LA LLUITA CONTINUA Treball, l’històric òrgan del psuc, ha viscut la Guerra Civil, la clandestinitat i els vaivens de la democràcia Text Josep Maria Figueres R e p o rtat g e Treball, l’influent diari del psuc durant la Guerra Civil, va passar durant la postguerra a ser una atrevida publicació clandestina fins arribar a la Transició quan, tot i l’enorme prestigi assolit com a capçalera revolucionària, va esdevenir portaveu d’un partit que va anar perdent pes electoral i, a poc a poc, va entrar en un procés de pèrdua d’aquella enorme influència pretèrita. Emmarcada dins el conjunt de les dues- centes publicacions comunistes, Treball fou la de més impacte dins el seu àmbit, al costat d’altres com Nous Horitzons o Lluita. Treball va aparèixer poc abans que el partit. Efectiva- presència tant de fotografies com d’il·lustracions, ment, el Diari dels treballadors de la ciutat i el camp va aquesta capçalera tenia un disseny sòlid i compacte, néixer el 21 de juliol del 1936 per convertir-se en la amb abundants textos de gran extensió, un fet que va tribuna ideològica del marxisme i el socialisme, arran convertir-la en una publicació de qualitat i tota una de la unió singular de quatre partits (Partit Comunista referència ideològica. de Catalunya, Federació Catalana del psoe, Partit Català Proletari i Unió Socialista de Catalunya). El Mitjançant diferents seccions ben estructurades psuc –Partit Socialista Unificat de Catalunya– es fun- s’informava de l’activitat bèl·lica al front amb comu- dava, doncs, el 23 de juliol, només dos dies després de nicats oficials i cròniques –tot i que aquestes eren Treball, i ràpidament aquesta capçalera era identificada escasses–, cartes i comentaris sobre el dia a dia de la com l’òrgan de la nova formació. guerra, ja fos al front d’Aragó o al de Madrid.També es parlava de la rereguarda, amb notes i comunicats El diari va esdevenir ràpidament una tribuna d’im- pacte polític, no pas social. Al seu contingut, d’alt nivell ideològic i intel·lectual, predominaven articles Als anys trenta, el seu disseny sòlid doctrinaris, discursos i parlaments de personalitats com Joan Comorera, Rafael Vidiella i tots els conse- i els seus textos van convertir-la llers, càrrecs i capdavanters comunistes. Malgrat això, en tota una referència ideològica no tenia l’impacte popular dels diaris El Diluvio, El Día Gráfico o La Vanguardia ni l’impacte intel·lectual d’entitats, sindicats, institucions, etc. que, com els de La Publicitat o La Humanitat. altres diaris de l’època, en temps de guerra veien com el contingut, entre la censura i la propaganda, sempre Tanmateix, Treball sortia diàriament al carrer en de- se’n ressentia. En canvi, cal remarcar els cartells, de fensa de la República i era un diari de molta influèn- gran impacte visual i notable qualitat, que permetien cia tenint en compte que el psuc era el primer partit promocionar el diari. sorgit arran de la nova situació geopolítica –el suport de la urss a la República assetjada i l’organització Pel que fa al contingut, Treball excel·lia en elogis a les eficient de la militància–, mentre que el guanyador de diferents organitzacions marxistes amb agraïments les eleccions, erc, es trobava en situació d’inferioritat, i homenatges –constants– a la Unió Soviètica, però tot i tenir Companys a la Generalitat. Unes pàgines també amb crítiques al poum d’Andreu Nin, d’ins- influents, les de Treball, que, paradoxalment, s’impri- piració comunista no estalinista i, per tant, enfrontat mien als tallers del catòlic El Matí, confiscat pel psuc amb el psuc. l’endemà de la sublevació militar. Durant la guerra, Treball va ser dirigit per Pere Ardi- aca (1936-1937), Artur Perucho (1937-1938) i Lluís ELOGIS I CRÍTIQUES Aymamí i Badina (1938-1939) als quals cal sumar-hi En el primer número, de gran format i a cinc colum- una àmplia nòmina de col·laboradors com Pau Bal- nes, Treball ja és defineix com el diari del proletariat sells, Josep Ballester, Amadeu Bernadó, Pere Calders amb un lema en portada ben explícit:“Treballadors (Kalders),Víctor Colomer, Artur Cussó, Àngel Estivill, de tots els països, uniu-vos”. Actualment, es poden Ramon Fuster, Magdalena Gómez, Joan Grijalvo, consultar els exemplars d’aquella època en una Evarist Massip,Teresa Pàmies, Manuel Serra i Moret, edició digital en què s’observa com, malgrat l’escassa Rafael Vidiella, etc. Capçalera 71 R e p ortat g e El diari va publicar-se fins al darrer moment, a final grat aquests entrebancs, Treball va continuar sent, fins al del gener de 1939, quan els franquistes entraren per la 1972, una publicació bimensual. Un dels aspectes que Diagonal i centenars de militants del psuc van haver cal valorar és que durant les quatre dècades del fran- d’exiliar-se a França. Els franquistes van saquejar la seu quisme, Treball va sortir en català. La mort del dictador de Treball. Es tancava, així, la primera etapa d’aquest canviaria força coses. O no, perquè els obstacles no te- diari, en la qual es van publicar fins a 773 números. Es caracteritzava per l’oposició al DIARI CLANDESTÍ franquisme, la defensa de la llengua Després de la guerra, Treball va passar a ser el portaveu del marxisme ortodox des de la clandestinitat amb una i les reivindicacions obreres edició mensual. Aquesta nova etapa va iniciar-se el 1943. Apareix amb gran regularitat, fins al 1947, quan nien aturador. Prova d’això és que Joan Busquet, el di- una caiguda de militants va provocar detencions i un rector d’aleshores, va veure com li obrien un