Flaix de ciència Dinosaures dels Pirineus, una proposta de divulgació paleontològica al territori Àngel Galobart i Pere Figuerola El projecte Dinosaures dels Pirineus té luntat de divulgar aquest coneixement, conjun- A partir de mitjans del segle passat, diverses com a objectiu divulgar l’extraordinari tament amb la curiositat i l’interès que desperta expedicions internacionals van fixar els seus registre fòssil dels dinosaures que van tot allò relacionat amb els dinosaures, ha per- objectius en els rics jaciments paleontològics viure al que actualment és el nostre mès consolidar una xarxa de museus i centres dels Pirineus. Posteriorment, ja en els anys país fa entre dos-cents cinquanta i sei- d’interpretació que donen accés al gran públic a vuitanta, nous equips d’institucions com l’Ins- aquest coneixement. A través de tallers didàc- titut de Paleontologia de Sabadell, la Universi- xanta-sis milions d’anys. Es tracta d’una tics i exposicions, però també de llibres, docu- tat Autònoma de Madrid o l’Institut d’Estudis xarxa de museus i centres d’interpreta- mentals i xerrades, els dinosaures dels Pirineus Ilerdencs van prendre el relleu dels treballs ció distribuïts pel territori que expli- s’han anat fent lloc a la societat catalana en la científics, de manera que els fòssils recupe- quen de forma coordinada diversos darrera dècada, malgrat que la recerca paleon- rats es dipositaren en alguns d’aquests cen- aspectes d’aquest món ja extingit ba- tològica va començar fa més d’un segle. tres. Finalment, a partir de 2001, un equip sant-se en el coneixement científic compost per investigadors de l’Institut Català que han proporcionat més de cent Més de cent vint anys de Paleontologia Miquel Crusafont, la Uni- vint anys d’excavacions paleontològi- d’excavacions versitat Autònoma de Barcelona, la Universi- ques al Pirineu català. Una bona mos- A les conques sedimentàries del nord de Bar- tat de Barcelona i el Museu de la Conca Dellà tra de l’interès que desperta aquesta celona (Vallcebre, Berguedà) i Lleida (Coll de endegaren diversos projectes que han servit temàtica entre el gran públic és el do- Nargó, Alt Urgell; Isona i Tremp, Pallars Jussà; per ampliar tant el patrimoni paleontològic cumental L’últim gegant d’Europa, Montsec i Àger, la Noguera) s’ubiquen un com els coneixements científics dels jaci- gran nombre de jaciments paleontològics ex- ments. produït per TV3, Batabat i l’Institut Ca- cepcionals. La història de les troballes es re- talà de Paleontologia Miquel Crusa- munta a fa més de cent vint anys (Galobart et Tal com estableix la normativa actual, a partir font, que va merèixer el Premi de Di- al., 2016) i, en alguns casos, la major part del d’aquest moment, el dipòsit patrimonial dels vulgació de la Societat Catalana de fòssils recuperats des d’inicis del segle xx es fòssils recau prioritàriament en els museus Biologia l’any 2018. troben, actualment, dispersos per diferents més propers als jaciments, que són: el Museu museus europeus a causa de la manca de lleis de la Conca Dellà a Isona (Pallars Jussà) i el que protegissin aquest patrimoni. Museu de les Mines de Cercs al Berguedà. Al vessant sud del Pirineu català es conserva un registre fòssil excepcional que permet conèixer dos moments transcendentals de la vida al pla- neta. El primer, que podem anomenar l’inici d’un nou món, va tenir lloc al Cretaci inferior (fa uns cent vint-i-cinc milions d’anys, aproxi- madament) quan van aparèixer gran part de les faunes i flores modernes, que van suposar un canvi dràstic dels ecosistemes terrestres. El se- gon correspon al final d’una era geològica, el Mesozoic, quan un asteroide va impactar con- tra la Terra i va acabar amb bona part dels dino- saures, entre molts altres grups d’éssers vius. L’estudi de les evidències de la vida al passat, els fòssils, ens permet reconstruir com van ser aquests mons ja extingits. La recerca paleonto- lògica ha quedat plasmada en nombrosos arti- cles científics que descobreixen la singularitat d’aquelles faunes i flores, augmenten el nombre de noves espècies conegudes de dinosaures i