10 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Desembre 2020 Núm. 45 Presentació Montserrat Clua i Fainé1 UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA IDENTITATS I REIVINDICACIONS NACIONALS EN UN MÓN GLOBAL Q uan es va pensar aquest número mesures per evitar-la han tingut en els àmbits personals i de la Revista d’etnologia de Cata- laborals, i el món acadèmic no n’ha quedat al marge. Encara lunya era la tardor del 2019 i a no podem calibrar els efectes que la COVID-19 ha tingut Catalunya vivíem moments en en la producció científica, però tot sembla indicar que no què la qüestió nacional estava només ha dificultat i ha alentit la recerca (quan s’ha pogut present, de manera extraordinà- continuar fent), sinó que també ha augmentat les desi- riament visible i viscuda, en tots gualtats de posició (precària o consolidada) i de gènere ja els àmbits de la vida social: en el existents dintre del sistema. En el cas concret de l’exemplar debat polí- tic, en l’entorn mediàtic i, molt que teniu entre les mans, ha significat haver de treballar especialment, en l’ocupació de l’espai amb uns altres ritmes i que, malauradament, no tots els públic. Un exemple que ho il·lustra, encara que pugui autors que inicialment estava previst que hi participessin semblar anecdòtic, és la situació que va viure un dels autors finalment ho hagin pogut fer. que han col·laborat en aquest número monogràfic. L’article que presentem aquí de Thomas Hylland Eriksen forma Ara bé, malgrat que la crisi generada per la COVID-19 part d’una conferència que va impartir a la Universitat hagi fet desaparèixer les reivindicacions nacionals de la Autònoma de Barcelona el mateix dia d’octubre en què es primera plana informativa, seria un error considerar que va fer pública la sentència del Tribunal Suprem contra els la qüestió nacional ha deixat de ser important. Precisament líders independentistes actualment empresonats. Eriksen el que guia aquest monogràfic és la constatació que els va tenir el temps just per anar a l’aeroport per agafar el vol conflictes nacionals són inherents en el món contemporani de tornada abans que quedés ocupat pels manifestants i continuaran presents, de manera més explícita o més que protestaven contra la sentència. Uns successos que soterrada, en la realitat a curt i a llarg termini. Mentre el van tornar a posar el conflicte polític català en primer pla sistema geopolític mundial estigui estructurat a través d’una internacional i que van formar part d’una sèrie d’accions ordenació internacional per estats nació legitimats per un de contestació que van ocupar l’espai públic durant aquell principi nacionalista (Kedourie, 1985), els conflictes nacio- octubre, però que se sumaven a una sèrie llarga d’actes de nals continuaran existint, perquè aquest principi polític no reivindicació nacional que el país vivia des de feia més d’una només fonamenta els casos de nacionalismes habitualment dècada i que van tenir el seu moment culminant la tardor més reconeixibles o, com denomina Billig, calents (els de les del 2017. Va ser en aquell moment que es va plantejar la nacions sense estat o dels nacionalismes d’extrema dreta), necessitat de preparar un número monogràfic de la revista sinó que també forma part de la quotidianitat dels estats dedicat a les identitats nacionals i a la seva reivindicació en nació consolidats, a través de l’anomenat nacionalisme el món contemporani. banal o quotidià (Billig, 2003; Fox i Miller-Idriss, 2008). En el procés d’elaboració del número, a l’inici de l’any 2020, Només tenint en compte aquest fet, doncs, podem entendre però, un nou fenomen ha canviat totalment la nostra realitat aquesta persistència de la nació per crear comunitats abstrac- i ho ha fet d’una manera mundial. L’esclat de la pandèmia tes fortes, en contra del que molts teòrics de la globalització causada per la SARS-CoV-2 ha posat l’emergència sanitària i van predir a finals del segle xx, quan auguraven la fi de els seus efectes socials i econòmics en primer pla, i ha ressituat l’estat nació i del nacionalisme