ara DISSABTE, 17 D’OCTUBRE DEL 2020 43 ara arallegim llegim EL LLIBRE DE LA SETMANA Susan Sontag, una autoritat camaleònica i fràgil PERFIL A Manhattan no Podem dir que Benjamin Moser saber que la vida li deparava un gran passava res que ens proposa, a la seva monumental destí i va decidir que volia “viure per no tingués la seva biografia sobre la pensadora –pre- a la posteritat [...] ser una dona po- DESPRÉS D’UNA DAVID VIDAL aprovació, però mi Pulitzer de biografia 2020–, una pular”. Polèmiques amb familiars i ACLAMADA CASTELL pocs intuïen, rere visió similar per a Sontag: de Nova amb la seva parella, Annie Leibovitz, la màscara intimi- York a Tucson, de Califòrnia a Eu- al marge, el resultat final ofereix una BIOGRAFIA DE datòria, la fragili- ropa, en la seva atrafegada peripècia perspectiva completa del personat- CLARICE tat que amagava. No és fàcil fer-se es va sentir sempre atrapada en una ge, en absolut ensucrada, que no de- LISPECTOR, EL una idea, des de la Catalunya d’avui, existència equivocada, amb el tòpic fuig les foscors de Susan Sontag pe- NORD-AMERICÀ de la centralitat imponent de Susan recurrent de la mentida –una opció rò que la presenta com una figura Sontag en la vida artística, política i menys cruel que la veritat, deia– i sense parangó en el pensament i en BENJAMIN MOSER social dels darrers 50 anys als EUA, l’obsessió per la dissociació entre SONTAG la literatura del segle XX. (HOUSTON, 1976) de com encarnava el prestigi cultural cos i ment que la va dur a ser molt BENJAMIN MOSER Si bé el llibre es llegeix amb inte- S’HA PROPOSAT UN de Nova York. De fet, quan el 1983 crítica amb Freud i a viure de for- ANAGRAMA rès perquè encavalca l’erudició so- Woody Allen va descobrir un home ma conflictiva la seva sexualitat. TRADUCCIÓ RITA DA bre Sontag amb l’exploració d’esde- REPTE ENCARA camaleó i en va fer un divertit mocku- Aquests tòpics de la contradicció i COSTA veniments històrics i corrents cul- MÉS GRAN, mentary, Zelig, va intuir que necessi- l’ambigüitat del personatge, el de la 832 PÀG. / 24,90 € turals en què va participar, és cert ABORDAR LA tava el prestigi de Sontag, juntament presència de múltiples Susan o el de que a vegades embafa per la insis- FIGURA DE amb el de Saul Bellow i Bruno Bet- les màscares socials, són de fet re- tència en els leitmotivs ja apuntats, telheim, perquè funcionessin les pri- currències en tot el llibre, com ho com el de la divisió entre ment i cos L’ASSAGISTA meres escenes del fake. I allí els ve- són del gènere de la biografia des de o el del desig de ser una altra. Tam- SUSAN SONTAG iem, xerrant a càmera, Sontag des de Plutarc o Heròdot fins a James bé es molest, i sorprenent, que en les Venècia, pocs dies abans que l’esco- Boswell o Zweig. cites textuals indirectes es caigui llissin presidenta del PEN americà, I precisament això és el que és el sovint en el conflicte de persona mentint sobre les fabuloses aventu- treball de Moser, una biografia clàs- gramatical. Un exemple: “Su hija res d’un home camaleó. sica, de caràcter acadèmic, tant en el Judith escribió que «me repugnaban fons com en la forma, que no és pas sus anécdotas»”. novel·lada: en les més de set-centes A vegades pedant, a vegades sen- pàgines, exhaustives fins al deliri, es sual, concloem que Sontag vivia la reconstrueixen passatges emble- sensació enquistada de ser una in- màtics, es busquen detalls al·legò- trusa, però que els que la van conèi- rics, es descriuen escenes que carac- xer no percebien aquesta fragilitat. teritzen la sofisticada complexitat SUSAN “Ens avantatjava en tots els sen- del personatge, com la visita que va SONTAG tits”, diuen. A la Universitat de Chi- fer a Thomas Mann amb quinze VIVIA AMB cago es vestia com una estrella de