Asclepio. Revista de Historia de la Medicina y de la Ciencia 72(2), julio-diciembre 2020, p313 ISSN-L: 0210-4466 https://doi.org/10.3989/asclepio.2020.14 ESTUDIOS / STUDIES NOUS MANUSCRITS DE L’OBRA MÈDICA D’ARNAU DE VILANOVA1 Sebastià Giralt Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana, Universitat Autònoma de Barcelona, Email: sebastia.giralt@uab.cat ORCID iD: https://orcid.org/0000-0003-3977-6722 Recibido: 14 noviembre 2019; Aceptado: 21 diciembre 2019. Cómo citar este artículo/Citation: Giralt, Sebastià (2020) “Nous manuscrits de l’obra mèdica d’Arnau de Vilanova”, Asclepio, 72(2): p313. https://doi.org/10.3989/asclepio.2020.14 RESUM: Aquest article és una primera presentació dels resultats obtinguts en el procés de revisió dels manuscrits de l’obra mèdi- ca d’Arnau de Vilanova en el marc del desenvolupament de la base de dades Arnau BD dedicada a recopilar els còdexs del corpus atribuït a aquest metge medieval. La nostra revisió ha permès no tan sols reunir en un sol recurs els testimonis coneguts prèviament dels escrits mèdics d’Arnau sinó també descobrir 36 manuscrits amb un o més textos seus que havien passat desapercebuts en els estudis arnaldians anteriors. PARAULES CLAU: Arnau de Vilanova; humanitats digitals; llatí medieval; manuscrits; medicina medieval NEW MANUSCRIPTS OF ARNAU DE VILANOVA’S MEDICAL WORKS ABSTRACT: This article is a first presentation of the results obtained by reviewing the manuscripts of Arnau de Vilanova’s medical works in the development of the Arnau BD database, in which the codices of the corpus attributed to this medieval physician are collected. Our review has allowed not only to gather the previously known witnesses of Arnau’s medical writings in a single re- source, but also to discover 36 manuscripts containing one or more of his texts that had gone unnoticed in the prior scholarship on this author. KEY WORDS: Arnau de Vilanova; Digital Humanities; Medieval Latin; Manuscripts; Medieval Medicine. Copyright: © 2020 CSIC. Este es un artículo de acceso abierto distribuido bajo los términos de la licencia de uso y distribución Creative Com- mons Reconocimiento 4.0 Internacional (CC BY 4.0) SEBASTIÀ GIRALT Arnau de Vilanova va ser un autor prolífic en els cerca sistemàtica empresa el 1975 per Luis García dos vessants de la seva activitat intel·lectual: la me- Ballester i Michael McVaugh en biblioteques de tot dicina i la filosofia natural d’una banda, i la religió de Europa i Nord-amèrica com a continuació de la tasca l’altra. La immensa difusió de la seva obra mèdica duta a terme per Juan Antonio Paniagua (Paniagua, durant l’edat mitjana s’evidencia per la gran quantitat 2001; García Ballester, 2001) amb una finalitat ambi- de manuscrits conservats avui dia que les transmeten. ciosa: emprendre l’edició crítica de l’obra mèdica A més a més, la fama estesa i heterodoxa d’Arnau va d’Arnau, que permetés oferir textos fiables acompa- atreure un immens nombre de textos apòcrifs, no tan nyats d’un estudi aprofundit. Aquesta recerca cristal· sols sobre medicina i profetisme sinó també sobre litzà en l’elaboració d’un catàleg de manuscrits (García altres àmbits més o menys allunyats de la seva dedi- Ballester - McVaugh - Paniagua 1978) que va suposar cació, com ara l’alquímia, l’astrologia o la màgia. Com un avenç extraordinari en el coneixement de la trans- a conseqüència d’aquesta propagació s’ha conservat missió del corpus mèdic arnaldià i que va constituir una extraordinària abundància de còdexs amb obres el punt de partida per a l’edició dels Arnaldi de Villa- del corpus arnaldià i pseudoarnaldià en biblioteques nova Opera Medica Omnia (AVOMO), una col·lecció de tot Europa –des de Porto fins a Sant Petersburg, impulsada i dirigida en la seva primera etapa per des de Palerm fins a Uppsala– i de Nord-Amèrica. aquests tres estudiosos i que des de 1975 fins ara ha Dins aquest vast conjunt, els manuscrits que trans- publicat 22 obres d’Arnau. Es tracta d’un catàleg que meten escrits espirituals constitueixen una minoria, roman inèdit perquè es van actualitzant a mesura que atès que la seva circulació va ser llastada per la con- es publiquen els AVOMO, no solament amb noves demna inquisitorial de 1316 contra diverses tesis i referències de manuscrits que s’hi van afegint sinó obres arnaldianes. també amb la discriminació de les obres autèntiques de les apòcrifes que es va realitzant paral·lelament. Quan els estudiosos moderns van començar a inte- ressar-se en el llegat d’Arnau, es van trobar en la ne- En canvi, l’edició de l’obra religiosa ha sofert més cessitat de cercar manuscrits que el conservessin, vicissituds i no ha estat fins el 2004, amb l’inici de la especialment l’obra espiritual, que no va arribar a la publicació dels Arnaldi de Villanova Opera Medica impremta més que excepcionalment, a diferència de Omnia (AVOThO), dirigits per Josep Perarnau, que la mèdica, impresa diverses vegades durant l’edat mo- sembla haver-se encaminat definitivament (Men- derna. D’ençà que, a les darreres dècades del segle sa-Puig, 2018). Com no podia ser d’una altra manera XIX, estudiosos com Marcelino Menéndez y Pelayo en proporcionar edicions crítiques, cada volum dels (1879) i Barthélemy Hauréau (1881) van emprendre AVOMO i dels AVOThO recull les còpies manuscrites la tasca de treure a la llum manuscrits arnaldians, no conegudes de les obres que s’hi publiquen i, per tant, n’han deixat d’aparèixer fins a l’actualitat. Així, al llarg resta com a referent fonamental de la seva tradició del segle XX, a mesura que s’anava ampliant el conei- textual. xement d’aquest corpus, es van publicar diversos re- Finalment, la complexitat dels seus orígens i de la pertoris dels còdexs que contenen obres d’Arnau, fos seva tradició textual ha dificultat la recopilació de en reculls específics per a aquest autor, fos en catàlegs manuscrits de les obres alquímiques pseudoarnaldi- més generals o temàtics: Glorieux 1933-1934 (vol. 1, anes. Fins a les recerques d’Antoine Calvet no s’ha pp. 418-439) per al conjunt del corpus arnaldià; Car- desbrossat el camí per al coneixement global d’aquest reras 1936, Santi 1987 (pp. 245-277) i Mensa 1994 corpus, un dels més importants de l’alquímia medie- (pp. 67-76) per a les obres espirituals; Díaz y Díaz 1958 val, recopilant i ordenant un gran nombre dels còdexs - 1959 (pp. 328-344) per a les obres llatines; Thorndike que el transmeten (Calvet, 2011). - Kibre 1963 per a les obres mèdiques i alquímiques; Paniagua 1959 (363-368) i Beaujouan (1972) per a les Amb l’arribada de la revolució digital va esdevenir mèdiques. A més, cal recordar les importants contri- convenient –diríem fins i tot que imperatiu– traspas- bucions de Pere Bohigas (1985, pp. 14, 18, 27, 37, 66, sar els rics resultats d’un segle llarg d’estudis arnal- 274) i Josep Perarnau (2008), en la localització i iden- dians a un suport digital a fi de facilitar la feina dels tificació de manuscrits arnaldians. investigadors interessats en Arnau de Vilanova. Amb aquest objectiu l’any 2012 es va iniciar Arnau DB, un Tanmateix, si ens centrem en el corpus mèdic ar- conjunt de bases de dades dirigides per Sebastià Gi- naldià, el principal punt d’inflexió per al coneixement ralt i Jaume Mensa, sobre el model ja previ de Llull de la seva extensa tradició manuscrita va ser la re- DB, dirigida per Anthony Bonner, i en estreta col·la- 2 Asclepio. 