El gran Carnaval

Michael Jordan i ‘Gladiator’,
l’hòstia del temps
Toni Vall




                            C
Fotograma de                                       om tantíssima altra gent, estic veient El último
Gladiator,                                         baile, la sèrie documental de Netflix sobre
protagonitzada per                                 l’edat d’or dels Chicago Bulls de Michael
Russell Crowe i                                    Jordan. Entre els diversos motius d’interès
dirigida per Ridley                                que planteja, el que més em xoca i em merave-
Scott. Universal Pictures                          lla és, com en tantes altres ocasions, el retrat
                                                   del temps. Hi ha tres temps: el present, en què
                                                   els protagonistes recorden el seu passat; la
                            temporada 1997-98, en què era de domini públic que Jordan aban-
                            donaria els Bulls, i els anys d’esplendor a partir del 1991, en què els
                            Bulls acumulaven triomfs i Jordan glòria eterna. I per què commou,
                            el temps? Doncs perquè t’enrecordes perfectament de quan allò
                            estava passant i alhora penses: però si d’allò ja fa més de vint anys! I
                            sí, t’adones que “d’allò” fa més temps del que et pensaves, que
                            Michael Jordan ja era una estrella mundial quan tu amb prou feines
                            havies traspassat la primera dècada de vida.
                                Alhora que estàs mirant la sèrie veus que algú rememora a
                            Twitter l’estrena de Gladiator. Vaja, quants anys deu fer, et pre-
                            guntes. Llegeixes i et quedes astorat: vint anys. I retrocedeixes fins
                            al maig del 2000, quan vas veure l’epopeia romana en una prees-
                            trena nocturna al vell cine Montecarlo del carrer Provença. I
                            recordes que aquella va ser l’última pel·lícula que hi vas veure. I
                            recordes que aquella va ser l’última pel·lícula que hi van projectar.
                            I immediatament recordes algunes de les desenes de pel·lícules
                            que hi vas veure. I penses que ara és un edifici que es diu
                            Montecarlo. I el vint et cau a sobre i et repica a dins com una cam-
                            pana embogida. Ara, quan et preguntes què passarà amb el futur,
                            és quan t’abracen, potser encara que no ho vulguis, tants flaixos
                            pretèrits que et deixen estabornit. Ara han sigut un esportista de
                            llegenda i un guerrer que busca venjança. Demà, qui sap qui serà
                            l’encarregat de sacsejar-te les entranyes. Michael Jordan i
                            Gladiator, l’hòstia del temps. 