28 DIMECRES, 2 DE DESEMBRE DEL 2020 ara Esports Reportatge TONI VALL BARCELONA l cas Kubala, un dels episodis E més famosos, polèmics i apas- sionants de la història del fut- bol. Un bullidor de motivaci- ons esportives –l’explosió d’un talent descomunal per a la pràctica del fut- bol–, polítiques –els avatars d’un apàtri- da que havia fugit del seu país per anar a petar a un altre que tot just es refeia d’una postguerra criminal– i barcelonistes –el futbolista que canviaria per sempre la his- tòria del club– es donen cita en el relat fun- dacional d’un mite, esdevingut durant els últims mesos del 1949 i la primera meitat del 1950. El cas Kubala, sí, un cas profu- sament historiat però al qual sempre ve de gust retornar i explicar de nou per a les no- ves generacions. Especialment, esclar, si existeixen nous rastres del passat que aju- den a documentar un episodi futbolístic tan excepcional i decisiu, protagonitzat per algú tan arrelat al subconscient i l’ima- ginari col·lectiu català, encara que aquest algú sigui un hongarès amb sang eslova- ca que amb vint anys havia creuat el Teló d’Acer a la recerca d’una vida millor i del futur futbolístic que anhelava. Aquests nous rastres del passat arriben avui en exclusiva als lectors de l’ARA. Avui que el Barça juga a la fase de grups de la Lli- ga de Campions al camp del Ferencvaros, l’equip amb què Kubala va debutar a la pri- mera divisió hongaresa l’any 1945. Un fe- liç encreuament, aquest, dels dos equips que més a fons van calar al cor de Laszi, i justament l’any que es compleixen set dè- cades de la seva arribada al vell camp de les Les cartes inèdites del Corts. Són rastres del passat en forma de tres cartes que donen fe del fitxatge. La primera carta, signada pel president Agus- tí Montal Galobart, adreçada pel Club de Futbol Barcelona –des del 1940, nova no- menclatura per obra i gràcia del règim franquista– a la Federació Catalana de Futbol demanant que, al seu torn, reme- tin a la Federació Espanyola de Futbol una fitxatge de Kubala segona carta, adjuntada al mateix envia- ment. Aquesta segona és la substancial. El L’ARA publica els documents que el Futbol Club Barcelona va enviar a la Barcelona sol·licita a la Federació permís Federació Espanyola l’any 1950, en què sol·licitava poder fitxar Ladislau Kubala per redactar un contracte a Ladislau Kubala Stecz i a Fernando Daucik Fonfer, jugador i entrenador del club Hungaria, en cades i penjades al despatx d’un col·lecci- temporal de dates. Sempre s’ha dit, i així la comportava i que ara repassarem. És in- aquells moments de gira per Espanya. onista privat, sobre el qual no hi ha refe- consta als llibres d’història i a les biogra- teressant donar un cop d’ull al Mundo De- Daucik era el cunyat de Kubala, i el seu fit- rències aclaridores. El també col·leccio- fies de Kubala, que el contracte amb el portivo del 17 de juny. Agustí Montal res- xatge era condició imprescindible del ju- nista, editor i apassionat dels documents Barça va ser signat el 15 de juny del 1950. pon a les preguntes d’un periodista sobre gador per concretar la seva incorporació futbolístics, Benet Rouse, les va adquirir És curiós, doncs, que a la carta, datada el el fitxatge amb aquestes paraules: “Pot al club. La tercera carta, d’interès més sub- recentment. 16, el club demani autorització a la Fede- vostè dir que els tràmits de més enverga- sidiari, és la que la Federació Catalana A part del seu propi i innegable valor ració per redactar-lo. ¿Pensava potser el dura que es requerien per al fitxatge de adreça a l’Espanyola com a encapçala- històric, quina és la gran particularitat Barça que la petició a l’organisme estatal Kubala han sigut duts a terme satisfactò- ment de les altres dues. On eren les car- d’aquestes cartes, allò que en fa una no- era un tràmit sense importància? Resul- riament pel Barcelona i que el que ara fal- tes que donen lloc a aquestes línies? Doncs vetat rellevant? Doncs, per exemple, que ta estrany, sobretot tenint en compte el se- ta complimentar és ja només qüestió de portaven molts anys curosament emmar- posen de manifest un