dimarts 14/07/2020


             2
ELS ANUNCIS DE LA NOSTRA VIDA     A la fresca




                                                                                ARA
                                Visca la
                                brioixeria
                                industrial!
                                Bollycao (1993)

                                “Hay que estar muy bueno para ser un
                                Bollycao”. Deunidó amb l’eslògan! Un al-
                                tre dia parlarem de com els anuncis han
                                contribuït a perpetuar estereotips nocius,
                                aparences fàtues, belleses buides i altres
                                toxicitats. Avui, però, ens concentrarem
                                en la brioixeria –em costa no dir-ne bolle-
                                ría– industrial que tantes alegries ens ha
                                proporcionat.
                                    El Bollycao, esclar que sí, aquell cilin-
                                dre farcit de xocolata cremosa. Però tam-
                                bé el Bony, el Tigretón, el Pantera Rosa
                                –el creador del qual va deixar aquest món
                                fa pocs mesos–, els Phoskitos, el Konty,
                                els Cuates... I els Donuts, esclar. Com se
                                li va poder acudir a algú que l’eslògan “A
                                mi me’n donaven dos” era una gran
                                idea? I els seus cosins, els Donettes, no
                                ens n’oblidéssim pas. Els Nevados, els
                                meus preferits. Bimbo i Panrico –també
                                Cropan als anys 70– tenien una espècie
                                de monopoli dels sucres afegits, dels be-
                                renars amb greixos saturats, els colo-
                                rants, els conservants i tota mena de
                                “deliciosos” ingredients que, en un mo-
                                ment donat de la història, passarien a
                                estar proscrits.
                                Els cromos
                                Quin era el gran èxit de la brioixeria? Els
                                cromos, i tant que sí. El reclam ideal per
                                als nens. No puc comptar la quantitat de
                                Bollycaos que em vaig cruspir per aca-
                                bar la col·lecció de cromos d’Els Simp-
                                sons, les Tortugues Ninja, les Pequitar-
                                jetas i tantes i tantes altres col·leccions
                                sensacionals.
                                   Els rigors de la bona alimentació, de la
                                dieta equilibrada, van passar factura a
                                         un sector alimentari els produc-
                                         tes del qual no passarien mai un
                                         test de control sostenible de ca-
                                         lories i greixos. Primera mesura?
                                         Fora els cromos! Eliminant-los
                                         s’apaivagava part del neguit dels
                                         nens per consumir pastissets.
                                         Segona mesura? Poquíssima pu-
                                         blicitat televisiva. Ho hem vist
                                         en els últims anys.
                                            Avui els Bonys, els Tigretons,
                                         les Panteras Rosas i els Bollyca-
                                         os continuen al mercat, això sí. I
                                         han perdut part cabdal del seu
                                         pedigrí públic, però malgrat això
                                         últim, es resisteixen, irreducti-
                                         bles, a abandonar aquest món.
                                         Crideu amb mi: “Visca la brioixe-
                                         ria industrial!” ◆

                                                          TONI VALL
                                                           PERIODISTA