El gran Carnaval


             Hitchcock a Filmin,
             aliment per a l’ànima
             Toni Vall




                                  N
             Alfred                                          o tinc Filmin a casa. No hi ha
             Hitchcock l’any                                 cap motiu en especial que ho
             1955 durant el                                  expliqui. Senzillament aques-
             rodatge de                                      ta plataforma no la tinc. Em
2020




             L’home que                                      diuen que és de les millors
             sabia massa. Getty                              perquè hi ha molt cine clàssic.
15 DE MARÇ




                                                             I em sembla un motiu de molt
                                                             pes per fer-ne una valoració
                                  excel·lent. I des de fa uns dies tenen una selecció de
                                  pel·lícules de Hitchcock que n’hi ha per caure de cul a
                                  terra. Fins i tot s’han preocupat d’elaborar expressa-
                                  ment caràtules, per a algunes. Són de colors, com
                                  extrets d’un pantone, i de manera minimalista resu-
                                  meixen amb una silueta l’esperit de la pel·lícula: un
                                  ganivet per a Psicosi, un moneder per a Marnie, uns
                                  binocles per a La finestra indiscreta, un autobús per a
                                  Cortina esquinçada, una corbata per a Frenesí, uns pla-
                                  terets per a L’home que sabia massa... Deliciosa idea,
                                  deliciosa incorporació.
                                      ¿Us imagineu poder descobrir per primer cop una
                                  d’aquestes pel·lícules? Voldria adreçar-me als pares
                                  de fills de catorze, quinze, setze, i disset anys. Si no
                                  esteu subscrits a Filmin, feu-ho i suggeriu –anava a
                                  escriure obligueu– als vostres fills capbussar-se en
                                  Hitchcock. Si estan a l’edat del pavo, si han perdut
                                  al·licients per estudiar, si us preocupen les seves com-
                                  panyies, si busqueu motius perquè es desenganxin del
                                  mòbil, si us agrada recomanar-los cultura o, senzilla-
                                  ment, si voleu fer-los un regal, feu que es fixin en
                                  Hitchcock. Us ho agrairan tota la vida.
                                      M’imagino poques coses més plaents, més satisfac-
                                  tòries, més plenes per a un pare, que aconseguir que
                                  els seus fills estimin la cultura. En un temps de relati-
                                  visme, d’egoisme, de competitivitat salvatge i de trets
                                  contra éssers humans que fugen per sobreviure, un
                                  bàlsam, un antídot, una realitat necessària és la cultu-
                                  ra. El coneixement de la cultura, l’enllumenat de la
                                  cultura és una urgència, una prioritat, una forma de
                                  socors. Hitchcock, amb la seva concepció del cinema
                                  com a espectacle total, és l’antibarbàrie, les bombolles
                                  que pessigollegen el nostre pensament. Quina fabulo-
                                  sa festa és tenir Filmin (o posar-se un DVD o un
                                  BluRay) i poder veure tant Hitchcock. I penso quan les
                                  vaig veure per primera vegada. I em venen calfreds. 