Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXXI, 2020 538 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics començar l’exili, hi ha un homenatge Gual Ramon (2018). Pompeu Fabra l’hivern de 1939 a Pau Casals amb els a Prada. El seu exili en terra catalana refugiats a Prada, com Josep M. de entre família i amics (1939-1948). Sagarra, Francesc Pujol, Julià Gual i Codalet: Terra Nostra, 546 p. altres. Fabra hi pren part, també era Manent, Jordi; Paloma, David amic seu, participant de la tertúlia do- (2018). Pompeu Fabra. Vida i obra minical, i Joan Alavedra ens ha deixat en imatges. Barcelona: Editorial Base, un testimoniatge colpidor d’un Na- 224 p. dal en què qui no plorava somiqueja- va… Els refugiats homenatgen Casals La personalitat i obra de Pom- amb l’ofrena d’un àlbum amb escrits, peu Fabra és ben coneguda de tots els i dibuixos, de molts d’ells. Un autò- catalans dels anys trenta i la seva sig- graf, desconegut, de Fabra, conservat nificació patriòtica ocasionà que fos amb els papers de Casals diu a pro- empresonat arran dels fets d’octubre pòsit del músic universal: «Des de fa el 1934 i que emprengués el camí de molts anys que com a artista teníeu l’exili. Quan se’n va, als setanta-un guanyada la meva admiració, i ella anys, no té ni fortuna ni propietats; sola hauria fet que m’associés amb com tants d’altres, segueix el dur camí entusiasme a l’homenatge que se us de l’incert per mantenir la fidelitat a ret en el quarantè aniversari del vos- uns principis davant la barbàrie dels tre primer concert a París i avui, que violents, nacionalistes espanyols con- en l’exili, he pogut apreciar la vostra servadors, obcecats a lluitar contra bondat i el vostre patriotisme, m’és una identitat catalana diferent de la doblement grat que em sigui donada castellana. En aquest sentit, disposem una ocasió d’homenatjar-vos; el meu d’un excel·lent treball en la monogra- homenatge anava adreçat, tant com fia de Jordi Manent Pompeu Fabra a l’artista eminent, a l’home bo i al a l’exili (2005), i dels escrits i recu- bon català que sou vós, caríssim Ca- peracions d’altres, entre els quals cal sals».1 remarcar Jordi Mir, Josep Murgades, etc., amb l’excel·lent aportació d’una obra completa a cura del mateix IEC. 1. Text inèdit i escrit per a l’àlbum d’ho- menatge d’escriptors, artistes, intel·lectuals ca- Tanmateix sigui per cartes o per àl- talans exiliats a Prada de Conflent a Pau Casals bums o escrits dispersos, encara hi ha la tardor de 1939. Conservat a l’ANC, Inv. materials difícils d’obtenir. Així, en 367, caixa 486, uc 11643-11733, full núm. 14. Butlleti 2020.indd 538 26/11/2020 12:32:52 539 Recensions Aquesta citació d’arrencada ens als que presenta temàticament en tres permet situar un Fabra a l’exili íntegre grans blocs: fotografies, llibres i textos i coherent amb una vida en el comen- apareguts a la premsa, amb iconogra- tari a dues obres que acaben d’aparèi- fia vària. Data i situa tots els materials xer sobre el mestre per excel·lència. La i l’afany és d’exhaustivitat. Hi és tot, primera forma part de la meritòria col· els escrits apareguts a la premsa d’exi- lecció «Terra Nostra», de la qual és el li, les imatges dels esdeveniments, pú- número XXII que dirigeix l’infatigable blics i privats, les cobertes dels llibres Ramon Gual i es titula Pompeu Fabra de Fabra… Té la voluntat de mostrar a Prada. El seu exili en terra catalana aquesta relació entre el Rosselló i Fa- entre família i amics (1939-1948), que bra en els anys d’exili amb un afany, poguérem adquirir a la Universitat com remarquem, d’aplegar-ho tot. Catalana d’Estiu el 2018, tot just va Aquest és el mèrit; per tant, no és aparèixer. Es tracta d’una obra monu- un treball acadèmic amb metodo- mental de 546 pàgines, format foli, a logia, bibliografia i anotacions, sinó tot color i que honora la resistència un aplec documental, una col·lecta o cultural catalana en terra de domini silva, com en deien al segle xix, que francès absolut, constant i abassega- vol endinsar-nos en una vida. Si el dor —amb sovint la