dissabte 29/08/2020


             2
ELS ANUNCIS DE LA NOSTRA VIDA     A la fresca




                                                                              ARA




                                Acceptem
                                vaixell i pop
                                Scattergories

                                No voldria acabar aquesta festiva
                                sèrie d’articles estivals dedicada als
                                anuncis sense abordar el que segura-
                                ment són els anuncis més festius de
                                tots, els de joguines. Podria parlar dels
                                anuncis de marques com Cefa, Fisher
                                Price, Playmobil, Bizak, Educa, Famo-
                                sa, Lego, Mattel o Mediterráneo –¿com
                                podem oblidar aquell eslògan cantare-
                                lla “Juguetes para compartir!”?–, po-
                                dria rememorar aquelles campanyes
                                de Nadal en què de cada vint anuncis,
                                quinze eren de joguines i cinc de tor-
                                rons. Podria viatjar fins als anuncis de
                                Sega i de Nintendo, els somnis de la
                                consola de videojocs abans que existís
                                la PlayStation. Podria revisitar innom-
                                brables paisatges de la infància, de
                                moltes infàncies, però em limitaré a
                                recordar una frase: “Aceptamos barco!
                                Como animal acuático? Síííí”. I una al-
                                tra: “Empezando por P, un animal de
                                companyia. Pulpo!” En efecte, l’Scat-
                                tergories, aquell joc de lletres, defini-
                                cions i endevinalles que ens ha deixat
                                per a l’imaginari una frase recurrent
                                per utilitzar quan decidim transigir en
                                lloc de posar-nos exigents, dramàtics,
                                “estupends”, que diria aquell. “Acepta-
                                mos barco” o “Aceptamos pulpo”, depe-
                                nent del gust del consumidor. Tant se
                                val si s’és catalanoparlant o castellano-
                                parlant. És una expressió crossa que es
                                diu en castellà i en aquest cas tant li fot
                                la diglòssia que exigeixi.
                                    Més d’un quart de segle
                                     I sabeu què? Aquest anunci és del
                                     1992. 1992, sí! M’he quedat de pe-
                                    dra en comprovar la data. ¿L’any
                                        dels Jocs Olímpics? ¿Tant de
                                        temps ha passat? Me’n faig
                                        creus, una vegada més. Fa més
                                        de vint-i-cinc anys i sembla tan
                                        sols un cop de vent, una revola-
                                        da dels records, una sacsejada
                                        del subconscient. Potser no us
                                        agrada aquesta frase, en especi-
                                        al no agradarà als relativistes,
                                       als vigilants de la nostàlgia, pe-
                                      rò no em resisteixo a escriure-la:
                                      comences a entendre que et fas
                                     gran quan de l’anunci d’“acepta-
                                    mos barco” ja fa més d’un quart de
                                    segle. ◆

                                                         TONI VALL
                                                          PERIODISTA