CENTENARI DE L’ORQUESTRA PAU CASALS El republicanisme Ambaixador de Catalunya i de la República P La Segona República espanyola au Casals veia la Repúbli- La vida seguia. I els concerts internacio- va iniciar la seva singladura, breu ca com un règim igualitari nals, també. El 17 de març de 1930 Pau Casals i complexa, amb il·lusió en l’ànim que, a més, havia de portar va actuar a París amb el patrocini de l’Asoci- col·lectiu. Pau Casals s’hi va l’Estatut de Catalunya i el ation Amicale de l’Ecole Normale de Musique identificar, talment com la major progrés social. Com la ma- sota la direcció d’Alfred Cortot. Al maig va part del poble català. I no només jor part de la població cata- ser a Viena al Festival Brahms, i a París en això, sinó que va treballar molt, lana, aquesta adhesió no tres sessions, amb Cortot i Thibaud, amb mo- tant amb la seva orquestra com estava vinculada només a un partit polític, tiu del centenari de Brahms. I a l’Scala de amb altres iniciatives, per donar-hi sinó a una visió general que reunia catala- Milà, arran del mateix aniversari, aquí amb suport, tal com documenta en nisme i republicanisme com una ruptura el violinista Bronisław Hubermann. El 17 de aquestes pàgines l’historiador amb un passat immediat corrupte, amb una desembre de 1930 el trobaríem a la Sala Bian- Josep Maria Figueres. monarquia i uns polítics sense cap prestigi ca del Palazzo Pitti de Florència, amb el pia- social. El catalanisme, que fins aleshores nista Otto Schulhof. El novembre de 1931 a havia patit prohibicions i censura en matè- Lausana, a Ginebra i a Zuric, amb el patroci- TEXT Josep Maria Figueres ria de llengua, premsa, editorials, instituci- ni de la discogràfica His Master’s Voice. ons i entitats, tenia una concepció de lliber- Aquell mateix any va tocar a Budapest, ciutat FOTOS tat nacional suspesa. Casals s’hi va on triomfaria repetides vegades. El 1932 a Vi- Arxiu Fundació Pau Casals identificar de manera plena: demòcrata, re- ena en un cicle dedicat a Haydn, el 21 de maig publicà, catalanista i progressista afí al pro- de 1933 a Berlín... grama de la República. A més, s’hi va vincu- A Barcelona va seguir una labor intensa, lar plenament, hi va donar suport i va posar que va tenir un punt àlgid el 25 de setembre l’activitat musical al seu servei al llarg de de 1932, en el concert organitzat per la Gene- tot aquell quinquenni, entre el 1931 i el 1936. ralitat de Catalunya en l’homenatge al presi- Aquells anys, el prestigi del músic era dent del Govern de la República i al presi- molt gran al món occidental, i també va anar dent de les Corts Constituents a les portes creixent a Catalunya. El periodisme cultural d’un nou Estatut altament anhelat i a punt i el musical, la crítica especialitzada, l’ado- d’obtenir-se tot just frustrat el cop de l’agost rava, començant per l’exigent setmanal Mi- del 1932 del general Sanjurjo. El programa rador, amb tots els seus grans col- musical va ser popular, amb sardanes cone- laboradors de música. Al temps de la gudes com “Per tu ploro”, “Juny”, “La Santa República, Pau Casals va minvar les actua- Espina” i “El cavaller enamorat” interpretat cions internacionals, mantenint una nota- per les cobles Barcelona i La Principal de la ble presència al país i interpretant on se li Bisbal; una segona part amb la Novena sim- demanés, de Girona a l’Arboç passant per Vi- fonia de Beethoven amb l’Orquestra Pau Ca- lafranca del Penedès o Vilanova i la Geltrú, sals; una de tercera amb l’Orfeó Català, diri- amb un clar sentit d’implicació amb l’efer- git per Lluís Millet, cantant el “Cant de la vescència que