Flaix de ciència Paleontologia, Paleontologia, lapassat la ciència del ciència mirant del passat mirant al futur al futur: cap a una paleobiologia evolutiva Salvador Moyà-Solà La reflexió que ve a continuació és en part el re- dubte el cinema ens en dona alguns exemples. rassic Park (S. Spielberg, 1993; basada en la no- sultat d’un fet atzarós: la concessió del Premi de L’obsessió del doctor David Huxley (Cary vel·la homònima de M. Crichton) ofereix una la Societat Catalana de Biologia a la Trajectòria Grant), paleontòleg, era trobar la «clavícula in- visió oposada de la paleontologia. Una ciència Professional a un geòleg! Certament, el meu tercostal» que li mancava per acabar de re- dinàmica amb connexions amb la biologia i camp de recerca, la paleontologia, ocupa una construir un esquelet de brontosaure. Susan allunyada de la visió de ciència polsosa, pura- posició molt particular dins del que podríem Vance (Katharine Hepburn), entremaliada i ment descriptiva. Aquesta evolució de la per- anomenar ciències naturals, a cavall entre la bio- rica hereva amb poca feina, a qui els dinosau- cepció de la paleontologia al cinema va en cer- logia (els fòssils són restes dels éssers vius del res li semblaven d’allò més poc interessant, ta manera en paral·lel al que ha estat l’evolució passat) i la geologia (els trobem en el registre farà tot el possible perquè no ho aconsegueixi. de la disciplina. geològic). La dialèctica geologia/biologia durant Amb aquesta trama s’organitza el guió de la la història de la paleontologia ha estat sempre pel·lícula Bringing up baby (Howard Hawks, La paleontologia, com totes les disciplines na- present i la discussió ha tingut i té implicacions 1938; vegeu la figura 1). Aquesta pel·lícula, turalístiques, va tenir una primera fase de transcendentals per al futur de la disciplina. amb savis despistats, poc arrelats al món real i desenvolupament (durant els segles xviii i Crec que la concessió d’aquest premi a un geòleg obsessionats per omplir museus d’esquelets xix) en la qual classificar, descriure, catalogar conté un missatge que tot seguit revelaré. (vegeu la figura 2), mostra una visió d’aquesta eren feines peremptòries per organitzar la in- disciplina en el centre de la qual hi ha el fòssil formació existent. Però durant el segle xx, La percepció social de la paleontologia ha pas- en si, l’objecte com a exemplar de col·lecció moltes disciplines naturalístiques van sortir sat per fases molt diverses i sense cap mena de (que sol acabar ple de pols). Ben al contrari, Ju- d’aquest encapsulament tipologista per abra- Figura 1. Fotograma de la pel·lícula Bringing up baby (Howard Hawks, 1938) amb Katharine Hepburn i Cary Grant. Imatge de domini públic. Figura 2. Galeria de paleontologia i anatomia comparada del Muséum d’histoire naturelle de París, fundat el 1793. La imatge il·lustra perfectament la visió dominant de la paleontologia (i la zoologia) durant els darrers segles. Imatge de domini públic. 76 Treballs de la Societat Catalana de Biologia Revista TSCB 70.indd 76 29/3/21 14:58 Paleontologia, la ciència del passat mirant al futur çar noves perspectives basades en avanços Reif et. al. (2000) s’hi refereixen com a biòleg l’especiació al·lopàtrica proposada per E. Mayr conceptuals. Aquest va ser el cas de moltes americà (p. 44). (1963), i s’inicia el que coneixem com la revo- subdisciplines de la biologia, com l’ecologia, la lució paleobiològica en el si de la paleontolo- biologia molecular, la biologia evolutiva en ge- L’aportació de la paleontologia a la construc- gia. Durant els darrers cinquanta anys s’han neral les quals, integrant nous mètodes i con- ció de la teoria sintètica de l’evolució, consoli- anat sumant a aquest corrent múltiples visions ceptes d’altres camps de la ciència, van aconse- dant el seu enorme poder unificador, va ser noves de la paleontologia, fruit d’una hibrida- guir situar la biologia entre el que podríem l’inici d’un corrent que ha anat agafant força ció entre subdisciplines de la biologia (ecolo- anomenar hard science. En canvi, en el cas de amb el temps. En aquest context, prenen molt gia, evolució insular, paleoproteòmica, evolu- la