El Gran Carnaval


              Les vides
              de ‘Star Wars’
              Toni Vall




                                    U
              Fotograma de                               nes quantes suspicàcies s’han sen-
2020




              L’ascens de                                tit a causa de L’ascens de
              Skywalker, de                              Skywalker, l’última entrega de la
12 DE GENER




              J.J. Abrams, que                           tercera trilogia de Star Wars.
              tanca el cicle de                          Suspicàcies segons les quals el film
              Star Wars. The Walt                        de J.J. Abrams és massa nostàlgic,
              Disney Company                             amb un esperit ensucrat, amb la
                                                         intenció de fer-te entrar en una
                                    botiga de joguines velles. També s’ha dit que traeix la
                                    personalitat de l’anterior entrega, Els últims jedi, diri-
                                    gida per Rian Johnson. Aquesta acusació no l’entenc.
                                    No sé on rau la traïció. Bé, sigui com sigui, no és exac-
                                    tament d’això del que volia escriure avui. Em fa il·lusió
                                    escriure d’una altra cosa que aquest tancament –veu-
                                    rem si definitiu– de la saga galàctica m’ha portat al
                                    cap: cap suspicàcia té importància quan del que se’ns
                                    parla és de la memòria.
                                        He llegit i escoltat molts comentaris de persones
                                    per a les quals aquest final, més enllà de si t’agrada
                                    més o menys, és important. No important tan sols
                                    cinematogràficament –que també–, sinó sobretot
                                    important vitalment. Són persones que l’any 1977,
                                    quan es va estrenar La guerra de les galàxies, tenien,
                                    què sé jo, entre set i quinze anys o entre deu i vint, i la
                                    van veure al cinema. Van anar al cine Nuevo del
                                    Paral·lel o al Montecarlo del carrer Provença amb els
                                    seus pares o potser sols per primera vegada o, ves a
                                    saber, potser fins i tot la van repetir una o dues vega-
                                    des. Aquella experiència se’ls va quedar a dins, aque-
                                    lla aventura estel·lar, la història de pares i fills, de
                                    princeses, de guerrers jedi, la història de Yoda, C-3PO
                                    i Chewbacca. Aviat van entendre que aquell era un
                                    relat entretallat, que continuava a través de dos epi-
                                    sodis més. I que bastants anys després el fil es va
                                    reprendre. Ens van explicar primer els orígens de tot
                                    i després la continuació de tot. Més enllà dels gustos
                                    personals, de les manies, les fílies i les fòbies existeix
                                    l’aprenentatge i, sobretot, els records acumulats a la
                                    memòria. D’això tracta Star Wars. Per això és tan
                                    important el cinema per a tantes persones. Per això fa
                                    somiar en vides millors. 