dilluns 10/08/2020


             2
ELS ANUNCIS DE LA NOSTRA VIDA     A la fresca




                                                                                   ARA
                                Si beus, fes
                                el favor de no
                                conduir
                                Direcció general de Trànsit (1985)

                                Quin anunci emocionalment impac-
                                tant t’ha quedat més incrustat a la me-
                                mòria? És fàcil endevinar que moltes res-
                                postes a aquesta pregunta s’inclinarien
                                per algun anunci de la direcció general de
                                Trànsit. Posar el ciutadà davant l’eventu-
                                al mort d’un fill és una decisió radical, im-
                                pactant i polèmica. Una mesura de xoc,
                                valgui la redundància (i sense humor), que
                                té l’origen en la imparable escalada de
                                morts a la carretera que a la segona mei-
                                tat dels anys vuitanta va deixar un panora-
                                ma desolador: 6.500 morts a tot l’Estat
                                l’any 1989. Les empreses automobilísti-
                                ques van rebre tota mena de –raonables,
                                lògiques, necessàries– pressions per ex-
                                tremar les mesures de seguretat, millorar
                                els usos del cinturó de seguretat, incorpo-
                                rar obligatòriament l’airbag i el casc…
                                   I tocava posar-se durs amb el càstig de
                                les infraccions, esclar. De fet, els controls
                                d’alcoholèmia existien des del 1979. Val a
                                dir, però, que l’inici dels anuncis televisius
                                contra els accidents de trànsit és, sens
                                dubte, més festiu que no pas tètric.
                                Stevie Wonder
                                Corria el 1985 quan a la DGT se li va acudir
                                contactar amb la que sens dubte era una de
                                les estrelles musicals del moment perquè
                                proclamés als quatre vents: “Si beus, no con-
                                dueixis”. Era Stevie Wonder, el mateix que
                                pocs anys abans ens trucava per dir-nos que
                                ens estimava: I just call to say I love you, la
                                cançó principal de La dona de vermell. La re-
                                cordeu, oi? La versió de Núria Feliu –T’he
                                trucat per dir t’estimo– també la recordem
                                uns quants friquis. Però no ens desviem. Ex-
                                plica una versió més o menys apòcrifa que,
                                        amb la disbauxa de la Movida Ma-
                                         drileña, el descontrol es va apode-
                                         rar de les carreteres de la capital es-
                                         panyola i, amb efecte contagi, es va
                                         universalitzar la inconsciència.
                                             La bonança econòmica del pa-
                                         ís, que havia democratitzat a gran
                                         escala l’obtenció dels permisos de
                                         conducció, feia que una possible
                                         bona estratègia fos confiar en un
                                         rostre i una veu molt populars per
                                         recordar a tothom que l’alcohol no
                                         és bon company de viatge. I si
                                         aquest rostre duia ulleres de sol,
                                         encara millor. I si aquest rostre era
                                         el d’algú privat de la visió, encara
                                         millor. Un cec dient-nos a tots que
                                         si beus no condueixis. La paradoxa,
                                         altre cop, missatge infal·lible. ◆

                                                            TONI VALL
                                                             PERIODISTA