E L    G R A N       C A R N A V A L



                El masclisme
                de Connery?




                                                                                  Getty




                É
                                   s lamentable afirmar que és útil pegar a les dones
                                   quan la resta de recursos “no han funcionat” i
2020




                                   que és millor fer-ho “amb la mà oberta” que amb
                                   un cop de puny. És el que va dir Sean Connery
8 DE NOVEMBRE




                                   l’any 1987 en el transcurs d’una entrevista televi-
                                   siva. Ho podeu trobar fàcilment a YouTube.
                                   Quina consideració tan patètica, tan masclista i
                                   tòxica. Aquests dies aquest vídeo s’ha difós bas-
                tant amb la intenció d’algunes persones d’explicar, de matisar, de
                perfilar, la personalitat de l’actor, que va morir el 31 d’octubre als
                90 anys. No es tracta de justificar les consideracions de Connery,
                no són justificables. Són criticables i punt. La paraula no és justi-
                ficar sinó, tal vegada, explicar.
                    Val la pena explicar per què algú, en aquest cas una estre-
                lla mundial del cinema en un dels moments més brillants de
                la seva carrera, deixava anar aquesta mena d’exabruptes en
                plena entrevista sense preocupar-li gens ni mica la recepció
                massiva que tindria. No li preocupava, senzillament, perquè
                no era important, no era tema, entrava, encara que sembli
                una barbaritat, dins d’una normalitat, d’una esfera de pensa-
                ment no qüestionada a gran escala. Ara, sortosament, això ha
                canviat. Ara, el que llavors era un comentari fet sense pen-
                sar, potser amb intenció graciosa, resulta impensable i està,
                amb bon criteri, mal vist, molt mal vist.
                    Amb això què vull dir? Doncs que les paraules masclistes
                de Connery no deuen ser tan distants de les que en aquells
                mateixos anys i en anys pretèrits també pronunciaven, pot-
                 ser, els nostres pares i els nostres avis, o alguns amics molt
                  amics dels nostres pares i els nostres avis. Paraules forasse-
                   nyades filles d’un context d’un altre temps. Atacar
                    Connery avui retraient-li aquelles paraules no diré que
                     sigui injust però sí que em sembla una mica absurd per-
                     què no és revelador de gran cosa més enllà d’un comen-
                    tari profundament desafortunat fet en un temps en què
                   moltíssima gent feia aquesta mena de comentaris profun-
                   dament desafortunats. ¿La conclusió és que Connery era
                  un maltractador? No ho sabem, per tant, no ho podem afir-
                  mar. No és, en aquest sentit, una entrevista que a mi parti-
                 cularment em serveixi per explicar la figura de Connery. 



                             aradiumenge