en pro del cosmopolitisme. les prioritats polítiques i personals. Això també ha tingut Especialment a Europa, amb el procés d’integració en la UE conseqüències directes en l’elaboració d’aquest número de (Pagden, 2002). Unes previsions que s’han vist contradites la revista. Tots coneixem els efectes que la pandèmia i les tant localment, com evidencien els resultats de les darreres Presentació Dossier 11 eleccions al Parlament de Catalunya el febrer del 2021 (amb La comprensió de les expressions locals de la identitat naci- la persistència del vot independentista i l’entrada de Vox), onal requereix, per tant, una mirada àmplia i interdisci- com internacionalment. Amb fenòmens com el Brexit a la plinària que les situï en un marc més global i que permeti Gran Bretanya o l’ascens de figures que promouen un naci- entendre el seu pes en el conjunt dels problemes generals del onalisme estatal, com ara Orbán a Hongria, Trump als EUA planeta. Aquesta mirada és la que aplica Thomas Hylland i Bolsonaro al Brasil. O bé, retornant al problema global de Eriksen, que situa la política de les identitats com un dels la pandèmia que estem vivint, amb l’anomenat nacionalisme assumptes més importants als quals s’enfronta el món i, de vacunes, en què la priorització dels interessos nacionals i per tant, també l’antropologia. Eriksen, un dels principals les desigualtats econòmiques entre estats estan dificultant referents en els estudis antropològics sobre el nacionalisme, una gestió global i equitativa de les mesures sanitàries per ofereix la seva interpretació sobre les causes de la presència intentar evitar l’expansió de la malaltia i reduir el nombre de la política identitària els darrers anys en detriment de d’afectats i de morts. les lluites polítiques que s’havien fet abans. La proposta Mural que recull les dates dels processos electorals dels darrers anys relacionats amb les demandes d’autodeterminació a Catalunya. 2021. RAFEL FOLCH MONCLÚS 12 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Desembre 2020 Núm. 45 d’Eriksen és que aquest canvi d’enfocament s’explica, en el coneixement ecològic tradicional. El repte és trobar un gran mesura, amb el que anomena un sobreescalfament llenguatge comú entre les diferents disciplines implicades general del món, un concepte que posa el focus tant en el en què totes tinguin veu i se sentin representades. canvi accelerat general que estem vivint a tot el planeta com, sobretot, en la posada en relleu de les tensions, els conflictes Fer una aproximació que transcendeixi la doble frontera (naci- i les friccions que en deriven. La interpretació de l’autor és onal i disciplinària) del nacionalisme metodològic que han que la sobreacceleració que la globalització imposa —amb patit les obres científiques socials (Wimmer i Glick Schiller, diferents velocitats, dimensions i conseqüències— pot 2002) és un dels objectius d’aquest número, en què s’han posar en qüestió les percepcions prèvies que les persones incorporat articles d’autors procedents d’altres disciplines. tenen sobre si mateixes, sobre la seva identitat i sobre el seu Com ara el text de Jorge Cagiao, que parteix de les bases ide- lloc al món. Fet que converteix la identitat social en un bé ològiques de la doctrina nacionalista per mostrar la capacitat escàs que, amb freqüència, genera reaccions defensives. Ho del nacionalisme d’ocultar-se en plena vista en les societats exemplifica amb el sotrac que va significar per a la societat democràtiques. L’argument de Cagiao és que el pensament noruega l’atemptat terrorista del 2011, el qual il·lustra la democràtic contemporani es basa precisament en la norma- forma que van adquirir, en un moment i en un lloc deter- lització, en la societat occidental, dels conceptes de sobirania minats, les contradiccions fonamentals del sistema, com i nació, així com de l’ús polític que es fa de la distinció entre també les diferents maneres de respondre-hi. nacionalisme i patriotisme. És des d’aquesta perspectiva que no sorprèn el “ressorgiment” pretès del nacionalisme i de les Tal com