expedient consell de guerra amb empresonaments i el posterior per presentar el diari als mitjans de comunicació, el 15 afusellament, el 1949, del director, Joaquim Puig i Pide- d’octubre de 1976, dia que informen que Treball passa a munt, qui havia impulsat la capçalera, amb tiratges de ser setmanal. A partir de llavors, els articles ja apareixen fins a deu mil exemplars. amb la signatura dels autors. La perseverança va ser una constant durant molts anys i amb diferents directors, amb gent implicada com Víctor VIDA PRÒPIA Mora, Armonia Rodríguez, Marcel Plans, Jordi Solé Treball representa al psuc durant moltes dècades. Com ha exposat la historiadora Carme Cebrián –autora del llibre Estimat psuc: socialisme en llibertat (Empúries, El 1949, els franquistes van afusellar 1997)–, hi van col·laborar una extensa nòmina d’intel· el director, Joaquim Puig i Pidemunt, lectuals, polítics, escriptors i militants marxistes que es caracteritzaven per l’oposició al franquisme, una qui havia impulsat la capçalera defensa de la llengua i cultura catalanes, a més de la reivindicació de les aspiracions obreres. Tura, Joaquim Sempere, Jordi Borja, etc., tot i que, per raons evidents, no en signaven els textos. Als seus treballs Cebrián recorda gent que va passar per Treball, com Joaquim Puig Pidemunt, Joan Comorera, La revista, però, va anar a remolc de les escissions i les Maria Palau, Gregorio López Raimundo, Pura Fer- crisis polítiques, la més remarcable la de Joan Comorera nández, Felipe Cruz, López Neiro, Josep Rucosa, Josep que, el 1951, va crear una publicació homònima. Mal- Clariana, Josep Pardell, Cipriano García, Josep Solé CONSERVACIÓ FRÀGIL La premsa clandestina és fràgil, costa de preservar. I és que la possessió d’alguna de les seves capçaleres podia suposar multes, presó, tortura policial, condemna judicial, etc. Això explica que el catàleg del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de 1977 indiqui que hi ha 25 números del període 1943-1953 i 122 del període 1961-1976, mentre que al catàleg de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona el primer número és del 5 de l’oc- tubre de 1943 i el darrer, el 475, del 4 d’abril de 1977, enmig de llacunes, a vegades importants (del 182 salta fins al 226). A La premsa del psuc. (1936-1993), catàleg de les publicacions periòdiques del psuc elaborat per Emili Gasch (Bellaterra, uab Servei de Publicacions, 1999), s’exposa l’estat de conservació als quatre grans centres (l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, Arxiu Nacional de Catalunya –on hi ha l’arxiu de Treball–, el Centre d’Estudis Històrics Internacionals i el Centre Documental de la Comunicació-uab) i malgrat els 899 números ressenyats, encara hi ha absències d’uns quants números. 72 Capçalera R e p o rtat g e Joaquim Puig Pidemunt, director de Treball afusellat pels franquistes. Sota la seva direcció va arribar a tirar fins a deu mil exemplars. Barberà i Montserrat Roig, entre altres. La mateixa tampoc Treball, estan afectats pel concurs de creditors Teresa Pàmies va explicar a Cebrián com Treball s’ela- en el qual està immersa icv, aquesta publicació “té borava a l’exili, s’imprimia a Barcelona i es repartia en vida pròpia i segueix, i seguirà, en actiu”, tal com una cadena en la qual tot el partit s’hi implicava. apunta Andreu. Amb la Transició, segueix l’evolució política en les Com escrivien, el 18 de novembre, els nous codirec- transformacions del psuc en Iniciativa per Catalunya tors en un article de presentació,“ni la guerra, ni la re- (ic). Un període, aquest, en què Treball viu una re- ducció de la seva influència. Carme Cebrián a Estimat psuc explica com la capçalera pateix el procés de La publicació, que ara només es divisió del partit i els enfrontaments que portaren a una pèrdua de militància, una pèrdua d’interès i, per publica en digital, no es veu afectada tant, una disminució de les vendes. pel concurs de creditors d’ICV En els anys posteriors, la publicació seguiria millores pressió, ni l’exili, ni la dictadura van poder callar la seva formals i tecnològiques com l’adopció del color a la veu durant quaranta anys.Tampoc, o encara menys, portada i, en els darrers temps, va deixar el paper per una democràcia que, per la determinada correlació de publicar-se tan sols en digital. Amb tot, com queda forces i debilitats dels anys setanta del segle xx, no va Treball arran de l’anunci al juliol de la dissolució ser el socialisme en llibertat que Treball hagués volgut d’Iniciativa per Catalunya-Verds. Com afecta el con- anunciar en portada. Però que va permetre, gràcies a curs de creditors i l’ero a aquesta capçalera històrica? la lluita de molta gent, recuperar i guanyar llibertats i Marc Andreu –codirector de Treball des de novembre drets socials i nacionals que no es poden menystenir. juntament amb Paola Lo Cascio– assegura que “la I que, si de cas, després d’uns altres quaranta anys, cal revista segueix viva, de moment en línia com en els seguir lluitant per conservar, ampliar o guanyar-ne de darrers temps, si bé sense descartar fer-ho compatible nous”. Així doncs, la lluita continua. amb el format paper en algun moment”.Tot i que el Consell Nacional d’icv va ratificar el nomenament d’ambdós, la capçalera depèn legalment i formal, des Més informació a: de fa anys, de la Fundació Nous Horitzons i manté el www.revistatreball.cat › Web de Treball lligam històric i emocional amb el psuc. I com que ni la Fundació Nous Horitzons ni el psuc, i per tant Capçalera 73