72(2), julio-diciembre 2020, p313. ISSN-L: 0210-4466, https://doi.org/10.3989/asclepio.2020.14 NOUS MANUSCRITS DE L’OBRA MÈDICA D’ARNAU DE VILANOVA boració amb Sciència.cat, coordinada per Lluís Cifuen- alquímic. De moment aquest primer treball se cen- tes (Bonner, 2019; Cifuentes, 2012-2019; Giralt, trarà en les obres mèdiques autèntiques d’Arnau de 2017). Evidentment un dels eixos indefugibles d’Ar- Vilanova i en algunes que podrien tenir un origen nau DB havia de ser la catalogació de manuscrits proper al mateix autor, tot i que alguns dels còdexs arnaldians en una base de dades específica. Fins ara recollits inclouen, a més, textos apòcrifs. hi hem recollit referències a prop de 1200 còdexs que transmeten escrits que van circular sota el nom d’Ar- Sens dubte l’obra mèdica d’Arnau amb una circula- nau de Vilanova, siguin autèntics o no, en els àmbits ció manuscrita més àmplia va ser el Regimen sanitatis de la medicina, la religió, l’alquímia, l’astrologia o la ad regem Aragonum, el famós regiment de sanitat màgia. La gran majoria d’aquests textos són en llatí i dedicat al rei Jaume II que va convertir el mestre de uns quants en català, però també n’hi ha en altres Montpeller en una autoritat en dietètica medieval i llengües, a saber, hebreu, francès, occità, castellà, moderna. La seva edició (AVOMO X.1, pp. 405-406) italià, anglès, alemany, neerlandès, grec i irlandès.2 en recollia 78 còpies, íntegres o no, a les quals se'n Naturalment els materials continguts per aquests ma- van sumar set d'assenyalades per Marilyn Nicoud.3 nuscrits són molt diversos: alguns inclouen un nom- Ara n’hi afegim catorze més, incloent-hi una que apa- bre significatiu d’obres atribuïdes a Arnau, altres en reix repetida en un manuscrit ja registrat en l’edició.4 canvi solament un breu escrit o alguna recepta. D’aquesta manera arribem a un impressionant total L’abundància de còdexs del corpus arnaldià fa que la de 99 còpies llatines conegudes d’aquesta obra. Però introducció de les dades avanci menys ràpidament la seva extraordinària difusió, tant en la tradició ma- que no voldríem i que no puguem encara oferir en nuscrita com en la impremta renaixentista, no va ser obert la base de dades sobre manuscrits, com és el tan sols en llatí, sinó que es va traduir a diverses nostre objectiu final. llengües (Giralt, 2002, pp. 17-21, 105-106; Carré, 2017, pp. 51-61). Més enllà de la seva extensa pre- Ara bé, Arnau DB no s’ha limitat a recopilar el vast sència en reculls mèdics, l’interès despertat en lectors repertori de còpies donades a conèixer pels nostres profans per aquesta obra que instrueix en llenguatge predecessors sinó que també ha incorporat referèn- planer sobre la manera de dur una vida sana s’evi- cies a còdexs anteriorment ignorats en els estudis dencia tant per la seva traducció a llengües vernacles arnaldians. Les noves addicions han estat possibles, com per la seva presència en còdexs amb continguts en primer lloc, pels avenços progressius en la catalo- no mèdics, com M, en el qual la resta d’escrits són gació dels manuscrits i en la identificació dels seus de caràcter religiós. El regiment arnaldià és un per- continguts, sovint gràcies a la mateixa publicació de fecte exemple de l’àmplia divulgació de la qual va les obres dins els AVOMO, que ha facilitat la tasca gaudir la literatura dietètica entre sectors socials ben dels mateixos catalogadors. Així mateix, ha estat un diversos, més enllà dels professionals de la medicina factor fonamental per a trobar nous manuscrits la (Nicoud, 2007, vol. 1, pp. 529-596; Cifuentes, 2006, transferència progressiva de les dades a catàlegs on- pp. 39-43; Carré, pp. 67-70). També es va traduir a line, que permeten la consulta immediata i sense els l’hebreu en tres ocasions. Una d’aquestes traduccions llargs desplaçaments del passat. I no ens referim úni- és la d’Israel ben Jucef Caslarí a partir d’una versió cament als catàlegs de les diverses biblioteques que catalana abreujada, de la qual es coneixien quatre hostatgen materials arnaldians sinó també els utilís- testimonis manuscrits (Feliu, pp. 2006-2007) i ara sims repertoris col·lectius, entre els quals destaquen afegim Pr, que en conté un extret. Manuscripta mediaevalia per als còdexs alemanys, Manuscripta.at per als austríacs, Manus per als itali- La segona obra d’Arnau més difosa van ser les Me- ans o Catalogue Collectif de France per als francesos. dicationis parabole, una col·lecció d’aforismes que Per aprofitar aquests recursos sempre que és possible proporcionen normes d’ètica professional i instrucci- s’enllacen les fitxes d’Arnau DB amb les descripcions ons terapèutiques, de gran interès per als estudiants dels catàlegs online i, en els casos més afortunats, i practicants de medicina. AVOMO VI.1 (pp. 12-15) amb les reproduccions digitals publicades per les dona una llista de 46 còpies, que cal incrementar fins biblioteques. a 51 d’acord amb les recollides a Arnau DB (Br, D, Pt, R, S). Malgrat que a distància, les altres sèries aforís- La totalitat de les còpies manuscrites incorporades tiques arnaldianes també van assolir una notable a Arnau DB que no havien estat recollides en els es- circulació manuscrita, però es fusionen sovint en la tudis arnaldians previs pertanyen a l’àmbit mèdic i tradició textual i no sempre apareixen ben distingides Asclepio. 72(2), julio-diciembre 2020, p313. ISSN-L: 0210-4466, https://doi.org/10.3989/asclepio.2020.14 3 SEBASTIÀ GIRALT als catàlegs. La col·lecció més estesa són els Aphoris- còpies, després de trobar-ne dues més en el marc mi de memoria, dels quals es coneixen un total de d’Arnau DB (D, De). 