R e p ortatg e Diferents exemplars de la publicació satírica, de gran èxit popular Si hi ha una revista popular que encarnava els ideals d’igualtat i llibertat del republicanisme, aquesta era La Campana de Gràcia, setmanari satíric i combatiu que va assolir un gran èxit al llarg de més de seixanta anys de periodisme militant fins que la repressió del 6 d’octubre de 1934 va acabar la seva dilatada trajectòria. Defensora dels drets dels treballadors, que gaudien del seu contingut accessible, aquest any s’ha complert el segle i mig del naixement de la mítica capçalera. El 8 de maig de 1870, va néixer La Els lectors reien, somreien i arreu tothom d’aquí utilitzarà sempre aquesta llengua Campana de Gràcia com un homenatge la llegia. Es publicava dissabte, dia de set- en una formidable tasca que va permetre a a la resistència popular de Gràcia davant manada, i a la taverna o al casino nocturn, les capes obreres urbanes estar en contacte el dur setge que van patir els graciencs a la perruqueria o al patí fabril tot espe- amb un català ben diferent del de les pu- per part del general Gaminde durant les rant que sonés la sirena d’entrada, tothom blicacions d’ordre, com eren les de la Lliga revoltes del Sexenni Revolucionari. I, des i altres similars. del principi, ja fan jocs de paraules que en demostren les intencions: escriuen La revista es va convertir en un nervi Els noms que cal que si tenen èxit tocaran a sometent (i ja se sap què vol dir aquest repic...), mentre de la lluita i de la resistència contra esmentar són l’editor, Innocenci López que altres vegades asseguren que faran el centralisme clerical i conservador Bernagosi, de la campana (el que fan els infants que no van Llibreria Espanyola, a escola, tot un sinònim críptic de vaga). la tenia a l’abast. O sigui, un èxit brutal. La local que va ser un cau de revistes republi- O sigui, que sempre jugaven amb mots revista va convertir-se, així, en un nervi de canes i de tertulians que suggerien temà- SIS DÈCADES DE COMBAT sobreentesos i provocatius. la lluita i de la resistència contra el centralis- tiques i llenya al foc editorial, així com un me clerical i conservador, els altres dos eixos puntal de l’edició en una nissaga d’editors El dur setge de Gràcia va provocar una ideològics que s’oposaven als desigs progra- de raça.També cal destacar la capçalera reacció que va ser molt continuada. màtics de la desitjada República federal. del gran i oblidat Tomàs Padró –un dels I, és clar, la reacció va ser pitjor per al principals exponents de la il·lustració Es compleixen 150 anys de la creació de La Campana de Gràcia, poder conservador i monàrquic. Amb el satírica catalana del segle xix– així com exitosa i satírica tribuna del republicanisme a Catalunya setmanari es crea, doncs, una escola de FÓRMULA CONSOLIDADA un home inicial clau, Antoni Serra, que republicans que protesten per la brutal Al llarg dels més de seixanta anys que van serà substituït molts anys, per Josep Roca i repressió. I el republicanisme va créixer. entre 1870 i 1934, el setmanari no parar de Roca, que signava p. k. Text Josep Maria Figueres Fotos ARCA (Biblioteca Nacional de Catalunya) Un origen, doncs, de lluita i resistència a batallar –de batall de la campana, mai mi- favor del republicanisme federal i contra llor dit. Apareix inicialment bilingüe, però En Roca va ser el director per excel·lència, els reaccionaris. al cap d’un mes ja es catalanitza i a partir va signar els editorials dels números mil 68 Capçalera Capçalera 69 R e p ortat g e R e p ortatg e al dos mil i va mantenir una estructura de Màrius Aguilar a Lluís Capdevila, de pants i que tothom entengui a l’acte, tot i regular que va acompanyar la publicació, Brauli Solsona a Eusebi Corominas. que avui no costa de reconèixer Cánovas amb portada amb imatge a tota pàgina o o Sagasta, Lerroux o Cambó, a diferència bé textos i imatges, versos i articles curts i Al llibre Història de la premsa catalana, Ra- del que passa quan els que apareixen són punyents a les pàgines centrals i una pàgina fael Tasis assenyala quatre noms clau: Serafí ministres o consellers. Dibuixants com final amb humor, publicitat o més textos Pitarra, l’home puntal del teatre popular Apel·les Mestres, Josep Lluís Pellicer o i il·lustracions. Quan eren vuit pàgines la català; Conrad Roure, bregat periodista i Manuel Moliné, entre altres, aconseguien fórmula seguia, es tractava de donar sempre fundador del Diari Català amb l’Almirall fixar l’atenció per la força del seu traç i el també escriptor sempre punyent i en defensa d’un ideari Antoni Feliu i Co- compartit. El contingut, fàcil d’entendre, era dina. I cita el mateix eminentment satíric i la il·lustració era un Almirall, tot i que aquest no hi signava ESTABILITAT I SUSPENSIÓ element fonamental de la capçalera habitualment. El setmanari, atesa la seva crítica profun- da, pateix una suspensió per part de les un contingut de fàcil accés i en què pre- El contingut de La Campana de Gràcia és autoritats el 1872. És llavors que apareix