destaca Eriksen, en un món que canvia a gran velo- identitats nacionals en el context postmodern de societats citat, amb una connectivitat i una mobilitat que augmenten suposadament líquides de Bauman. La proposta de Cagiao ràpidament, juntament amb l’auge de reivindicacions políti- és que no es tracta d’un desajustament anòmal del sistema, ques identitàries i dels nacionalismes, un dels problemes més sinó que el reforç de l’argument nacional en els contextos greus als quals s’enfronta la humanitat són els desafiaments democràtics actuals s’explica pel seu arrelament profund en mediambientals creixents. Precisament sobre la relació entre les nostres societats i, per tant, demostra més la seva força el canvi climàtic i el nacionalisme tracta el text de Daniele que la seva debilitat. L’autor aplica la seva interpretació a la Conversi, que denuncia el fet que aquesta relació no s’hagi resposta que ha donat l’Estat espanyol a les demandes inde- pres en consideració en els estudis del nacionalisme fins pendentistes catalanes en els darrers anys. I mostra com els ara. Malgrat que s’ha observat que els problemes generats esdeveniments succeïts s’expliquen tant per les accions que per l’emergència climàtica han causat un replegament en el s’han dut a terme des de l’anomenat procés català com per la “nosaltres” nacional i un desig de recuperar el control d’un gestió que l’Estat ha fet del conflicte, partint de la negació territori amb fronteres cada vegada més poroses i disputades. del seu propi nacionalisme espanyol. Conversi planteja el rol que l’antropologia pot tenir, conjun- Situant-nos específicament en el cas català, adquireix tament amb les altres ciències socials, a l’hora de comprendre importància el rol de l’antropologia i de l’etnografia per com el nacionalisme esdevé un dels principals obstacles per cartografiar, teoritzar i narrar com s’experimenta la nació a lluitar contra la crisi ecològica actual. Recuperant l’argument la pràctica. Els teòrics del nacionalisme remarquen com la de Liah Greenfeld (2001) que vincula el nacionalisme amb comunitat imaginada és intensament viscuda i expressada a el sorgiment del capitalisme i la idea de creixement eco- través de les vivències quotidianes, de les emocions experi- nòmic de la modernitat occidental, Conversi contraposa mentades corporalment i expressades en símbols personals un nacionalisme extractiu que anomena de recursos (que i/o col·lectius exhibits a l’espai públic. Així ho podem veure exigeix la sobirania nacional en l’explotació dels recursos en els articles de Martí i Achniotis, que ens ofereixen una dins de les fronteres de l’estat) a un nacionalisme verd (que doble mirada a la forma que ha adoptat el nacionalisme troba en algunes nacions sense estat regionals a Europa). català independentista d’aquests darrers anys. Davant d’aquests dos nacionalismes, proposa una idea de cosmopolitanisme de supervivència per poder fer front als Josep Martí fa una anàlisi —des d’una interpretació post- dilemes generats per l’acció humana al planeta. Per Con- humanista— dels elements simbòlics del conflicte polític versi l’antropologia, amb el seu coneixement intercultural i exhibits als carrers i que des de fa un temps s’han convertit en etnogràfic sobre el terreny, està especialment ben situada per omnipresents en el paisatge de pobles i ciutats de Catalunya. fer dialogar el coneixement occidental basat en el mètode Banderes, pancartes i llaços grocs formen part de la nostra científic amb les epistemologies i ontologies indígenes i quotidianitat, però simbologia de caire espanyolista —que Presentació Dossier 13 Pancarta de reivindicació política al centre de la ciutat de Bilbo. Agost de 2018. RAFEL FOLCH MONCLÚS potser ha aparegut més tard i amb menys intensitat que la al seu torn, el provoquen. Es constitueixen, així, en elements independentista— també ha anat ocupant l’espai públic. La dinàmics actius en el desenvolupament del conflicte. La seva proposta de Martí és que la força d’aquests elements vinculats omnipresència a l’espai públic i la seva