indiferència del treball de Jordi Manent ja ens acos- sud—, cosa que fa més lloable l’acti- ta a la feina acadèmica, el de Ramon tud de treball dels qui malden per pre- Gual, com un film, ens acosta a una servar la identitat pròpia. Aquest obra vida. I reix, amb encert i escreix, en hi contribueix. Deixa constància de la aquest objectiu perquè quan acaba presència de Fabra durant gairebé deu el visionat dels centenars d’imatges i anys, a fins la seva mort el 1948. la lectura de tants i tants escrits —de Ramon Gual, com ha fet altres Rovira i Virgili a Josep Carner, de Ch. vegades, no és un acadèmic sinó un Buby a Ll. Nicolau d’Olwer o Josep militant, generós amb tothom men- M. Corredor— esdevé una autèntica tre hi hagi catalanitat entremig. El antologia literària de les terres al peu poguérem conèixer bé quan ens acom- del Canigó fins a les asteques a Ciu- panyà, un dia d’estiu, pels camins tat de Mèxic sota el volcà Popocatéptl, pradencs resseguint els domicilis de que un índex mostraria en la seva ple- Casals en aquesta ciutat tan clara i ca- nitud i ambició. L’aplec, insistim, és talana. El treball que ha fet és, com la demostració del lligam dels exiliats els altres, una acumulació de materi- i la gent de les comarques del nord Butlleti 2020.indd 539 26/11/2020 12:32:52 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXXI, 2020 540 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics amb el lingüista per excel·lència de la Ferrer i Joan Pujadas, que edità la Fun- llengua catalana, i l’obra honora una dació Pere Coromines el 1998 sota el col·lecció de militància amarada de peu de Curial gràcies a la mà de Max sentiment. Escruixidora l’antologia Cahner, gran amic de Coromines. fotogràfica de l’enterrament, sentides Diu l’altre filòleg exiliat: «La notícia les paraules d’un jove Heribert Barrera de la mort del Mestre em va causar i la presència textual de tants testimo- un trastorn tan gran que, ajudant-hi nis —de Joan Alavedra i Àngel Ferran les pesades obligacions que ací em te- a Ventura i Gassol i Emili Vigo— ens nen lligat, fins avui no he tingut cal- fa viure de prop la duresa de la llunya- ma per a escriure’ls. Poden ben creure nia imposada per la intolerància. que no per això he deixat de pensar Joan Corominas també és a l’exili, un moment en el gran desaparegut i a Chicago, com escriu, en uns Estats en vostès, que més vivament que nin- Units on exerceix la docència i es de- gú han de sentir la pèrdua. / Però en dica a la seva obra per la normativit- pocs casos es podrà dir tan verament zació de la llengua. Dos gegants, dues que m’he sentit amb tota l’ànima al personalitats de gran relleu a les quals costat de vostès en aquesta pena. De devem agraïment per la gran labor de cap no puc dir com d’ell que ha es- preservació. La carta, datada a Chi- tat per a mi El Mestre, en tota la so- cago, com escrivia Coromines, és del lemnitat d’aquest gran mot. Però la 15 de febrer de 1949, i expressa el meva compenetració amb ell no resta condol per la pèrdua del filòleg au- pas completament definida en haver tor del Diccionari etimològic a la filla dit això. […] Els catalans en el fons del Mestre, Carola Fabra, i a la vídua, som molt sentimentals, i justament Dolors Mestre, arran de la mort. No perquè ho som ens desplau d’osten- és un condol habitual, és un plany del tar-ho. Ell, com el meu Pare, era ca- dolor col·lectiu i, en els moments més talà a tot ser-ho i a l’antiga, en aquest durs, també és un cant a l’amistat, punt com en tots (penso que jo tam- l’esperança, sempre amb la tasca que bé). La nostra simpatia no s’esplaia en ha de perseverar de rerefons. L’edició, magarrufes i escarafalls, li fa horror que manllevem de la correspondència de deixatar-se en frases; però traspua dels anys d’exili entre els dos lingüis- pels ulls, es flaira en tot el tarannà de tes en el volum Pompeu Fabra i Joan la nostra conversa. Ben bé així era la Coromines. La correspondència dels anys d’ell. Així i tot, algun cop, de tard en de l’exili, és a cura de Joan Ferrer, Josep tard, bota l’emoció