mar- unes hores.✒ messor literari, en va reprendre l’es- criptura almenys al llarg d’una dese- na d’anys, però resulta interessant CREUER detectar les qualitats que després es D’ESTIU farien característiques de les seves TRUMAN CAPOTE històries, entre les quals aquestes ANAGRAMA imatges sensuals: “Queien volves de TRADUCCIÓ DE sol a través d’un arbre que voleiaven JORDI CUSSÀ al seu voltant com papallones”; “del I ANNA CAMPS fonògraf, en espiral, com una anguila, 154 PÀG. / 15,90 € n’ascendia un solo de clarinet cap a GETTY La senyora Scrooge de Posy Simmonds És un plaer infre- fer i assistenta. No, la misantropia és Hardy la de Tamara Drewe (2007), nyetes i il·lustracions i textos litera- qüent descobrir la pedra angular de la personalitat l’autora britànica s’inspira ara en el ris per explicar una història amb un personatge tan d’una dona al·lèrgica al sentimenta- Conte de Nadal de Charles Dickens elements romàntics i una intriga XAVI desacomplexada- lisme, que mai demana disculpes per per construir una història que bar- criminal, tot i que aquest cop subor- SERRA ment mesquí com ser com és ni per fer el que fa, que as- reja els punts de vista de la prota- dinada a una reflexió sobre el final el que protagonit- sumeix amb estoïcisme les conse- gonista i de la seva neboda, la Nicki, de la vida amb molta mala bava i al- za i dona títol a la qüències dels seus actes i no perd la una aspirant a artista a qui la Cas- guna seqüència commovedora, com darrera novel·la gràfica de Posy Sim- mordacitat ni tan sols contemplant sandra ofereix aixopluc a casa seva aquella en què la Cassandra, després monds. Cassandra Darke és l’encar- la possibilitat del suïcidi: “Tots els a canvi d’una sèrie de serveis. El re- de sentir el festival de crits i gemecs regada d’una exclusiva galeria d’art, mètodes són repulsius. Jo crec que el sultat és el millor treball de Sim- que acompanya el fornici de la Nicki una dona gran i voluminosa –o “ve- millor és la hipotèrmia. Una nit fre- CASSANDRA monds, un retrat psicològic com- amb el seu amant, s’adona que la co- lla i gorda”, com diu ella– que veu da, whisky, òpera als auriculars, al DARKE plex i apassionant amb molta més vardia li ha impedit gaudir plena- com la seva reputació se’n va en orris meu jardí, òbviament”. POSY SIMMONDS substància de Tamara Drewe i una ment del sexe. És aquesta mirada al fer-se públiques les seves estafes a Però Cassandra Darke no és la SALAMANDRA estructura lliure i juganera, menys humanista i ocasionalment tendra clients i artistes. Ara bé, la Cassandra història d’una caiguda en desgràcia GRAPHIC rígida que en les obres anteriors, pu- de Simmonds el que acaba redimint no està amargada perquè els seus tri- sinó d’una possible redempció. Si TRADUCCIÓ DE blicades per entregues a The Guar- l’acritud d’un personatge a qui no pijocs la portessin davant del jutge, Madame Bovary era la referència REGINA LÓPEZ dian i subjectes a una narració per podem evitar estimar, una antihero- la convertissin en una pària social i la òbvia de la primera gran obra de MUÑOZ força lineal. Tret d’això, gairebé no ïna egoista i malcarada i, en el fons, deixessin “gairebé arruïnada”, cosa Simmonds, Gemma Bovery (1999), 96 PÀG. / 21 € hi ha canvis en el seu estil, que se- un acte de rebel·lió contra els arque- que la va obligar a prescindir de xo- i Lluny del brogit del món de Thomas gueix combinant seqüències de vi- tips femenins literaris.✒