ara DISSABTE, 19 DE SETEMBRE DEL 2020 47 ara arallegim llegim EL LLIBRE DE LA SETMANA El deure de recordar sempre la Nickel PERFIL Va haver de ser es construeix documentalment sobre blemàtic amb què palesa la paradoxa una estudiant de la història de la Dozier School for Boys de les circumstàncies i l’ambigüitat la Universitat de de Marianna, a Florida, i del descobri- dels personatges. Així, quan la tragèdia COLSON DAVID VIDAL Florida del Sud, ment del cementiri, que esdevé, al co- és a la cantonada, l’Elwood, tot i ser-ne WHITEHEAD VA CASTELL que hi feia pràcti- mençament del llibre, el de la Nickel. conscient, torna pels camps de l’esco- ques d’arqueolo- Allà els nois hi entraven per ben poca la xiulant “un blues que sempre el fe- DEBUTAR EL 1999 gia, qui ho revelés cosa, sobretot si eren negres. Prendre- ia sentir bé, com una mena de frescor, AMB ‘LA al món dècades després que el primer li cinc dòlars al mestre. No apartar-se com l’ombra d’un núvol [...] que era se- INTUÏCIONISTA’, noi hi fos llançat, lligat dins d’un sac davant d’una dona blanca. Potser la va per un instant”. UNA FAULA de patates. “La terra tenia alguna co- mare es prostituïa o el pare entrava de La història de la Nickel li serveix a sa estranya”. Totes aquelles fractures nit a l’habitació. L’Elwood, però, pro- Whitehead per explorar la profunditat DISTÒPICA SOBRE i cranis rebentats, les caixes toràciques tagonista d’aquesta novel·la que ja ens ELS NOIS DE de la maldat i la pura crueltat, que no té ASCENSORS. DES cosides a perdigonades. “I d’això en de- arriba amb el Pulitzer 2020 sota el LA NICKEL color de pell. De passada, però, docu- DE LLAVORS, EL ien escola”. Cap creu, cap nom. “No- braç, no encaixa en cap d’aquests este- COLSON menta la profunditat tectònica de les més ossos esperant que algú els desco- reotips. Tot i ser pràcticament orfe i WHITEHEAD arrels supremacistes als EUA, de les RACISME HA ESTAT brís”. I, amb els ossos, tota una història viure amb l’àvia en un suburbi de Ta- PERISCOPI / quals emana una forma d’ideologia la- PRESENT EN BONA que és també la dels que sobreviuen a llahassee, és un bon jan optimista i es- LITERATURA tent en tota la societat, una espècie PART DE LA SEVA la Nickel però que, dins del seu cap, són tudiós que segueix el seu propi sol. I RANDOM HOUSE d’Holocaust prolongat i interminable OBRA: ‘ELS NOIS DE incapaços de sortir-ne. Seran els dar- aquest només pot ser, a comença- TRAD. LAIA FONT I que ha estat assumit pel país amb la in- rers fumadors de marques estranyes; ments dels seixanta, el de la lluita pels MATEU diferència de qui contempla un ele- LA NICKEL’ (2020) vells amb dones, exdones i fills amb qui drets civils. Però una injustícia porta 256 PÀG. / 19,90 € ment més del paisatge. Ja n’havia par- N’ÉS UN NOU no es parlen; morts a la presó o podrits l’Elwood i el seu futur prometedor a la lat en el seu llibre anterior, El ferrocar- EXEMPLE, en tuguris llogats per dies. “Això et fe- Nickel, on coneixerà el Turner. El que ril subterrani, convertit en fenomen li- ia la Nickel, et retorçava tant que ja no els hi passa unirà per sempre els seus terari i premiat el 2017 amb el Pulitzer PREMIAT AMB EL podies dur una vida recta”. destins. i el National Book Award. PULITZER Tot i que el llibre és una ficció, com Escriure és sempre una decisió po- explica el mateix autor als agraïments, Acaronar els detalls lítica, i Whitehead mateix, en aquest La història aprofita aquest imaginari cas, així ho ha explicat. Ell és, a més, un de la lluita pels drets civils en el sud su- narrador fi: el dispositiu de la trama, premacista, amb rednecks pederastes organitzat al voltant dels tres actes, en- i obesos suats del KKK, i hi afegeix el caixa i esclata de forma sorprenent a de les històries dickensianes d’infant les darreres planes, i ho fa d’una mane- i orfenat del segle XIX. Però el treball ra que devasta emocionalment el