37 còpies, després d’afegir-ne sis –Ae, Du, E, Gu, Mo i S– a les referenciades en l’edició (AVOMO VI.2, pp. En el De consideracionibus operis medicine Arnau 205-216).5 Com el Regimen sanitatis, aquesta obra va combina l’exposició teòrica sobre la indicació tera- divulgar-se en un cert nombre de còdexs de contingut pèutica de Galè amb la pràctica de la flebotomia, que no mèdic, com E, amb textos de caire religiós, a més empra com a exemple. Aquest biaix pràctic li va as- de ser objecte d’una traducció catalana (Carré, 2017 segurar difusió: als setze testimonis que se’n conei- pp. 317-322), indicis clars que va despertar interès xien (AVOMO IV, pp. 123-129) s’ha d’afegir D, a banda en eclesiàstics o acadèmics per a qui la memòria era del Vat. Ross. 6727. En canvi, tractats exclusivament una eina clau en la seva activitat intel·lectual. Les teòrics van circular menys: del De humido radicali, còpies dels Aphorismi extravagantes arriben a les 22 una exposició de filosofia natural sobre el fluid cor- conegudes, un cop comptades les tres trobades en poral de la humitat radical, fonament de la vida, res- el marc d’Arnau DB –Pt, S, Sa–, mentre que dels ten deu còpies conegudes, dues més de les registra- Aphorismi particulares s’han de sumar quatre nous des a AVOMO III (pp. 75-76): A i Dr. El mateix nombre manuscrits –D, Gu, S, Sa– als onze abans coneguts que les conservades del De dosi tyriacalium medici- (AVOMO VI.2, pp. 167-182). Finalment, l’inacabat co- narum, sobre la naturalesa i la dosificació de la triaga, mentari a les Medicationis parabole s’ha conservat el més famós dels antídots. A més del Vat. Ross. 672, en pocs manuscrits: en l’edició se n’esmenten dos, s’hi han d’incloure D i A entre els còdexs que el ambdós tardans –últimes dècades del segle XV o pri- transmeten. meres del XVI– i un d’ells un testimoni fragmentari. Entre els escrits més breus, el més copiat és un trac- Tanmateix, n’hem trobat un més a S, força anterior tament o consilium destinat a un pacient de poagre, –de la segona meitat del segle XIV–, segons hem po- el Regimen podagre, que es conserva en deu manus- gut constatar amb l’examen d’una còpia digital, tot i crits coneguts, un més dels recollits a Giralt 2002 (De). que el catàleg (Czifra, 2015: 415) no identifica el co- També cal augmentar en una (T) les tres còpies cone- mentari sinó tan sols les Medicationis parabole. gudes del Regimen Almarie, un opuscle que aconsella Aquest exemplar ens aporta una novetat molt nota- un seguit de mesures per mantenir la salut dels exèrcits ble: inclou una part del comentari no transmès pels en campanya (AVOMO X.2, pp. 126-130). altres testimonis coneguts d’aquesta obra i que, per tant, no havia aparegut a l’edició dels AVOMO. Es De les traduccions realitzades per Arnau de l’àrab tracta del comentari de vuit paràboles: 3, 4, 9, 13, al llatí no hi ha dubte que el De viribus cordis d’Avi- 19, 20, 21, 23 de la segona sèrie. Així doncs, ara tenim cenna, amb unes 55 còpies registrades dins Arnau DB accés al comentari a trenta paràboles, si sumem –quatre més de les esmentades en García Ballester aquestes a les 22 ja conegudes. - McVaugh - Paniagua 1978 (pp. 29-30) i Peterson 1993 (pp. 77-80), a saber, Bx, Ef, H, La– és la més El De esu carnium és una altra de les obres més difosa amb diferència. Segueix el De rigore, tremore, copiades d’Arnau, transmesa gairebé sempre a través iectigatione et spasmo de Galè amb 20 manuscrits, de còdexs amb continguts espirituals, amb alguna ex- tots inclosos dins AVOMO (XVI, pp. 39-45). Pot sor- cepció com L, un manuscrit mèdic. La seva circulació prendre que una traducció de Galè tingués tan poc en àmbits religiosos no és sorprenent, atès que s’hi ressò. Cal atribuir-ho, segons Michael McVaugh (AVO- justifica la bondat de la dieta vegetariana dels cartoi- MO XVI, pp. 22-48), al fet que ja circulaven altres xans amb arguments mèdics. A més dels 25 testimonis textos que parlaven d’aquests quatre tipus de movi- conservats i dos de destruïts a la segona guerra mun- ments involuntaris del cos humà. Tant el De viribus dial recollits en l’edició (AVOMO XI, pp. 77-107), cal cordis com el De rigore van expandir la seva circulació comptar-ne sis més, dos d’ells de fragmentaris, que fan amb la impremta, el primer de manera molt més in- pujar el recompte a 33 còpies registrades.6 tensa i duradora (Giralt, 2015). D’altra banda, del De medicinis simplicibus d’Abū-l-Ṣalt cal incrementar fins a setze (amb Er) els quinze manuscrits recollits a AVO- La senzillesa de la Practica summaria, un compendi MO XVII (pp. 28-38). de tractaments breus per a malalties freqüents dedi- cat a un prior de Nimes, li va donar també una con- Per acabar val la pena revisar la tradició textual siderable difusió (Giralt, 2011-2013): se’n coneixen 23 d’algunes de les obres més destacades amb autoria 4 Asclepio. 72(2), julio-diciembre 2020, p313. ISSN-L: 0210-4466, https://doi.org/10.3989/asclepio.2020.14 NOUS MANUSCRITS DE L’OBRA MÈDICA D’ARNAU DE VILANOVA discutida, començant per l’Antidotarium, una col·lec- En conclusió, en aquest treball hem recollit un total ció de fórmules farmacèutiques de la qual només es de 36 manuscrits que no havien estat indicats, fins considera autèntica la primera part de la introducció. on nosaltres sabem, en els estudis sobre l’obra mè- El recull podria haver estat preparat pel metge ara- dica d’Arnau de Vilanova abans de la seva introducció gonès Pero Cellerer, deixeble d’Arnau, reaprofitant en Arnau DB. Sens dubte el més notable és D (1392), materials del seu mestre, segons McVaugh 1995. L’an- que transmet vuit obres autèntiques i dues de dub- tidotari va tenir una bona difusió: se’n coneixen divuit toses o apòcrifes, seguit per S (segona meitat del manuscrits, cinc més dels recollits per McVaugh 1995. segle XIV), amb cinc escrits genuïns. A i De també A banda de Pa i Va, cal indicar que Vt només en contenen un bon nombre de textos arnaldians, tot i transmet el pròleg, el ms. Metz, Bibliothèque-Médi- que amb menor presència d’autèntics. Alguns dels athèque, 173 està destruït (Catalogue général 1879, manuscrits assenyalats aquí poden ser d’utilitat quan p. 77) i el ms. Frankfurt del Main, Stadt- und Univer- s’emprengui l’edició dels textos arnaldians que man- sitätsbibliothek, Praed. 