El gran Carnaval


              On i amb qui has
              vist les pel·lícules?
              Toni Vall




                               R
              Imatge d’arxiu                    ecordo les circumstàncies de mol-
2020




              d’una sala de                     tíssimes de les pel·lícules que he
              cinema a                          vist. Què feia quan la vaig veure, en
9 DE FEBRER




              Barcelona.                        quin moment hi vaig topar. És bonic
              Manolo García                     que veure una pel·lícula no només
                                                sigui veure una pel·lícula sinó que et
                                                quedi incrustat en la memòria el
                                                context d’aquell esdeveniment.
                               Recordes les pel·lícules dels primers anys, de quan
                               els pares t’hi portaven, de quan amb els amics hi
                               fèieu cap, de quan la companyia passava a ser
                               –quasi– més excitant que la mateixa pel·lícula.
                               Aquelles vegades que hi vas anar d’amagatotis, que
                               vas dir que anaves a berenar amb un amic i en rea-
                               litat eres a l’Astoria veient Una proposició indecent.
                               I quan vas veure Indiana Jones i l’última croada
                               dues vegades, una al Bosque i una altra a l’Urgell. I
                               aquella preestrena de Pretty woman al Florida
                               quan encara no tenies edat de veure-la. I la
                               Filmoteca de l’avinguda de Sarrià. Els llocs són
                               importants. I per això recordes els cinemes on vas
                               veure les pel·lícules.
                                   Els recordes perquè anar al cine sempre ha sigut
                               important per a tu. I els recordes avui encara més
                               perquè els cines de la teva infància i joventut ja no
                               hi són. Recordes el Diagonal, el Montecarlo, el
                               Savoy, el Fantasio, el Publi, l’Alcázar, el Casablanca,
                               el Fémina... Tots a prop de casa teva. A tots hi podi-
                               es anar caminant. L’Alexandra! L’Alexandra de la
                               rambla de Catalunya. Aquest et va fer un mal espe-
                               cial. Ara hi ha un Mango –un Mango!– en el qual no
                               penses posar els peus mai de la vida. Ho consideres
                               una qüestió de dignitat, de sentiments, de respecte
                               a la memòria i a la ciutat. Esclar que de ciutat en
                               queda més aviat poca.
                                   I penses que voldries explicar als joves que el
                               cinema que veiem no només és veure pel·lícules,
                               sinó créixer, estimar, viure. I tens la sensació que
                               ets una mòmia, un fòssil. Però continuaràs associ-
                               ant pel·lícules i llocs. I edats. I estats d’ànim. I per-
                               sones. I ho faràs sempre. 