lec- de composició i estil dota de sofistica- tor i que, lluny de ser gratuïta, subrat- ció i profunditat aquestes referències. COLSON lla el missatge del llibre. També el punt Els personatges, sobretot els princi- WHITEHEAD de vista –una omnisciència selectiva pals, són evolutius i complexos, i fins EXPLORA LA enfocada en dos personatges, l’Elwood els secundaris reben pinzellades vigo- PROFUN- i el Turner– està al servei del relat i del roses i plàstiques que els fan viure en DITAT DE LA missatge polític: la història de primer pla uns instants. La veu narra- l’Elwood és la del Turner i és també la dora, doncs, acarona el detall: les claus MALDAT I de tots els negres que han viscut i viuen de l’intendent dringuen al cinturó LA PURA als EUA. Potser, com diu l’Elwood, el “com els esperons d’un xèrif” i les co- CRUELTAT, seu destí és el de tot el país, fins i tot el missures dels llavis “se li crispen de QUE NO TÉ dels blancs que han d’assumir aquest plaer o d’emocions més tèrboles” no- COLOR DE passat. Es tracta del deure de la memò- més de pensar en assotar els nanos. Cal ria d’Amèrica, una terra que té, efec- notar també el gust pel moment em- PELL tivament, “alguna cosa estranya”.✒ P. HASSIEPEN Retalls de vida Amb només dues tidianes tocades per l’absurd com els sobtats i els atacs de melancolia s’hi una intel·ligència que no hi entén de referències publi- diàlegs incòmodes que té amb el ma- integren com a trets d’una identitat, cronologies, només de fluïdesa i na- cades, Alpha rit, els pensaments que puntuen les no com a problemes mèdics. turalitat. Per això salta constant- XAVI Cómic s’està con- seves converses amb metges i els in- El dibuix en blanc i negre de Ro- ment endavant i enrere en el temps, SERRA vertint en un se- tercanvis casuals amb la seva filla. berts, senzill i gairebé tremolós, no com un altre mestre de l’el·lipsi en gell imprescindi- Roberts és especialment crua en l’au- és dels que entren pels ulls tot i que vinyetes, Jaime Hernández de Lo- ble del còmic ac- toretrat, perquè despulla les seves la fragilitat del traç lliga estranya- cas. No és un artifici narratiu, sinó tual. Després d’encertar-la amb la contradiccions i fa servir una amar- ment bé amb la temperatura emo- la recerca expressiva d’una veritat crua Devastación, tornen a demos- gor recalcitrant que es podria cional del còmic i apuntala emocional, de transmetre, com diu trar el seu morro fi per detectar els vincular fàcilment amb els la sensació intensa d’ho- Roz Chast a la contraportada, una talents menys evidents del panora- seus problemes psicolò- nestedat que desprèn. “textura de la vida” que no poden ma independent amb Isolada, pri- gics, perquè té diag- Però formalment capturar les estructures més con- mera obra que es publica a casa nos- nosticat un trastorn l’aspecte més po- ISOLADA vencionals de la ficció. I tot això tra de Keiler Roberts. Els còmics au- bipolar. Però Isolada tent de l’obra és l’ús KEILER ROBERTS sense deixar d’exhibir un humor tobiogràfics d’aquesta autora, pro- no vol ser un altre cò- magistral que fa ALPHA CÓMIC malparit i una mala bava que no es- fessora de la School of Arts Institute mic sobre la malaltia, dels talls i les el·lip- TRAD. ALBERTO tan renyits amb la tendresa, sobre- de Chicago, contemplen el seu dia a sinó que vol parlar de sis. A Isolada no hi GARCÍA MARCOS tot en la relació de Roberts amb la dia amb un sentit de l’humor àcid i l’experiència subjecti- ha una història line- 128 PÀG. / 16 € filla, que en un moment del còmic esmolat que evita la temptació no- va de viure, de tenir fills al, potser ni tan sols hi demana a la seva mare que, per fa- vel·lesca d’alguns dietaris per cen- i d’intentar ser artista. I ha cap història, només vor, no expliqui el que acaba de fer trar-se en petits detalls, escenes quo- per això els canvis d’humor ALPHA CÓMIC retalls de vida cosits amb als còmics que dibuixa.✒