capacitat agentiva afec- amb identitats nacionals i projectes polítics va molt més enllà ten emocionalment l’observador, que segons la seva ideologia del valor simbòlic i representatiu que se’ls atorga. S’analitzen els trobarà reconfortants, irritants o indignants. no només com a formes a través de les quals els carrers parlen, sinó també, i sobretot, com a vehicles de transmissió d’afectes L’article de Martí mostra com un dels elements que carac- i sentiments viscuts individualment i col·lectivament, que teritza la simbologia del conflicte és la seva expressió con- construeixen, així, el que l’autor denomina un paisatge emo- densada en sigles, ja sigui de dates assenyalades dins el procés cional de gran intensitat, en què es vinculen el cos, la ment i independentista (com l’1-O) o d’accions polítiques con- el medi. El color groc, per exemple, no només es converteix cretes (l’article 155). Aquesta mateixa simbolització dels en una metàfora de la voluntat d’alliberament dels presos moments “històrics” i la seva elevada càrrega emocional polítics, sinó que també aporta tensió emocional, que és corporalitzada apareix en l’etnografia que va fer Panos Ach- imprescindible per entendre l’activisme que hi ha darrera de niotis amb un Comitè de Defensa de la República (CDR) les accions que s’han dut a terme per expressar-se al carrer, de la ciutat de Barcelona. A partir d’observar el funciona- ja sigui en mobilitzacions dels propis cossos o a través de ment de les assemblees i d’entrevistes fetes amb membres diferents utensilis. Martí fa una etnografia d’una carretera del CDR l’octubre del 2018, Achniotis mostra l’efecte que del Maresme durant el setembre del 2019 per mostrar com va tenir la celebració del referèndum de l’1 d’octubre del els objectes i les pintades que hi apareixen dialoguen entre 2017 en aquells que van participar en la seva organització i si: es posen, es treuen, es dibuixen, es contesten, es repinten realització. El relat dels participants parla d’una experiència o s’esborren. D’aquesta manera, mostra com l’espai públic d’organització autogestionada que acaba construint una s’utilitza per transmetre missatges, però, també, com aquests comunitat encarnada més enllà de la visió de la comunitat missatges responen a un augment en la tensió emocional i, imaginada que té cadascun dels seus participants. Interessat 14 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Desembre 2020 Núm. 45 a observar la participació política i la democràcia directa a l’ecologista i el feminista), però, també, del repertori en través del concepte de sobirania i l’ús del referèndum, l’autor les mobilitzacions populars. Fet que ha generat pràctiques mostra com s’acaben produint macroprocessos polítics a polítiques noves i imaginatives respecte a les dutes a terme través de la seva materialització en accions compartides a anteriorment en un context de violència, especialment a nivell micro. D’aquesta manera, les assemblees del barri través de l’autoorganització assembleària. Un fenomen que produeixen pràctiques i imaginaris concrets d’emancipació. també trobàvem en els CDR d’Achniotis, però que l’autora El text mostra com l’experiència de solidaritat compartida, argumenta que està passant globalment amb la crisi del del temps passat als col·legis amb persones fins llavors des- neoliberalisme i els diferents moviments que qüestionen la conegudes, també esdevé una vivència íntima personal i representativitat política dins les democràcies avançades. I, col·lectivament com a barri. Viscut en un context de peri- de nou, la vivència de les emocions i la seva experimentació llositat i d’inacció pública clara dels responsables polítics corporal agafen protagonisme, ja sigui amb la realització convocants (que van deixar la logística del referèndum en de cadenes humanes que creuen fronteres, físicament i mans de la societat civil organitzada), el procés electoral es simbòlicament, o bé en la consciència de l’expressió de les va convertir en una experiència emocional d’alta intensitat emocions polítiques en els rostres i en