dominés, en prosa o en imatges, el fet més eminentment satíric, i dins la sàtira la il· L’Esquella de la Torratxa per a substituir-lo, actual vist des de l’òptica del seu ideari. lustració és fonamental. D’ací que, tot i les un fet habitual aleshores. Aquest nou dificultats tècniques dels primers gravats setmanari tindrà també força èxit. La portada de La Campana de Gràcia CRÍTIQUES A LA LLIGA Vist amb perspectiva, mostrava una sàtira política Amb el canvi de segle, va venir el canvi El 1872 va ser suspensa per les autoritats cal destacar que La i social que s'explicava amb il·lustracions contundents i d’impremta i van arribar els dibuixants polítics que aplicaran el programa de i la resposta va ser crear L’Esquella de Campana de Gràcia va mantenir un fàcils d'entendre. Roca i Roca, primer castelarista, i contra- la Torratxa, una altra capçalera satírica tiratge notable que ri al catalanisme polític de la Lliga essent ja voldrien tenir avui el seu aligot, símbol de La Veu de Cata- en fusta que ràpidament seran substituït moltes publicacions en paper, uns vint mil persones. Una taxa alta i ben significativa coneguts Fulmen (Antoni Rovira i Virgili), a ser propietat de l’Esquerra Republicana lunya, moltes vegades el blanc dels dards pels de zenc, el setmanal utilitzava imatges o vint-i-cinc mil exemplars per una po- del grau de penetració de la publicació.Al Paradox (Màrius Aguilar), Xarau (Santiago de Catalunya. verinosos de les esquerres republicanes, que han de ser contundents, clares i llam- blació catalana de dos milions i poc més de llarg de la seva vida, hi van passar diferents Rusiñol) o altres amb el nom prou cone- directors, alguns de renom. Esmentem, per gut de l’escriptor que hi col·labora. Aquell any, a les portes de la Guerra Civil, exemple, escriptors rellevants com Joan es publica el darrer número de la revista, Puig i Ferrater o Prudenci Bertrana, neces- Amb el pas dels anys, hi van anar entrant el 3.403 de la seva història. Un llegat que sitats d’un sou regular en aquesta labor. nous col·laboradors, si bé la publicació va es pot consultar –excepte els almanacs mantenir el mateix esperit i va afluixar que publicava, altament suggestius i també A part dels directors, el setmanari va només alguns continguts en etapes dures perseguits– a arca, on aquesta capçalera comptar amb una multitud de col· com la dictadura de Primo de Rivera.Tot està digitalitzada. En aquest portal d’accés laboradors ocasionals, de Marcel·lí i això, va defensar sempre els drets dels obert on es poden consultar publicacions Domingo,Ventura Gassol, Jaume Aguadé treballadors –que eren la majoria dels seus periòdiques tancades representatives de la i Miró, Agustí Cabruja, Lluís Capdevila a lectors–, com la jornada de vuit hores, i va cultura i la societat catalana és on perviu Josep Pous i Pagès passant per Angel Gui- ser molt crític amb la perenne corrupció i actualment La Campana de Gràcia, aquella LA CAMPANA MÍTICA merà o Santiago Russinyol. I altres de més el mal govern. iniciativa exitosa i combativa que va néi- D’on sorgeix exactament el nom de La Campana de Gràcia? Prové d’uns fets ocorreguts a la Vila de Gràcia a final del xer un segle i mig enrere. segle XIX i que la història ha batejat com Revolta de les Quintes. Cal remuntar-se a l’abril de 1870, quan la ciutadania de dife- Molta estabilitat, rents indrets –també de Gràcia– es va revoltar davant la crida del govern espanyol per reclutar els joves perquè servissin l’Exèr- La publicació sempre va defensar els drets doncs, en el contin- cit. La campana de la Torre del Rellotge, situada davant de la Casa de la Vila de Gràcia, va advertir als graciencs de l’arribada de les tropes. Els militars, enutjats pel so de la campana, començaren a bombardejar des del Passeig de Gràcia i van acabar dels treballadors i va ser molt crítica amb gut, malgrat que a les portes del final, Més informació a: esquerdant la torre. El setge va durar sis dies i hi van morir vint-i-set persones. Des de llavors, la campana de Gràcia forma part la perenne corrupció i el mal govern el juliol del 1932, es https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/ de la mitologia del barri. va donar un canvi consulta/registro.do?id=2318 › Per això, Valentí Almirall, que va tenir un paper destacat en el periodisme polític del Sexenni i de la Restauració, va dir a López regulars com Roca i Roca o Cels Gumà, total de contingut amb el nacionalisme Col·lecció de La Campana de Gràcia Bernagosi, fundador del setmanari satíric, que no calia patir pel nom de la capçalera, que el tenien davant –en referència a la autor de versos sobre l’actualitat. Moltes d’esquerres. I és que, des del 2 de juliol al portal arca campana– i que així tothom sabria què significava i, per tant, també quin contingut portarien les quatre pàgines habituals. d’aquestes col·laboracions, però, estan sen- d’aquest any fins a la seva desaparició, se signar, altres amb pseudònims, uns de arran dels fets d’octubre del 1934, va passar 70 Capçalera Capçalera 71