E N T R E V I S T A ENRIC PUIG “Falta voluntat política, i imaginació, per repensar el que havíem considerat normal’” TEXT_ Nereida Carrillo FOTO_ Francesc Melcion Enric Puig Punyet és doctor en filosofia i director local després d’internet. Ara ja no tenim el pro- zació va acompanyada del que se’n diu el soluci- del centre d’arts visuals La Escocesa. Durant el blema de caure en el provincianisme perquè, grà- onisme tecnològic: la creença que ho podem cal- primer confinament va tenir temps per reflexio- cies a internet, la multiculturalitat és accessible i cular tot, que la tecnologia és perfecta i ens ho nar sobre com el covid-19 ha sacsejat la nostra tots ens n’estem alimentant. Per tant, és el solucionarà tot. Es minimitzen els errors de la quotidianitat i ha fet que la tecnologia s’estigui moment de treballar en una doble estratègia. tecnologia i els problemes socials que es deriven utilitzant per substituir el contacte físic entre les D’una banda, virtualitzem aquella persona que ve d’aquests errors. Ara, amb el covid-19, és l’ocasió persones, cosa que, segons Puig, pot ser perillós dels Estats Units per fer una xerrada a 500 perso- perfecta perquè aquests discursos es puguin aca- 2020 si es cronifica. Puig ha recopilat i ordenat totes nes, perquè per a les persones que són a l’última bar implementant. Per això és el moment de no aquestes idees a Los cuerpos rotos: la digitaliza- fila no té cap sentit ser-hi, és una qüestió totèmi- creure’ns-els. 1 DE NOVEMBRE ción de la vida tras la Covid-19 (Clave Intelec- ca. De l’altra, impulsem una economia local, con- tual), una crítica al transhumanisme, un corrent videm algú local que tingui un discurs en la línia Defensa, per tant, que en la tecnologia, com que defensa que la tecnologia pot modificar i del que ve dels Estats Units i aprofitem la reunió amb les persones, no es pot calcular i contro- millorar l’ésser humà. Per a Puig, però, la tecno- presencial per al contacte corporal, la improvisa- lar tot. No tot és perfecte. Tant les persones logia té, almenys, les mateixes imperfeccions que ció i per a altres coses que no pot oferir internet. com la tecnologia es poden col·lapsar. Què ens les persones. En plena segona onada de la pandè- En educació està claríssim: cal virtualitzar les aporta la ruptura? mia, els pensaments d’aquest filòsof de Mataró aules magnes, però no els seminaris. Tot. És la capacitat de sortir del bucle. Quan continuen vigents. A través del llibre convida tot- tenim una crisi som capaços de generar canvis, hom a aprofitar aquest moment de crisi per qües- Un comportament nou és que, de vegades, ens tant a escala personal com social. Qualsevol pos- tionar-nos el que coneixíem com a (vella) norma- apartem dels altres, dels que no coneixem, sibilitat de revolta ve determinada per la capaci- litat i fer canvis molt més profunds dels que plan- perquè tenim por que estiguin infectats de tat de trencar-se. Si el sistema és infal·lible, si ens teja la “nova normalitat”. coronavirus. Al llibre diu que, per primera el creiem infal·lible, tota la capacitat de sorpresa vegada, veiem el cos com un enemic. Què i trencament desapareix. Com definiria la crisi del covid-19? implica això? No és una crisi del contacte entre els cossos, és El gran perill és que la resposta sigui de tipus Amb el covid-19 s’ha potenciat la tecnologia una crisi de l’acumulació de persones en tots els transhumanista, és a dir, que utilitzem la tecnolo- com a substitut del component humà i no com àmbits: en el transport, en el sector cultural, en el gia per substituir el contacte físic entre les perso- a enriquiment. També en aquesta segona turisme, en tot. El problema no és que les perso- nes. A totes les epidèmies hi ha hagut una respos- onada. Aquesta tendència és irreversible? nes ens puguem trobar, el problema és quanta ta en la qual s’acabava entenent que un grup soci- Aquesta és la gran discussió del transhumanis- gent es pot trobar. En el sector cultural, el que visc al era potencialment perillós. El covid-19 és el pri- me. Amb el covid-19 hem substituït el que el més, la crisi emergeix a finals dels anys 80 i princi- mer cas històric en què aquesta percepció del cos virus no ens permet fer pel seu equivalent tecno- pis dels 90, quan es creen grans institucions cultu- malalt es dona universalment. Però inevitable- lògic. Són estratègies de substitució que tenen el rals amb una voluntat internacionalista, perquè és ment farem una escissió, perquè no podem estar perill de confirmar-se com a normalitat social la manera més efectiva de no caure en el provinci- vivint amb tots els cossos malalts. Escindirem el sense que s’hagi analitzat quines mancances anisme. Aquestes polítiques propicien l’acumula- cos no controlable. Això té una lectura molt tenen. En una crisi com aquesta cal repensar què ció. Es porten grans figures internacionals per immediata en tota la qüestió transhumanista. Al és el que havíem qualificat de normal, per què ho atreure una gran audiència. Ara aquest sistema llibre no hi ha una defensa de l’humà davant era i com hi havíem arribat. A nivell polític està en crisi. S’han de revisar moltes coses. S’han d’altres tipus de cossos. Al final tots els cossos, s’haurien d’activar grups de treball que penses- de propiciar petits llocs de trobada on l’intercanvi tant els humans com els tècnics, si tenen un alt sin més enllà de la immediatesa. Aquest estat amb una altra persona sigui profitós. grau de complexitat, també tenen una gran capa- d’emergència és el moment de fer-nos preguntes citat de ruptura. El transhumanisme ens promet crítiques. Però tot i això no ens les estem fent. Aquestes polítiques d’acumular molta gent cossos automatitzats infal·libles, però això és un Només dissenyem estratègies, siguin virtuals o a són per obtenir el màxim benefici. ¿El sistema contrasentit. L’error és una cosa que s’ha d’assu- través d’altres mecanismes, per tornar a aquell és sostenible sense aglomeracions? mir dins del sistema, però no està assumit. estat d’anhelada normalitat acrítica. Falta La retribució va molt lligada a l’acumulació. Però valentia política, en sentit macro i micro, volun- ara tenim l’oportunitat de fer un treball de redis- Per què no volem assumir l’error? tat i imaginació. S’ha d’aprofitar aquest temps tribució i repensar el que vol dir avui el que és En el cas dels cossos tècnics, perquè la digitalit- per pensar.  1 5 ARADIUMENGE