Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 30 (2020), p. 57-74 DOI: 10.2436/20.2504.01.160
http://revistes.iec.cat/index.php/TSC ISSN (ed. impresa): 0211-0784 ISSN (ed. electrònica): 2013-9136
Trajectòries lingüístiques dels progenitors japonesosde les famílies
transnacionals multilingües a Catalunya
Language trajectories of Japanese parents of transnational multilingual
families in Catalonia
Makiko Fukuda
Universitat Autònoma de Barcelona
Data de recepció: 8 de març de 2019
Data d’acceptació: 20 de maig de 2019
Resum
Aquest article presenta els resultats preliminars d’un projecte en curs sobre la política lingüís-
tica de les famílies transnacionals multilingües d’origen japonès instal·lades a Catalunya. A
partir de les dades obtingudes mitjançant els qüestionaris i les entrevistes semidirigides, l’es-
tudi explora les trajectòries lingüístiques dels progenitors japonesos i intenta identificar les
ideologies subjacents a la seva pràctica lingüística i a l’aprenentatge lingüístic, que formen la
base de les gestions lingüístiques familiars. L’anàlisi de les dades demostra que l’aprenentatge
i l’ús de la llengua en la comunicació amb la parella es basen en la visió dicotòmica del castellà
com a llengua rellevant per a tothom i del català com a llengua secundària. Tot i així, els pro-
genitors japonesos tenen una visió ambivalent respecte al català, en la qual influeixen factors
com les experiències viscudes per cada progenitor, l’actitud de la parella envers el català o
l’escolarització dels fills.
Paraules clau: transmissió lingüística, trajectòria lingüística, famílies multilingües, política
lingüística familiar, japonès.
Abstract
This article presents some preliminary results of an ongoing project on the transmission of
Japanese in Japanese-heritage transnational multilingual families in Catalonia. The study ex-
plores the language trajectories of the participants and attempts to identify the ideologies un-
derlying their language learning and practice based on data obtained through the completion
of a questionnaire and the conduction of semi-structured interviews with Japanese parents.
The data analysis confirmed that the participants’ language acquisition and use with their
spouse was based on a dichotomous view of Spanish as a relevant language for everyone and
Catalan as a secondary language. However, participants held ambivalent views regarding Cat-
Correspondència: Makiko Fukuda. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Traducció
i d’Interpretació i d’Estudis de l’Àsia Oriental. Campus de la UAB. Plaça del Coneixement. Edifici K1013.
08193 Bellaterra. Cerdanyola del Vallès (Barcelona). A/e: Makiko.Fukuda@uab.cat. A/I: http://gent.uab.
cat/mfukuda/ca. Tel.: 935 813 375. Fax: 935 812 762.
001-354 TSC 30.indd 57 01/07/2020 15:26:46
58 TSC, 30 (2020) Makiko Fukuda
alan that depended on factors such as each parent’s lived experience, the spouse’s attitude to-
wards Catalan and their children’s schooling.
Keywords: language transmission, linguistic trajectories, multilingual families, family lan-
guage policy, Japanese.
1. Introducció
E
n el món globalitzat actual, i a causa de la mobilitat cada cop més freqüent de les
persones, el nombre de famílies compostes de diferents contextos nacionals i
lingüístics que crien els fills fora del seu país d’origen no para de créixer (Wei,
2012). Així, el fet de viure en contacte amb cultures i llengües diferents és cada cop més
habitual. Les famílies multilingües són un resultat d’aquest fenomen. Aquestes famílies
són típicament mòbils i almenys un dels progenitors viu fora del seu país d’origen (So-
ler i Zabrodskaja, 2017). Algunes de les parelles s’han conegut fora del seu país d’origen
i han començat la relació en una tercera llengua (L3), mentre que en altres casos la llen-
gua primera (L1)1 d’un dels dos membres coincideix amb la de la societat on viuen.
Aquest article presenta els resultats preliminars d’una recerca en curs sobre la
transmissió i la política lingüística en el si de les famílies transnacionals multilingües
d’origen japonès residents a Catalunya. En concret, el treball se centra en les trajectò-
ries lingüístiques dels progenitors japonesos i explora les qüestions següents:
1. En quina llengua les parelles van iniciar la seva relació?
2. Quins canvis s’han produït en el coneixement lingüístic de la parella? Per què?
3. Com ha estat l’aprenentatge lingüístic dels progenitors japonesos? Per què
han après una llengua i/o l’altra?
2. Marc teòric
2.1. Política lingüística familiar
Teòricament, les famílies multilingües tenen el potencial de convertir els seus fills
en bilingües en les llengües dels progenitors, tot i que el grau d’aquest potencial pot
variar considerablement (Yamamoto, 2001). Un cop es pren la decisió sobre la trans-
missió lingüística, la parella crea la seva pròpia política lingüística, ja sigui de manera
conscient o inconscient (Klerk, 2001), és a dir, estableix una política lingüística fami-
liar pròpia (King et al., 2008). Ateses les complicacions addicionals ocasionades per les
llengües competidores, les famílies multilingües són l’objecte central d’aquest camp
d’estudi (Guardado, 2017). El concepte política lingüística familiar fa referència a «la
planificació explícita i clara en relació amb l’ús lingüístic a la llar entre els membres de
la família» (King et al., 2008: 907), així com a «les mesures adoptades implícitament i
1. En aquest estudi, l’abreviatura L1 es refereix a la primera llengua entesa i parlada, o inicial (Bas-
tardas, 2016).
001-354 TSC 30.indd 58 01/07/2020 15:26:46
Trajectòries lingüístiques dels progenitors japonesos TSC, 30 (2020) 59
clandestinament» (Curdt-Christiansen, 2009: 352), que inclouen tres factors interrela-
cionats: les ideologies (les creences sobre la llengua i l’ús lingüístic), les pràctiques (el
patró de tria entre les varietats que componen el repertori lingüístic dels parlants) i la
gestió (les estratègies per controlar les pràctiques lingüístiques) (Spolsky, 2004). Les
ideologies sovint són la força motor d’aquesta gestió de llengües i, al capdavall, de les
tries lingüístiques de la família, ja que es basen en el valor, el poder i la utilitat perce-
buts de les diferents llengües (Curdt-Christiansen, 2009: 355). De fet, diversos estudis
s’han centrat en el rol de les ideologies en aquest camp d’anàlisi (Curdt-Christiansen,
2009; Guardado, 2017; Seloni i Sarfati, 2013; Soler i Zabrodskaja, 2017) i han demos-
trat que les creences dels progenitors sobre la llengua i el multilingüisme influeixen
significativament en la gestió de les llengües i en les decisions sobre aquest tema.
