ara DISSABTE, 25 D’ABRIL DEL 2020 41 ara arallegim llegim EL LLIBRE DE LA SETMANA Celebració i dol per la dissidència infantil perduda Un perill crepus- vocadora, gira al voltant del Lanny, El llibre és vegetal, arbori, fet de PERFIL cular i silenciós, amb barba de “un nen completament impossible, improbable, fet dels mateixos àtoms l’olor de la floridura i la gespa tallada i de l’ombra fresca dels faigs i dels au- EDITOR I DAVID VIDAL vell, fet d’heura i que la terra”, vist pels vilatans com rons, del brancam i la molsa. Les per- ESCRIPTOR, CASTELL molsa, repta des una criatura estranya: llest com una sones, com els arbres, diu Pete el Boig, del bosc profund guilla, visionari. L’acompanyen tenen la seva part més vital, la que MAX PORTER fins al poblet del sempre les seves murmuracions fi- transforma els nutrients, a l’escorça. VA ACONSEGUIR Lanny, per les fosses sèptiques i els losòfiques: “A cada segon –li diu al Per això una lesió aparentment su- UNA GRAN marges de la carretera. El Papamort seu amic pintor– alguna cosa creix perficial pot matar-los, i creixem, REPERCUSSIÓ AMB Orobancaci és un esperit boscà de i canvia”. L’Orobancaci, un esperit com els arbres, al voltant de la ferida, mil anys, fet de brossa i fulles, i som- boscà però contaminat, un dels per- com passa als personatges del relat. LA SEVA PRIMERA nis i betum, que s’ajeu sota el poble sonatges principals del llibre, l’espia LANNY Pels rengles desmaiats de la no- NOVEL·LA, ‘EL DOL i es beu una simfonia de milers de amb plaer i en reconeix la veu i l’olor MAX PORTER vel·la corre la llebre d’Alícia, la reve- ÉS AQUELLA COSA veus encavalcades, que s’estavellen com a propis. RATA / LITERATURA lació de Rimbaud, l’onirisme contra la pàgina i regalimen en Coherent amb el to carnavalesc RANDOM HOUSE d’Adolfo Bioy Casares. A El dol és AMB ALES’, cal·ligrames: última copa i al llit / i polifònic del relat, Max Porter usa TRADUCCIÓ DE aquella cosa amb ales, primera no- PUBLICADA PER primer hi posem paper de plata / co- en aquesta primera part un punt de VÍCTOR OBIOLS vel·la de Porter, s’explorava el buit RATA EN CATALÀ. llons, mato porcs per guanyar-me la vista múltiple: un cor de veus –el 224 PÀG. / 16,90 € que deixava la mort d’una mare a L’EDITORIAL vida / vaig anar ahir a ciutat / una Pete (el pintor boig), els pares i, és través d’un altre personatge oníric i Guinness per en Paul... clar, l’Orobancaci– ens explica la guinyolesc, un corb gegant que aixo- PRESENTA ARA EL Des d’aquesta primera pluja de vida del Lanny i la relació que hi te- plugava la canalla i el marit en la pe- SEGON LLIBRE DEL cal·ligrames, Lanny, la segona no- nen. Veiem el nen cançoner només na. Com a El dol..., aquí se’ns convi- BRITÀNIC, ‘LANNY’ vel·la de Max Porter –traduïda per a través de les mirades dels altres: da a una mena de sinapsi diferent de Víctor Obiols, com la primera–, ens una infantesa dissident que per- la d’una lectura episòdica convenci- engrapa, onírica i enjogassada. S’es- torba els adults i qüestiona els en- onal: hem de deixar que la cançó de tructura en dues parts, tot i que n’hi granatges del sistema productiu i paraules i l’olor de fulles humides ha una tercera, breu, que n’és la re- la seva lògica racional. ens posseeixi, que la història ens lle- solució. La primera, lluminosa i pro- AQUEST geixi a nosaltres. Hi ajuda el to po- Una catàstrofe angoixant LLIBRE ÉS ètic: cada frase és un vers que creix, La segona part és el revers fosc de la VEGETAL, molsut com un niu, en què ve de primera, i s’hi intensifica el to oníric ARBORI, FET gust descansar, gràcies a l’esplèndid i la sensació d’irrealitat, com passa treball de Víctor Obiols. quan una tragèdia ens abat. La histò- DE L’OLOR El final del conte és una forma de ria aquí és l’absència de Lanny, cons- DE