al- tres vertebrats i caracteritzen els ecosistemes del passat. Però els avenços de la recerca no han Imatge 1. Recreació d’un titanosaure, un dels dinosaures sauròpodes habituals en el registre fòssil dels Pirineus (Oscar Sanisidro, Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont). quedat circumscrits a l’àmbit acadèmic. La vo- Treballs de la Societat Catalana de Biologia 73 Revista TSCB 70.indd 73 29/3/21 14:58 Dinosaures dels Pirineus, una proposta de divulgació paleontològica al territori El projecte Dinosaures jectes per a la museïtzació del seu patrimoni: Els primers contactes per establir la xarxa van dels Pirineus: ciència i divulgació Areny (a la Ribagorça), Fumanya (al Berguedà) tenir lloc l’any 2001 sota el nom Terra de Di- Les excavacions paleontològiques dels anys o Coll de Nargó (a l’Alt Urgell) van començar a nosaures, però no va ser fins l’any 2010 que es vuitanta van proporcionar un bon nombre de desenvolupar els seus projectes museogràfics van fer efectives les bases de l’actual projecte fòssils i jaciments nous de dinosaures als Pi- amb més o menys celeritat. Aquesta expansió, amb un conveni entre el Departament de Cul- rineus, i les localitats properes van veure en el però, tenia un risc: que cadascun dels nous tura de la Generalitat de Catalunya i l’Institut patrimoni paleontològic una oportunitat equipaments repliqués el model del Museu de Català de Paleontologia Miquel Crusafont que d’oferir noves propostes culturals per atraure la Conca Dellà i oferís els mateixos continguts tenia per objectiu mancomunar la gestió del els visitants més enllà de les que ja existien. museogràfics. Així neix el projecte Dinosaures Museu de la Conca Dellà i de Dinosfera, a Coll Així, l’any 1995 es va inaugurar el Museu de la dels Pirineus, amb la voluntat de coordinar la de Nargó, amb el primer com a museu regis- Conca Dellà amb una temàtica compartida de distribució dels continguts científics i de divul- trat que gestiona, conserva i difon el patrimoni dinosaures i arqueologia, atès que Isona gació entre els diferents centres. Cadascun dels excavat i estudiat pels científics. compta també amb les excepcionals restes ro- elements de la xarxa explicaria una part de la manes de la ciutat d’Aeso. història dels dinosaures i, en el seu conjunt, A partir d’aquell moment s’organitzaren els oferirien una visió global del que va passar en continguts de divulgació per a cada centre par- A partir d’aquell moment, altres municipis aquesta zona del nostre país fa entre dos-cents ticipant de la xarxa. Per una banda, el Museu amb restes fòssils van proposar diversos pro- cinquanta i seixanta-sis milions d’anys. de la Conca Dellà se centrà en els gran ramats Imatge 2. Segon dia d’excavació a Orcau a la tarda (25/8/1955): Imatge 3. Coll del titanosaure excavat a Orcau un cop finalitzat el procés ACN0738/003, Archivo del Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC). de preparació (Museu de la Conca Dellà). 74 Treballs de la Societat Catalana de Biologia Revista TSCB 70.indd 74 29/3/21 14:58 Dinosaures dels Pirineus, una proposta de divulgació paleontològica al territori d’hadrosaures i en els sauròpodes trobats en El dinosaure d’Orcau, l’últim una pel·lícula de 8 mm, va descobrir nous fòs- aquesta conca. Dinosfera aprofità la increïble gegant d’Europa sils i, degut a unes grans pluges, l’equip els va riquesa d’ous de dinosaure per centrar el seu La troballa del coll d’un dinosaure sauròpode a tornar a cobrir. discurs en la reproducció dels dinosaures. Per Orcau (Pallars Jussà) és una bona mostra de la seva banda, el Centre d’Interpretació de Fu- com una recerca iniciada el segle passat traspas- I, de nou, un llarg oblit. El següent acte no va manya centrà el seu discurs en els afloraments sa l’àmbit científic per esdevenir una icona per a tenir lloc fins a l’any 2010, quan els paleontò- a l’aire lliure amb petjades i rastres de sauròpo- la divulgació d’aquest patrimoni paleontològic. legs Bernat Vila i Albert G. Sellés, seguint la des i també en la relació depredador-presa, La història comença a mitjans dels anys