41, el dona incomplet, si ens quen dins els AVOMO. Ara bé, la majoria dels escrits guiem per la descripció proporcionada per Powitz autèntics ja han estat publicats en aquesta col·lecció (1968, p. 95).8 Un altre escrit que hauria estat prepa- i l’aparició d’aquestes noves còpies no es pot consi- rat per Cellerer utilitzant materials d’Arnau és el De derar prou significativa per revisar les edicions ja re- venenis, un tractat sobre verins del qual es coneixien alitzades, llevat del Commentum super quasdam pa- sis manuscrits (McVaugh, 1995). A més d’aquests tes- rabolas, perquè S pot ser un testimoni millor que els timonis, n’hem trobat un breu extracte sobre subs- emprats per a l’edició i sobretot perquè aporta el tàncies fumigants per fer fugir animals amb aquest comentari d’alguns aforismes no conservats en altres interessant encapçalament: còpies i, per tant, no inclosos en el text editat. Tan- mateix, al nostre parer, ampliar el nostre coneixement “Istud notabile est receptum de uno tractatu qui sobre els còdexs de l’obra mèdica d’Arnau de Vilanova intitulatur Cirothenus de tyriaca editus a venerabili contribuirà a fer comprendre millor la seva tradició magistro Petro Cellerarii, qui dicitur fuisse frater ma- textual i la seva difusió medieval. En aquest sentit no gistri Arnoldi de Villa Nova”. 9 és improbable que en el futur continuï augmentant Aquesta presentació, a parer nostre, reforça la hi- el nombre de manuscrits arnaldians coneguts, que pòtesi de McVaugh sobre l’autoria del tractat i ajuda eventualment seran introduïts en Arnau DB. a comprendre com el De venenis va perdre el nom de Cellerer a favor d’Arnau de Vilanova: tots dos noms apareixen associats en aquest títol, malgrat que aquí MANUSCRITS12 Cellerer es considera “germà” del mestre en comptes de deixeble. Com en tants altres casos, el pas següent en la tradició textual seria la desaparició del nom de A = Innsbruck, Universitäts- und Landesbibliothek l’autor desconegut en favor del nom prestigiós. Tirol, 455 Quant a la resta d’obres d’Arnau, no hem de fer cons- 1360 - 1370. Països Baixos? (Mairhofer 2008, pp. tar noves troballes de testimonis. Així, restem amb 22 350-354). còpies manuscrites del Speculum medicine10, deu del • ( Ps.) De conferentibus et nocentibus, ff. 43v-45r, De intentione medicorum (AVOMO V.1, pp. 86-95), onze • De dosi tyriacalium medicinarum, ff. 45r-46v, dels Aphorismi de gradibus11, nou del De reprobacione • (?) De confortatione visus, ff. 46v-50v, nigromantice ficcionis (AVOMO VII.1, pp. 201-217), • Tractatus de humido radicali, ff. 50v-56v, quatre del De amore heroico (AVOMO III, pp. 41-42), tres de la Doctrina Galieni de interioribus (AVOMO XV, • (?) De vinis, ff. 58r-63v, pp. 299-303), una completa i cinc parcials de la Repe- • (?) De aquis medicinalibus, ff. 64r-66r. titio super aphorismo Hippocratis Vita brevis (AVOMO XIV, pp. 183-194), dues del Commentum super tracta- Ae = Innsbruck, Universitäts- und Landesbibliothek tum Galieni De malicia complexionis diverse (AVOMO Tirol, 794 XV, pp. 141-146), una del De parte operativa (Salmón, Inicis del segle XVI. Origen incert. (Ausserlechner 2017) i cap de l’Expositio super aphorismo Hippocratis 2014, pp. 503-505). In morbis minus (AVOMO XIV, pp. 47-53), editada a partir del text imprès al Renaixement. • Aphorismi de memoria, ff. 42r-42v. Asclepio. 72(2), julio-diciembre 2020, p313. ISSN-L: 0210-4466, https://doi.org/10.3989/asclepio.2020.14 5 SEBASTIÀ GIRALT B = Basilea, Öffentliche Bibliothek der Universität, • ( ?) De simplicibus, ff. 24v-38v, D.I.2 • (?) Cura puerorum, f. 257v, c. 1400. Basilea (HAN 000187713). • (Ps.) De conferentibus et nocentibus, ff. 332r-336r, • R egimen sanitatis ad regem Aragonum, ff. • Practica summaria, ff. 338r-342v, 51r-58r, • Regimen podagre, ff. 342r-344v, • (Ps.) De conferentibus et nocentibus, ff. 58v-60r. • (?) De epilentia, ff. 345r-v, • (Ps.) De causa sterilitatis, ff. 345v-348r. Br = Brussel·les, Bibliothèque Royale de Belgique/ Koninklijke Bibliotheek van België, 21105-09 Dr = Dresden, Sächsische Landesbibliothek – c. 470 (Calcoen 1965-1980, vol. 4, núm. 614). Staats- und Universitätsbibliothek, Mscr. • R egimen sanitatis ad regem Aragonum, ff. Dresd.C.278 172v-180v Segona meitat del segle XV (Manuscripta mediaevalia • Medicationis parabole, ff. 182r-192v < http://www.manuscripta-mediaevalia.de/ (incompleta). dokumente/html/obj31603950 >). • ( ?) De vinis, ff. 50r-57r, Bx = Brussel·les, Bibliothèque Royale de Belgique/ • Tractatus de humido radicali, ff. 248r-279v. Koninklijke Bibliotheek van België, II-1413 1411-1412. Montpeller (Masai - Wittek 1972, núm. Du = Düsseldorf, Universitäts- und 113, làmines 239-240). Landesbibliothek, Ms B 184 •  e pulsibus, ff. 112r-114r, D 1465-1481. Renània del nord (Manuscripta mediae- • (?) De simplicibus, ff. 117r-133r, valia < http://www.manuscripta-mediaevalia.de/ • De viribus cordis, ff. 133r-143r. dokumente/html/obj31181928 >). • (Ps.) De conceptu, ff. 143v-148r. • A phorismi de memoria, ff. 44r-45v, • De virtutibus coriandri, f. 45v. C = Colònia, Historisches Archiv der Stadt Köln, W* 16 1455 - 1457 (Vennebusch 1989, vol. 5, pp. 9-16). E = Eichstätt - Universitätsbibliothek Eichstätt- Ingolstadt, cod. st 193 • De esu carnium, ff. 131r-132v (extracte). . 1475. Suàbia (Hilg 1986, pp. 94-95). • Aphorismi de memoria, f. 386r. D = Dillingen, Studienbibliothek, XV 142 1392. Diòcesi de Colònia? (Wunderle 2006, pp. 346-349). Er = Erfurt, Universitäts- und Forschungsbibliothek Erfurt/Gotha, CA 2º 274 •  edicationis parabole, ff. IIr-VIIr, M • Aphorismi particulares, f. VIIv, 1430-1439. Origen desconegut. Hildesheim (Schum • Speculum medicine, ff. 1r-105r, 1887, pp. 182-183; Manuscripta mediaevalia < http:// • Practica summaria, ff. 105v-112v, www.manuscripta-mediaevalia.de/dokumente/html/ • Regimen sanitatis ad regem Aragonum, ff. obj32205277,T >). 113r-124v, • L iber de medicinis simplicibus d’Abū-l-Ṣalt, ff. • De dosi tyriacalium medicinarum, ff. 125r-127v, 2r-11v, • Tractatus de consideracionibus operis medicine, • (?) De urinis, ff. 14r-15v. ff. 128r-160r, • (?) De vinis, ff. 160v-170v, • (?) De aquis medicinalibus, ff. 171r-175r. Ef = Erfurt, Universitäts- und Forschungsbibliothek Erfurt/Gotha, CA 4º 205 1396 – 1402. Viena i Colònia (Schum 1887: De = Dessau, Stadtbibliothek, BB 5704. 4º 463-464). 1460 - 1478. Erfurt i Halberstadt (Fliege 1986, pp. 120-124). • De viribus cordis, ff. 33v-54r. 6 Asclepio. 