LA tragèdia amable, potser no la més truïda, minut a minut, com una catàs- FLORIDURA òbvia, potser no la que esperàvem, trofe angoixant, i narrada amb una I LA GESPA però sí la més freqüent. “Tinc el pri- explosió definitiva del punt de vista: TALLADA I vilegi –diu el pare del Lanny– de sa- ara és en una omnisciència selectiva ber això: cap de nosaltres no sent múltiple, com la que va construir Vir- DE L’OMBRA res per ningú, tot és fingiment”. ginia Woolf a Les ones, i així sabem FRESCA Som tots l’últim parlant d’una llen- dels fets només per com es reflectei- DELS FAIGS gua morta i tenim dins nostre un xen, fragmentats, en la consciència de I DELS univers complet que no compartim desenes de persones –veïns, polici- AURONS, amb ningú: la infantesa. Lanny és es, periodistes– que ens els expli- un dol per la desaparició, a les nos- quen. Un nen que desapareix és una DEL tres vides i potser a les nostres so- condemna per als pares però també BRANCAM cietats, de la infantesa com a espai per al poble: tothom s’hi examina. I LA MOLSA de llibertat i dissidència.✒ CÈLIA ATSET OBRO FIL TINA VALLÈS El dia que no va ser 23 d’abril de 2020. Fins a les vuit ra, i no, no surts de casa ni per acom- el teu cervell i els teus dits existissin prés ja creient-t’ho vas deixant anar del matí representa que has dor- panyar les filles a escola ni per anar entre pantalla i teclat, revisant una missatges optimistes i comentant mit. Des que va començar el con- a cap parada de llibres, sinó que seus traducció. No ser cos que es queda lectures o recomanacions amb tota finament els somnis passen més davant de l’ordinador i corregeixes a casa. No ser cap que pensa en tot el la naturalitat que aconsegueixes re- ràpid i són més intensos i recar- un llibre que qui sap quan sortirà. De que faria si avui sí que fos Sant Jor- unir en el primer Sant Jordi que golats, i és impossible dormir to- moment tens feina, i això et consola, di. Veus els col·legues a les xarxes UN SANT passes treballant a casa des de fa ta la nit d’una tirada. Et desvetlles però intueixes que qualsevol dia la fent lectures, recomanant llibres, JORDI QUE com a mínim vint anys. per l’ensurt d’una escena onírica sort canviarà i per això penques tant enviant missatges d’ànims, de co- NO ÉS, El dia s’acabarà i no hauràs re- que ja voldries que se t’acudís com pots, aquests dies. I avui més. ratge, de bones intencions, i tu tam- but ni regalat cap llibre ni cap rosa. quan escrius –i que l’endemà no Treballar concentradíssima et des- bé ho fas, també participes del fingi- NI SERÀ, Els llibres els has encarregat i els recordaràs– i llavors penses en el connecta d’aquesta realitat d’avui ment d’un Sant Jordi que no és, ni UN SANT recolliràs quan obrin les llibreries. futur, en aquella paraula de cinc que és de ficció. serà, un Sant Jordi que es quedarà JORDI QUE I el roser de casa enguany no vol lletres que ara va carregadíssima A mig matí no saps quants cops als llimbs i que no recuperarem. Ho ES QUEDARÀ florir: ell no s’empassa aquesta fic- de suspens, i ja no dorms. has respost “bona diada a tu també” diries però no vols espatllar el dia a ALS LLIMBS ció d’avui, viu al balcó, ens veu sor- Però a les vuit sona el radiodes- amb emoticones de roses i cors i pe- tots els companys de professió que tir cada dia cercant el sol o aplau- pertador i sents la locutora que diu tons a tothom qui t’ha escrit, i ho has lluiten contra els seus fantasmes I QUE dint d’esma, no hi ha qui l’enganyi, que és Sant Jordi. Comença la ficció fet de cor però voldries que tot s’atu- per no veure el vas mig buit avui. Ai- NO RECUPE- avui no ha sigut Sant Jordi, només del dia. Et lleves, esmorzes, etcète- rés i avui fos un no dia en què només xí que al principi fingint però des- RAREM 23 d’abril de 2020.✒