La perspectiva de política lingüística familiar emfatitza les experiències viscudes
dels individus amb diverses llengües (Soler i Roberts, 2019), tot i que l’aprenentatge i
l’ús d’una nova llengua per part dels progenitors tradicionalment no han estat al cen-
tre d’atenció en aquest camp d’estudi. De fet, els estudis que es focalitzen en les pràc-
tiques lingüístiques de parelles mixtes són relativament escassos, malgrat que formen
un grup interessant en què la llengua majoritària i la minoritària conviuen en una
mateixa llar (Mol i Valk, 2018). Addicionalment, el context del nostre estudi ofereix
un espai ric per explorar, ja que com a mínim hi entren en joc tres llengües, dues de
les quals, el català i el castellà, competeixen constantment, tant en l’àmbit públic com
en el privat (Boix-Fuster i Paradís, 2015). Així, examinar les trajectòries lingüístiques
dels progenitors migrants ens pot permetre entendre millor els factors que hi ha dar-
rere de les tries relatives a la seva política lingüística familiar.
2.2. Tria de llengua en la parella
La tria de la llengua de comunicació en la parella mixta de vegades es decideix es-
pontàniament, sense negociació explícita, tot i que hi ha diversos factors que hi po-
den influir: la competència lingüística de cada membre, l’estatus relatiu i/o el prestigi
de cadascuna de les llengües, la llengua que la parella va utilitzar en el moment de
conèixer-se, la relació relativa de poder en la parella, etc. (Baker i Sienkewicz, 2000;
Klerk, 2001; Yamamoto, 2002). Les competències lingüístiques disponibles de cadas-
cun dels membres de la parella en el moment de conèixer-se tenen un paper impor-
tant en la tria de la llengua de comunicació inicial (Bastardas, 2016): si un dels mem-
bres té competència en la L1 de la seva parella, segurament aquesta serà la seva llengua
de comunicació, mentre que també és possible que la llengua de comunicació sigui
una L3 (en molts casos, l’anglès). Si la L1 d’un dels membres coincideix amb la llen-
gua predominant de la societat, serà encara més necessari per a l’altre membre apren-
dre aquesta llengua a fi de poder participar en la societat. De fet, l’adquisició de la
llengua predominant en la societat d’acollida sovint s’ha considerat un element clau
per a la integració de la població migrant i, per tant, en les parelles mixtes tradicional-
ment s’ha vist com «l’última fase» d’integració (Rodríguez et al., 2015: 223).
001-354 TSC 30.indd 59 01/07/2020 15:26:46
60 TSC, 30 (2020) Makiko Fukuda
Quan la parella no inclou cap membre que tingui l’anglès com a L1, el prestigi de la
llengua o la relació de poder entre les llengües en qüestió són criteris significants que
intervenen en la tria (Doyle, 2013; Mol i Valk, 2018; Yamamoto, 2002). Per exemple,
l’estudi de Doyle (2013) sobre parelles mixtes a Tallinn assenyala que la majoria dels
progenitors utilitzen l’anglès o una L3 que no sigui l’estonià per comunicar-se, mentre
que cap família no empra exclusivament l’estonià. Entre les parelles mixtes residents a
Catalunya, hi ha una certa tendència a triar el castellà pel seu estatus més alt (Fukuda,
2017; Bernat, 2017, Torrens-Guerrini, 2012). Així mateix, és més probable que la llen-
gua en què es coneguin i que adoptin com a llengua habitual sigui una llengua gran
que no pas una llengua mitjana o petita. D’altra banda, si la llengua inicial de la relació
és el castellà, les parelles mixtes tendeixen a mantenir-la encara que es produeixin can-
vis en les competències lingüístiques del membre de L1 no catalana (Bastardas, 2016).
3. Metodologia
3.1. Recollida de dades
L’accés als informants s’ha fet per mitjà de l’Escola Complementària de Llengua Ja-
ponesa de Barcelona, d’una xarxa de mares japoneses residents a Barcelona i de les
connexions personals de l’autora. S’han triat com a informants persones japoneses
que són part d’una família transnacional multilingüe, tenen almenys un fill, resideixen
actualment a Catalunya i asseguren que transmeten la llengua japonesa als seus fills.
Així, hem pogut reunir seixanta-un enquestats (homes, N = 6; dones N = 55).2 Per
recollir les dades, hem utilitzat un qüestionari i una entrevista semidirigida per tal
d’obtenir una visió global de la població estudiada (Codó, 2008) mitjançant el qües-
tionari i complementar les dades obtingudes amb l’entrevista. El qüestionari consta
de set parts: dades personals, dades sobre la família, biografia lingüística, usos lin-
güístics, coneixements lingüístics, dades sobre els fills i actitud lingüística. Les pre-
guntes han estat determinades bàsicament a partir dels estudis previs rellevants (Ha-
nai, 2012; Klerk, 2001; Yamamoto, 2001), tot i que se n’han afegit d’altres que ens han
semblat adients. En aquest estudi, ens centrem només en les variables destacades en
relació amb el tema de la trajectòria lingüística. Pel que fa a la biografia lingüística
dels informants, se’ls ha preguntat pels motius per aprendre o no el castellà i el català.
Quant als usos lingüístics, se’ls ha demanat la llengua de comunicació inicial i l’actual
amb la parella. Respecte al nivell de coneixement lingüístic,3 se’ls ha demanat d’au-
toavaluar les seves competències (entendre, parlar, llegir i escriure) en castellà i català
2. Hi ha més dones japoneses amb permís de residència permanent dins els territoris sota la jurisdic-
ció del Consolat General del Japó a Barcelona (Catalunya, València i Illes Balears; homes: 359, dones:
610). Vegeu https://www.mofa.go.jp/mofaj/toko/page22_003338.html.
3. Amb el terme coneixement lingüístic ens referim a la capacitat que hom té de servir-se d’un idioma
(Vila, 2005: 17).
