ara DIVENDRES, 16 D’OCTUBRE DEL 2020                     29
                                                  cultura




   Pòquer de Planetes
   remoguts i autores
      triomfants
                   Crònica
                           TONI VALL
                           BARCELONA



              ny 2017, l’anunci de deixar Catalunya



 A            si es declara la independència i la res-
              saca post 1-O. 2018, un any de la res-
              saca post 1-O, és a dir, primer any sen-
              se cap representant del govern cata-
 là. 2019, ressaca postsentència del Procés. Nit de
 flames que es veuen des del MNAC, on s’entre-
 ga el premi. 2020, el Planeta del covid-19.
     El Planeta porta una tirallonga d’anys re-
 moguts, un pòquer d’arenes movedisses, de
 mars encrespats on surfejar. Enguany les cir-
 cumstàncies obliguen a prescindir dels mil
 convidats i a centrar-se tan sols en uns quants
 compromisos, quatre o cinc autoritats i la
 premsa. Hi ha moltes mesures de seguretat, de
 prevenció i moltes persones que vetllen per
 al compliment. Tothom diu coses com “Bé, un
 any estrany, oi?” o “Espero que no acabin eme-
 tent-ho per Zoom i tots veient-ho des de casa”.
 Veig Rosa Regàs i José Manuel Blecua, mem-
 bres del jurat. També veig Jaume Collboni, Te-
 resa Cunillera, Ada Colau i Joan Subirats. Com
 ja és habitual, cap membre del govern català.
 A Carmen Calvo li prenen la temperatura. Una
 bona foto, si hi hagués algun fotògraf present.
     No és un DVD, ni una maleta, ni un pen dri-
 ve. Aquest any el regal –no només als periodis-
 tes, sinó a tothom– és una ampolla d’aigua amb
 un rivet que duu el logo de la casa. Austeritat
 màxima. Precedeixen l’entrega del premi un
 homenatge musical a Carlos Ruiz Zafón, un
 discurs compacte de Josep Crehueras amb re-
 coneixement a llibreters i lectors inclòs i un
 parell de bones ocurrències d’Eduardo Men-
 doza: “Tot i els nervis, la nit del meu Planeta
 vaig poder sopar. De fet, jo puc sopar sempre”.
 “Avui no! Avui no hi ha sopar”, diu Crehueras.
     A mi, però, el que em té més encuriosit és
 ¿què passa amb els periodistes estrella que
 sempre conviden i que sempre sonen com a
 potencials guanyadors o finalistes? Vindran
 Risto? Vicente Vallés? Manel Fuentes? San-
 dra Barneda? Ai, calla, espera, que em diuen
 que... Només tres vegades abans dues dones
 havien sigut guanyadora i finalista. 1999, Es-
 pido Freire i Nativel Preciado. 2001, Rosa Re-
 gàs i Marcela Serrano. 2013, Clara Sánchez i
 Ángeles González-Sinde. Quarta vetllada amb
 doble guanyadora. Pòquer, aquesta nit, de Pla-
 netes remoguts i d’escriptores triomfants.e




 Homenatge a Ruiz Zafón. CRISTINA CALDERER