72(2), julio-diciembre 2020, p313. ISSN-L: 0210-4466, https://doi.org/10.3989/asclepio.2020.14 NOUS MANUSCRITS DE L’OBRA MÈDICA D’ARNAU DE VILANOVA F = Florència, Biblioteca Riccardiana, Ricc. 125 British Library, Online Catalogue of Illuminated Ma- Segona meitat del segle XIV (Manus CNMD 191493). nuscripts < http://www.bl.uk/catalogues/illuminated manuscripts/record.asp?MSID=1495 > • Regimen sanitatis ad regem Aragonum, 24r-34v. • De esu carnium, ff. 155r-156v16. Fl = Florència, Biblioteca Medicea Laurenziana, Ashburnham 1529 Lo = Londres, British Library, Sloane, 282 Segle XIV (Catalogue of the manuscripts 1853). s. XV. Explore Archives and Manuscripts < http:// searcharchives.bl.uk/IAMS_VU2:IAMS040-002112628 > • R  egimen sanitatis ad regem Aragonum, ff. • R  egimen sanitatis ad regem Aragonum, ff. 107- 1r-11v13. 114r / 117v-118r (incomplet)17. G = Greifswald, Geistliches Ministerium, XIII.E.76 M = Maribor, Nadškofijski arhiv, NŠAM 4075, 1460-1470. Rostock (Pyl 1865, pp. 189-193; Manus- Zbirka rokopisov, Ms 1 cripta mediaevalia < http://www.manuscripta- Segon quart del segle XIV (Marinič 2012, pp. mediaevalia.de/dokumente/html/obj31275043,T >). 223-224). • De esu carnium, ff. 158r-160r. • R  egimen sanitatis ad regem Aragonum, ff. 29r-52r18. Gu = Wolfenbüttel, Herzog August Bibliothek, Cod. Guelf., 38.6 Aug. 2º Ma = Madrid, Biblioteca Nacional de España, 9316 Segle XV (Heinemann 1898, pp. 163-164; Ventura Segle XV (Inventario 1953-2002, vol. 13, p. 284). 2019, pp.159-160)14. • R  egimen sanitatis ad regem Aragonum, ff. 1-35v • A phorismi particulares, ff. 10v-11v/12r-12v i 37-37v. (incomplet), • Aphorismi de memoria, ff. 11v-12r. Mo = Munic, BSB, Clm 27105 • (?) De dieta, f. 50v. s. XV (Halm 1881, p. 224). • A phorismi de memoria, ff. 67r-68, H = Sevilla, Biblioteca Colombina, 5.5.21 • (Ps.) De quercu, ff. 69r-70v. S. XIV (1343). Nord d’Itàlia15 (Sáez Guillén 2002, pp. 272-277). Pa = Palerm, Biblioteca Centrale della Regione • De viribus cordis, ff. 62r-70r. Siciliana Alberto Bombace, IV D 9 Primera meitat del segle XV (Manus CNMD 51600). L = Leiden, Universiteitsbibliotheek, Codices • Antidotarium, ff. 5r-47r. vossiani chymici, Q.28 1487. Àrea germànica (Boeren 1975, pp. 170-172). Pe = Partridge Green, St. Hugh’s Charterhouse, cc.12 • ( Ps.) Contra calculum, ff. 2r-23v, 1475-1476. Alemanya (Ker 1969-2002, vol. 4, pp. • (Ps.) Contra catarrum, ff. 24r-36v, 47-51). • De esu carnium, ff. 62v-68v, • (Ps.) De epilentia, ff. 70r-117r. • De esu carnium, f. 180v (incomplet). La = Laon, Bibliothèque Municipale, 414 Pr = París, Bibliothèque nationale de France, Hébreu 977 s. XIII (Libri – Ravaisson 1885, pp. 219). Segles XV-XVI (Catalogue BnF < https://archiveset • De viribus cordis, f. 1ss manuscrits.bnf.fr/ark:/12148/cc8713q >). • S umma del regiment de sanitat (hebreu), ff. Ln = Londres, British Library, Burney, 307 41-48v. Asclepio. 72(2), julio-diciembre 2020, p313. ISSN-L: 0210-4466, https://doi.org/10.3989/asclepio.2020.14 7 SEBASTIÀ GIRALT Pt = Sant Petersburg, Biblioteka Akademii Nauk, O. • R  egimen sanitatis ad regem Aragonum, ff. 216 87r-99v. S. XV. França (Kisseleva 2005: pp. 78-79)19. • M edicationis parabole, ff. 108v-128r, T = Trento, Biblioteca Comunale, BCT1-1586 • Aphorismi extravagantes, ff. 128r. Segona meitat del segle XIV (Manus CNMD 245544). • Regimen Almarie, ff. 223r-223v. R = Roma, Biblioteca Casanatense, 1174 -1, ff. 1r-34v Segle XIV (Manus CNMD 16067). V = Viena, Österreichische Nationalbibliothek, Cod. 5512 • Medicationis parabole, ff. 1r-34v20. 1436. Breslau (Unterkircher 1971, pp. 143-148). • ( Ps.) De conferentibus et nocentibus, ff. 207r-208v, S = Salzburg, Salzburg Museum (abans Museum • (?) De vinis (incomplet), ff. 208v-212v, Carolino-Augusteum), 2171 • Regimen sanitatis ad regem Aragonum (incom- 2a meitat del segle XIV. Nord de França o oest d’Ale- plet), ff. 212v-220r, manya (Czifra-Lorenz 2015, pp. 473-476)21. • (Ps.) De quercu, ff. 238r-240r. 22 • R egimen sanitatis ad regem Aragonum, ff. 1r - 24v, Vi = Viena, Österreichische Nationalbibliothek, • Medicationis parabole, ff. 59r-65v/72r-88v, 5522 • Commentum super quasdam parabolas, ff. 1330 -1339 (Manuscripta.at < http://manuscripta.at/ 59r-65v/72r-75r, hs_detail.php?ID=13621 >). •  (Ps.) Tabule que medicum informant, ff. 65v-72r, • Aphorismi particulares, ff. 89r-92v/93v-97v, • ( Ps.) De iudiciis particularibus pertinentibus ad • Aphorismi de memoria, ff. 92v-93v, medicinam, ff. 54v-56r, • Aphorismi extravagantes, ff. 97v - 98v. • Regimen sanitatis ad regem Aragonum (incom- plet), 66r-74v. Sa = Salzburg, Universitätsbibliothek, III 67 1476. Salzburg (Universitätsbibliothek Salzburg < Va = Vaticà, Biblioteca Apostolica Vaticana, Pal. lat. http://www.ubs.sbg.ac.at/sosa/handschriften/MIII67. 1153 htm >). 1358. París (Schuba 1980, pp. 110-111). • A phorismi particulares, ff. 451r-455v, • Antidotarium, ff. 49v-76r. • Aphorismi extravagantes, ff. 455v-456r, • (Ps.) De cautelis medicorum (fragment), f. 460v. Vt = Vaticà, Biblioteca Apostolica Vaticana, Pal. lat. 1251 Sb = Salzburg, Erzabtei St. Peter, Benediktinerstift, 1463-1464. Pàdua (Schuba 1980, pp. 286-290). a.VI.17 c. 1483. Baviera/Àustria (Manuscripta.at < http:// • A  ntidotarium, ff. 98v-99r (només el pròleg. manuscripta.at/hs_detail.php?ID=8761 >). Anònim). 8 Asclepio. 72(2), julio-diciembre 2020, p313. ISSN-L: 0210-4466, https://doi.org/10.3989/asclepio.2020.14 NOUS MANUSCRITS DE L’OBRA MÈDICA D’ARNAU DE VILANOVA NOTES 1 La recerca que ha fet possible aquest treball ha rebut el temps, no s’hi havia identificat aquesta obra fins a Mensa suport de tres projectes finançats pel Ministerio de Ciencia 2014. e Innovación i el Ministerio de Economía y Competividad: 7 El ms. Vaticà, Biblioteca Apostolica Vaticana, Ross. 672, Arnau de Vilanova Digital, PID2019-104308GB-I00, Corpus copiat des de 1476 a 1508 pel metge Francesc Argilagues digital de Arnau de Vilanova: filosofía y ciencia en la Corona a Itàlia, no va ser emprat en els volums apareguts al principi de Aragón (siglos xiii–xiv), FFI2014–53050-C5–2-P, i l’ante- rior Corpus digital de la ciencia medieval en la Corona de de la sèrie dels AVOMO. Conté aquestes obres del corpus Aragón y su contexto latino y románico: obras vernáculas, arnaldià: (?) De vinis, ff. 5r-14v; Abbreviatio libri pronosti- Arnau de Vilanova y Vicent Ferrer. 