divendres 24/07/2020


             2
ELS ANUNCIS DE LA NOSTRA VIDA      A la fresca




                                                                                    ARA
                                 JASP,
                                 l’engany
                                 del segle
                                 Renault (1995)

                                 “Com va dir Kant, per saber algunes co-
                                 ses no n’hi ha prou amb haver-les après”,
                                 li etziba un directiu pedant i altiu a un jo-
                                 ve que treballa a la seva empresa i que fa
                                 jornades laborals de dotze hores, toca el
                                 saxofon en un local de música en direc-
                                 te, està llicenciat en història i periodisme
                                 i parla anglès i alemany. “La cita no és de
                                 Kant, és de Sèneca”, li contesta. Ara d’ai-
                                 xò se’n diria un zasca o un flist-flast. Els
                                 nous públics d’ara no es poden ni imagi-
                                 nar com va ser d’important aquest anun-
                                 ci. JASP els deu sonar a xinès. La sigla
                                 JASP (Jóvenes Aunque Sobradamente
                                 Preparados) va arribar a donar nom a una
                                 generació inventada, un castell de focs, un
                                 romanço com una casa de pagès.
                                     És interessant, molt interessant, mirar-
                                 s’ho amb la perspectiva dels vint-i-cinc
                                 anys que ja han passat i veure com va ser de
                                 grossa la presa de pèl. Algú ens va fer creu-
                                 re que aquella generació, nascuda entre
                                 principis i mitjans dels anys setanta, era
                                 la més ben preparada de la història con-
                                 temporània a casa nostra. Eren temps de
                                 bonança econòmica, de sous astronòmics,
                                 d’una generació benestant en els llocs de
                                 poder, i va venir molt a tomb construir el
                                 miratge d’uns joves que empenyien amb
                                 força per darrere. Quina gran estafa.
                                 No han manat mai
                                 La marca, Renault Clio, i l’agència de publi-
                                 citat, Tiempo BBDO, ho van fer de cine. La
                                 repercussió de l’eslògan és poc comparable
                                 amb la de cap altre. Una altra cosa és l’en-
                                 ganyifa, l’anàlisi socioeconòmica de fireta
                                 que ens van voler colar amb el JASP dels
                                 nassos. Llicenciatures, màsters, idiomes, fa-
                                          cilitat per viatjar a tot el món, esco-
                                          les de negocis... tot per arribar on?
                                          El forat de la sobrequalificació, el
                                          tap generacional, l’ultraliberalisme
                                          com a fètida panacea. Els que mana-
                                          ven a meitat dels noranta, els que fà-
                                          cilment cobraven un milió de pes-
                                          setes al mes, els que diuen que van
                                          fer la Transició –ui, sí, i que n’estan
                                          tan contents–, continuen manant
                                          ara. Els JASP no han manat mai.
                                              Per cert, el següent anunci el
                                          protagonitzava una noia. “Qui
                                          ocuparà el meu lloc? Un estran-
                                          ger? ¿Heu fitxat algú de la compe-
                                          tència?” “No, ella, no he tingut
                                          més remei”. Sostre de vidre, equi-
                                          paració salarial, masclisme... La
                                          llista és llarga. ◆

                                                             TONI VALL
                                                              PERIODISTA