ara DISSABTE, 21 DE NOVEMBRE DEL 2020 45 arallegim ara llegim EL LLIBRE DE LA SETMANA Stephen King i la carretera de les 99 tombes Cent nois co- abans del Divertim-nos fins a morir mencen una de Neil Postman (1985) i poc des- Gran Caminada a prés de La societat de l’espectacle de DAVID VIDAL Maine –on si Guy Debord (1973), King entén CASTELL no?, l’autor del molt bé la dimensió totalitària que llibre és Stephen ha assolit l’homo ludens de Huizin- King!–. No en sa- ga, i l’encarna en una caminada, un bem els motius, només que els xi- gest subversiu i dissident des de cots ho fan lliurement, que és un Thoreau que encara ho és més, com esdeveniment anual retransmès explica Frederic Gros, en l’era de per les televisions, que els especta- l’automòbil i la velocitat. dors els animen embogits i que als Tot en King és al servei del relat. més lents els disparen escamots de La veu narradora és un omniscient soldats des d’aparatosos tancs. No- neutral que dona continuïtat entre més en quedarà un, noranta-nou escenes rampelludes, elèctriques. moriran les pròximes hores. Peus El diàleg és col·loquial, amb bona ensangonats, conxorxes adoles- oïda pels idiolectes, cosa que emfa- cents, dubtes existencials i molta sitza la traducció de Martí Sales, acció des de la primera línia: escriu que fa parlar valencià a un noi d’un Stephen King. estat del sud i que opta sovint per La gran caminada (Males Her- barbarismes –tio, bueno, lo nostre, bes) té molts dels elements canò- deixaré el curro– que no dubto que nics de trama i tema de l’Univers algú discutirà. El narrador, ocasio- King: la pèrdua de la família, el grup nalment, ens regala lirismes funci- d’adolescents que s’enfron- onals com “l’aigua s’arrissa- ta a un mal molt superior va sota el pont com seda i la fugida cap enda- negra”. Sorprèn que la vant del protagonis- traducció opti, per a ta, especialment. aquest omniscient Matthieu Rostac i neutral, per la vari- François Cau en ant col·loquial, en descriuen fins a 32, algunes parles dia- d’aquests motius lectals, set (ha set), característics, a en lloc del també Stephen King. Guía col·loquial sigut. il·lustrada, que acaba EFE Constatem que King, de publicar Lunwerg, i que més enllà de la cultura pop, confirma la conversió de King comença a moure’s cap a posi- en un emblema, no només literari, cions centrals del cànon. A Escriure de la cultura pop. La gran camina- (L’Altra Editorial, 2018) va assumir da la va publicar el 1979, quan ja era amb esportivitat –i ironia– aques- un autor popular gràcies a Carrie i ta condició d’escriptor menor, el La resplendor. que canonistes com Harold Bloom L’autor situa aquesta Gran Cami- o Samuel Johnson en dirien litera- nada en uns EUA subtilment distò- tura low brow, atribuïda a Ken Fo- pics, dels quals sabem ben poc: el llett, Larry Collins o a l’heroic pio- pare del protagonista, Ray Garraty, ner de la trivialliteratur, Harold va ser segrestat per parlar del go- Robbins. A la novel·la King ens fa vern, però el context cultural i so- l’ullet: el protagonista es pregunta cial –el beisbol, els balls d’institut, quin títol tindria la història si l’es- els cotxes– són els propis de la crivís l’Edgar A. Poe més pulp. “La Nord-amèrica dels setanta, quan va carretera de les 99 tombes”, es res- ser escrita aquesta obra, inicial- pon. Compte, doncs, perquè també ment firmada amb el pseudònim de van ser emblemes de les seves cul- Richard Bachman, que King va fer tures populars Balzac, Dickens, servir en sis llibres entre el 1977 i el Flaubert o Poe. Cal reivindicar 1986. King, més enllà de la prolixa contri- bució als imaginaris col·lectius, com El joc i la dissidència a just reconeixement del seu pur ta- El relat funciona com una al·legoria lent narratiu.✒ dels secrets engranatges que aixa- fen els individus. Així, a cada capí- tol, encetats sempre amb cites de LA GRAN concursos televisius reals, treuen el CAMINADA cap la qüestió del sentit i, entre ca- STEPHEN KING dàvers i flash-backs, la del joc i la MALES HERBES dissidència com a formes de subsis- TRADUCCIÓ tir. “No crec que hi hagi cap bona ex- DE MARTÍ SALES plicació de per què fem això”, diu un 384 PÀG. / 19,90 € dels nois, que s’adona que protago- nitzen un espectacle de la mort per a la pura diversió del públic. Sis anys