incontenible, i com Butlleti 2020.indd 540 26/11/2020 12:32:52 541 Recensions més rars són aquests moments, més el bé dels catalans i una mort voltada gran és l’eloqüència que tenen. No- d’una veneració immensa. A la seva fa- més dues vegades havia de produir-se mília, estimades senyores i amigues, li un esclat així entre ell i jo. Sempre, n’ha tocat una part ben gran d’aquest mentre visqui, les recordaré. La pri- heroisme tranquil i silenciós. Poques mera va ésser l’endemà del 14 d’abril vegades m’havia tocat l’íntima satis- de 1931, quan vaig arribar a l’oficina facció de conversar amb vostès. Tant vam fer-nos una abraçada. Amb el més commogut és el record que en respecte que li tenia, no cal dir que servo! Però eren tantes les vegades que la primera acció va partir d’ell. L’al- havia oït dels llavis d’ell les proves del tra vegada, ai de mi!, només la vam bon seny i de la paciència infinita dels arribar a pensar aquesta abraçada. En qui el voltaven. Res no m’agradaria tan una de les seves darreres cartes ell em pregonament com poder-los estrènyer deia: “Abans d’acabar la vostra tasca a la mà en aquests dies. Necessito dir-los América, no fareu una escapada a Eu- que la meva amistat no vacil·larà mai a ropa, que em donaria ocasió de po- fer tot el que pugui si mai tinc la sort der parlar amb vós i donar-vos, ben de poder-los ésser útil?». estreta, una cordial abraçada?” […] Aquesta llarga citació ens permet / Quan collia de terra el telegrama copsar la incidència que tingué Fabra d’En Ventura i Sureda, el dia de Cap en el món de l’exili, autèntica Catalu- d’Any, que em va caure de les mans nya cultural amb la sortida de tants i en llegir la trista nova, no sé per què tants intel·lectuals. D’ací que l’apor- em passaven pel cervell les notes de la tació de Gual amb la seva «Terra Nos- Tercera Simfonia. Ell sí que ho era de tra» dedicada a l’exili de Fabra ens si- debò, un heroi! Des de jove les hores gui un document vital molt rellevant dedicades a una tasca difícil i sense i d’alt interès humà que complemen- profits, prenent-les a una professió ta, en certa manera, l’aportació de respectada i lucrativa; la posició se- Manent fill, que ens explica tot el que gura a Bilbao, abandonada; després la feu el filòleg a les terres rosselloneses. caseta de Badalona i els modestíssims La segona obra és de la mateixa envans de l’oficina, per maldar tota temàtica, antologia visual però amb una vida per una idea gran i adorada, uns matisos diversos. Efectivament, però havent de vèncer a cada pas la Pompeu Fabra. Vida i obra en imatges ignorància, la poca-solta o la mala fe; (Barcelona, Editorial Base, 2018) és sense altra recompensa a la vista que també una selecció d’imatges presen- Butlleti 2020.indd 541 26/11/2020 12:32:52 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXXI, 2020 542 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics tada en una obra d’alta qualitat formal, perquè un objecte com el present és acurada i representativa, en la qual insubstituïble i un plaer visual i tàctil. apareix visualment la vida de Fabra a Fabra se’ns acosta de manera selectiva: través d’uns dos centenars d’imatges per exemple, l’apartat de les col·labo- entre les quals trobem cobertes de re- racions de premsa conté una sola pà- vistes i llibres, reproduccions de car- gina —amb la relació de les capçaleres tes i impresos, però on destaquen, al on va col·laborar— i una altra pàgina nostre parer, tres aspectes: l’extrema de mostra. El detall ens mostra com elaboració textual de la rica i selecta ha dominat el sentit d’una representa- informació de tota la vida, que con- tivitat i un afany didàctic amb especi- forma un àlbum que ressegueix la vida al cura a l’hora d’ubicar les imatges, i i l’obra del filòleg definit com a seny anotem la col·laboració d’Oriol Garcia ordenador; assenyala Ester Franquesa Quera i Gemma Pauné, que faciliten al pròleg que la vida catalana haguera el recorregut per la biografia de Fabra estat diferent sense la seva aportació, i entesa com un camí personal. Pràcti- així