paleontologia aquesta evolució ha vingut de sentit els comentaris d’un dels defensors de ció de la life-history, paleohistologia, etc.) molt llastrada per la discussió sobre la seva la visió geològica de la paleontologia (Weller, (vegeu la figura 3), que estan obrint noves ubicació dins les ciències biològiques o geolò- 1947) afirmant que «paleontology without finestres d’oportunitat per entendre el feno- giques, tant conceptualment com pràctica- geology is biology and nothing more». De fet men de la vida des d’una perspectiva del temps ment dins de l’estructura universitària. Aquest tenia gran part de raó, encara que la seva visió geològic. fet ha mantingut part de la disciplina encapsu- de la paleontologia com a ciència «útil» per a la lada en la paleontologia descriptiva, com una geologia no li permetia veure la gran transcen- De totes maneres, l’eterna discussió de si la pa- disciplina accessòria a la geologia. dència del fet que la paleontologia, amb la seva leontologia és una ciència geològica o biològi- perspectiva del temps geològic, proporciona ca, en el fons, és una discussió teòrica amb poc Afortunadament, però, aquest encapsulament una visió única a la qüestió de l’evolució que la sentit. Però, el problema és que té, desafortu- no va ser general. Des de principis del segle xx biologia té moltes dificultats a oferir. És con- nadament, repercussions molt importants per un corrent vinculat a la implicació del registre cretament aquest fet el que encara reforça més, al seu desenvolupament i el seu futur. Que la fòssil per a la comprensió del fenomen de si cap, l’acostament de la paleontologia a la paleontologia tingui uns fonaments biològics l’evolució, argument ja usat per Darwin biologia. Justament, el context geològic d’on molt consistents i s’interconnecti amb l’ecolo- (1859), s’ha desmarcat clarament de la paleon- prové el registre fòssil és el que li dona el po- gia, la biologia molecular, la demografia o tologia com a disciplina subsidiària de la geo- tencial per fer aportacions a la biologia. qualsevol altra disciplina biològica no impe- logia. No deixa de ser revelador en aquest con- deix que sigui una disciplina accessòria a la text que la clara visió biològica d’alguns Fruit d’aquest corrent iniciat a començaments geologia. El problema sorgeix quan es tracta de il·lustres paleontòlegs, amb formació de geò- del segle xx, tenim un segon moment d’expan- la ubicació formal de la disciplina en el marc legs, hagi arribat a convèncer alguns historia- sió de la paleobiologia, quan Niles Eldredge i universitari. El fet que la paleontologia s’en- dors de la ciència que eren biòlegs! Aquest és el Stephen Jay Gould proposen la teoria dels capsuli a les facultats de geologia moltes vega- cas d’un dels paleontòlegs més reconeguts i equilibris puntuats, basant-se en la teoria de des ha dificultat el desenvolupament natural influents del segle xx i un dels iniciadors d’aquest nou corrent paleobiològic: G. G. Simpson. Va ser un dels artífexs de la teoria sintètica de l’evolució, i va introduir el concep- te de la macroevolució, en contraposició a la microevolució (evolució a petita escala de les poblacions locals d’organismes) (Simpson, 1944). Geòleg de formació (doctorat a Yale), Figura 3. Fèmur de Myotragus balearicus del Pleistocè de l’illa de Mallorca, amb el corresponent tall histològic. S’hi poden observar les línies d’aturada del creixement (LAG, lines of arrested growth) de naturalesa anual, que permeten calcular l’edat dels individus i inferir el seu metabolisme (Köhler i Moyà-Solà, 2009). Inferir la life-history (història de la vida) i determinats aspectes del metabolisme de formes extintes és avui dia possible gràcies a la paleohistologia. Aquesta publicació exemplifica una de les noves tendències en paleontologia, que té com a objectiu la reconstrucció de la història vital dels organismes extints i la seva fisiologia. Treballs de la Societat Catalana de Biologia 77 Revista TSCB 70.indd 77 29/3/21 14:58 Paleontologia, la ciència del passat mirant al futur d’aquesta disciplina, la seva interconnexió cència on l’evidència del registre fòssil i