dilluns 06/07/2020


             2
ELS ANUNCIS DE LA NOSTRA VIDA     A la fresca




                                                                                 ARA
                                Posa-l’hi,
                                posa-l’hi,
                                posa-l’hi!
                                ‘Póntelo, pónselo’ (1990)

                                Sense Espàrtac no existiria Póntelo, pón-
                                selo. Ningú ho diu de manera tan clara i
                                diàfana, però és una veritat com un tem-
                                ple. Al cinema sempre li devem coses bo-
                                nes, idees que t’il·luminen, espurnes de
                                geni per poder vampiritzar i que quedin
                                de conya traslladades al sempre vaporós
                                i pervers llenguatge de la publicitat. Quan
                                el gladiador Espàrtac s’alça per inculpar-
                                se i diu que ell és Espàrtac, els seus segui-
                                dors, un per un, l’acompanyen i diuen que
                                ells també són Espàrtac. Així mateix,
                                quan el professor tronat, retrògrad, acò-
                                lit de la Conferència Episcopal, troba un
                                condó al vestuari i pregunta a tots els
                                alumnes de qui és aquella goma satànica,
                                tots responen: “Meu”, “meu”, “meu”.
                                    Fa 31 anys la sida feia estralls i van ser
                                tres ministeris els que volien ocupar-se
                                de conscienciar els joves de la importàn-
                                cia de fer servir el preservatiu. Els matei-
                                xos ministeris, Educació, Sanitat i Afers
                                Socials, que quan la campanya de l’agèn-
                                cia Contrapunto va estar a punt s’ho van
                                fer a sobre i de cap manera volien que allò
                                s’emetés per televisió. Recordem que
                                l’any 1989 les privades encara eren a la
                                casella de sortida i que només existien
                                TVE i les autonòmiques, amb audiències
                                astronòmiques.
                                Rodatge a Londres
                                Va ser una dona, la ministra Matilde Fer-
                                nández, la que es va entossudir que allò ti-
                                rés endavant. Els bastons a les rodes els
                                posava un company seu de gabinet, Javi-
                                er Solana. L’Església i les morals més fè-
                                tides van posar-n’hi també uns quants. El
                                pressupost per a la producció i emissió de
                                        l’anunci era ditiràmbic: 96 mili-
                                        ons de pessetes. La primera idea
                                        era rodar-lo en una aula, però So-
                                        lana s’hi va negar i es va aconse-
                                        guir que l’escenari fos un gimnàs.
                                        Rodatge a Londres, amb actors
                                        britànics i doblatge a l’espanyol.
                                        Paradoxes, les que vulguis.
                                            Pot passar desapercebuda, pe-
                                        rò la visibilització de la dona en la
                                        campanya cal prendre-se-la seri-
                                        osament. Com interpretar, si no,
                                        el “Posa-l’hi”? La dona com a sub-
                                        jecte actiu de la relació sexual. Si
                                        no era una revolució poc li falta-
                                        va. Com la revolució d’Espàrtac,
                                        esclar. Però, ara que hi penso, Es-
                                        pàrtac no existiria sense Fuenteo-
                                        vejuna, oi? “¡Todos a una...!” ◆

                                                           TONI VALL
                                                            PERIODISTA