001-354 TSC 30.indd 60 01/07/2020 15:26:46
Trajectòries lingüístiques dels progenitors japonesos TSC, 30 (2020) 61
sobre una escala de cinc (0: gens, 1: poc, 2: més o menys, 3: bé, 4: molt bé). Quant a
l’actitud, se’ls ha demanat de valorar el grau d’importància del castellà i del català en
la vida diària, també sobre una escala de cinc (0: gens important, 1: poc important, 2:
indiferent, 3: important; 4: molt important).
Per complementar el qüestionari, s’han fet entrevistes semidirigides a alguns dels
informants que han accedit a col·laborar-hi (N = 23, pel que fa al seu perfil, vegeu la
taula 2), ja que aquest mètode facilita un coneixement més profund dels pensaments
dels entrevistats i proporciona flexibilitat per presentar qüestions noves quan calgui
(Cohen i Crabtree, 2006). Les entrevistes s’han dut a terme de manera individual en
japonès, a partir d’un guió prèviament preparat sobre temes com les trajectòries lin-
güístiques, els usos lingüístics a la llar o les actituds lingüístiques, si bé les persones
entrevistades podien desenvolupar la conversa lliurement. Totes les entrevistes han
estat enregistrades, transcrites i traduïdes al català amb posterioritat. La durada de les
entrevistes ha variat entre els cinquanta i els noranta minuts.
3.2. Perfil dels informants
Segons la combinació de L1 de la parella, la de castellà i japonès és la més nombro-
sa (N = 26, 42,6 %), seguida de la de català i japonès (N = 22, 36,1 %), mentre que sis
persones enquestades han respost que la seva parella té les dues llengües com a L1
(taula 1).
Taula 1
L1 dels progenitors enquestats
Llengua inicial del pare Llengua inicial de la mare N (%)
castellà japonès 24 (39,3 %)
català japonès 19 (31,1 %)
català i castellà japonès 4 (6,5 %)
francès japonès 3 (4,9 %)
japonès català 3 (4,9 %)
japonès castellà 2 (3,2 %)
anglès japonès 2 (3,2 %)
castellà japonès i castellà 1 (1,6 %)
japonès francès 1 (1,6 %)
italià i català japonès 1 (1,6 %)
francès i àrab japonès 1 (1,6 %)
Font: Elaboració pròpia.
001-354 TSC 30.indd 61 01/07/2020 15:26:46
62 TSC, 30 (2020) Makiko Fukuda
Taula 2
Perfil dels entrevistats
Intenció Llengua Lloc de Llengua de Llengua de
Anys
de inicial coneixença comunicació comunicació
Entrevistat Sexe d’estada a
residència de la de la inicial amb actual amb
Catalunya
permanent parella parella la parella la parella
MJ-1 D 4 sí C EUA A A/E
MJ-2 D 14 sí C Canadà A E
MJ-3 D 16 no ho sé C/I Canadà A A
MJ-4 D 11 sí C/E Alemanya DE E/DE
MJ-5 D 12 no ho sé E Regne Unit A A/J/C/E
MJ-6 D 3 no ho sé F/AR Regne Unit A A
MJ-7 D 13 no ho sé E Espanya E/C E/J
PJ-8 H 12 no ho sé C/E Espanya E E/C
MJ-9 D 14 no ho sé C Catalunya E E
MJ-10 D 1 no ho sé E Japó A A/E
MJ-11 D 1 no ho sé F Japó F F
MJ-12 D 12 sí V Catalunya E E
MJ-13 D 7 no ho sé E Japó J J
MJ-14 D 6 no ho sé F Regne Unit A A
MJ-15 D 6 no ho sé C Japó J J/E
MJ-16 D 2 no C Sri Lanka A A (+C)
MJ-17 D 10 no ho sé E Espanya A E
MJ-18 D 10 sí C Japó E E
MJ-19 D 17 sí E Catalunya E E
MJ-20 D 7 sí C Japó J J
MJ-21 D 6 no ho sé A Japó A A
MJ-22 D 10 no ho sé C/E Turquia A E
MJ-23 D 4 — C/E Corea A E
Font: Elaboració pròpia.
Nota: H: home, D: dona, C: català, I: italià, E: castellà, F: francès, AR: àrab, V: valencià, A: an-
glès, DE: alemany, J: japonès.
001-354 TSC 30.indd 62 01/07/2020 15:26:46
Trajectòries lingüístiques dels progenitors japonesos TSC, 30 (2020) 63
4. Resultats
4.1. Llengua de la parella
Entre les persones enquestades, l’anglès és la llengua més triada per a la relació
inicial de la parella (N = 28, 45,9 %), seguit del castellà (N = 21, 34,4 %). Quasi totes les
persones que van conèixer la seva parella fora d’Espanya (N = 23, 37,7 %) van iniciar
la seva relació en anglès. Els estudis previs coincideixen que l’anglès sovint es tria
com a llengua de comunicació en la parella mixta (Beraud, 2016; Klerk, 2001; Soler i
Zabrodskaja, 2017; Yamamoto, 2002), ja que es percep com a lingua franca o com
una llengua neutra. Tal com exposa una mare entrevistada:
MJ-1: El meu marit em va dir que li costa parlar en castellà perquè la seva fa-
mília és catalana. Fora de l’àmbit familiar no li fa res parlar en castellà, però en
canvi li costa parlar-lo en altres àmbits. Per això vam decidir comunicar-nos
en anglès.
El castellà és la llengua més triada per les parelles que es van conèixer a Catalunya.
Aquests enquestats havien vingut a Catalunya per algun motiu concret i tenien co-
neixements previs de castellà. El català, en canvi, no és la llengua que la parella va
triar per a la seva relació inicial en cap cas, ja que, quan hi ha asimetries o diferències
de competències entre els interlocutors, és molt probable que la llengua en què la pa-
rella es conegui i que adopti com a habitual sigui una de les llengües grans o interna-
cionals, més que no pas una de les mitjanes o petites (Bastardas, 2016: 289).
Tot i que siguin casos poc freqüents, les parelles que van començar la seva relació
en japonès normalment es van conèixer al Japó. Tenint en compte l’augment del
nombre de ciutadans espanyols que van al Japó per motius acadèmics o laborals, no
és estrany que es coneguin en aquesta llengua. De fet, els cònjuges d’aquests enques-
tats treballaven o estudiaven al Japó quan es van conèixer.
