dimecres 08/07/2020 2 ELS ANUNCIS DE LA NOSTRA VIDA A la fresca ARA Aprendre a estimar la tònica Schweppes (1978) Com s’ha de pronunciar? Txueps? Xueps? Durant un temps aquest va ser un tema important, un dubte raonable, una frívola coqueteria. Com s’ha de dir aquest coi de nom? Només això, aquest detall fo- nètic, aquesta lluita contra les conso- nants, ja és per si sol una estratègia pro- mocional interessant. Devia resultar d’allò més chic entrar al Sandor i ordenar un refresc per combatre el sol asfixiant que en ple estiu cau vertical sobre Fran- cesc Macià, abans Calvo Sotelo. “Posa’ns una Xueps i un Bitter, carinyo, amb molt i molt de gel”. La tònica Schweppes es comercialitza a Espanya des de finals dels anys cinquan- ta, però la revolució no va arribar fins a fi- nals dels setanta. Concretament el 1978, data del primer anunci d’aquell individu conegut com “l’home de la tònica Schweppes”. L’empresa tenia una obses- sió: aconseguir que la beguda carbonata- da deixés de ser la comparsa espurnejant dels espirituosos i tingués entitat pròpia com a refresc, que els assedegats la consi- deressin a l’hora de d’asseure’s a la terras- sa i dir-li al cambrer què els venia de gust. Per a aconseguir-ho van confiar durant més de deu anys una missió a l’actor fran- cès Bernard Le Coq: construir un perso- natge carismàtic i magnètic, irònicament invasiu, elegant, que es colés fins als llocs més inversemblants –dins d’una sauna, en un autobús ple a rebentar– sempre amb una tònica a punt per servir i salvar així les sets més angoixants i les reserves més refractàries a l’experimentació gus- tativa amb l’amarg de la tònica. “Schweppes sap que el gust de la tòni- ca, com el de les millors coses d’aquest món, necessita un temps d’adaptació. I que molta gent que no beu tònica és perquè no ha tas- tat prou la tònica Schweppes”. Ai- xí començava el primer de tots els anuncis, el de l’any 1978. Conclu- sió? “Aprengui a estimar la tòni- ca”, eslògan immillorable, aroma de llimona, bombolles, glaçons, el color groc corporatiu. Un imagi- nari que pessigolleja la memòria encara avui. Ah, per cert, no em vull oblidar d’una postdata: ¿recordeu, uns quants anys després, el gran John Cleese anunciant tònica Schweppes amb recursos subli- minals? Brillant. ◆ TONI VALL PERIODISTA