46 DISSABTE, 13 DE JUNY DEL 2020 ara ara llegim arallegim Una faula sobre el misteri i la humanitat de la natura El món és ple de abandonen la infantesa. “En qual- coses fosques sevol moment, potser aquesta nit que la ciència ig- mateix –li diu el vent Matteo al jo- DAVID nora i que sem- ve Benvenuto–, ja no entendràs, VIDAL blen inversem- quan parlin, els arbres, ni els blants, com el si- ocells, ni els rius, ni els vents: faràs lenci solemne com els altres i ens oblidaràs”. dels boscos antics, escriu Dino Els nens ho obliden tot i esdeve- Buzzati, que ben pocs han sentit nen adults, sí, però ¿per què Pro- mai. Un d’aquests pocs és el prota- colo entén les veus del vent, dels gonista d’El secret del Bosc Vell, el animals i els arbres? Influït per coronel Procolo, home adust i mi- Kafka, Buzzati troba indesxifrable neral, solitari protagonista el món humà, i Procolo potser ob- d’aquesta faula misteriosa i silves- té el favor de la natura precisa- tre, malencònica i forestal, un clàs- ment perquè ha desatès la condi- sic de la literatura italiana. ció humana pel règim de marcia- El coronel rep en herència la ca- litat i misantropia en què viu. És, sa familiar i el Bosc Vell, plens de però, la convivència amb aquestes veus i misteris. Ha de compartir- veus el que el transforma en un és- ho amb el seu nebot Sebastiano, un ser compassiu. adolescent a qui veiem, als pri- Dino Buzzati se sentia un cro- mers capítols, des de lluny, a vol nista que, de tant en tant, s’empes- d’ocell, als prats, amb els com- cava una nouvelle, i això es palesa panys d’internat que n’abusen. Se- en aquesta admirable traducció de bastiano entén la veu dels arbres David Nel·lo, en un estil transpa- i parla amb els genis del bosc i amb rent en què trobem, a cada plana, el vent de la vall, Matteo, un perso- sentències subratllables. Quan el natge més del relat. La distància relat parla de les formidables ca- inicial entre Procolo i Sebastiano pacitats dels infants que els adults –i entre Sebastiano i el lector– obliden, sembla al·ludir a la no- s’anirà escurçant, a poc a poc, fins vel·la de James M. Barrie Peter a un clímax final tràgic. Pan, publicada trenta anys abans. La història ens l’explica una Quan s’enriu de com els humans DAVID BORRAT veu omniscient. És, però, un nar- perverteixen amb la seva avarícia rador ignorant, o almenys ho fin- just havia escrit uns anys abans l’organització dels regnes vegetal i geix, i sovint ens desconcerta amb Barnabo delle montagne, també animal, ens fa pensar en la sàtira un “això no ho podem afirmar del un càntic a la vida als boscos. De d’Els ocells d’Aristòfanes, sobretot cert” o un “així almenys és com fet, El secret del Bosc Vell es pot quan les aus jutgen Procolo. I quan s’explicava” que afegeix sentor de considerar una nouvelle de joven- proclama que en el món habita un misteri a un relat on parlen els ar- tut. En els anys posteriors, Buzza- sentit ocult, una veritat que bate- bres, les garses, les aranyes, els ti tombarà cap a horitzons clara- ga davant nostre però que només vents, els ratolins i les munta- ment existencialistes. els iniciats saben veure, ens fa nyes. De fet, sospitem que aquest EL SECRET pensar en el Lord Chandos de narrador ignorant és també un Perdre la connexió amb la natura DEL BOSC Hofmannsthal, quan escriu al núvol o un dels vents que corren Com els lotòfags de l’Odissea, que VELL 1902 sobre el llenguatge secret de pel relat. Les atmosferes màgi- perdien el seny i la memòria des- DINO BUZZATI les coses senzilles. ques, el presagi de la mort, la pre- prés de menjar el fruit del lotus, els MALES HERBES Buzzati aconsegueix, al final, que sència inevitable del destí són re- humans d’aquest relat perden la TRAD. DAVID NEL·LO el que ens sembli estrany i immoral currents en l’obra de Buzzati, que connexió amb la natura quan 180 PÀG. / 19,50 € sigui la conducta humana.