32 DIMECRES, 2 DE SETEMBRE DEL 2020 ara Estils No em feu fotos, sisplau! Creix la consciència de vetllar per la pròpia imatge, tot i que el rebuig a ser fotografiat encara es considera antisocial FOTOS: GETTY sia o amb una parella que no és la te- protegeix també d’altres situacions llocs concorreguts com ara congres- NEREIDA CARRILLO va”. Si abans els que tenien por als Permís indesitjades, com ara que algú agafi sos o festivals. En el cas de festivals BARCELONA flaixos eren les persones tímides; Demanar el fotografies que hem penjat a Insta- com ara la BizarroCon BCN, per avui, l’animadversió a les fotos s’ha consentiment gram, Twitter, Facebook o qualsevol exemple, l’organització va disse- are, ja ho hem estès per molts altres motius: per altra xarxa social i les difongui. A nyar quatre xapes rodones: una ver- “M discutit. No pu- privacitat, per seguretat, per por, és una manera més, a les imatges, en tant que són mella amb una creu al mig per a les bliquis res sen- perquè la sobreexposició ens esgo- d’estalviar-se dades personals, se’ls aplica els ano- persones que rebutgen ser fotogra- se el meu con- ta o per controlar tu i no els altres conflictes menats drets ARCO: d’accés, rectifi- fiades; una de blava amb una ratlla sentiment”. Ai- la teva identitat digital. cació, cancel·lació i oposició. Això negra al centre per indicar que cal xí recriminava la jove Apple a la se- Persones amb exposició pública, vol dir que no només les persones te- difuminar la cara; una de groga amb va mare, l’actriu Gwyneth Paltrow, però també víctimes de maltracta- Control nen dret a no ser fotografiades, sinó, el signe de check per indicar que a que pengés a Instagram una imat- ments eviten les càmeres. “Col·lec- Moltes com explica Bacaria, un cop se n’ha aquella persona se la pot fotografi- ge de totes dues a la neu. Però les tius que són vulnerables en la part fí- persones captat i publicat la imatge en xarxes, ar però no etiquetar i, finalment, friccions per les fotos que altres sica, també acostumen a ser més cu- “tenen dret a la pixelació o supressió una de verda que significa que tant pengen de nosaltres a les xarxes so- rosos en la part digital; volen que se volen evitar de la seva imatge”. la imatge com l’etiquetatge estan cials sense el nostre vistiplau no es sàpiga menys coses d’ells”, explica l’exposició Malgrat el dret, les peticions d’es- permesos. Són nous codis a l’estil limiten a l’àmbit familiar: amistats Arroyo, que afegeix que, rere la ne- pública borrar fotos resulten poc habituals. Creative Commons. Arroyo defen- que envien fotos de grup per Whats- gativa a sortir a les fotos, també hi ha “El dret a la pròpia imatge en aquests sa iniciatives d’aquest tipus: “És una App sense preguntar res; companys altres raons com ara l’activisme, moments no està prou valorat”, la- mesura divertida, no des de la críti- de feina que comparteixen fotos a gent que “no vol que les empreses menta el fundador de Global Legal ca ni des de l’angoixa, sinó des del Facebook o, fins i tot, turistes que rastregin on és, amb qui està i què es- Data. Els qui no volen fotos són tit- que és positiu. Tothom té una op- no coneixes de res i et fan viral a Ins- tà fent en cada moment”. Així, a les llats de rars, friquis i antisocials. “En ció i totes les opcions són vàlides”. tagram. La societat de la imatge en xarxes es fan més habituals imatges lloc de veure-ho com un dret fona- Les fires, els congressos, els esde- què estem immersos ens ha fet per- de perfil de només una part de la ca- mental, ho veiem com una mania”, es veniments esportius o els festivals dre de vista que tenim dret a dir: ra, o amb elements o efectes de ma- queixa Arroyo. La sociòloga afegeix: de Nadal o de Carnestoltes de l’es- “No em feu fotos, si us plau!”