En l’únic cas en què la mare pertany a la segona generació d’una parella mixta
(MJ-7), la relació inicial de la parella va ser en castellà i català. MJ-7 treballava en una
empresa japonesa a Catalunya, on va conèixer el seu marit. Com que els companys de
feina la veien com a «catalana», el seu marit també se li adreçava en català. Tot i així,
amb el temps van trobar que els costava menys parlar en castellà, de manera que la
seva llengua de comunicació va canviar a poc a poc.
001-354 TSC 30.indd 63 01/07/2020 15:26:46
64 TSC, 30 (2020) Makiko Fukuda
Taula 3
Llengua de la relació inicial i lloc de coneixença de la parella
Lloc de conei-
xença Japó Catalunya Resta d’Espanya Altres4
Llengua
Japonès 4 1 1 0
Castellà 2 16 3 0
Català 0 0 0 0
Anglès 2 2 3 22
Altres 0 1 0 2
Castellà/català 0 1 0 0
Font: Elaboració pròpia.4
4.2. Llengua de comunicació actual amb la parella
El 61,6 % dels enquestats han respost que han canviat la llengua de comunicació
amb la parella d’una manera completa o parcial, com, per exemple, amb la introduc-
ció de mots i expressions habituals (Bastardas, 2016). Els casos de comunicació trilin-
güe o quadrilingüe que s’observen fan referència a aquest tipus de canvis parcials
(taula 4). Alguns asseguren que van prendre aquesta decisió de manera conscient i
que la van comunicar al cònjuge, mentre que d’altres responen que aquest canvi va
ser espontani.
El 70 % dels enquestats que van conèixer la seva parella en anglès han canviat la
llengua de comunicació principal, sobretot cap al castellà.5 En principi, aquest canvi
s’ha produït perquè els progenitors japonesos puguin fer vida en la societat d’acollida.
A més, tal com confessa una mare, l’aprenentatge del castellà va ser inevitable, ja que
«em pensava que podria sobreviure en anglès, però no va ser així» (MJ-9). La seva ex-
plicació apunta a la visió de l’anglès com a lingua franca internacional per defecte.
En les parelles formades per un membre catalanoparlant i l’altre d’una altra llengua,
és força probable que la llengua de comunicació triada sigui el castellà (Melià i Villa-
verde, 2008), ja que aquesta llengua es percep com «un vehicle objectiu d’expressió
igual de disponible per a tots els usuaris» (Woolard i Frekko, 2013: 135). La gran ma-
joria dels nostres enquestats, en efecte, han optat pel castellà en comptes del català.
El naixement dels fills també és un esdeveniment significatiu que pot provocar el
canvi de llengua en la parella. MJ-4, per exemple, parlava en alemany amb el seu ma-
rit, ja que es van conèixer a Alemanya. Tot i així, amb el naixement d’una nena la
4. Regne Unit: 8, Estats Units: 5, Canadà: 2, Austràlia: 2, Alemanya: 1, Turquia: 1, Sri Lanka: 1, Xina:
1, Corea: 1, Brasil: 1.
5. Alguns mantenen l’anglès en algun àmbit, és a dir, limiten l’ús d’aquesta llengua a situacions con-
cretes, com ara quan parlen entre la parella i no volen que els fills els entenguin.
001-354 TSC 30.indd 64 01/07/2020 15:26:46
Trajectòries lingüístiques dels progenitors japonesos TSC, 30 (2020) 65
llengua de comunicació de la parella va anar canviant cap al castellà, atès que «vam
pensar que era millor que parléssim només castellà i japonès a casa, més que no pas
barrejar diverses llengües». Una altra mare enquestada ho va fer per tenir «un parlant
nadiu» a casa:
MJ-1: Sempre parlàvem en anglès perquè és la llengua en què ens vam conèi-
xer. Però quan va néixer el nostre fill vivíem a Portugal. El nostre anglès no era
perfecte, i vam pensar que no era bo complicar més l’entorn lingüístic per al
nostre fill. Per tant, vam voler que hi hagués almenys un parlant nadiu a la fa-
mília, i el meu marit és castellanoparlant nadiu. Quan vaig saber que estava
embarassada, vaig decidir: «A partir d’avui, parlarem en castellà» [riu].
Encara que la llengua de la parella canviï, alguns mantenen l’ús parcial de la L3,
bàsicament com a «llengua secreta» (Louie, 2004). MJ-5 explica que sol parlar en cas-
tellà amb el seu marit, tot i que passen a l’anglès quan no volen que la seva filla els
entengui, mentre que MJ-4 fa el mateix però amb l’alemany.
Per bé que les circumstàncies familiars són el motiu principal pel qual la parella
canvia de llengua de comunicació, també hem observat altres motius. Per exemple,
una mare explica que va canviar la llengua de comunicació de l’anglès al castellà
per una qüestió laboral: li va sorgir la necessitat d’estudiar castellà per presentar-se a
un examen relacionat amb la feina, la qual cosa va motivar el canvi de llengua de co-
municació de la parella. En altres casos, aquest canvi s’ha produït per iniciativa dels
mateixos progenitors: «per no abaixar el nivell d’anglès del meu marit» (MJ-3), «de
tant en tant m’adreço al meu home en català per practicar o en japonès perquè prac-
tiqui ell» (MJ-5).
Per la seva banda, el 39 % dels enquestats asseguren que mantenen la llengua de
comunicació inicial. És un fenomen força general entre les parelles mixtes (Baker i
Sienkewicz, 2000; Bastardas, 2016). Així, doncs, encara que intentin canviar la llen-
gua de comunicació en la parella, alguns tornen al patró dels primers contactes:
MJ-18: Quan vaig començar a estudiar català, el meu marit i jo ens vam
plantejar la possibilitat de canviar al català, però al final sempre acabem tor-
nant al castellà. Per tant, ho hem deixat tal com fèiem sempre.
Les parelles que han canviat la seva llengua de comunicació del castellà o l’anglès al
català són molt poques. En termes generals, el canvi de llengua de comunicació de la
parella d’una llengua majoritària a una de minoritària és força difícil (Barron-
Hauwaert, 2004), la qual cosa fa que les parelles que es comuniquen en castellà conti-
nuïn instal·lades en aquest patró de comunicació.