les actituds. i va generar, entre els participants del CDR, uns sentiments de fort lligam emocional que van perdurar més enllà de la Però més enllà dels nacionalismes presents a l’Estat espanyol celebració del referèndum. És d’aquesta manera com l’1-O o dels casos independentistes més coneguts en el context adquireix un significat social que sobrepassa la seva finalitat. català (principalment escocesos, flamencs o quebequesos), l’etnografia permet conèixer altres realitats que ens són Si es vol entendre el cas català, com passa amb tots els naci- més allunyades geogràficament. Alguns d’aquests casos onalismes, cal anar més enllà de la seva expressió singular i no són conflictes històricament nous, però estan en un analitzar com es construeix i com es desenvolupa en interac- nivell de confrontació política de baixa intensitat o en un ció amb altres nacionalismes. Ja sigui amb el nacionalisme espai perifèric que no els situa en un lloc destacat en la espanyol contra el qual lluita, ja sigui emmirallant-se amb geopolítica global. Almenys fins que no es produeixi algun altres nacionalismes contraris a l’Estat, dins d’Espanya o fet mediàtic que els faci prendre protagonisme i aleshores en altres països, amb els quals s’ha desenvolupat històri- el món es “sorprengui” descobrint un conflicte “inesperat” cament un diàleg mutu, en què els uns i els altres s’han que ocuparà les primeres planes de les notícies durant uns pres mútuament de referència segons el moment. El text dies. Aquest pot ser el cas de les demandes independentistes de Julieta Gaztañaga planteja aquesta situació en el cas de a Casamance, al sud de Senegal, que explica Jordi Tomàs en l’independentisme basc. L’autora analitza els canvis que es el seu article. L’autor fa un exercici de síntesi històrica dels poden observar en els darrers anys en les estratègies discur- diferents moments i girs d’un dels conflictes politicomilitars sives i pràctiques dins del moviment abertzale després de més llargs del continent africà; un recorregut de més de 40 la desaparició de la violència d’ETA. Un moviment que ha anys, des de la descolonització fins arribar a la situació actual construït un camí propi, resultat de les experiències histò- de “ni pau ni guerra”. El text s’aproxima al procés des de riques específiques del País Basc, però, també, del diàleg i diferents òptiques, mostra els diferents matisos i dimensions l’observació d’allò que els seus membres anomenen models que pot tenir la identitat casamancesa més enllà del conflicte, d’oportunitats democràtiques pacífiques, com ara l’experi- i revela la seva elasticitat i capacitat de resposta. Però sempre ència escocesa, la quebequesa i el procés català. L’autora en confrontació amb l’Estat senegalès i el que s’entén que etnografia el moviment Gure Esku Dago i assenyala com representa en cada moment politicohistòric. aquest ha tingut vincles amb interlocutors importants del procés independentista català (com ara Òmnium Cultural, L’anàlisi de Tomàs evidencia la necessitat (tant teòricament l’Assemblea Nacional Catalana i la CUP). D’altra banda, com política) de comprendre els reptes del nacionalisme mostra com ha replicat algunes de les seves formes de lluita d’estat a l’hora de gestionar territoris amb una alta diversitat política i simbòlica i s’ha allunyat de les formulacions basades cultural, lingüística i religiosa, en què estructures tradicio- en la identitat per posar l’accent en el plantejament del “dret nals com el parentiu o la religió tenen un paper essencial a a decidir”, de manera que s’ha remarcat el fonament bàsic l’hora de construir les identitats. La mirada històrica revela de la centralitat de l’acció política. el paper que governs, forces militars i també acadèmics han tingut en la disputa pel relat i la legitimitat. Justament posar Els resultats de l’etnografia mostren una transformació el focus en els diferents actors que participen en la creació de les pràctiques discursives (incorporant-hi idearis com d’una narrativa de la nació és el que fa l’article de Domenico Presentació