02. Arnau de Vilanova, corum, ff. 121r- 135v; (?) De aquis medicinalibus, ff. 70r-74r; FFI2011–29117-C02–02, així com del finançament de la De dosi tyriacalium medicinarum, ff. 116v-120v; De medi- Generalitat de Catalunya (2014 SGR 119 i 2017 SGR 142). cinis simplicibus, ff. 121r- 135v; (?) Secreta aut experimen- Agraeixo a Jaume Mensa la lectura del treball i les seves ta, ff. 137r-144r; (?) Quedam Arnaldi de Villanova, ff. observacions. 144r-146r; De consideracionibus operis medicine, ff. 146v-177v; De humido radicali, ff. 177v-188v; Commentum 2 Agraïm la col·laboració en aquesta tasca de Jordi Bossoms, super quasdam parabolas, 188v-192v (Arrizabalaga 2007; Maria Cabré, Cristina Sáez i Mireia Subirana. Giralt 2002, pp. 28 i 68). 3 Nicoud 2007 (vol. 2, p. 768-952) proporciona la descripció 8 Aquest còdex, de la segona meitat del segle XV, ja ha estat de nombrosos còdexs que contenen el Regimen sanitatis, utilitzat en l’edició dels aforismes arnaldians (AVOMO VI.2, entre ells set no enumerats en l’edició: Boston, Dr. Harvey pp. 168, 206, 224). Cushing, Ms. 7; Darmstadt, Hessische Landes- und Hochsc- hulbibliothek, 272, ff. 25r-31v (c. 1400, Staub - Knaus 1979: 9 Efectivament hem comprovat que correspon a un passatge 103); Londres, British Library, Harley 2268, ff. 139r-148v del De venenis (Opera 1520, f. 217). El títol Cirothenus de (segona meitat del segle XV); Nàpols, Biblioteca Nazionale tyriaca també es troba en el ms. Vaticà, Biblioteca Apos- di Napoli Vittorio Emanuele III, VIII.D.50 (s. XV); Tours, Bibli- tolica Vaticana, Pal. lat. 1100, ff. 267r-281v (Schuba 1981, othèque municipale, ms. 797 (destruït a la segona guerra p. 44). mundial); Tours, Bibliothèque municipale, ms. 1177, ff. 10 AVOMO XIII, pp. 75-89. Hi apareix esmentat D, després que 102r-122r (incomplet, s. XV); Vaticà, Biblioteca Apostolica fos incorporat a Arnau DB. Vaticana, Reg. lat. 1159, ff. 236r-249r (1475). Segons hem pogut constatar a partir d’una còpia digital, el primer, actu- 11 Als emprats en AVOMO II, pp. 139-143, després es va afegir alment ms. New Haven, Harvey Cushing/John Hay Whitney el ms. Sevilla, Colombina, 5-1-45, ff. 143v-145r. Medical Library (Yale University), 7 Vault, 15v-19r, és en 12 La descripció dels continguts només inclou els escrits del realitat una versió abreujada del regiment arnaldià, que en corpus arnaldià. Indico amb un interrogant les obres de transcriu passatges seleccionats fins al capítol 16, però no les quals es discuteix l’autoria i amb Ps. les apòcrifes. és el text llatí corresponent a l’abreujament conservat en català editat a Carré 2017 (279-315). La datació donada pel 13 Descripció completada a partir de la inspecció de la còpia catàleg (c. 1300) és massa primerenca si considerem la da- d’un microfilm. tació de l’obra original (1305-1308), l’abreujament i l’altera- ció del nom de l’autor (Raynaldus de Villanova). Tampoc el 14 Les descripcions citades només identifiquen els Aphorismi Compendium regiminis sanitatis conservat al ms. British particulares. La inspecció d’una còpia digital ha permès Library, Sloane, 3124, ff. 78v-81v, és la font de la versió comprovar que els Aphorismi de memoria estan inserits abreujada catalana, atès que no té res a veure amb el regi- dins els Particulares i que aquests últims només arriben ment d’Arnau de Vilanova, malgrat que estigui atribuït a ell, fins el quart de la segona sèrie. segons hem comprovat amb una inspecció directa. 15 Un dels escrits va ser copiat a Bolonya el 1343. El còdex 4 B, Br, D, F, Fl, Lo, M, Ma, S, Sb, V, Vi. La còpia repetida és va ser comprat a Milà el 1531. Leipzig, Universitätsbibliothek 1471, 257r-270r. Cal afegir-hi 16 Examinat el còdex, hem comprovat que l’escriptura del De també el ms. Salzburg, Salzburg Museum, 862, ff. 72r-81v, esu carnium és posterior a la de la resta del manuscrit emprat en edicions d’altres obres dels AVOMO. perquè hi va ser copiat aprofitant els fulls en blanc que 5 Tenim en compte la identificació donada per Hilg (1994, quedaven. La datació del segon o tercer quart del segle p. 95) d’aquesta sèrie dins E i Mo i hi comptem també el XIII donada per la descripció de la British Library no afecta, ms. Basilea, Öffentliche Bibliothek der Universität, D.II.4 naturalment, aquest afegit. (1425-1426), segons la descripció de catàleg (HAN 17 Aquesta còpia, que he pogut examinar directament, és 000190751). Aquest còdex no solament inclou els Apho- inserida dins un tractat confegit a partir de la unió de di- rismi extravagantes (ff. 270v-271r) com s’afirma a AVOMO verses obres d’autors diferents sota el títol d’Opus de re- VI.2, p. 225, sinó també els Aphorismi particulares (ff. gimine sanitatis et de dieta secundum Ysaac, Avicennam 263r-265v//266-270r) i els Aphorismi de memoria (ff. et Constantinum. Per tant, el nom d’Arnau hi és omès. Hi 265v-266v), a més d’un extracte del De venenis (ff. falta el principi per la pèrdua de fulls i el penúltim queda 271r-271v). interromput per un passatge extret del Pantegni de Cons- 6 C, G, L, Lo, Pe. A més cal sumar-hi el ms. Oxford, Bodleian, tantí però després es reprèn el regiment arnaldià amb el Canon. Misc. 370, 212v-217r: tot i que conegut de fa capítol final de les hemorroides. Asclepio. 72(2), julio-diciembre 2020, p313. ISSN-L: 0210-4466, https://doi.org/10.3989/asclepio.2020.14 9 SEBASTIÀ GIRALT 18 Agraeixo a Lilijana Urlep (Nadškofijski arhiv Maribor) ha- 21 La descripció ha estat completada amb l'examen d'un còpia ver-me proporcionat la descripció d’aquest manuscrit. digital. 19 Agraeixo aquesta informació a Michael McVaugh. 22 Descripció completada a partir de l’examen d’una còpia digital. 20 El colofó d’aquesta còpia dona la data i lloc de l’obra, coin- cident amb altres manuscrits: Montpeller, 1300. BIBLIOGRAFÍA Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia (AVOMO), Barcelo- l’imprimerie (fin XVe-début XVIe siècle)”, Médiévales: Lan- na, Universitat de Barcelona-Fundació Noguera. gue, Textes, Histoire, 52, pp. 119-134. II. Aphorismi de gradibus, a cura de Michael R. McVaugh (1975). Ausserlechner, Petra; Neuhauser, Walter; Ohlenschläger, Ale- xandra; Schretter, Claudia; Stampfer, Ursula (2014), Katalog III. De amore heroico / De dosi tyriacalium medicinarum, a cura der Handschriften der Universitätsbibliothek Innsbruck. Teil de Michael R. McVaugh (1985). 8: Cod. 701–800, Viena, Österreichische Akademie der IV. De consideracionibus operis medicine sive de flebotomia, a Wissenschaften. cura de Luke Demaitre i Pedro Gil-Sotres (1988). Beaujouan, Guy (1972), “Manuscrits médicaux du Moyen Âge V.1. De intencione medicorum, a cura de Michael R. McVaugh conservés en Espagne”, Mélanges de la Casa de Velázquez, (2000). 