La majoria dels enquestats que van conèixer la seva parella en anglès i mantenen
aquest patró són els que tenen un cònjuge que té com a L1 una llengua que no és ni el
català ni el castellà. La comoditat en la comunicació també influeix en la tria de la
llengua en la parella i contribueix al manteniment del patró d’ús:
001-354 TSC 30.indd 65 01/07/2020 15:26:46
66 TSC, 30 (2020) Makiko Fukuda
MJ-6: Com que ens vam conèixer al Regne Unit, ens comuniquem sempre
en anglès. No ens hem plantejat mai canviar. En algunes èpoques he volgut
parlar en francès, perquè n’estava aprenent, o en japonès, perquè volia ense-
nyar-n’hi, però sempre acabem fent servir la llengua en què ens podem comu-
nicar amb més comoditat.
En les relacions interculturals, el fet de ser estranger i haver d’emprar un codi no
nadiu situa la persona en qüestió en una posició doblement marginada, mentre que
el fet de ser nadiu i poder emprar el codi nadiu situa la persona en qüestió en una
posició doblement forta (Piller, 2000). En el cas d’aquesta parella, però, viuen en un
país que no és el d’origen de cap dels dos. Així, doncs, la tria de l’anglès és neutra i
justa per a tots dos, i fa que la parella s’instal·li en aquest patró de comunicació.
Taula 4
Canvi de llengua en la parella
Llengua de comunicació de la parella actual
A E C J Al E/A E/J C/J E/C A/J E/Al J/A/E J/A/E/C
A 8 12 1 1 0 4 0 0 0 0 0 1 1
de la relació inicial
E 0 12 1 1 0 2 2 1 1 1 0 0 0
Llengua
J 0 0 0 3 0 0 3 1 0 0 0 0 0
Al 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 1 0 0
E/C 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0
A/Al 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0
Font: Elaboració pròpia.
Nota: J: japonès, E: castellà, C: català, A: anglès, Al: altres.
4.3. Aprenentatge d’un nou codi dels progenitors japonesos
Les parelles en què cap dels dos membres no tenia prou coneixement de la L1 de la
seva parella van començar la seva relació en anglès, però en migrar a Catalunya per
formar una família van decidir aprendre castellà i/o català, ja que la llengua de la co-
munitat és l’indicador més potent de la llengua que emprarà la parella bilingüe en la
seva comunicació (Piller, 2000).
Les dues llengües mostren una diferència ben marcada pel que fa al nivell de co-
neixement declarat per les persones enquestades (gràfic 1): un 70 % dels enquestats
declaren tenir un bon nivell de competència oral en castellà, mentre que només un
20 % afirmen el mateix pel que fa al català. A més, mentre que els casos de desconei-
xement total de castellà són quasi nuls, se n’observa un cert percentatge en català.
Malgrat els nivells inferiors del català respecte al castellà, un cert percentatge de les
persones enquestades declaren que entenen més o menys el català, la qual cosa sugge-
reix que algunes persones estan acostumades a sentir-lo diàriament, mitjançant la
001-354 TSC 30.indd 66 01/07/2020 15:26:47
Trajectòries lingüístiques dels progenitors japonesos TSC, 30 (2020) 67
Gràfic 1
Nivell de coneixement lingüístic declarat dels progenitors japonesos
100 %
90 %
80 %
70 %
60 %
50 %
40 %
30 %
20 %
10 %
0%
Escriure
Escriure
Escriure
Llegir
Llegir
Llegir
Parlar
Parlar
Parlar
Entendre
Entendre
Entendre
Castellà Català Anglès
Molt bé Bé Més o menys Poc Gens
Font: Elaboració pròpia.
comunicació entre la seva parella catalanoparlant i els fills, o en la vida quotidiana,
mentre que d’altres entenen el català gràcies al coneixement d’una altra llengua pro-
pera. És el cas, per exemple, d’MJ-6, que assegura que «el fet de saber francès m’ha
ajudat a entendre el català».
Normalment, les persones entrevistades han seguit algun curs de llengua en arri-
bar a Catalunya. En termes generals, no és que hagin après el castellà per assolir-ne
un nivell avançat, sinó que l’han estudiat intensivament per poder cobrir les necessi-
tats diàries. Pel que fa al català, els enquestats acostumen a apuntar-se als cursos gra-
tuïts que ofereix el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), o a algun
curs similar. Tot i així, els enquestats no van més enllà en l’estudi d’aquesta llengua,
tal com assenyala el testimoni d’MJ-15: «vaig cursar només el básico [sic] al CPNL.
Quan el vaig acabar, ho vaig deixar». Comparat amb el castellà, hi ha més progenitors
que han après el català d’una manera informal, en el sentit que no han assistit a cap
acadèmia ni a cap curs, sinó que l’han après pel seu compte, «d’oïda» (PJ-8).
En general, les persones que han après català ho han fet després d’haver après cas-
tellà. Com que l’aprenen com a «extra», no els importa gaire el nivell que assoleixen.
Per tant, a les persones que tot just han començat a aprendre castellà, l’aprenentatge
del català els sembla una càrrega extra, la qual cosa els allunya d’aprendre aquesta
llengua:
MJ-23: Per fi parlo una mica de castellà, però si he de canviar al català, hauré
de tornar a començar des de zero. Quan hi penso, no en tinc gens de ganes. [riu]
001-354 TSC 30.indd 67 01/07/2020 15:26:47
68 TSC, 30 (2020) Makiko Fukuda
L’argument d’MJ-23 reflecteix que el català és percebut com una llengua secundà-
ria, mentre que dona per feta la priorització de l’aprenentatge del castellà per davant
del català. Així, tot i que tant el seu marit com la família són catalanoparlants, MJ-23
ha optat per fer servir el castellà tant amb el seu cònjuge com en la vida social.
4.4. Motius pels quals han après castellà o català
Tal com es pot observar en el gràfic 2, el motiu més triat, sobretot pel que fa al cas-
tellà, és per viure a la societat d’acollida. Així, una de les persones enquestades asse-
nyala: «Vaig començar a estudiar castellà perquè em vaig adonar que era necessari
per viure aquí» (MJ-13).