cin- pista de l’article de Lapparent i Aguirre con- ben registrada en el jaciment de Peguera. Amb quanta, quan el paleontòleg alemany Walter tacten amb Antoni Lacasa, de l’IEI, qui mostra el temps, a aquests tres centres —que es poden Kühne, durant una campanya d’excavació per la pel·lícula als investigadors, i aquests localit- considerar els fundacionals— s’hi han anat localitzar fòssils de mamífers del Mesozoic, zen de nou el jaciment. Entre els anys 2012 i afegint altres participants. Un d’ells és el cen- topa amb les restes d’un gran gegant. Durant els 2015, es fan noves campanyes d’excavació sota tre de visitants de Tremp, l’Epicentre, que estius dels anys 1954 i 1955, juntament amb el la coordinació de l’Institut Català de Paleonto- aprofita la privilegiada situació geològica del paleontòleg Emiliano Aguirre i dos treballadors logia Miquel Crusafont, i els paleontòlegs lo- municipi sobre el límit entre el Cretaci i el Pa- de Suterranya, els senyors Muntaner i Nadal, calitzen unes dotze vèrtebres cervicals en posi- leocè (també anomenat límit K-Pg), per expo- van extreure diversos ossos de titanosaure que ció anatòmica que corresponen al coll d’aquest sar el que coneixem del món cenozoic, a partir es van enviar a Madrid. Aquesta troballa només titanosaure. dels jaciments amb mamífers del Pallars Jussà i se cita en un article (Lapparent i Aguirre, 1956) la Noguera. En aquesta darrera comarca tam- i es presenta a diversos congressos. L’excavació i estudi de noves restes, la recupe- bé trobem el Centre de Dinamització de Tarta- ració dels ossos de les campanyes anteriors i la reu, on s’exposen els fòssils d’hadrosaure i els A pesar d’això, tant el ossos com el jaciment recerca d’una hipotètica llibreta de camp són microfòssils recuperats al jaciment de l’Espi- sembla que van quedar oblidats fins al 1984, els fils argumentals del documental L’últim ge- nau. Finalment, un nou espai a Vilanova de quan es reprèn una campanya d’excavació des gant d’Europa, produït per TV3, Batabat i Meià, el Centre d’Interpretació del Montsec, de l’Institut de Paleontologia de Sabadell, sota l’Institut Català de Paleontologia Miquel Cru- exposa una excepcional mostra dels fòssils tro- la direcció dels doctors Santafé i Casanovas i safont, que ens apropa a la complexitat d’una bats a les calcàries litogràfiques del Montsec, amb la participació de membres de la Secció de recerca paleontològica que ha durat seixanta aquelles que havien estat excavades fa més de Geopaleontologia de l’Institut d’Estudis Iler- anys i que va merèixer el Premi de Divulgació cent vint anys. dencs (IEI). Aquesta campanya, registrada en de la Societat Catalana de Biologia l’any 2018. Bibliografia Àngel Galobart és el cap del Grup de Pere Figuerola és el cap del Departa- Recerca d’Ecosistemes dels Dinosaures ment d’Outreach i Comunicació de Galobart, À. [et al.] (2008). «Museos, entidades y centros de inves- de l’Institut Català de Paleontologia l’Institut Català de Paleontologia Mi- tigación de los dinosaurios del Levante peninsular». A: Poza, B. Miquel Crusafont, i el director del Mu- quel Crusafont i el responsable de la [et al.] (ed.). Dinosaurios del Levante peninsular. Sabadell: Insti- seu de la Conca Dellà, a Isona (Pallars comunicació del projecte Dinosaures tut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, 264-279. — (2016). «Cien años de dinosaurios en Catalunya: la divulga- Jussà). Ha dirigit nombroses excava- dels Pirineus. És biòleg de formació i ción paleontológica como motor de desarrollo socioeconómi- cions al Pirineu català i publicat més de des de fa més de quinze anys es dedica co en el Pirineo». Geo-Temas, 16 (1): 775-778. trenta-sis articles de recerca en revis- a la divulgació científica. Lapparent, A. F.; Aguirre, E. (1956). «Algunos yacimientos de tes indexades sobre aquest patrimoni dinosaurios en el Cretácico superior de la Cuenca de Tremp». paleontològic. També és l’impulsor del Estudios Geológicos, 12 (31-32): 377-382. projecte Dinosaures dels Pirineus. Treballs de la Societat Catalana de Biologia 75 Revista TSCB 70.indd 75 29/3/21 14:58