Dossier 15 Pintada en referència a la consulta del 9 de novembre de 2014. MONTSE CLUA Branca. En aquest cas ens transportem al Perú per conèixer De nou, doncs, l’etnografia estableix la importància de l’ex- com es viu i se sent la nació aimara a la zona de Puno. El periència en la construcció de la nació sentida i constata les nacionalisme aimara apareix com una variant de les diverses interrelacions transnacionals entre els diferents moviments construccions i reivindicacions etnicoidentitàries que s’han nacionalistes. Els activistes amb els quals parla Branca conei- viscut en el territori llatinoamericà des de fa dècades i que la xen i usen les normatives i els tractats internacionals en la globalització ha accentuat. En el cas del Perú, les demandes seva lluita política, i molts d’ells fan referència a l’exemple aimares han entrat a formar part important del debat polític espanyol com a model per a la seva idea d’autonomia ter- del segle xxi, a partir d’unes reclamacions d’autogovern i ritorial dins l’estat. control del territori (més en termes d’autonomia que no pas d’independència) que responen a una presa de consciència Finalment, però no menys important, cal tenir en compte i una por al fet que la identitat aimara desaparegui. Aquesta el paper que les ciències socials han tingut en l’aparició identitat s’ha construït i reconstruït al llarg del temps, i d’un discurs nacionalista i en la creació de la comunitat ara s’expressa en una idea de “nació aimara” que Branca imaginada (Anderson, 2005). Possiblement la història ha dissecciona en els seus múltiples sentits. L’autor proposa estat la disciplina que ha analitzat més clarament el seu rol distingir entre la “nació narrada” per la intel·lectualitat en la construcció del mite de la nació en el passat, però (que construeix l’adscripció identitària a partir de materi- també en el present. I dins de les ciències històriques, les als ideològics) de la “nació viscuda” en les formes de vida ideologies nacionalistes han utilitzat l’arqueologia, atesa la quotidianes. Argumenta que és important saber qui narra i seva capacitat per establir la correlació entre identitat i ter- des d’on ho fa. I per això distingeix entre tres tipus d’actors ritori a través de la idea de continuïtat històrica. Precisament socials implicats: els intel·lectuals aimara, que produeixen i sobre aquest paper de l’arqueologia en la definició de grups difonen la narrativa sobre la nació; els homes i dones que ètnics del passat i els límits de l’objectivitat científica gira el viuen una autoidentificació aimara conscient i que fan text d’Igor Bogdanovic. L’autor pren com a exemple de cas d’intermediaris en difondre aquesta narrativa; i, finalment, l’arqueologia prehistòrica sèrbia de la segona meitat del segle una ciutadania heterogènia que, més que pensar la nació, xx per reflexionar sobre quina influència pot haver tingut en viu la seva identitat aimara a través de la seva vida diària. el discurs nacionalista dels anys noranta que va portar a la 16 Dossier Revista d’Etnologia de Catalunya Desembre 2020 Núm. 45 guerra i a la desaparició de l’antiga Iugoslàvia. La preservació, de les antropologies ibèriques del segle xx, que esdevé la la recerca i la preocupació pel passat no era un fenomen nou principal diferència en el desenvolupament de les dues. a Sèrbia. Ara bé, en un context bèl·lic en què la identitat L’imperialisme era clarament visible i present a Portugal etniconacional va esdevenir l’eix central al voltant del qual fins ben bé la caiguda de la dictadura l’any 1974. I encara giraven la resta de fenòmens, la història i l’arqueologia es té una presència important en l’antropologia portuguesa van convertir en fonts de legitimitat per als diferents nacio- actual que, afegint-se a la tendència general descolonial que nalismes en pugna. I van demostrar l’arrelament territorial es produeix en la disciplina a Europa, estudia aquest passat del poble propi com al més antic respecte als altres grups no tan llunyà a través dels arxius. Sense colònies i sense contra els quals es