l’estu- gia i la biologia. Aquest aïllament està asfixiant amb disciplines biològiques, i l’ha limitat a ser di de les formes vivents es complementin i es la paleontologia. De fet, aquesta ciència té un una disciplina accessòria de la geologia, parti- retroalimentin per donar una visió holística de extens camp per recórrer i tindrà futur, amb cularment de l’estratigrafia. Malauradament, a la història de la vida, mitjançant una paleobio- els seus propis conceptes i mètodes (molts Catalunya la paleontologia ha quedat ancora- logia evolutiva que integri formes vivents i fòs- d’ells heretats de la perspectiva geològica) no- da a les facultats i als departaments de geologia sils. Actualment ja hi ha una part de la paleon- més si es connecta formalment a la biologia. La per qüestions històriques. La geologia cada ve- tologia que té un grau d’osmosi amb la biologia paleobiologia evolutiva és el camp natural de gada més deriva cap a la geotècnia, i la paleon- molt important. La paleontologia empra cada trobada i ara s’han de posar els mitjans per fer- tologia està patint una greu regressió en l’àm- vegada més conceptes i eines biològiques, i la ho factible. L’Institut Català de Paleontologia bit universitari, i es troba en un estat de darrers biologia integra amb més freqüència aspectes (ICPMC), seguint en certa manera la filosofia auxilis en alguna de les facultats. conceptuals i dades de la paleontologia. Però, a del seu primer fundador (M. Crusafont, que va casa nostra falta l’estructura universitària i de lluitar per connectar la paleontologia a la bio- És el moment de repensar l’estructura dels es- recerca que faciliti i estimuli aquesta connexió. logia mentre era catedràtic de la Universitat de tudis universitaris i connectar formalment la L’estructura actual, a més de ser obsoleta, no és Barcelona, sense aconseguir-ho), va néixer paleontologia amb les ciències de la vida. És més que una muralla que impedeix la tendèn- amb aquest objectiu, clarament definit. Segui- del tot necessari generar pols de recerca i do- cia natural a la hibridació entre la paleontolo- rem treballant en aquesta direcció. Bibliografia Salvador Moyà-Solà (Ciutat de Mallorca, Darwin, C. (1859). On the origin of species by means of natural selection, or the preservation of 1955). És llicenciat en favoured races in the struggle for life. Londres: John Murray. ciències geològiques per Eldredge, N.; Gould, S. J. (1972). «Punctuated equilibria: An alternative to phyletic gradua- la Universitat de Barcelo- lism». A: Schopf, Thomas J. M. (ed.). Models in Paleobiology. San Francisco: Cooper and Company, 82-115. na (1979) i va obtenir el Köhler, M.; Moyà-Solà, S. (2009). «Physiological and life history strategies of a fossil large grau de doctor en cièn- mammal in a resource-limited environment». Proceedings of the National Academy of cies geològiques a la Uni- Sciences, 106 (48): 20354-20358. versitat Autònoma de Barcelona (1983). Investiga- Mayr, Ernst (1963). Animal species and evolution. Cambridge: Belknap Press of Harvard Uni- dor de l’Institut de Paleontologia M. Crusafont versity Press. (1985-2005). És professor d’investigació a la Institu- Reif, W. E.; Junker, T.; Hoûfel, U. (2000). «The synthetic theory of evolution: General pro- ció Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) blems and the German contribution to the synthesis». Theory in Biosci., 119: 41-91. (2006-actualitat). Director de l’Institut Català de Pa- Sepkoski, D.; Ruse, M. (ed.) (2009). The paleobiological revolution: Essays on the growth of modern paleontology. Chicago: The University of Chicago Press. leontologia M. Crusafont (2006-2017). Cap del Grup Simpson, J. G. (1944). Tempo and mode in evolution. Nova York: Columbia University Press. de Paleoprimatologia i Paleontologia Humana de Weller, J. M. (1947). «Relations of the invertebrate paleontologist to geology». J. of Paleont., l’ICPMC (2006-actualitat). El seus camps d’interès 21: 570-575. són l’estudi dels hominoides (primats del Neogen) i l’estudi de l’evolució en condicions d’insularitat. 78 Treballs de la Societat Catalana de Biologia Revista TSCB 70.indd 78 29/3/21 14:58