El segon motiu més indicat és per motius de feina o d’estudis, seguit de per a la inte-
gració:
MJ-14: Vaig estudiar castellà per no tenir problemes en la vida diària. A més,
si saps castellà, pots fer amics i serà més divertit, no? Però a l’escola de la meva
filla es fa servir només el català, o sigui no sé si té gaire sentit estudiar castellà.
El comentari d’MJ-14 conté implicacions importants, ja que ella mateixa reconeix
la presència significativa del català en la vida quotidiana, tot i que confessa que, ara
per ara, no li interessa aprendre’l perquè «en tinc prou només amb el castellà. No es-
taria malament estudiar català quan ja sàpiga castellà, però ara no és el moment. No
tinc temps». En aquest argument s’hi veu clarament la prioritat d’aprendre el castellà
per davant del català. A més, sembla que aquesta mare percep el català com a quel-
com irrellevant per a ella.
Excepcionalment, algunes persones enquestades han respost que no han estudiat
mai castellà. Es tracta de les mares que han après primer el català (MJ-16 i MJ-20). En
el cas de les persones enquestades, el fet de tenir un cònjuge provinent d’una família
de parla catalana i l’actitud positiva del cònjuge envers l’ús del català els han espero-
nat significativament a aprendre aquesta llengua. De fet, segons el qüestionari, les
persones que tenen un cònjuge catalanoparlant tendeixen a aprendre el català, la qual
cosa suggereix que la L1 del cònjuge té una influència important sobre la motivació
dels progenitors japonesos per aprendre aquesta llengua (x2 = 4,695, p < 0,05). Així
mateix, aquestes persones solen informar d’un nivell més alt de competència oral en
català (x2 = 15,593, p < 0,01, entendre; x2 = 16,680, p < 0,01, parlar) que no pas les que
tenen cònjuges amb una altra llengua L1. Els cònjuges d’MJ-16 i MJ-20 són catalano-
parlants i han aconsellat a la seva esposa l’aprenentatge primer del català, ja que són
conscients de la dificultat d’aprendre’l i poder-lo fer servir habitualment després
d’haver après el castellà.
Així, doncs, sembla que la família és un dels motius més decisius perquè les perso-
nes entrevistades aprenguin català, tot i que, segons el resultat del qüestionari, el mo-
tiu més indicat per aprendre aquesta llengua és per a la integració, seguit de per fer
001-354 TSC 30.indd 68 01/07/2020 15:26:47
Trajectòries lingüístiques dels progenitors japonesos TSC, 30 (2020) 69
vida (gràfic 2). Una mare exposa clarament que el fet d’aprendre català condiciona
«fins a quin grau t’integres en la societat» (MJ-11), mentre que una altra comenta que
li sap greu que els catalanoparlants canviïn al castellà (fet força assenyalat pels en-
questats):
MJ-23: Quan una persona que no sol parlar castellà el parla per mi, em sap
molt de greu. No sé, sembla que ho facin per consideració, que s’esforcin a par-
lar-lo per mi, i això no em fa gràcia.
Això ens fa pensar que les persones enquestades aprenen el català no tan sols com
una eina de comunicació, sinó també per tenir una comunicació més confortable.
Tot i així, la realitat és diferent: el comportament dels autòctons influeix significati-
vament, i sovint de manera negativa, en els progenitors japonesos a l’hora d’utilitzar
el català. L’experiència d’una de les mares enquestades ho reflecteix clarament:
MJ-11: Fins ara sempre havia parlat en castellà fora de casa, però, havent
cursat el bàsic 3, em vaig animar a parlar català. Un dia vaig dir «Bon dia! [sic]»
en un súper, tota animada, però em van respondre «Buenas [sic]» [riu]. […]
Diuen que cal ensenyar molt català a les escoles i no sé què més, però crec que
amb aquesta actitud el català no es difondrà mai [riu].
De fet, molt poques persones enquestades són usuàries habituals del català malgrat
haver-ne après en més o menys grau. Aquest fenomen es deu a la força de l’associació
persona-llengua i de la rutinització d’aquesta associació subconscient. Encara que un
individu de llengua inicial no catalana estigui en disposició de parlar fluidament en
català, es tendeix a mantenir el castellà amb una persona de L1 catalana i la col·loquia-
lització del català és poca (Bastardas, 2016). Això és el que passa amb la majoria de les
parelles nipocatalanes.
No obstant això, l’experiència amb l’ús del català pot variar segons les relacions
interpersonals o el lloc on visquin les persones entrevistades. Algunes expliquen que
la presència significativa del català els fa sentir «aïllats» i que s’han adonat que sense
parlar català «no puc participar en la conversa. De fet, la culpa és meva, perquè no
l’he après» (MJ-19). Aquesta mare reconeix que el català és necessari per a les rela-
cions interpersonals, tot i que aquesta experiència ha fet que hagi limitat les seves re-
lacions només a persones castellanoparlants.
L’arribada dels fills és un factor significatiu que fa augmentar l’ús del català en el
conjunt d’usos familiars i en la modificació, encara que sigui parcial, de l’hàbit d’ús
en la parella (Bastardas, 2016: 292). Les persones entrevistades han assenyalat que
l’escolarització dels fills ha estat un factor força important per aprendre català:
MJ-12: Feia temps que pensava que havia d’aprendre’l però, francament,
fins ara no en tenia cap necessitat. Ara, en canvi, tinc més necessitat que mai de
saber-ne! És clar, és per als meus fills. […] Val més que sàpiga català quan el
meu fill comenci primària. O sigui que n’he d’aprendre.
001-354 TSC 30.indd 69 01/07/2020 15:26:47
70 TSC, 30 (2020) Makiko Fukuda
Com MJ-12, abans de l’escolarització dels fills molts progenitors japonesos no ha-
vien sentit cap necessitat d’aprendre català i el veien com una llengua irrellevant. El
fet que el 96,7 % dels enquestats hagin respost que el castellà és important en la seva
vida diària, i que el 31,3 % considerin que el català no ho és, suggereix que alguns no
perceben el català com una llengua imprescindible per fer vida a Catalunya. Així, les
persones que no han après català el veuen com quelcom que és irrellevant per a la
seva vida.
