El gran Carnaval

Sardà,
entre nosaltres
Toni Vall




                         V
Rosa Maria Sardà,                      eig la conversa que tenen Rosa Maria Sardà i Jordi
Anna Lizaran i                         Évole a La Sexta. Em commouen les paraules de
Núria Espert en un                     l’actriu quan es refereix a la seva malaltia.
fotograma de la                        –Portes molts anys lluitant contra el càncer.
pel·lícula Actrius, de                 –No, jo no lluito contra res, contra el càncer no es llui-
Ventura Pons.                          ta, el càncer és invencible.
Buena Vista Pictures         Em va commoure, sí, la sinceritat lacerant de Sardà, la seva tristesa
                         també al referir-se a la situació mundial que estem vivint: “No en sor-
                         tirem millors, en sortirem exactament igual, amb les mateixes injustí-
                         cies”. Évole li acabava de recordar com va ser d’important per a ell Ahí
                         te quiero ver, el programa de TVE en què Sardà explotava tota la seva
                         torrencial vis còmica. I allà la vèiem, a través de la pantalla de l’ordina-
                         dor, confinada, empipada, pessimista. “Tinc setanta-vuit anys, no sé si
                         es pot estar gaire bé als setanta-vuit anys”.
                             I com li va passar a Évole al rememorar Ahí te quiero ver, també jo
                         em vaig recordar llavors d’alguns instants que Sardà m’ha regalat al
                         llarg dels anys. Vaig pensar en la seva enèrgica protagonista de L’hos-
                         tal de la Glòria de Sagarra al Romea. De la seva mare, abnegada i bon-
                         dadosa, a Todo sobre mi madre. De la mestra de cerimònies dels Goya,
                         la millor que hi ha hagut. I, sobretot, em vaig recordar d’Actrius, la
                         pel·lícula de Ventura Pons, aquella fonda reflexió sobre l’ofici de la
                         seva vida que tant ens va impressionar quan la vam veure en la seva
                         estrena. Hi he pensat més d’una vegada, aquests dies. Actrius la va
                         escriure Josep Maria Benet i Jornet, que era íntim amic de Sardà i que
                         fa uns dies va abandonar aquest món. Com oblidar aquelles escenes
                         de Sardà amb Núria Espert i Anna Lizaran, la contenció, la finesa de
                         les rèpliques, la sensació de presenciar profunds instants de veritat.
                             Fa molts anys que no la veig. Tinc ganes que hagi conservat intac-
                         ta tota la seva força, aquella emoció que llavors em va semblar tan per-
                         sonal i tan genuïna. De moment la deixaré reposar encara una estona
                         més. I celebraré que Sardà, irreductible, continua observant-nos,
                         pensant en veu alta, i ens etziba ¡Ahí te quiero ver! 