dimarts 25/08/2020


             2
ELS ANUNCIS DE LA NOSTRA VIDA     A la fresca




                                                                               ARA

                                Ferrero Rocher,
                                quin mal gust!
                                Ferrero Rocher

                                El gust evoluciona. L’elegància és opi-
                                nable. El bon gust té més a veure amb
                                intangibles que no pas amb certeses. Hi
                                ha qui, com Boris Izaguirre, opina que
                                hi ha poques persones tan elegants i
                                glamuroses com Isabel Preysler. Hi ha,
                                en canvi, qui opina que no es pot ser
                                més hortera i caspós que la Preysler.
                                Aquestes coses acostumen a tenir a
                                veure amb el paper cuixé. Qui porti
                                anys empassant-se les pàgines de l’Ho-
                                la i el Semana tindrà incrustat al sub-
                                conscient que aquesta senyora és algu-
                                na cosa digna de tenir en compte. Ca-
                                dascú té els referents que vol. Els que es
                                pot permetre, els que conviuen bé amb
                                la seva manera de ser, de fer, de sentir.
                                A aquells que van emmirallar-se en el
                                casament de la Preysler amb Julio Igle-
                                sias i els va semblar que allò era un cim
                                d’elegància i distinció no els expliquis
                                res sobre elitisme, classe social i pijerío.
                                No t’escoltaran.
                                Uns bombons vulgars
                                Tot això a tomb de què ve? Doncs de
                                l’anunci de Ferrero Rocher, ves. Se
                                m’acuden pocs bombons menys interes-
                                sants, més vulgars i poca cosa que un
                                Ferrero Rocher. Galeta, xocolata desfe-
                                ta –una espècie de Nocilla– i una avella-
                                na sencera a dins. Però, esclar, si poses la
                                Preysler a promocionar-los i t’inventes
                                la història de l’ambaixador, el majordom
                                amb la muntanya de bombons –per cert,
                                estaven enganxats entre ells perquè no
                                caiguessin– i tanta parafernàlia, al final
                                seran legió els que es convenceran que
                                aquell és el millor bombó del mercat,
                                        l’ideal per a tota mena de detalls,
                                        de regals, de recepcions, de cor-
                                        tesies, de juguesques romànti-
                                        ques. Allò que en castellà, tan en-
                                        certadament i sense traducció
                                        tan eloqüent, en diuen “Quiero
                                        y no puedo”. A falta d’uns bons
                                        Godiva, posa uns Ferrero Ro-
                                        cher a la teva vida.
                                            M’estranya que encara ningú
                                        a Ferrero hagi tingut la pensada
                                        de fitxar Tamara Falcó com a
                                        substituta de la seva mare al cap-
                                        davant d’aquests deliris xocola-
                                        ters. I, posats a fer, que hi inclo-
                                        guin també un cameo de Mario
                                        Vargas Llosa servint-se el bom-
                                        bó de dalt de tot de la muntanya
                                        de llepolies daurades. ◆

                                                          TONI VALL
                                                          PERIODISTA