anys, però sobretot s’escorcolla do- LA SENSACIÓ Hollywood però parlava com un fi- cumentalment cada viarany de la vi- lòsof de l’Escola de Frankfurt; a Ox- da de Sontag, amb tots els seus per- DE SER UNA ford, creuava el pati del college amb sonatges secundaris. INTRUSA, un estrèpit de botes vaqueres. Cri- PERÒ ELS ticada per col·locar l’intel·lecte per Viure per a la posteritat QUE LA VAN damunt del físic i l’emocional, a So- Per executar aquest pla calia tenir a CONÈIXER bre el estilo va deixar escrit, en can- disposició el material que la família vi, que “el món és, en definitiva, un de Sontag va posar a les mans de Mo- NO fenomen estètic”. En aquesta con- ser: no només correspondència i fo- PERCEBIEN tradicció sofisticada viu la Sontag tografies, sinó tots els seus diaris AQUESTA de Moser, una obra definitiva sobre personals des que, als onze anys, va FRAGILITAT el personatge.✒ GETTY No som animals ni robots Poeta, narrador, sa i la vigència –sempre amenaçada mà. En destacaria Tot és u, l’últim obra d’art o una eina útil cal, abans assagista, Valentí per l’analfabetisme i el relativisme– vers de la qual fa: “Creieu-me: no som que res, tenir ofici i sensibilitat. Una Puig (Palma, de la seva rica herència cultural. animals ni robots”. visió conservadora de l’art i de la vi- JORDI 1949) és un dels La segona persona està compost “Postals de Barcelona”, la quarta da davant el desori i la barbàrie. LLAVINA intel·lectuals del de cinc parts temàtiques: la primera, secció, converteix en protagonista He deixat expressament per al fi- país més preocu- sense títol, inclou poemes de signe dels versos “la ciutat oblidadissa, nal el comentari de la segona secció pats per entendre ideològic, que aborden les giragonses [que] no enyora res”. I “Belles arts”, la del llibre, titulada “Coses meves”, el món en què vivim. Els seus llibres de la història amb majúscules (llegiu darrera part, se centra més aviat en que em sembla, de lluny, la més in- solen reflexionar sobre la nostra ex- el poema La gavarra d’Europa) o els els assumptes culturals. L’actitud teressant. Són poemes escrits per tenuada civilització. I aquest propò- petits trasbalsos provocats pel pro- dels poemes és de confiança en la cul- l’autor arran d’haver atès la setante- sit, que pot resultar tan car a l’assaig grés (vegeu l’esplèndid Bona nit, lo- tura, malgrat el to escèptic respec- na, quan ja “ni ets natura ni cultura”. i, fins i tot, a la novel·la –per tal com comotores). “Tantes bones in- te al món que ens ha tocat LA SEGONA Hi trobem des de la sorpresa davant tots dos gèneres acostumen a deixar tencions que hem vist fetes d’habitar. Potser la peça PERSONA la luxúria adolescent fins al record constància de canvis generals i de un nyerro”, llegim a Pru- que prefereixo és Pintura VALENTÍ PUIG de la mare i el seu “bon amor” a par- crisis diverses: socials, morals, cul- dència, que recorda Aris- “comme il faut”, magní- PROA tir del pretext d’un estoig d’arraca- turals...–, en el cas de l’autor mallor- tòtil. La tercera part, fica, que jo relacionaria 96 PÀG. / 15,90 € des buit (quin gran poema!), passant quí es fa palès també, des de sempre, “Natura”, se serveix de amb una poesia antiga, per l’envelliment, del qual no som en els seus versos, que miren de re- pretextos del món natu- Eines, del llibre L’estiu mai conscients del tot. L’estiu, però, flectir les infinites contradiccions ral per reflexionar sobre madur (Quaderns Cre- com registra un vers que fa una pica- de la societat occidental, les seves l’essència del que, al capda- ma, 1985). La lliçó és que da d’ullet al llibre que he esmentat misèries, però també la seva grande- vall, és inextricablement hu- per arribar a compondre una abans, encara és immadur.✒ CRISTINA CALDERER