vivia la societat. Ara bé, l’ac- senyera”, “Les flors de Maig”, “Negra som- tivitat de gires arreu no va aturar-se i va bra”, “El cant dels ocells”, “Don Joan i don Ra- mantenir una constància al marge de la si- món”, “Les fulles seques” i “La mort de l’es- tuació d’il·lusió que vivien les societats ca- colà”, i una cloenda amb l’Orfeó Català i la talana i espanyola. Cobla Barcelona amb “Marinada”, “La balan- 32 — núm. 59 — 440clàssica&jazz LA REPÚBLICA VA SORGIR D’UNES VOTACIONS MUNICIPALS I VA POSAR URNES A TOT TIPUS D’ELECCIONS: AJUNTAMENTS, PARLAMENT DE CATALUNYA, CONGRÉS A MADRID... PAU CASALS S’HI VA VINCULAR PLENAMENT I VA VOTAR, UNA ASPIRACIÓ DE TOTS ELS DEMÒCRATES. guera” i “Els segadors” com a final. A més, presidir el comitè pro monument a Enric l’Orfeó Gracienc va interpretar la coneguda Granados, i en aquest rol va visitar l’alcalde aleshores com “Oda a la joia”, el final de la de Barcelona, Jaume Aiguadé. El músic veia la Novena de Beethoven. El concert va emmar- car-se en els actes oficials com a reconeixe- Però Casals era músic per damunt de tot, i sempre, fins i tot quan rebia amics a Sant República com ment als parlamentaris que van defensar Salvador, oferia concerts. Un d’aquests va te- un règim igualitari l’Estatut de Catalunya. nir lloc el 25 de març de 1933, en “una tarde que duria l’Estatut L’any següent va estar marcat per una pro- funda inflexió: l’esclat de satisfacció provo- marcera”, segons descriu un article publicat a La Noche per Rafael de Moragas: “Oímos i el progrés social cat per l’aprovació del nou Estatut de l’hi- en el piano, interpretada formidablemente vern del 1932 —tot i les retallades diverses de por Pablo Casals, la Sonata op. 111 de Beet- l’original de Núria— va donar pas a la ruptu- hoven”. En aquest concert privat hi van as- La revista Mirador ra. El govern dretà del 1933 va imposar el sistir també l’escultor Josep Clarà i el pianis- conflicte i la manca d’esperit de concòrdia ta Frank Marshall. La desaparició de la mare va fer broma amb les amb l’anul·lació de l’esperit republicà. La de l’artista, Pilar, encara era recent, no feia seves noves aficions: confrontació va esclatar l’octubre del 1934. ni dos anys, i al músic li agradava passejar el billar i la cuina No va ser una revolta independentista, sinó simplement la voluntat de tornar als orígens per la platja i tocar per als amics. Va roman- dre molt, en aquells temps, a Catalunya. En- catalana tradicional d’una República que el govern dretà malme- tre Barcelona i Sant Salvador componia, re- tia, especialment pel que fa a l’autonomia posava i vivia tranquil. Fins i tot la revista catalana. Musicalment, aquell 1933 hi va ha- Mirador en va fer broma amb la seves noves ver diverses iniciatives i efemèrides, com aficions: el billar i la cuina tradicional cata- l’aniversari de Wagner. Pau Casals, a més, va lana, tip de tants restaurants europeus. 440clàssica&jazz — núm. 59 — 33 CENTENARI DE L’ORQUESTRA PAU CASALS El republicanisme El 5 d’agost de 1933 va aparèixer una no- tícia a la portada del diari Heraldo de Madrid amb un títol contundent (“La protesta de Pa- blo Casals contra las persecuciones sociales de Hitler”), i també en parlava l’editorial del barceloní El Día Gráfico. El mestre va anun- ciar que no assistiria als concerts amb la Fil- harmònica de Berlín per les discriminaci- A DALT: CARTELL DEL FESTIVAL COMMEMORATIU DEL V ANIVERSARI DE LA REPÚBLICA (1936). ons del règim nazi. Casals, i el precedent val A LA DRETA: PAU CASALS AMB L’INDUSTRIAL la remarca, va prendre una decisió: no anar I POETA JOSEP THARRATS A GIRONA (1933). a tocar