ara DIMECRES, 11 DE NOVEMBRE DEL 2020                                                                                                                                                29
                                                                                                                                                                          cultura



                                                                                        CINEMA


                        Carles Barba, la càmera que tot ho filmava
                                                                                                                                                  nia dubtes sobre quin era el pla ide-
           Obituari                                                                                                                               al, la resposta era la mateixa: les
                                                                                                                                                  persones, arran de terra, amb mira-
            TONI VALL                                                                                                                             da polièdrica i tones de sentit de
            BARCELONA                                                                                                                             l’humor, de sornegueria, d’intel·li-
                                                                                                                                                  gència. Les seves obres mestres
            arles Barba ho filmava                                                                                                                potser són Aspectes i personatges de



C           tot, s’amagava amb la
            càmera a la mà i dissi-
            mulava per capturar to-
            ta la vida que li passava
per davant. La vida dels baixos fons,
dels desposseïts, dels que no tenien
res, i també la dels que suposada-
                                                                                                                                                  Barcelona (1964) i Barcelona Show
                                                                                                                                                  (1968). També els seus fabulosos
                                                                                                                                                  films sobre París, sobre tradicions
                                                                                                                                                  religioses i sobre la Transició. Ah!,
                                                                                                                                                  i Barcelona era una festa, sobre els
                                                                                                                                                  Jocs Olímpics de la seva estimada
                                                                                                                                                  ciutat. El poder de l’adjectiu el fas-
ment ho tenien tot, els privilegiats,                                                                                                             cinava, el pla curt, la cara estrafe-
els de la vida regalada. Les seves                                                                                                                ta, l’atractiu femení, l’exòtic friqui
pel·lícules són un llegat documen-                                                                                                                del carrer.
tal de valor incalculable, expliquen                                                                                                                 L’obra de Carles Barba, diposi-
la vida de la Barcelona dels últims                                                                                                               tada a la Filmoteca de Catalunya,
seixanta anys amb una mirada tan                                                                                                                  és un clàssic del nostre cinema, una
lúcida com la del millor dels cineas-    se de la càmera. Per què? Doncs            Carles Barba        i ja mai més aturaria l’objectiu de la    realitat imprescindible. Avui el seu
tes europeus. Barba va abandonar         perquè volia filmar la seva família,       Masagué,            seva càmera.                              projector s’ha aturat després de
ahir aquest món després de noran-        els seus sis fills i els avatars que en-   comerciant              La curiositat infinita el va portar   quasi un segle de fecundar-ho tot
ta-set anys de viure’l amb una in-       sopegués pel camí. La dissort el va        tèxtil i            a recórrer incansablement tots els        de colors intensos. Però la vida
tensitat fora mida.                      fer vidu molt jove, amb quatre fills       cineasta.           carrers de Barcelona per aconse-          continua, plena de personatges
   Nascut el 1923, va introduir-se       petits i tot per fer. Amb la Núria, la     CRISTINA CALDERER   guir el que més li agradava, docu-        que valen la pena, de contrastos i
de ben jove en el món del tèxtil de la   seva segona esposa, va redescobrir                             mentar les desigualtats i retratar        paradoxes, de la bellesa que ell tant
seva Terrassa natal i va enamorar-       la felicitat amb energies renovades,                           les cares de la gent. Sempre que te-      estimava.e