divendres 21/08/2020 2 ELS ANUNCIS DE LA NOSTRA VIDA A la fresca ARA El nu sempre serà violent Fa “Només si el guió ho exigeix”, us so- na això? És la justificació, l’excusa, el so- par de duro que durant moltíssims anys es va utilitzar per donar cabuda i norma- litzar al màxim l’existència de nus feme- nins al cinema. Es va fer particularment famosa durant els anys d’allò que es va co- nèixer com a Destape. En aquelles pel·lí- cules de pit i cuixa els nus mai els justifi- cava el guió, eren pura gratuïtat, exhibi- ció, explotació de la carn de la dona. Nin- gú alçava la veu en contra. O si algú l’alçava el seu crit era sord. Si penso en anuncis equiparables a aquell fenomen cinematogràfic el primer que em ve al cap són els anuncis de Fa. Em fa l’efecte que a molts els han que- dat a la memòria els anuncis d’aquests gels de bany, xampús i desodorants com els primers anuncis amb nus de la seva vi- da. La noia que es dutxa sense que res la tapi i l’espectador que la mira sense fil- tres, sense mampares, sense oportunes tovalloles censuradores. La utilització del cos de la dona per a l’explotació publicità- ria no és cap raresa. El nu sí que és més es- trany. El que està prohibit, és tabú, el que incomoda. El que cosifica? El cos com a objecte del desig. Està tot prou ben estu- diat. Però preguntem-nos fins quan el nu continuarà sent incòmode. Què és millor, la moralitat o la naturalitat? Per què un cos de dona sí i un cos d’home no? Bé, ai- xò es podria rebatre fàcilment. Un mo- dern anunci d’Idealista –la web d’oferta immobiliària– ofereix un cul masculí prou explícit. Els anuncis de Fa es veuen vells, destenyits. Però fixeu-vos en la paradoxa. Un cos de dona en un anunci pot ofendre tant les ments més puritanes, castrado- res i retrògrades, les que opinen que allò és una perversió, com les veus que sostenen que aquella exposició turgent és una vulne- ració de la integritat de la dona, un llast masclista. És evident: el nu, sigui gratuït, justificat, lliure, obligat o festiu, sempre serà vi- olent. Sempre apareixerà, dibui- xat o imaginat, un pany i un ull que mira. ◆ TONI VALL PERIODISTA