O B J E C T E S         A M B      V I D A




            La ciutat
            sense cines
            Toni Vall




            N
                                        o acostumem a concebre
                                        els llibres com a objec-
                                        tes. Són “llibres”, o sigui,
                                        plecs de pàgines entinta-
                                        des, impreses amb textos
                                        que expliquen històries.
                                        En un hipotètic recomp-
                                        te dels objectes que
            tenim a casa, no crec que els incloguéssim dins
            del còmput. M’agrada entendre que un llibre és
            un objecte, que una primera edició, per exemple,
            és un objecte amb una història més fonda i com-
            plexa que no pas la de la segona edició. Hi ha edi-
            torials que els llibres visualment atractius, amb
            un component estètic i fotogràfic destacable, amb
            tapa dura, guardes treballades, sobrecoberta i
            solapa, els anomenen “llibre objecte”.
                A casa hi tinc incomptables llibres objecte. De
            tota mena, de tota temàtica, ica,
            de tota mida. Un dels que
            més em miro, dels que
            m’agraden i m’emocionen       en
2020




            més, és Els cinemes de
            Barcelona, de Joan Munsó     só
            Cabús, editat per Proa      oa
9 D’AGOST




            l’any 1995. És un llibre    re
            –avui descatalogat i quasi   si
            introbable–         preciós,s,
            documentadíssim i amb        b
            una feina de recerca visu--
            al i fotogràfica senzilla--
            ment sensacional. Hii
            apareixen per ordre alfa-
            bètic totes les sales de
            cinema de Barcelona.
            Totes, totes. Des dels
            inicis de l’art cinemato-
            gràfic fins al moment de
            la publicació del llibre. Avui, amb un
            present especialment dolorós l ó en ell terreny dde lles
            sales de cinema, és un instant immillorable per
            recomanar i reivindicar aquest llibre i per posar
            en valor la feina de Munsó Cabús, que va ser un
            dels més rellevants periodistes cinematogràfics
            catalans.
                Barcelona és un desert, un erm, un paisatge
            culturalment devastat, amb la història i patrimoni
             arrencats de soca-rel i substituïts per la buidor
              més absoluta. Amb aquest panorama, fullejar Els
              cinemes de Barcelona és un exercici trist, molt
                trist per a aquells que es miren la vida amb una
                 mica d’esperit crític, de sentit comú. El sentit
                  comú que porta a concloure, sense gaire difi-
                  cultat, que una ciutat sense cines és pitjor que
                 una ciutat amb cines. Igual que una ciutat
                sense llibreries és pitjor que una ciutat amb lli-
               breries. Ho podeu aplicar també a teatres, sales
               de concerts, botigues de música, museus… Si
              continua el relativisme estem abocats a ser cada
              dia més enzes. 



                    aradiumenge