divendres 10/07/2020


             2
ELS ANUNCIS DE LA NOSTRA VIDA      A la fresca




                                                                                  ARA
                                 La república
                                 independent
                                 sense fi
                                 Ikea (2006)

                                 En aquesta sèrie estival, festiva i espur-
                                 nejant com el que toca, com una revetlla,
                                 com un castell de focs, com un espetec de
                                 bombetes sobre l’asfalt, com una orxata
                                 deglutida sense pietat, qualsevol menció
                                 a franquícies colonitzadores serà o bé ca-
                                 sualitat o bé un dard. O bé, sent sincers,
                                 potser algun pecat sí que m’haureu de
                                 perdonar, potser estarà bé que feu els ulls
                                 una mica grossos. Com per exemple –vis-
                                 ca la coherència– avui. Sí, perquè avui
                                 me’n vaig una estona a la república inde-
                                 pendent de casa meva afegint-hi els
                                 acords, dolços i melodiosos, de la veu de
                                 Gino Paoli i el seu etern Senza fine.
                                     Són dos anuncis diferents, el del nen
                                 que explica les lleis que regeixen casa se-
                                 va i el dels avis que s’escapoleixen de la re-
                                 sidència per anar a viure plegats, previ pas
                                 per Ikea i amb l’eslògan final que tanta
                                 fortuna ha fet: “Redecora la teva vida”.
                                 Són dos anuncis diferents però dins del
                                 meu cap es confonen i es fusionen com si
                                 fossin un de sol. Senza fine sona al segon,
                                 amb esperit metafòric. Encara que siguis
                                 gran, la vida continua, la pots fer giravol-
                                 tar, reinventar-la –intentaré no utilitzar
                                 aquest verb més enllà del que sigui im-
                                 prescindible–, pots fer que sigui un sens
                                 fi de sensacions noves, reviscolar-la, fer
                                 que rebrotin els efluvis de l’enamora-
                                 ment, fins i tot.
                                 La mateixa taula a cada casa
                                 Exagerat, oi? Tot plegat per vendre un
                                 autèntic sens fi de Billys, Kattrups, Eke-
                                 bols, Malms i Lacks. Convertir la unifor-
                                 mitat en normalitat. Aconseguir que qui
                                 més qui menys estigui feliç i content de
                                        tenir a casa seva la mateixa tau-
                                        la, la mateixa làmpara i el mateix
                                        moble de bany que tenen milions
                                        de persones a tot el món.
                                            Fer possible que el disseny su-
                                        ec te’l sentis teu per a tota la vi-
                                        da i fer-te creure que no necessi-
                                        taràs mai més anar a una botiga
                                        de la Garriga a encarregar un ar-
                                        mari i que dissenyar tots els ra-
                                        cons d’una cuina pot ser una ex-
                                        periència inoblidable. Això és,
                                        amics, la república independent
                                        de casa nostra, de casa de tots.
                                            La –gran– botiga on tant se val
                                        el punt del recorregut en què
                                        t’aturis i observis. No trigaràs ni
                                        vint segons a detectar una parella
                                        discutint. ◆

                                                            TONI VALL
                                                             PERIODISTA