és. La normativització ha atorgat cament cap fotografia de caràcter ge- una modernització a la llengua quan neral i totes del personatge, a diferèn- teníem un Estat en contra i pogué cia d’algun àlbum en què s’inclouen ser la voluntat cultural, social, i amb imatges més que conegudes, i poques Prat de la Riba política, la que impul- del personatge biografiat. sà aquesta acció tan fonamental per Fem esment de l’amplitud de a l’ús públic acadèmic de la llengua, l’aportació: es mostra el Fabra íntim, allunyant-nos de la dimensió de pa- familiar i personal, amb els nets, les tois a la qual volien portar-la els po- aficions i activitats com l’excursionis- ders polítics dominants. me, la vida pública, amb actes, per- Paloma i Manent divideixen el sonalitats, efemèrides i, naturalment, treball en cinc grans capítols —Barce- com a eix central, la seva aportació, lona, Bilbao, Badalona, exili i home- amb viatges a congressos o conferènci- natges— i la qualitat dels textos fa que es, etc., dominant sempre unes imat- es conformi com una biografia més ges en les quals hi ha una voluntat que s’afegeix a les del filòleg més es- molt ben definida: narrar una vida al tudiat i biografiat. Sorprèn la qualitat marge de ser una antologia gràfica, formal, esmerada, pulcra, que ens fa que també ho és. Aquest és l’alt mè- pensar que malgrat la competència de rit de l’àlbum, que no és una simple les pantalles, el llibre sempre pervindrà successió d’instantànies, sinó que es- Butlleti 2020.indd 542 26/11/2020 12:32:52 543 Recensions devé un recorregut per la trajectòria teix una llengua compartida. Com va professional i humana, pública i pri- escriure l’enyorat Heribert Barrera a vada, d’un personatge singular amb el La Humanitat de l’exili francès el ge- qual el país està en deute per l’origi- ner de 1949 arran de la mort a la se- nalitat i qualitat d’una aportació que gona pàgina; la primera va ser l’«Adeu significà un extraordinari avenç a la a Fabra» amb Humbert Torras i un normalitat. L’IEC, en paraules del seu editorial central sobre la colonització president Joandomènec Ros, ha dedicat de Catalunya, temps difícils per als a Fabra molts recursos, des d’un Es- qui no perdien l’esperança i seguien pai Fabra fins a exposicions i jornades amb la tasca. Deia també posterior- acadèmiques; amb la seva implicació ment l’estimat químic i polític exiliat: en aquest llibre, patrocinat per la Di- «La vida de Fabra ha estat un exemple putació de Barcelona, es disposa d’un de treball, de modèstia i de mesura. vehicle important que potser podria Pocs com ell a l’exili s’han mantingut ser ofert en obert a tota la ciutadania tan dignament, tan serenament. La en temps de reclusió com el present gent de la nostra raça barreja, sovint gràcies a les noves tecnologies i, per al seny tradicional aquell gra de follia què no, que el tinguessin també to- que recomana Horaci, però els arrau- tes les biblioteques públiques del país xats són, per dissort, molt més nom- atenent que pel disseny innovador, brosos que els genis. Fabra haurà estat respectuós però modern, i els contin- el model del català de seny, cremant guts, està destinat a ser una obra de de la flama d’un ideal. I per això la referència amb tot el que això impli- seva obra, d’una ambició immensa, té ca. La llista d’agraïments, més d’un aquest equilibri que podem qualificar centenar, mostra l’ambició de l’equip d’hel·lènic. El català ha sortit de les d’autors i d’editors en ser una singu- seves mans flexible, sense ésser anàr- lar i amena aportació a l’any Fabra quic, precís sense ésser encarcarat». que fou el 2018 i del qual ara, podem valorar, com hem fet amb aquests dos Josep M. Figueres llibres, els fruits amb posterioritat. Universitat Autònoma de Barcelona Els dos treballs, un des de l’in- JosepMaria.Figueres@uab.cat dividualisme de la resistència, l’altre des de les institucions del país, oferei- xen una molt nítida realitat del que fou una vida, la de Fabra, a cavall entre les dues Catalunyes, que tenen tanma- Butlleti 2020.indd 543 26/11/2020 12:32:52