ara DIUMENGE, 1 DE NOVEMBRE DEL 2020 47 cultura Experiència, coneixement, saviesa Els personatges madurs van acabar consolidant l’actor escocès cap dubte, va condicionar decisiva- mirada reposada, amb un pòsit vital In memoriam ment els primers anys de la seva Físic que val la pena transmetre, inocu- carrera. Pocs se’l prenien gaire se- La seva bona lar, a aquells que són al seu voltant TONI VALL riosament: un maniquí amb voca- i també, esclar, a tots nosaltres, els BARCELONA ció d’actor, amb boníssima planta planta va espectadors que esperaven amb an- i a qui li esqueia el vestit d’agent se- condicionar sietat cada nou paper del gran Con- els seus S cret. No gran cosa més. nery. La calvície ja no era cap hàndi- ean Connery va tenir alo- El treball, entre finals dels sei- primers anys cap. Al contrari, tot un valor. pècia molt aviat. Quan en xanta i principis dels setanta, amb de carrera Vaig arribar a Connery gràcies a comptava vint-i-pocs ja grans directors com Martin Ritt, James Bond, el personatge que em clarejava. ¿Un aspirant a Sidney Lumet i Richard Lester –els va fer descobrir aquest art anome- Míster Univers amb en- films de Connery potser menys po- Canvi nat cinema. El meu agraïment a ell trades? Doncs sí. Quan, amb tren- pulars– va anar forjant una nova Amb els anys, és, per tant, immens, un llegat ín- ta-dos anys, es va posar per primer personalitat a la seva trajectòria, tim de valor incalculable. Però vull cop en la pell de 007, els maquilla- fins a anar a espetegar, quan enca- la calvície de recordar que aquell descobriment dors i perruquers de Dr. No van fer ra era relativament jove, a la gran Connery va va ser doble. Veure a finals dels el que van poder per dissimular troballa de la seva carrera: la madu- passar de ser anys vuitanta, en vells cartutxos de l’assumpte. Ja ho van donar per resa, els personatges amb profundi- un hàndicap a VHS, els primers 007 anava en pa- perdut tres anys després: a Opera- tat i experiència, amb dots per a la ser un valor ral·lel a la descoberta també dels ció tro Connery lluïa un més que psicologia, el mestratge, la trans- papers de maduresa de Connery. Si evident perruquí. El físic, no n’hi ha missió del coneixement, la pausa, la em poso a evocar-los, quina mera- vella haver pogut veure, amb poc temps de diferència, Goldfinger i Indiana Jones i l’última croada, aquesta sí, a la fastuosa pantalla gran del Bosque i de l’Urgell. La descoberta, fixeu-vos-hi bé, era fas- cinant: Connery com a agent injec- tador de passió arqueològica al seu fill, un aventurer a qui ja coneixíem i admiràvem. Quina meravella, que Spielberg ens expliqués que aquella pulsió pel perill, per l’antiguitat, per l’aventura més orgànica no ha- via sorgit per generació espontània, sinó que li venia de fàbrica, per via sanguínia. Oh! Frare i policia És eloqüent i revelador pensar en el díptic, en dos anys consecutius, for- mat per El nom de la rosa i Els into- cables d’Eliot Ness. El frare que transmet coneixement, temprança i enteniment al jove novici que l’acompanya i el temperamental i íntegre policia irlandès que sap re- fredar els ànims de Kevin Costner quan voldria tirar pel dret i arribar a les mans amb Al Capone. Què és, si no experiència en es- tat pur, el seu Ramírez de les dues primeres entregues d’Els immor- tals? O el pare lladre de Negocis de família. O el criminal empresonat a qui l’estat recorre per tornar a Al- catraz i salvar el món a La roca. O el venerable rei Artur d’El primer ca- valler, generós tant amb la seva es- timada Ginebra com amb Lancelot, que pretén arravatar-l’hi. L’escrip- tor, amagat i amargat, de Desco- brint Forrester, que retorna a la il·lusió gràcies al jove que adopta com a deixeble. I aquell Allan Qua- termain de La lliga dels homes ex- traordinaris, el seu últim paper, un ancià que dispara la seva última fletxa. Directa al cor, on quedarà Connery, dirigit per Steven Spielberg, a la tercera part d’Indiana Jones. U.I. PICTURES per sempre.e