lluitava. Bogdanovic argumenta que institucionalització acadèmica abans dels anys vuitanta del l’arqueologia acadèmica sèrbia va tenir un rol marginal en segle passat, diu Medeiros, les qüestions plantejades als la identificació ètnica creixent d’aquell període en la regió, antropòlegs “clàssics” del SEG i a l’antropologia gallega van i més aviat en va quedar al marge. La seva responsabilitat ser unes altres ben diferents i aquí divergeixen els camins estaria més aviat en els seus silencis, ja que l’entorn afavoria antropològics de construcció de la nació. La diferència donar veu als discursos pseudoarqueològics que reforçaven entre les dues tradicions antropològiques galaicoportu- els ideals patriòtics per sobre dels arguments científicament gueses es va fer ben visible en la mort el gener del 2020 fonamentats. Com diu l’autor, la interpretació del passat de l’antropòleg portuguès de referència Benjamin Pereira, que ofereix l’arqueologia prehistòrica no va despertar gaire a la memòria del qual es dedica l’article. interès en la societat sèrbia, tot i que el passat que investiga sí que va despertar passions: una lliçó històrica que convé En definitiva, doncs, el número que teniu a les mans pre- no oblidar. tén oferir una mirada etnogràfica, històrica, comparativa i interdisciplinària de les identitats nacionals, per poder D’altra banda, l’article d’António Medeiros també ens entendre millor un fenomen que ens afecta localment, però parla de la importància de la història en els processos de també, com hem vist, planetàriament. Perquè, recordant creació i fonamentació d’identitats nacionals, però en les paraules de Clifford Geertz escrites fa gairebé 50 anys: aquest cas aplicat a la història de la nostra pròpia disci- “El nacionalisme fou una força motriu en alguns dels canvis plina. L’article mostra les relacions i les diferències que hi més creatius de la història i sens dubte ho seguirà essent en ha hagut entre dues antropologies de la península Ibèrica molts canvis venidors. Sembla millor, doncs, dedicar menys molt properes, la gallega i la portuguesa, enteses totes dues temps a blasmar-lo —que és més o menys com maleir els com el que Stocking anomenava un tipus d’antropologia vents— i dedicar més temps a tractar d’establir per què el “de construcció de la nació”. El relat mostra els contactes nacionalisme pren les formes que pren i com podria impedir-se entre antropòlegs d’una i altra banda de la frontera, iniciats que esquinci les societats, alhora que crea i esquinça tota l’es- ja a finals dels anys vint i que van ser significatius fins a tructura de la civilització moderna.” (Geertz, 1973: 217). finals de la dècada dels anys seixanta del segle xx. Especi- alment els contactes a Porto dels intel·lectuals galleguistes Veient els aires que corren pel món actualment, esperem que de l’antic Seminario de Estudios Gallegos (SEG) i, particu- els articles que us oferim aquí ajudin a comprendre millor el larment, de Vicente Risco. El text de Medeiros mostra la nostre present i donin eines per afrontar amb coneixement importància de la presència de la colonització en l’anàlisi el futur que entre tots construïm. n BIBLIOGRAFIA NOTES 1 Anderson, B. (2005) Comunitats Fox, J.; Miller-Idriss, C. (2008) Pagden, A. (coord.) (2002) The ORCID iD: imaginades: reflexions sobre l’ori- “Everyday nationhood”, Ethnicities, Idea of Europe: From Antiquity to https://orcid.org/0000-0002- gen i la propagació del nacionalis- 8, 4, p. 536-563. the European Union, Cambridge: 2784-281X me, València: Ed. Afers. Cambridge University Press. Greenfeld, L. (1999) Nacio- Kedourie, E. (1985) Nacionalis- nalime i modernitat, València: Wimmer, A.; Glick Schiller, N. mo, Madrid: Centro de Estudios Afers-Universitat de València. (2002) “Methodological Natio- Constitucionales. nalism and Beyond. Nation-state Geertz, C. (2003) La interpreta- building, migration and the social Billig, M. (2003) Nacionalisme ción de las culturas, Barcelona: sciences”. Global networks, 2 (4): banal, València: Afers-Universitat Gedisa. 1470-2266. de València.