. nera que la persona no sigui reconei- “A vegades, ens resignem a deixar- cola són moments conflictius. Baca- “La consciència respecte a la pri- xible. El fotògraf i fotoperiodista Da- nos fer fotos perquè els costos soci- ria explica que en casos com ara vacitat i el dret a decidir sobre la vid Oliete reflexiona: “Avui dia hem als d’oposar-nos-hi són molt alts en- conferències o congressos “les fotos pròpia imatge està creixent i segui- normalitzat la nostra exposició pú- cara”. Arroyo confessa que va viure les fa l’organització” i cal informar rà creixent”, opina Liliana Arroyo, blica. Donem per fet que qualsevol com “un atemptat” a la seva perso- que la sessió estarà subjecta a grava- doctora en sociologia, experta en persona ens pot fer fotografies, po- na la primera vegada que la van eti- ció i fotografies. Aquesta informa- transformació digital i docent dem sortir a la seva web, a la xarxa, quetar a Facebook i anima la gent a ció s’ha de comunicar de forma efec- d’Esade. Aquesta experta atribueix a qualsevol lloc. Fa uns anys, tot ai- “fer entendre de manera educada i tiva, per exemple amb un cartell vi- aquesta presa de consciència a les xò es tractava amb molta més cura”. correcta que preferirien que aquella sible, i sempre aportant la dada de males experiències que les persones foto no sortís”. Ella s’ho aplica i quan qui és el responsable del fitxer da- comencen a tenir quan algú distri- Pixelats o suprimits vol difondre obertament fotografies vant el qual podrem exercir el nos- bueix imatges seves sense acordar- Encara que no en siguem consci- d’un grup de gent, demana permís tre dret de cancel·lació. En el cas de ho. “Et poden fotografiar en situaci- ents, tenim dret a dir “no”. Ho expli- per fer-ho i també per etiquetar-los. menors, Bacaria assegura que és no- ons delicades o conflictives, esclar, ca Jordi Bacaria: “En termes gene- més l’organització i no els particu- –opina Jordi Bacaria, advocat i fun- rals, tenim dret a no deixar que es Xapes i codis d’autorització lars els que poden fer fotografies. dador del despatx especialitzat en capti la nostra imatge, ni es reprodu- Els experts i les expertes advoquen Aquest advocat defensa que hi ha dret digital Global Legal Data–. Per eixi ni es difongui, amb l’excepció perquè la fórmula de demanar el moltes maneres d’expressar con- exemple, quan entres en una esglé- del dret a la informació”. La llei ens consentiment s’estengui. També a sentiment: “Si jo m’hi poso bé (a la ara DIMECRES, 2 DE SETEMBRE DEL 2020 33 estils fotografia), estic autoritzant. Ja es necessitat de posar normes i expli- veu també quan un no autoritza: fa car el que suposa publicar la nostra mala cara o es tapa amb el braç”. En imatge a les xarxes”. Controlar les tot cas, si demanem la retirada de fotos que es difonen de nosaltres a les imatges i això no es produeix, es xarxes no és fàcil, tot i que hi ha me- pot interposar, assegura Bacaria, canismes: si ens etiqueten, ens n’as- una demanda de reclamació per la sabentem; però en altres casos, po- via civil en què es poden demanar dem buscar el nostre nom o bé, si ja també compensacions per “danys hem localitzat una fotografia, po- morals o fins i tot físics”. dem utilitzar la cerca inversa Oliete explica com gestiona el d’imatges de Google per saber en dret a la privacitat i la pròpia imat- quins altres llocs de la xarxa apareix. ge en els seus treballs com a fotope- Una altra opció és mirar els comp- riodista: “Evito la fotografia d’ama- tes dels amics i familiars. En aquest gat. Tot i que legalment en espais sentit, un estudi de les universitats públics no he de tenir cap problema, de Vermont i Adelaida va concloure sempre que puc, intento tenir em- que el comportament d’una perso- patia i un consentiment explícit o na –encara que no tingués compte a implícit de les persones. Mantinc xarxes– es podia preveure amb una un diàleg amb les persones”. El fo- precisió del 95% analitzant només toperiodista adverteix que “una fo- les xarxes socials dels seus familiars tografia passada per WhatsApp és i amics. Dades com aquesta i situa- una bomba de rellotgeria” i defen- cions indesitjades que hem patit o sa frenar el frenesí de fer i compar- hem vist patir a altres proven que la tir imatges personals, a més de multiexposició fotogràfica a xarxes “conscienciar una mica més de la té conseqüències.e