a Alemanya. Aquell any, Hitler havia pres les primeres disposicions de control dels jueus i ningú no preveia que hi hauria la persecució física de sis anys després. Es L’HOMENATGE DE BARCELONA El 23 de maig es va fer públic l’acord mu- tractava de mesures administratives, de dis- El 4 d’abril de 1934 el comentari del dibui- nicipal, atenent la petició de més de dues- criminació laboral, funcionarial, etc. xant Renart va ser destacable: “Hi ha hagut centes entitats, entre les quals la Biblioteca Pau Casals va determinar que no podia un recital de violoncel per Pau Casals i l’or- de Catalunya i l’Ateneu Barcelonès. La prem- mirar-s’ho de lluny i va anunciar que no hi questra dirigida pel mestre Toldrà. A la pri- sa ho va celebrar, però la Lliga Catalana va aniria a tocar mentre hi hagués un règim de mera part, concert de Boccherini amb cello i lamentar que no s’hagués aprovat en un ple, control i inhumanitat. La premsa se’n va fer orquestra, a la segona el violoncel sol amb la tot i fer constar el seu suport perquè l’acord ressò, i el setmanari La Rambla va dedicar-li Suite de Bach, i a la tercera, el concert de era ‘justificadíssim’. Finalment, el 16 de juny l’editorial “Un gest exemplar”, on es deia: Schumann opus 129 amb cello i orquestra. va inaugurar-se la placa i hi van participar “Aquesta és la resposta dels homes dignes Tot molt bé i molts aplaudiments”. la Banda Municipal, dirigida per Lamote de del món a la barbàrie d’una Alemanya que no Tanmateix, es pot considerar que aquell Grignon, i els castellers del Vendrell. Pi i Su- hauria hagut de ressuscitar, amb la seva re- any va arrencar amb una iniciativa impor- nyer va fer un elogi públic de Casals, i al Saló mor de batalles i el seu odi, amb les seves fo- tant. L’Ajuntament de Barcelona va prendre de Cent de l’Ajuntament es va fer l’acte de no- gueres de llibres i la seva guerra de races”. l’acord d’atorgar a Casals la Medalla d’Or de menament de fill adoptiu i d’atorgament de Partits com Estat Català, ciutadans anònims la ciutat, declarar-lo fill adoptiu i dedicar-li la medalla. A més de les autoritats munici- i fins i tot una carta amb gairebé dues-centes un carrer. Tres grans honors. L’alcalde Car- pals barcelonines, per la Generalitat hi va as- signatures van donar suport a aquesta inici- les Pi i Sunyer, acompanyat de cinc regidors, sistir el conseller de Cultura, Ventura Gas- ativa. Altres inquietuds cíviques de Casals va presentar-se l’11 d’abril al Palau de la Mú- sol, que va fer-ne l’elogi a l’acte del Saló de van quedar-se en projecte, com el nonat mo- sica Catalana, aprofitant el concert de l’OPC, Cent, igual com l’alcalde del Vendrell. nument a Enric Granados. Barcelona no va i l’hi va comunicar. Ventura Gassol va dema- En realitat, a Casals tant li plaïa el gran fer el monument, però sí Lleida, la seva ciu- nar que es fes públic al Palau, i així es va fer. acte com un petit local, sempre que hi hagu- tat natal, el 1966. Van sonar els timbres i el músic i arquitecte és escalf. El prestigiós setmanari Mirador va El setembre d’aquell 1933 el concert de de la casa de Pau Casals a Sant Salvador, An- demanar el doctorat honorífic per a Pau Ca- l’OPC amb l’oratori David, penitent va tenir toni Puig, ho va dir al públic, i ho va celebrar sals en un sentit article . Però va ser Escòcia un gran èxit: almenys onze diaris de Barce- efusivament. Casals, plorant, va abraçar-se qui va avançar-se. Concretament, la Univer- lona van publicar la mateixa nota que, pre- amb l’alcalde. Hi havia hagut concert del mú- sitat d’Edimburg. Immers en la gira per Eu- sumiblement, havia tramès el