Tanmateix, amb l’escolarització dels fills, l’aprenentatge del català apareix de sobte
com un fet important i necessari. Fins i tot els progenitors que no havien après mai el
català tot i tenir un cònjuge catalanoparlant, troben una motivació per aprendre’l, la
qual cosa suggereix que l’arribada dels fills, i sobretot la seva escolarització, té més
impacte sobre l’aprenentatge del català dels progenitors japonesos que no pas els seus
cònjuges catalanoparlants. Entre els progenitors entrevistats, únicament els qui te-
nen fills que van fer la seva socialització primària fora de Catalunya i que actualment
assisteixen a una escola que no sigui local, no han indicat aquesta necessitat d’apren-
dre català.
Gràfic 2
Motius pels quals han après o no castellà i/o català
Impossibilitat d’aprendre’n
Perquè no en tinc cap necessitat
Perquè no m’agrada aquesta llengua
Perquè m’ajuda l’altra gent
Perquè no l’utilitzo gaire
Perquè no serveix
Perquè ja torno al Japó
Perquè serveix molt
Per la cultura
Perquè m’interessen la cultura i la llengua
Per a la integració a la societat
Per motius de feina/estudi
Per a la vida diària
No ho sé
Altres
0 10 20 30 40 50 60 70 80
Castellà Català
Font: Elaboració pròpia.
001-354 TSC 30.indd 70 01/07/2020 15:26:47
Trajectòries lingüístiques dels progenitors japonesos TSC, 30 (2020) 71
Gràfic 3
Grau d’importància del castellà i el català en la vida quotidiana
100 % 0
2
5
90 %
9
80 %
30 5
70 %
60 %
50 %
29
40 %
30 %
29
20 %
10 % 13
0%
Castellà Català
Molt important Important Indiferent No gaire important Gens important
Font: Elaboració pròpia.
5. Conclusió
Els repertoris lingüístics són quelcom que canvia constantment i que poden ser
recreats (Busch, 2015). Els nostres enquestats, en efecte, van iniciar la relació amb la
seva parella en una llengua (o més), tot i que han anat modificant la seva competència
lingüística mitjançant l’adquisició de la L1 del seu cònjuge i/o la de la societat d’aco-
llida. Tanmateix, en una societat com la catalana, els progenitors migrants han de
decidir quina de les dues llengües aprenen primer, o bé si les aprenen totes dues.
Tant les persones que van començar la relació en anglès però van canviar la llen-
gua de comunicació amb la seva parella al castellà, com les que ja utilitzaven el caste-
llà des del principi, segueixen l’itinerari de triar la llengua majoritària, però sorgeixen
algunes divergències quan s’enfronten amb el català: en alguns casos, l’aprenen en
més o menys grau, i alguns arriben a utilitzar-lo habitualment, si bé la majoria conti-
nuen allunyats d’aquesta llengua. Aquestes tries es basen sobretot en la visió dicotò-
mica del castellà com a llengua rellevant per a tothom i del català com a llengua se-
cundària i irrellevant. El fet que algunes persones entrevistades vegin el català com
una cosa irrellevant ens fa pensar que encara persisteix una mena de barrera invisible
(Fukuda, 2014) entre «els catalans» i «els no catalans». Això va en contra de la posició
oficial del Govern de Catalunya de voler assolir la integració i la cohesió social mit-
jançant la llengua catalana (Rodríguez-García et al., 2015), i pot causar als progeni-
001-354 TSC 30.indd 71 01/07/2020 15:26:47
72 TSC, 30 (2020) Makiko Fukuda
tors japonesos una visió ambivalent respecte a aquesta llengua, de manera que encara
que la vegin irrellevant, es troben amb situacions diàries en què han de reconèixer la
presència significativa del català, com ara l’escolarització dels fills; d’altra banda,
però, el fet que els parlants autòctons sovint canviïn cap al castellà quan parlen amb
ells pot frenar el seu interès per aprendre el català. Cal remarcar que en aquesta visió
també hi influeixen les diferents experiències personals viscudes (Busch, 2015) per
cada progenitor amb aquesta llengua.
Els resultats presentats en aquest article són preliminars i encara s’han d’examinar
en relació amb diverses variables. Caldria, doncs, aprofundir els casos concrets per
identificar els factors decisius a l’hora d’establir la política lingüística en aquestes fa-
mílies transnacionals multilingües.
6. Agraïments
Volem expressar el nostre agraïment a totes les famílies que han col·laborat en
aquest estudi. Sense elles, aquesta recerca hauria estat impossible. Així mateix, volem
agrair els ajuts que hem rebut dels projectes «La evolución (inter)generacional de las
bilingüizaciones: contextos, mantenimiento y sustitución lingüísticos» (EVOGEN;
FFI2015-64459-P) i «Asia Oriental: Paradigmas emergentes, política(s), dinámicas
socioculturales y sus consecuencias» (FFI2015-70513-P) del Ministeri d’Economia i
Competitivitat del Govern espanyol.
Bibliografia de referència
Baker, Collin; Sienkewicz, Anne (2000). The care and education of young bilinguals: An in-
troduction for professionals. Clevedon: Multilingual Matters.
Barron-Hauwaert, Suzanne (2004). Language strategies for bilingual families: The one-
parent-one-language approach. Clevedon: Multilingual Matters.
Bastardas i Boada, Albert (2016). «Famílies lingüísticament mixtes a Catalunya: compe-
tències, usos i autoorganització evolutiva». Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 26,
p. 285-308.
Beraud, Liudmyla (2016). «Language use in Norwegian-Ukrainian multilingual couples».
Journal of Intercultural Communication [en línia], núm. 42.
[Consulta: 24 febrer 2019].
Bernat i Baltrons, Francesc (2017). «Usos i ideologies lingüístics en famílies mixtes franco
catalanes del Principat». Treballs de Sociolingüística Catalana, núm. 27, p. 13-26.
Boix-Fuster, Emili; Paradís, Anna (2015). «Ideologies and trajectories of “new speakers” in
bilingual families in Catalonia». Revista de Llengua i Dret, núm. 63, p. 165-185.
Busch, Brigitta (2015). «Expanding the notion of the linguistic repertoire: on the concept of
Spracherleben—The lived experience of language». Applied Linguistics, vol. 38, núm. 3,
p. 340-358.
