dimarts 28/07/2020


             2
ELS ANUNCIS DE LA NOSTRA VIDA     A la fresca




                                                                                  ARA
                                Què en pensem
                                del “Som 6
                                milions”?
                                Generalitat de Catalunya (1985)

                                Dos homes de negocis es troben a l’anda-
                                na de l’Estació de França. Seuen en un dels
                                bancs. Un d’ells revisa el calendari de la set-
                                mana per poder programar una trobada.
                                “Dimarts, dimecres, dijous. ¿Te va bien el ju-
                                eves?”, diu un d’ells. “No, m’aniria millor el
                                dixous. ¿Però tu creus que xo [jo] no puc en-
                                tendre el català després de tants anys?”, con-
                                testa l’altre. “Home, per educació...”, reitera
                                el primer. “Mira, una cortesia és parlar en
                                català amb tots els que volen saber-lo”, in-
                                sisteix el segon. L’anunci acaba amb aquest
                                recordatori: “En català. Per respecte a tu
                                mateix i als altres. Generalitat de Catalunya.
                                Som 6 milions”. Històric, oi?
                                   Fa trenta-cinc anys d’aquesta mítica
                                campanya publicitària, que va incloure uns
                                quants anuncis diferents al llarg d’uns
                                quants anys. Em permeto ressaltar amb in-
                                correccions alguns deixos de la parla del
                                senyor que parla inesperadament en ca-
                                talà al seu interlocutor. Ho fa més sonor,
                                crida més l’atenció, resulta més exòtic. I
                                ara tanqueu els ulls i penseu: què passaria
                                avui en dia si en un anunci institucional la
                                Generalitat demanés que no es canviï d’idi-
                                oma, que no es fomenti el bilingüisme?
                                S’organitzaria un sidral de por, oi? Què di-
                                rien Ciutadans i el PP? Quantes pregun-
                                tes parlamentàries, quantes comissions,
                                quantes sessions de control al Govern,
                                quantes polèmiques a Twitter?
                                País en expansió
                                Aquesta és potser la més famosa de les
                                campanyes institucionals que la Genera-
                                litat va encarregar a Bassat Ogilvy i et
                                porta immediatament a pensar quin pa-
                                ís hi havia el 1985. Un país en expansió,
                                        una política lingüística pensada i
                                         executada per, amb bon criteri,
                                         promocionar i enfortir el català i
                                         poca varietat dins de l’espectre
                                         polític.
                                             Més de tres dècades després,
                                         els referents polítics totèmics
                                         d’aquell temps s’han disgregat i
                                         diluït i ha aparegut una forta pola-
                                         rització d’interessos, legitimitats
                                         i idees de país. Molts més partits
                                         polítics amb representació parla-
                                         mentària. Molta més crispació
                                         per temes identitaris i simbòlics.
                                         La llengua com a arma llancívola.
                                         El mantra segons el qual el caste-
                                         llà està perseguit a Catalunya.
                                         ¿Tenim un país millor o pitjor?
                                         Que jutgi cadascú. ◆

                                                           TONI VALL
                                                            PERIODISTA