dimarts 30/06/2020 2 ELS ANUNCIS DE LA NOSTRA VIDA A la fresca SCOTT CHASSEROT El “negrito”, el Cola Cao i el racisme ‘Cola Cao’ (1962) “Dé a sus hijos Cola Cao si les quiere ha- cer dichosos. Los niños con Cola Cao cre- cen más fuertes y hermosos”. Ja sé que el que tothom recorda no és això sinó la fa- mosa cantarella del noi africà que culti- vava i cantava. Però aquest colofó el tro- bo sensacional. A Nutrexpa –fundada per Josep Maria Ventura i Josep Ignasi Fer- rero– tenien molt clar qui era el públic potencialment preferent del seu aliment de cacau nascut l’any 1946: els nens. En aquells anys la ràdio era un acom- panyament fonamental a les cases de tot el país, els jingles, les radionovel·les, els concursos i els anuncis. El subconscient dels oients s’alimentava amb cantarelles, amb recargolades històries d’amor, con- sultoris sentimentals i promeses de l’oro i el moro. I l’any 1955 la cançó del Co- la Cao triomfaria. L’autor és Jordi Dotras i la veu inconfusible que l’entonava, amb veu melòdica i ensucrada, era la de Ro- berto Rizzo. No oblidem que Cola Cao era el patrocinador de la història radiono- vel·la Matilde, Perico y Periquín, amb au- diències astronòmiques, cosa que redo- blava l’abast de la cançó i l’èxit comerci- al del producte. El primer anunci televi- siu –amb la famosa cançó incorporada, esclar– és de l’any 1962. Un anunci racista? “Yo soy aquel negrito del África tropical...”, no podem deixar de banda l’espinosa qüestió: és un anunci racista? Avui en dia no cal gratar gaire per en- cendre suspicàcies, sensibilitats i suscep- tibilitats. El retret de racisme té la seva lò- gica. ¿Quants treballadors de les plantacions de cacau de Guinea Equatorial estaven tan contents i feliços de recol·lectar gra de cacau sotmesos a l’esclavatge? També és veritat que si ens ho agafem tot al peu de la lletra poc espai que- da per a la fabulació i la llicència poètica. Bé, sigui com sigui, a principis d’aquest any la marca va presen- tar una nova melodia per promo- cionar el seu producte. I ara diu: “Hay cosas que nunca cambian y que siempre serán igual, con leche cada mañana y Cola Cao natu- ral...” L’autor? El compositor Ma- nu Guix. Que tothom jutgi el que li sembli oportú. ◆ TONI VALL PERIODISTA