001-354 TSC 30.indd 72 01/07/2020 15:26:47
Trajectòries lingüístiques dels progenitors japonesos TSC, 30 (2020) 73
Codó, Eva (2008). «Interviews and questionnaires». A: Li, Wei; Moyer, Melissa G. (ed.). The
Blackwell guide to research methods in bilingualism and multilingualism. Capítol 9. Ox-
ford: Blackwell, p.158-176.
Cohen Deborah; Crabtree, Benjamin (2006). «Qualitative Research Guidelines Project».
Robert Wood Johnson Foundation.
Curdt-Christiansen, Xiao Lan (2009). «Invisible and visible language planning: ideologi-
cal factors in the family language policy of Chinese immigrant families in Quebec». Lan-
guage Policy, vol. 8, núm. 4, p. 351-375.
Doyle, Colm (2013). «To make the root stronger: language policies and experiences of suc-
cessful multilingual intermarried families with adolescent children in Tallinn».
A: Schwartz, Mila; Verschik, Anna (ed.). Successful family language policy: Parents,
children and educators in interaction. Dordrecht: Springer, p. 145-175.
Fukuda, Makiko (2014). «Barrera o passaport per a la integració?: ideologies lingüístiques
dels japonesos residents a Catalunya». Revista de Llengua i Dret, núm. 62, p. 86-105.
— (2017). «Language use in the context of double minority: the case of Japanese-Catalan/
Spanish families in Catalonia». International Journal of Multilingualism, vol. 14, núm. 4,
p. 401-418.
Guardado, Martin (2017). «Heritage language development in interlingual families». A:
Trifonas, Peter P.; Themistoklis, Aravossitas (ed.). Handbook of research and practice
in heritage language education. Filadèlfia; Heidelberg: Springer, p. 1-17.
Hanai, Rika (2012). «Kannichi kokusai kekkon kateino nihongo keishō yōin: zaikan nihon-
jin haha wo chûshin to shite». The Japan Journal of Multilingualism and Multiculturalism,
vol. 17, núm. 1, p. 39-55.
King, Kendall A.; Fogle, Lyn; Logan-Terry, Aubrey (2008). «Family language policy». Lan-
guage and Linguistic Compass, vol. 2, núm. 5, p. 907-922.
Klerk, Vivian de (2001). «The cross-marriage language dilemma: his language or hers?». In-
ternational Journal of Bilingual Education and Bilingualism, vol. 4, núm. 3, p. 197-216.
Louie, Andrea (2004). Chineseness across borders: Renegotiating Chinese identities in China
and the United States. Durham, NC: Duke University Press.
Melià i Galí, Joan; Villaverde i Vidal, Joan-Albert (2008). «La transmissió intergenera-
cional del català a Mallorca en les parelles lingüísticament mixtes». Llengua i Ús, núm. 42,
p. 62-71.
Mol, Christof van; Valk, Helga A. G. de (2018). «European mover’s language use patterns at
home: a case-study of European bi-national families in the Netherlands». European So-
cieties, vol. 20, núm. 4, p. 665-689.
Piller, Ingrid (2000). «Language choice in bilingual, cross-cultural interpersonal communi-
cation». Linguistik Online, vol. 5, núm. 1, p. 1-2.
Rodríguez-García, Dan; Lubbers, Miranda J.; Solana, Miguel; Miguel-Luken, Verónica
de (2015). «Contesting the nexus between intermarriage and integration: findings from a
multidimensional study in Spain». The Annals of the American Academy of Political and
Social Science, vol. 662, núm. 1.
Seloni, Lisya; Sarfati, Yusuf (2013). «(Trans)national language ideologies and family lan-
guage practices: a life history inquiry of Judeo-Spanish in Turkey». Language Policy,
vol. 12, núm. 1, p. 7-26.
Soler, Josep; Zabrodskaja, Anastassia (2017). «New spaces of new speaker profiles: ex
001-354 TSC 30.indd 73 01/07/2020 15:26:47
74 TSC, 30 (2020) Makiko Fukuda
ploring language ideologies in transnational multilingual families». Language in Society,
núm. 46, p. 547-566.
Soler, Josep; Roberts, Tim (2019). «Parents’ and grandparents’ views on home language
regimes: language ideologies and trajectories of two multilingual families in Sweden».
Critical Inquiry in Language Studies [en línia]. [Consulta: 24 gener 2019].
Spolsky, Bernard (2004). Language policy. Cambridge: Cambridge University Press.
Takeuchi, Masae (2006). «The Japanese language development of children through ‘one
parent-one language’ approach in Melbourne». Journal of Multilingual and Multicultural
Development, vol. 27, núm. 4, p. 319-331.
Torrens Guerrini, Rosa M. (2012). «Transmissió lingüística intergeneracional i pautes d’ús
a les famílies mixtes català-italià de Catalunya». A: Boix-Fuster, Emili; Torrens, Rosa
M. (ed.). Les llengües al sofà: El plurilingüisme familiar als països de llengua catalana. Llei-
da: Pagès, p. 181-216.
Vila i Moreno, Francesc Xavier (2005). «Els coneixements lingüístics». A: Torres, Joaquim
(coord.). Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003: Llengua i societat a Cata-
lunya en els inicis del segle xxi. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de la
Presidència. Secretaria de Política Lingüística. (Publicacions de l’Institut de Sociolingüís-
tica Catalana, Sèrie Estudis; 8), p. 17-54.
Wei, Li (2012). «Language policy and practice in multilingual, transnational families and
beyond». Journal of Multilingual and Multicultural Development, vol. 33, núm. 1, p. 1-2.
Woolard, Kathryn A.; Frekko, Susan E. (2013). «Catalan in the twenty-first century: ro-
mantic publics and cosmopolitan communities». International Journal of Bilingual Edu-
cation and Bilingualism, vol. 16, núm. 2, p. 129-137.
Yamamoto, Masayo (2001). Language use in interlingual families: A Japanese-English socio-
linguistic study. Clevedon: Multilingual Matters.
— (2002). «Language use in families with parents of different native languages: an investi
gation of Japanese-non-English and Japanese-English families». Journal of Multilingual
and Multicultural Development, vol. 23, núm. 6, p. 531-554.
— (2008). «Language use in interlingual families: do different languages make a difference?».
International Journal of Sociology of Language, vol. 189, p. 133-148.
001-354 TSC 30.indd 74 01/07/2020 15:26:47