diumenge 09/08/2020


           2
ELS ANUNCIS DE LA NOSTRA VIDA      A la fresca




                                                                                  ARA
                                 No t’enriguis
                                 mai
                                 d’El Almendro
                                 El Almendro (1980)

                                 “Vuelve, a casa vuelve, por Navidad”.
                                 Tothom recorda aquesta tornada de la
                                 cançó d’El Almendro. Però ¿us hi haví-
                                 eu fixat que ja ben entrats els anys 2000
                                 es va canviar “esta noche es Nochebuena
                                 y mañana Diós dirá” per “esta noche es
                                 Nochebuena, vive la felicidad”? Doncs sí,
                                 la cançó més famosa del Nadal es va voler
                                 laïcitzar una mica. Quina paradoxa, oi?
                                 Encara avui El Almendro és fidel a la se-
                                 va cita anual amb el mateix jingle i la ma-
                                 teixa cançó encomanadissa, el mateix es-
                                 perit de retrobar-se amb els éssers esti-
                                 mats, emoció, el fill que abraça la mare
                                 després d’un llarg viatge; els torrons que
                                 ho testimonien.
                                     Va ser el 1980, quan acabava de cele-
                                 brar el seu centenari, que la marca de dol-
                                 ços nadalencs va encertar-la amb un hit
                                 que porta quatre dècades en solfa. Va ser
                                 a sis mans: els compositors Cuadrado, De
                                 la Iglesia i Neto van afinar l’instint, hi van
                                 afegir un polsim –o una bona cullerada–
                                 de sucre, ametlla triturada, fruita glaceja-
                                 da, cobertura de xocolata i tot el dolç que
                                 calgués per donar a llum un clàssic.
                                 Qui tornava a casa?
                                 I qui tornava a casa? En un dels primers
                                 anuncis era un científic que suposada-
                                 ment treballava en una alta companyia
                                 multinacional i que un bon dia rebia una
                                 postal del seu poble que l’impulsava a em-
                                 prendre el retorn. Amenitzaven el viatge
                                 els acords d’una espècie de Mocedades i
                                 una lletra amb perles com “vuelve, a ca-
                                 sa vuelve, necesitamos tu risa, tus caricias,
                                 tus miradas y tus manos”.
                                    Amb el pas dels anys, la lletra de la can-
                                         çó es va anar simplificant i la nar-
                                         ració de l’anunci també. El vai-
                                         xell a alta mar i el mariner que re-
                                         bia el permís per tornar a casa es
                                         van substituir per quatre plans
                                         de la mare cuinant i parant la tau-
                                         la amb gest melancòlic, el timbre
                                         que sona i el fill militar que apa-
                                         reix després de molts mesos
                                         d’absència.
                                             Aquesta mena d’anuncis que
                                         són com institucions, com tò-
                                         tems, com menhirs, val la pena no
                                         frivolitzar-los, no prendre-te’ls
                                         de conya, no sucumbir a la temp-
                                         tació del relativisme que assota el
                                         món. No t’enriguis mai de l’anun-
                                         ci d’El Almendro. Tard o d’hora
                                         te’n penediries. ◆

                                                            TONI VALL
                                                             PERIODISTA