8, pp. 161-221. V.2. Tractatus de humido radicali, a cura de Michael R. Mc- Bohigas, Pere (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, Barcelo- Vaugh, Chiara Crisciani i Giovanni Ferrari (2010). na, Curial - Publicacions de l’Abadia de Montserrat. VI.1. Medicationis parabole / Pirqé Arnau de Vilanova, a cura Bonner, Anthony, dir. (2002-2019), Base de dades Ramon Llull, de Juan Antonio Paniagua, Lola Ferre i Eduard Feliu (1990). Centre de Documentació Ramon Llull (Universitat de Bar- celona) < http://www.ub.edu/llulldb > [consultat el VI.2. Commentum in quasdam parabolas et alias aphorismo- 6/9/2019]. rum series, a cura de Juan Antonio Paniagua i Pedro Gil-So- tres (1993). Calcoen, Roger (1965-1980), Inventaire des manuscrits scienti- VII.1. Epistola de reprobacione nigromantice ficcionis, a cura fiques de la Bibliothèque royale Albert 1er, Brussel·les, Bi- de Sebastià Giralt (2005). bliothèque royale - Centre national d’histoire des sciences. X.1. Regimen sanitatis ad regem Aragonum, a cura de Luis García-Ballester, Michael R. McVaugh i Pedro Gil-Sotres Calvet, Antoine (2011), Les œuvres alchimiques attribuées à (1996). Arnaud de Villeneuve: grand œuvre, médecine et prophétie au Moyen-Âge, París - Milà, S.É.H.A. - Archè. X.2. Regimen Almarie, a cura de Michael R. McVaugh i Lluís Cifuentes (1998). Carré, Antònia (2017), “Introducció”. Dins: Arnau de Vilanova, Regiment de sanitat per al rei d’Aragó - Aforismes de la XI. De esu carnium, a cura de Dianne Bazell (1999). memòria, Barcelona, Universitat de Barcelona, pp. 21-176. XIII. Speculum medicine, a cura de Michael R. McVaugh (2018). XIV. Expositio super aphorismo Hippocratis In morbis minus / Carreras Artau, Joaquim (1936), “Les obres teològiques d’Arnau Repetitio super aphorismo Hippocratis Vita brevis, a cura de Vilanova”, Analecta Sacra Tarraconensia, 12, pp. de Michael R. McVaugh i Fernando Salmón (2014). 217-231. XV. Commentum supra tractatum Galieni de malicia complexi- Catalogue BnF Archives et manuscrits, Bibliothèque nationale onis diverse / Doctrina Galieni de interioribus, a cura de Luis de France < https://archivesetmanuscrits.bnf.fr > [consultat García-Ballester, Eustaquio Sánchez Salor i Richard Durling el 6/9/2019]. (1985). Catalogue Collectif de France, Bibliothèque nationale de France XVI. Translatio libri Galieni de rigore et tremore et iectigatione < https://ccfr.bnf.fr > [consultat el 6/9/2019]. et spasmo, a cura de Michael R. McVaugh (1981). A Catalogue of the Manuscripts at Ashburnham Place, Hans XVII. Translatio libri Albuzale de medicinis simplicibus, a cura Francis Hodgson, Londres, 1853. d’Ana Labarta, José Martínez Gázquez, Michael R. McVaugh, Catalogue général des manuscrits des bibliothèques publiques Danielle Jacquart i Lluís Cifuentes (2004). des départements, série in-4° (1879), Paris, Imprimerie na- Arnaldi de Villanova, medici acutissimi, opera nuperrime revisa tionale, t. 5. Lió, Guillaume Huyon, 1520. Cifuentes i Comamala, Lluís (2006), La ciència en català a l’Edat Arrizabalaga, Jon (2007), “De la copie à l’édition: Francesc Ar- Mitjana i el Renaixement, Barcelona – Palma, Universitat gilagues et les manuscrits médicaux aux premiers temps de de Barcelona - Universitat de les Illes Balears. 10 Asclepio. 72(2), julio-diciembre 2020, p313. ISSN-L: 0210-4466, https://doi.org/10.3989/asclepio.2020.14 NOUS MANUSCRITS DE L’OBRA MÈDICA D’ARNAU DE VILANOVA Cifuentes i Comamala, Lluís, coord. (2012-2019), Sciència.cat Handschriften Archive Nachlässe (HAN), Universitätsbibliothek DB, Barcelona, Universitat de Barcelona < https://www. Basel < https://www.ub.unibas.ch/han > [consultat el sciencia.cat > [consultat el 6/9/2019]. 6/9/2019]. Czifra, Nikolaus - Lorenz, Rüdiger (2015), Katalog der mittelal- Hauréau, Barthelémy (1881), “Arnauld de Villeneuve, médecin terlichen Handschriften in Salzburg: Stiftsbibliothek Matt- et chimiste”. Dins: AA.DD., Histoire littéraire de la France, see, Archiv der Erzdiözese Salzburg, Salzburger Landesarc- París, Imprimerie Nationale, vol. 28, pp. 26-126 i 487-490. hiv, Archiv der Stadt Salzburg, Salzburg Museum, Viena, Österreichische Akademie der Wissenschaften. Heinemann, Otto von (1898), Die Handschriften der Herzoglic- hen Bibliothek zu Wolfenbüttel, Zweite Abtheilung: Die Au- Díaz y Díaz, Manuel (1958-1959), Index scriptorum Latinorum gusteischen Handschriften III, Wolfenbüttel, Zwissler. medii aevi Hispanorum, Salamanca, Universidad de Salamanca. Hilg, Hardo (1986), Die Handschriften des Germanischen Nati- onalmuseums Nürnberg. Zwiter Band: Die lateinischen mit- Feliu, Eduard (2006-2007), “Les traduccions hebrees del Regi- telalterlichen Handschriften, Wiesbaden, Harrassowitz. ment de sanitat d’Arnau de Vilanova”, Tamid, 6, pp. 45-141. Inventario general de manuscritos de la Biblioteca Nacional (1953-2002), Madrid, Ministerio de Educación - Biblioteca Fliege, Jutta (1986), Die lateinischen Handschriften der Stadt- Nacional. bibliothek Dessau: Bestandsverzeichnis aus dem Zentralin- ventar mittelalterlicher Handschriften (ZIH), Berlín, Deutsc- Ker, Neil R. (1969 - 2002), Medieval Manuscripts in British Li- he Staatsbibliothek. braries, Londres - Oxford, Clarendon Press, 5 vols. García Ballester, Luis (2001), “El «Proyecto Arnau»: origen y Kisseleva, Ludmila (2005), Catalogue des manuscrits médiévaux gestación”. Dins: Arrizabalaga, Jon (ed.), Arnaldi de Villano- en écriture latine de la Bibliothèque de l’Académie des sci- va Opera Medica Omnia (1975-2000): 25 anys d’un projecte ences de Russie de Saint-Pétersbourg, París, CNRS. internacional, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans: Socie- Mairhofer, Daniela; Neuhauser, Walter; Schretter, Claudia; tat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, pp. 13 Stampfer, Ursula (2008), Katalog der Handschriften der Uni- -21. versitätsbibliothek Innsbruck. Teil 5: Cod. 401-500, Viena, García Ballester, Luis; McVaugh, Michael; Paniagua, Juan Anto- Österreichische Akademie der Wissenschaften. nio (1978), Catálogo de incipits de los manuscritos médicos Manus, Istituto Centrale per il Catalogo Unico delle Biblio- latinos atribuidos a Arnau de Vilanova, inèdit, Granada. teche Italiane < https://manus.iccu.sbn.it > [consultat el Giralt, Sebastià (2002), Arnau de Vilanova en la impremta re- 6/9/2019]. naixentista, Manresa, Col·legi Oficial de