✒ La primerenca obra mestra de Sagan la foto del Che acabat d’assassinar el 1967 i la Lliçó d’anatomia de Nico- las Tulp, que, reproduïdes, fan el seu El talent és un La novel·la està narrada per la jo- re de les urpes harmonioses d’Anne. efecte. No hi falten les reflexions material inapre- ve adolescent Cécile, que passa les Però les coses no aniran com ella moralitzadores marca Sontag: “Fer hensible. N’hi ha vacances estivals amb el seu pare a s’imaginava... Aquest relat deliciós, una fotografia és tenir un interès [...] JOAN que en tenen i la costa mediterrània. El pare és un una autèntica obra mestra en el seu perquè l’statu quo segueixi sense GARÍ n’hi ha que no. seductor nat, un col·leccionista gènere, ve precedit per un poema de canviar [...], incloent-hi el dolor o la Françoise Quoi- d’amants que no destorben Cécile, Paul Éluard, que el bateja. El poema desgràcia d’una altra persona”. rez (1935-2004), ocupada amb els seus flirtejos amb fa així: “Adeu tristesa / Hola triste- Hi ha una minúscula exposició a més coneguda pel pseudònim de Cyril, un jove mariner que li té el cor sa. / Estàs inscrita en les línies del la mateixa Virreina, El bar de la se- Françoise Sagan, en tenia i molt. Als robat. Molt aviat, però, un element sostre / Estàs inscrita en els ulls que ñora Olvido, una mostra de fotogra- 18 anys va infantar una novel·la llu- pertorbador vindrà a trencar aquest estimo / No ets ben bé la misèria / fies esplèndides que Rafael Bernis minosa, entremaliada i espirituosa, fràgil equilibri: Anne, una antiga BON DIA, Perquè els llavis més pobres et de- va fer l’any 79 d’un bar que hi havia Bonjour tristesse, que l’editorial Vi- amiga de la família, es planta de sob- TRISTESA nuncien / Amb un somriure [...]”. en ple Barri Xino, a la cantonada de ena ens forneix ara, dins la col·lec- te enmig de la seua vida regalada i fa FRANÇOISE SAGAN Acollida amb escàndol per la so- Sant Ramon amb Marquès de Bar- ció Petits plaers, en la traducció trontollar les seues mesures dioni- VIENA cietat literària francesa de l’època berà. Sontag deia que els peus de fo- sempre impecable del proustià Jo- síaques. Anne no tardarà a substitu- TRADUCCIÓ DE (1954), per mor de la sinceritat sen- to eren tant o més importants que sep Maria Pinto. La connexió amb ir Elsa, l’amant actual del pare, al JOSEP MARIA PINTO sual de Sagan, Otto Preminger en va les fotos. En aquesta exposició no l’autor d’A la recerca del temps per- cor d’aquest, i això esvera Cécile. La 176 PÀG. / 16 € fer una versió cinematogràfica el n’hi ha cap, i no he pogut evitar pen- dut hi és immediata, certament. filla no està disposada a tolerar que 1958, amb Deborah Kerr en el paper sar com hi haurien encaixat els de la Quoirez va elegir el seu nom de plo- la possessiva i ordenada Anne tras- d’Anne, David Niven en el del pare, novel·la El bar, de Cèlia Suñol, que ma a partir d’un personatge de toque el sistema de vida –hedonista i l’enigmàtica i malaguanyada Jean havia regentat un bar als mateixos Proust, però de la Recerca només va i despreocupat– que ha imperat a la Seberg en el de Cécile. La gràcia carrers trenta anys abans, als grisís- escollir, més enllà d’això, cert espe- casa durant aquell estiu màgic. És transgressora de la novel·la, però, es sims quaranta. Personatges com rit charmant i bombollejant, una llavors quan Cécile traça un pla ma- queda en la seua literalitat, un pui- l’Encanijao o el Yurrita segur segur certa alegria frívola d’estar viu, amb quiavèl·lic –on participaran Cyril i xant i superb monument de parau- que tenien la cara dels clients del bar el seu punt correctiu d’amargor. Elsa– per intentar separar el seu pa- les autènticament inoblidable.✒ de la senyora Olvido.✒