possible decalatge guit d’entrebancs que el fitxatge de Kuba- detalls”. Detalls tals com el contracte, per ara DIMECRES, 2 DE DESEMBRE DEL 2020 29 esports saus a l’edició que el programa Aquest any cent! de TV3 va dedicar a l’estrella de Bu- dapest. “El Pepe solucionava sempre tots els problemes”, concloïa Kubala. Va ser Samitier, en efecte, qui va apro- fitar la gira de l’Hungaria per Espanya per aproximar-se decisivament a Kubala i convèncer-lo –després d’un partit a l’esta- di Metropolitano de Madrid contra la se- lecció espanyola– perquè fitxés pel Barça en detriment del Reial Madrid, que també li seguia de molt a prop els passos i els gols. De fet, va ser el Madrid, amb tota la inten- ció del món, qui va fer les gestions opor- tunes perquè l’Hungaria aterrés a Espa- nya. És apassionant, la història d’aquest club, format per apàtrides dels països de l’Est que deambulaven per l’Europa Occi- dental i amb Kubala com a estrella, que, com els seus companys, no podia disposar de fitxa federativa en cap país del conti- nent de resultes de la denúncia davant la FIFA del seu últim i dolgut club, el Vasas hongarès, entossudit en no permetre que el jugador vestís cap altra samarreta. El re- torn a Hongria hauria implicat el conse- güent judici per traïció a la pàtria. Ho ex- plica detalladament Juan José Castillo a la seva coneguda biografia Kubala: el fútbol es mi vida (1993). És ben conegut l’afany del Torí per aconseguir els serveis del davanter. Gairebé ho van aconseguir. La notícia que la seva esposa i el seu fill Branko havien emmalaltit va fer desdir Kubala d’agafar l’avió amb què, el 4 de maig del 1949, l’equip italià es disposava a viatjar a Lisboa. Durant el viatge de tor- L’ARA publica en exclusiva nada l’avió es va estavellar. Van morir les tres cartes que donen fe trenta-una persones. del fitxatge de Kubala i que feia anys que estaven en Impediments legals mans d’un col·leccionista . ARA “Ignorem les circumstàncies que poden concórrer amb l’Hungaria Sport Club i dels que integren en aquests moments exemple? A la següent resposta afegia, pe- l’expedició del club, així com de la situació rò, una dosi de suspens: “Pel que fa al juga- futbolística internacional de tots ells”. dor i al club, Kubala vestirà la samarreta Aquest passatge de la carta és important blaugrana, si és que pot actuar amb un club i es refereix, sens dubte, als impediments espanyol”. Aquest “si és que” condicional legals que la FIFA imposava a Kubala. La és important. mà de Muñoz Calero –a més de president Tant el ball de dates com les declaraci- de la Federació era el representant espa- ons de Montal a la premsa revelen que el nyol a la FIFA– va ser fonamental per re- club ja ho tenia coll avall i també fa pen- vertir la situació, i l’abril del 1951 el juga- sar que confiava cegament en les bones dor va poder debutar per fi de manera ofi- arts de Josep Samitier, mite blaugrana i en cial amb el Barça. La rúbrica va arribar dos aquell moment totpoderós secretari tèc- mesos després, quan es va fer oficial la de- nic. Estava molt ben connectat amb les al- sitjada nacionalització espanyola. S’inici- tes esferes. Tant amb les altes esferes de la ava el trajecte cap a les històriques cinc Federació, amb el president Armando Copes, el camp de les Corts ple a rebentar Muñoz Calero com a fan confés del geni cada diumenge es quedava petit per veure Samitier, com amb les altes esferes del rè- jugar la seva nova estrella. gim: Francisco Franco no dissimulava El molt recent llibre Vides catalanes l’admiració pel mític exjugador i va ser el que han fet història (Edicions 62) reserva dictador mateix qui va desencallar la pro- espai, amb un text de Josep Maria Sòria, blemàtica nacionalització espanyola de a Ladislau Kubala Stecz, entre les matei- l’hongarès –finalment consumada l’1 de xes pàgines que, per exemple, Jaume I, Jo- juny del 1951–, tràmit indispensable per anot Martorell, Pompeu Fabra, Rosa Sen- legalitzar del tot la seva fitxa federativa. Ho sat, Gaziel, Josep Pla, Dalí, Mercè Rodore- expliquen el mateix Kubala i Nicolau Ca- da i Carme Balcells. Eloqüent, oi?e