Metges de Manuscripta.at, Österreichischen Akademie der Wissenschaf- Barcelona. ten < http://www.manuscripta.at > [consultat el 6/9/2019]. Giralt, Sebastià (2002), “The consilia attributed to Arnau de Manuscripta mediaevalia, Staatsbibliothek zu Berlin/Preußisc- Vilanova”, Early Science and Medicine, 7/4, pp. 311-356. her Kulturbesitz, Deutschen Dokumentationszentrum für Giralt, Sebastià (2011-2013), “Cap a l’edició crítica de la Practica Kunstgeschichte/Bildarchiv Foto Marburg - Bayerischen Sta- summaria d’Arnau de Vilanova”, Arxiu de Textos Catalans atsbibliothek < http://www.manuscripta-mediaevalia.de > Antics, 30, pp. 255-291. [consultat el 6/9/2019]. Giralt, Sebastià (2015), “Les traduccions atribuïdes a Arnau de Marinič, Dragica; Filipič, Igor; Goličnik, Jože; Golob, Nataša; Vilanova en la impremta moderna”, Medievalia, 18/1, pp. Urlep, Lilijana (2012), Srednjeveške in renesančne knjižne 175-188. umetnine iz zakladnice Nadškofije Maribor = Masterpieces of medieval and renaissance books from the treasury of the Giralt, Sebastià (2017), “Un recurs online per a la recerca i la Archdiocese of Maribor, Maribor, Evropski kulturni in teh- divulgació sobre un autor medieval: Arnau DB. Corpus di- nološki center. gital d’Arnau de Vilanova”. Dins: Villa, Jesús de la - Falque, Emma - González, José, Francisco - Muñoz, M. José, Con­ Masai, François; Wittek, Martin, dir. (1972), Manuscrits datés uentus classicorum. Temas y formas del Mundo Clásico / conservés en Belgique, Tome IV: 1401-1440, Brussel·les - Temes i formes del Món Clàssic, Madrid, SEEC, vol. 2, pp. Gant, Éd. Scientifiques E. Story-Scientia. 415-422. McVaugh, Michael R. (1995), “Two texts, one problem: the Giralt, Sebastià; Mensa, Jaume, coord. (2013-2019), “Arnau DB”. authorship of the Antidotarium and De venenis attributed Dins Arnau DB. Corpus digital d’Arnau de Vilanova, Universi- to Arnau de Vilanova”, Arxiu de Textos Catalans Antics, 14, tat Autònoma de Barcelona < http://grupsderecerca. pp. 75-94. uab.cat/arnau/arnaudb > [consultat el 6/9/2019]. Mensa i Valls, Jaume (1994), Arnau de Vilanova, espiritual: guia Glorieux, Palémon (1933-1934), Répertoire des maîtres en bibliogràfica, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. théologie de Paris au XIIIe siècle, París, Vrin. Mensa i Valls, Jaume (2014), “Arnau de Vilanova adversario de Halm, Karl; Laubmann, Georg von; Meyer, Wilhelm (1881), Ca- Tomás de Aquino: la polémica sobre la conveniencia de talogus codicum latinorum Bibliothecae Regiae Monacensis, conocer los tiempos finales”, Archives d’histoire doctrinale vol. 2, 4: Codices num. 21406 - 27268, Munic. et littéraire du Moyen Age, 81, pp. 99-138 Asclepio. 72(2), julio-diciembre 2020, p313. ISSN-L: 0210-4466, https://doi.org/10.3989/asclepio.2020.14 11 SEBASTIÀ GIRALT Mensa i Valls, Jaume; Puig i Oliver, Jaume de (2018), L’Institut teten Juristen- und Artisten-Bibliothek zu Greifswald, d’Estudis Catalans i els estudis arnaldians (1907-2016). Dis- Greifswald, Reinhold Scharff. curs de recepció de Jaume Mensa i Valls com a membre numerari de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, llegit Sáez Guillén, José Francisco (2002), Catálogo de manuscritos el dia 20 de febrer de 2018 ; resposta de Jaume de Puig i de la Biblioteca Colombina de Sevilla, Sevilla, Cabildo de la Oliver, membre emèrit de la Secció de Filosofia i Ciències Santa, Metropolitana y Patriarcal Iglesia Catedral de Sevilla Socials, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. - Institución Colombina. Nicoud, Marilyn (2007), Les régimes de santé au Moyen Âge: Salmón, Fernando (2017), “Signa quibus cognoscuntur rationes naissance et diffusion d’une écriture médicale en Italie et Arnaldi?: Arnau de Vilanova’s last years of medical produc- en France (XIIIe-XVe siècle), Roma, École française de Rome. tion”. Dins: Pantano, Giuseppe (ed.), Arnaldo da Villanova e la Sicilia. I Convegno Internazionale in memoria di Ales- Online Catalogue of Illuminated Manuscripts, British Library < sandro Musco (Montalbano Elicona, 7-9 maggio 2015), https://www.bl.uk/catalogues/illuminatedmanuscripts > Palerm, Officina di Studi Medievali, pp. 115-126. [consultat el 6/9/2019]. Santi, Francesco (1987), Arnau de Vilanova: l’obra espiritual, Paniagua, Juan Antonio (1959), “La obra médica de Arnau de València, Diputació Provincial. Vilanova: I. Introducción y fuentes”, Archivo Iberoamericano de Historia de la Medicina y Antropología Médica, 11, pp. Schum, Wilhelm (1887), Beschreibendes Verzeichniss der Am- 351-401. plonianischen Handschriften Sammlung zu Erfurt, Berlin, Weidmannsche Buchhandlung. Paniagua, Juan Antonio (2001), “Preliminares del proyecto de edición crítica de la obra médica de Arnau de Vilanova”. Staub, Kurt Hans; Knaus, Hermann (1979), Bibelhandschriften Dins: Arrizabalaga, Jon (ed.), Arnaldi de Villanova Opera / Ältere theologische Texte, Wiesbaden, Harrassowitz. Medica Omnia (1975-2000): 25 anys d’un projecte interna- cional, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans: Societat Cata- Thorndike, Lynn ; Kibre, Pearl (1963), A Catalogue of Incipits lana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, pp. 9-12. of Mediaeval Scientific Writings in Latin, Cambridge, Mass., The Mediaeval Academy of America. Perarnau, Josep (2008), “Noves dades sobre manuscrits ‘espi- rituals’ d’Arnau de Vilanova”, Arxiu de Textos Catalans Handschriftenkatalog online, Universitätsbibliothek Salzburg < Antics, 27, pp. 351-424. http://www.ubs.sbg.ac.at/sosa/webseite/hsskat.htm > [consultat el 6/9/2019]. Peterson, Kristin Elizabeth (1993), Translatio libri Avicennae De viribus cordis et medicinis cordialibus Arnaldi de Villanova, Unterkircher, Franz (1971), Die datierten Handschriften der Tesi doctoral, Cambridge, MA, Harvard University. Österreichischen Nationalbibliothek von 1401 bis 1450, Viena. Powitz, Gerhardt (1968), Die Handschriften des Dominikanerk- losters und des Leonhardstifts in Frankfurt am Main, Frank- Vennebusch, Joachim (1989), Die theologischen Handschriften furt, Klostermann. des Stadtarchivs Köln, Colònia - Viena, Böhlau, 5 vols. Pyl, Theodor (1865), Die Rubenow-Bibliothek: Die Handschrif- Wunderle, Elisabeth (2006), Die mittelalterlichen Handschriften ten und Urkunden der von Heinrich Rubenow 1456 gestif- der Studienbibliothek Dillingen, Wiesbaden, Harrassowitz. 12 Asclepio. 72(2), julio-diciembre 2020, p313. ISSN-L: 0210-4466, https://doi.org/10.3989/asclepio.2020.14