musicòleg, sic escocès Francis Tovey, de qui Zanni, a La ropa (Anglaterra, Itàlia...), Casals va estar crític i secretari del patronat de l’OPC, Joa- Vanguardia, va fer una bona crítica, tot elo- molt satisfet del reconeixement, que va ad- quim Pena. Una destacable labor de difusió giant igualment Casals per la ‘superba’ in- quirir una importància especial en la vida del que avui seria un gabinet de comunica- terpretació de la Vuitena de Beethoven, el pública catalana. S’hi van desplaçar perio- ció altament eficient. poema Pastoral de Garreta. distes i fotògrafs. Lluís Bertran va escriure 34 — núm. 59 — 440clàssica&jazz EL MESTRE PAU CASALS I EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT, LLUÍS COMPANYS, A VILAFRANCA DEL PENEDÈS L’ANY 1934. una pàgina a La Veu de Catalunya el 10 de de Concerts i la Junta de Música, van assolir juny en la qual comentava la glorificació de un alt nivell, i el compromís cívic i musical Catalunya gràcies a la feina de Casals. El 1933 Pau Casals van arribar a un punt feliç de conjunció. A l’Arboç del Penedès se li va retre també un Pau Casals va trobar-se amb el seu poble, homenatge i se li va dedicar un carrer, el 26 va anunciar que no amb Catalunya, i va ser feliç. Van ser anys d’agost del mateix 1934, amb una multitud tocaria a Alemanya d’esperança i de plenitud, d’una aurora que al carrer, com mostren les imatges d’una ger- per la discriminació va veure’s truncada per una posició antide- nació que volia acostar-se a qui havia esde- vingut una personalitat de país. Per la seva patida pels jueus mocràtica, anticatalana i antiprogressista: el cop d’estat militar que, en fracassar per indumentària, amb gorra i brusa, s’observa l’oposició popular i de la Generalitat de Ca- com no eren ni menestrals ni burgesos, sinó talunya, va menar a una terrible Guerra Ci- camperols i treballadors que estimaven de Casals es va vincular vil, violenta com totes, però en què hi va ha- manera intuïtiva el músic. Tal com va escriu- ver la voluntat d’exterminar físicament re J. Prats a El Baix Penedès: “Casals és un amb l’esperança, l’enemic, fet que va comportar un trasbals exponent de Catalunya”. i després ho va fer social, polític, econòmic i cultural les conse- amb els vençuts qüències del qual encara perduren en un A LES PORTES DE LA GUERRA El 13 d’abril de 1936 va fer-se un nou concert militarment substrat ideològic autoritari a l’Estat espa- nyol i a una Catalunya, com afirmaven els ca- d’homenatge a la República, al Gran Teatre talans de l’exili, que havia perdut el seu del Liceu i protagonitzat per l’Orfeó Català i tremp i molt li costaria de recuperar. l’Orfeó Gracienc, dirigits pels mestres Lluís Casals es va vincular amb l’esperança, i Millet i Joan Balcells, respectivament, i l’Or- després ho va fer amb els vençuts militar- questra Pau Casals. Enric Casals va exercir ment, però guanyadors moralment. Es pre- de director de l’orquestra, amb el seu germà parava un concert en el marc dels actes de la Pau de violoncel·lista. El programa, en tres Setmana contra la Guerra per al 19 de juliol parts, contenia cançons populars i dos es- de 1936. L’ambient era tens però encara no plèndids concerts. havia esclatat el conflicte. Ràdio Barcelona En definitiva, els anys de la República en va preparar la transmissió per tot el món, van ser dels més significatius de la vida de però en l’assaig, el dia abans, es va produir Casals. Les activitats en què va estar compro- una nova terrible revolta militar. I aquesta, mès, des de l’OPC fins a l’Associació Obrera com es diu, és una altra història. 440clàssica&jazz — núm. 59 — 35