dimecres 12/08/2020


             2
ELS ANUNCIS DE LA NOSTRA VIDA     A la fresca




                                                                                ARA
                                Per què
                                busca el Jacq’s?
                                Jacq’s (1986)

                                Hi ha autèntics catàlegs d’anuncis
                                masclistes. Un mostrari sencer. Per a
                                tots els gustos. Autèntics horrors. Aquells
                                vells anuncis d’electrodomèstics en què
                                una dona netejava la casa mentre el marit
                                llegia el diari: “Porti’s com un home i aju-
                                di la seva dona”, li deien a un senyor. I ell
                                què feia? Li comprava una rentadora.
                                Anunci de Kelvinator, anys seixanta. O els
                                anuncis de productes de neteja de la llar,
                                esclar. O els de licors, tot un món. I els de
                                perfums, tot un univers. I aquí ens aturem
                                avui, en un clàssic, l’anunci de Jacq’s.
                                “Busco a Jacq’s”, ens deia una noia volup-
                                tuosa, motoritzada, enfundada en un ves-
                                tit de cuir lluent i erotitzada fins a ex-
                                trems impensables.
                                   Estava desesperada, la pobra. Hi ha
                                moltes coses a comentar: la sexualitza-
                                ció absurda de la noia, l’escot sense venir
                                a tomb, l’horterada de la moto. Qui és creu
                                avui en dia que si et ruixes amb colònia al-
                                gú es tornarà boig per tu? Encara més,
                                com és possible que alguna vegada s’ha-
                                gi cregut algú un disbarat així?
                                   Bé, el nivell paupèrrim de l’anunci és
                                de jutjat de guàrdia, però ha quedat en el
                                subconscient col·lectiu. I és que, com ja
                                hem recalcat abans en aquesta sèrie,
                                l’efectivitat no hi entén sempre de subti-
                                leses. De Jacq’s se’n van llançar tres
                                anuncis al llarg dels anys. El primer, el
                                1986. Tots igual de terribles.
                                Isabel Coixet
                                Un d’ells el va dirigir Isabel Coixet, i quan
                                de tant en tant li pregunten per la qües-
                                tió, a banda d’arrufar el nas, reconeix que
                                allò és completament nefast. Abans de de-
                                         butar al cinema, Coixet va ser una
                                         exitosa creativa publicitària.
                                         “Eren altres temps”, argumenta
                                         ella. Fa poc, encara recordava el
                                         dia que li va tocar etzibar-li a Mò-
                                         nica Van Campen –que en aquella
                                         ocasió era l’encarregada de buscar
                                         el Jacq’s dins d’un cenyit vestit de
                                         Catwoman– que els amos de
                                         l’agència de publicitat volien que
                                         s’abaixés més la cremallera.
                                            La pregunta de sempre: us
                                         imagineu avui un anunci com el
                                         de Jacq’s? Se’m fa impensable, la
                                         idea. Alguns avenços de conscièn-
                                         cia imprescindibles, fonamen-
                                         tals, hem tingut en el curs del
                                         temps. “El aroma de los hombres
                                         más buscados”. Quin eslògan! ◆

                                                          TONI VALL
                                                           PERIODISTA